Demà entra l'hivern i està fent-nos un temps esborrajat (canvi climàtic?!). S'acomiadem de la tardor amb un poema d'Isabel Barriel, gran poeta i amiga.
Ni plou ni neva
Ni plou ni neva.
Fa un sol que esparvera.
Llueix el mar tranquil i blau,
el cel se'l mira i espera
que no ens enganyem i pensem:
oh!, ja arriba la primavera.
Va avançant l'any cap a l'hivern
i a tots ens arrossega.
Per gastar les bufandes i la llenya,
per girar amb la roda del temps,
per navegar amb l'harmonia de la Terra.
La il·lustració és de Sabina Schürmann.
1 comentari:
Quina gràcia, justament ahir vaig utilitzar un poema de la Isabel per a fer un programa pels pares. Moltes gràcies!
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada