Hi ha que veure la d'animals i éssers estranys que viuen a les biblioteques i les llibreries. Serà que els atrauen els llibres? Serà que no volen avorrir-se i lligen molt? Serà que busquen la companyia dels personatges dels contes? Serà que s'han escapat de les històries que es guarden per les prestatgeries? Serà...? No ho sé dir el per què, però és així.
Per exemple, hui s'hem trobat amb un drac lector, súper lector, que a més conta contes als xiquets i xiquetes (és el que té llegir tant, que després tens moltes ganes de compartir les històries que lliges). Voleu saber qui és? Doncs llegim aquests poema tan 'ressalat' de la nostra amiga poeta i contacontes Mª Alicia Esain:
El dragón de la librería
Hoy he visto un dragón que cuenta cuentos
entre fuegos, estrellas y aspavientos.
Colgando desde el techo
se mantiene al acecho.
Huele a sapos, a brujas, a esperpentos…
se mantiene al acecho.
Huele a sapos, a brujas, a esperpentos…
Cada día se ocupa de los niños,
les agrada asustarlos con cariño.
También acuden hadas
graciosas y encantadas
y princesas que usan capa de armiño.
Un tesoro de historias de mil gustos
que al dragón cuentero hizo robusto.
Ya está lista la fiesta.
¡Qué buena es la propuesta!
Hay de risas, de viajes y de sustos…
Espero que aquest drac vinga també a la nostra biblioteca a contar contes. La il·lustració és d'
1 comentari:
¡Grande María Alicia Esain!
Me encanta la ilustración.
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada