2.8.13

La calma de la mar... onades de versos marins



Tenim un agost mariner, el mar de fons i el cel obert. Mar en respòs, mar en calma amb suaus onades plenes de poesia.

La calma de la mar
(poema-cançó de Nicolau Guanyabens i Giral)

Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: - quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma!

Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!

Ai, fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l’hora més impensada.

Bufa ventet de garbí…

La mar semblava un mirall;
la lluna plata semblava.
- Això serà el temporal
d’una nineta encantada.

Bufa ventet de garbí…

L’arbre n’és un tros de pi,
la barca una post corcada;
els rems en són afegits,
que d’un pam no fan a l’aigua.

Bufa ventet de garbí…

La il·lustració és de Charlotte Gastaut 

Cap comentari: