16.11.13

Lluvia de otoño: gotes de pluja amb poesia de Juan Ramón Jiménez

 

Està sent una tardor molt seca i sembla que ara, per fi, la pluja i el fred ens ha caigut damunt. Pluja de tardor, pluja fina que va enxopant la terra i l'esperit. Gotes de pluja que va calant-se, com llàgrimes, al nostre interior. Estem en tardor i gaudim de la poesia.

Lluvia de otoño

(Llueve, llueve dulcemente...)

... El agua lava la yedra;
rompe el agua verdinegra;
el agua lava la piedra...
Y en mi corazón ardiente,
llueve, llueve dulcemente

Esté el horizonte triste;
¿el paisaje ya no existe?;
un día rosa persiste
en el pálido poniente...
Llueve, llueve dulcemente.

Mi frente cae en mi mano
¡Ni una mujer, ni un hermano!
¡Mi juventud pasa en vano!
-- Mi mano deja mi frente... --
¡Llueve, llueve dulcemente!

¡Tarde, llueve; tarde, llora;
que, aunque hubiera un sol de aurora
no llegará mi hora
luminosa y floreciente!
¡Llueve, llora dulcemente!

La il·lustració és d'Oliver Flores

1 comentari:

Anònim ha dit...


Núvol blanc

La pluja fina
com regalima,
al vell fumeral,
el fum singlota
i obre la porta,
per anar al mercat,
eixa noia dolça
de galtes vermelles
com dues roselles
qui el fred trastoca.
Matí d'un dissabte
prou entremaliat
qui el sol ha ajornat
amb milers de contes.
El carrer, de nou,
recobra el silenci
i, darrere un floc,
comença el misteri:
com un núvol blanc,
tan encuriosit,
va deixant son fruit:
flonjo, emmidonat?

Joan Josep Roca Labèrnia