4.1.12

O reino... poesia de Celso Emilio Ferreiro per recuperar el sentit en el temps


Aprofitant que hui és el centenari del naixement de l'escriptor i poeta gallec Celso Emilio Ferreriro us invitem a llegir un dels seu poemes en el que ens fa referència a un temps, passat i idíl·lic, en que les persones no érem "llops" per a nosaltres mateix. Caldrà recuperar aquest regne utòpic.

En Celanova (Orense), lloc del seu naixement, s'exhibeixen en cent comerços, els seus poemes. Aquesta és una idea genial i original que segur aproparà als seus conciutadans a la poesia.

O reino
(Celso Emilio Ferreiro)

No tempo aquil
cando os animales falaban,
decir libertá non era triste,
decir verdá era coma un río,
decir amor,
decir amigo,
era igual que nomear a primavera.
Ninguén sabía dos aldraxes.

Cando os animales falaban
os homes cantaban nos solpores
pombas de luz e xílgaros de soños.
Decir teu e meu non se entendía,

decir espada estaba prohibido,
decir prisión somente era unha verba
sin senso, un aire que mancaba
o corazón da xente.
¿Cando,
cando se perdeu,
iste gran Reino?

La il·lustració és d'Alexander Sokht.