Endevinalles de flors / Adivinanzas de flores

És ben curiós que hi hagen tan poques endevinalles de flors. Després de consultar diferents llibres d'endivinalles, en castellà i català, per adults i xiquets, quasi no n'hem trobat. D'entre totes elles hem seleccionats unes quantes i altres que s'hem inventat:

Alegren els camp

amb els seus colors

perfumen l'aire

amb els seus olors

(Les flors)

*

Quina és la flor

que porta al seu nom

les cinc vocals

(L'orquídea)

*

Sóc una flor ben humil

que sense fer penitència

sempre visto de morat.

(La violeta)

*

Vestida de roig tot el dia

al camp done alegria.

(La rossella)

*

Els meues arrels estan a l'aigua

i a l'aigua sempre visc,

molt perfum escampe

quan oberta estic.

(El nenúfar)

*

Com un brial per ballar

els meus pètals faig menejar.

De roig, blau i altres colors

done al jardí molta olor.

(La dàlia)

*

Careta sonrosada

amb cos espinós

per què quan t'abraçe

és tan dolorós?

(La rosa)

*

Si bé sóc de molts colors

tothom em diu que sóc clar;

em diuen vell i a mig any

mai no he pogut arribar.

(El clavell)

*

Jo sé d'una campaneta

que de tan fluix que toca
ningú la pot escoltar

llevat de la papallona

(La campànula)

*
Tul i no és tela,

pa, però no es menja.

Què és?

(El tulipan)

*

Visc en patis i balcons

donant color i bones raons,

soporto l'estiu i l'hivern

sempre que em regues un instant.

(El gerani)

*

Din-dilinc-dinc

al camp sona la campana

din-dilinc-dinc

sense fer soroll,

amb desgana.

(La campaneta)

*

Mon pare hem diu Maria

i ma mare Lluïsa

ara tú endevina

com hem diu la meua veïna.

(La marialluïsa)

*

Tincs dents, però no menge res;

jo o ell dit del revés.

T'acabe de dir qui és

(Dent de lleó)

*

La meua primera és mare

i mai ha parit;

la meua segona, selva,

que a ningú dona abric.

No pot caminar

i a tot arreu es fica a trepar.

(La mare-selva o lligabosc)

*

A tota hora gire el coll

sempre seguint el camí del sol.

(El girasol)

Pura como el aire puro,
perversa como un traidor,
rojo es su color oscuro
y su aroma embriagador.
(La rosa)
*
Unas manchas encarnadas
entre los trigales
son notas coloradas
que alegran a los zagales
(La amapola)
*
Soy la flor del indeciso
y del adivinador;
todos me arrancan los pétalos:
si, no, si, no, si, no.
(La margarita)
*
Ciento cincuenta y una vocal
cinco y artículo una flor dan.
(El clavel)
*
Es mi nombre derivado
del de la fruta prohibida;
yo soy flor medicinal
y soy muy bien conocida.
(La manzanilla)

A més podeu llegir poemes infantils sobre les flors punxant ací.