10.12.11

Que brille siempre... el espíritu de la Navidad



Que brille siempre 

Que brille siempre la estrella
mirando sus resplandores
allá vienen los pastores
se alegra la noche bella.

En el pesebre chiquito
los reyes lo ven también
porque ya nació en Belén
el niño Jesús bendito.

El niño recién nacido
en brazos de la doncella
en los negros ojos de ella
va quedándose dormido.

Un regalo yo te pido
si mi madre fuera estrella
déjala que brille bella
como lucero encendido.

Que sepa que en Nochebuena
voy a llevarla en mi mente
deja que bese mi frente
con su amor de madre buena.

Virgen que le das abrigo
dile a mi madre querida
que mientras yo tenga vida
llevaré su amor conmigo

La il·lustració és de Mariarita Brunazzi.  

9.12.11

Existen!: les estrelles surten cada nit, també en la poesia

Anem tan atrafegats que de vegades se'ns oblida alçar el cap i mirar el cel que, a la nit, s'ompli de xicotets punts de llum, d'estrelles llunyanes que ens acompanyen. Estan, però no les veiem. Existeixen, malgrat obviar-les. També el fum i la contaminació de les ciutats llença una capa de boirina que les ofega, les amaga. Donem-les protagonisme, cada nit, i millor encara si és amb poesia.

Existen!

Es bueno que existan las estrellas.
En los días nublados también hay estrellas.
En las ciudades de ruidos luminosos
se esconden, tras bambalinas, las estrellas.
Tras la negrura de ojos claros u oscuros,
de los que piensan no poder mirar,
igual que en los charcos sin reflejo posible,
titilan, arranadas, las estrellas.
Y en los pozos de deseos apagados
viajan riendo, fugitivas, las estrellas.
También la luna se llena de estrellas.
Nacen estrellas en las arenas del desierto.
Corren las estrellas tras los postes de luz.
Duermen en los ojos de los gatos negros.
Miles de estrellas se elevan con cada pluma,
cientos de estrellas brotan por cada lágrima.
Reverdecen las estrellas
después de cada lluvia,
se pegan a las plantas de los pies
y se quedan a descansar (convertidas en orillas)
en los caminos demasiado largos.
Qué bueno es saber, fuera de toda certeza
que existen, de forma irreversible, las estrellas.
A pesar del quejido del mundo
y de toda esa faramalla de la luz.

Il·lustració de Wilson Williams.

Poesia als tres Reis Mags, de Núria Freixa


És evident que en les festes de Nadal, per al menudets de casa, els Reis Mags són els protagonistes. Melcior, Gaspar i Baltasar aquest any, des d'Orient, portaran a lloms dels camells moltes capsetes de regals plenes d'il·lusió, bons desitjos, fantasia, esperança, amistat, pau,... i esperem que més d'un llibre de regal. Hi ha tants i tan bonics! I mentrestant els esperem us invitem a llegir i gaudir d'aquest poema de la nostra amiga Núria Freixa, un preciós regal que ens ha fet per a felicitar-nos. Gràcies, Núria, eres genial!


Els tres Mags
(Núria Freixa)

He deixat
les sabates al balcó.

En un plat,
una mica de menjar.
Un got d’aigua pels camells
i vi ranci pels tres Reis.

Arraulit,
la son no vol arribar.
Va caient fora la gebra,
sense llum dorm el pessebre.

Paro esment…
tarda molt a fer-se clar!
Com croqueta arrebossada
m’endinso dins la flassada.

He trobat
les sabates al balcó.

En el plat,
quatre restes del menjar.
S’han begut l’aigua els camells,
i el vi ranci els tres Reis.

Quin neguit!
de res m’ha servit vetllar.
Els voldria haver enxampat,
em dec haver endormiscat.

Si tan sols
jo voldria averiguar,
com s’ho empesquen els tres Mags
per ser tan espavilats!

La il·lustració és de Frédéric Thomas.

8.12.11

Que signi la poesia el temps de Nadal: versos nadalencs d'Isabel Barriel


Que signi la poesia

Que la poesia arreli
al llindar de cada pas,
que creixi i germini
obrint-se lloc a tot l'espai,
que sigui imprescindible,
per a tothom accessible,
i ens musiqui els records.
Que bressoli amb mots els plors,
que generi noves vies
i ens guii pels camins,
que embolcalli amb sons el riure
i ens dugui ritme als pensaments.

Que signi la poesia
els tractats de pau al món,
els decrets dels tribunals,
els discursos de tot l'any,
els projectes i esborranys,
que signi cada carta i cada e-mail
per poemar sempre la vida.
I amb llum especial,
totes, totes les hores de Nadal...
La il·lustració és de Marina Richterová.

El hada de Otoño, poesia de María García Esperón


El hada de otoño

El hada de Otoño
despertó temprano:
escuchó una hoja
caer en su patio.

Se vistió de luz,
arregló su armario
sacudió tres fresnos
y siete castaños.

Escribió unas cartas
a las mariposas:
Si no vuelan pronto
no tendremos rosas.

Fue a tocar la puerta
de las azucenas:
estaban dormidas
después de la fiesta.

Todas despidieron
al hada Verano
que había trabajado
como nunca ese año.

El hada de Otoño
le dio un par de besos
la llevó a la puerta
le puso el sombrero.

Dio un largo suspiro
y se fue el verano
dejando un poema
y un ramo de nardos.

La il·lustració és de David Bowers.

7.12.11

Diccionari d'autors i autores de literatura infantil en català: consulta per internet

Obrim el diccionari, coneixem als autors (il. de Montse Ginesta)

El Consell Català del Llibre per a Infants i Joves proposa per als mediadors una eina molt útil: Diccionari d’autors i d’autores de literatura infantil en català.  Els responsables del diccionari són Josep Maria Aloy Bosch, Eugènia Morer Serra i Rosa Mut  Carbassa.

 Aquest Diccionari d’autors i d’autores de literatura infantil en català dóna informació sobre els autors i els il·lustradors que tenen un mínim de cinc publicacions, bé d’obra literària i/o d'il·lustració, escrita originàriament en català o editada en una col·lecció catalana.

La informació que trobem al diccionari és la següent: una petita biografia, la bibliografia de les primeres edicions i una mostra de l’obra, en el cas dels il·lustradors.

A més, hi ha un formulari que permet posar-nos en contacte amb els autors per poder gestionar visites a les biblioteques o als centres, etc. La consulta pot realitzar-se en català, castellà i en anglés.

Tota la consulta la podem fer en línia. Trobem que és una eina molt important, que cal tenir sempre a mà i afegir als nostres favorits. Felicitem als responsables de portar endavant aquest projecte.



Historia del hombre que hablaba por los codos y otros cuentos imposibles



Dins de la poesia entren molt subgèneres i un d'ells són les dites popular. Historia del hombre que hablaba por los codos y otros cuentos imposibles és un llibre molt divertit d'Alonso Palacios Rozalén, amb il·lustracions de Miguel Calatayud, editat per Pearson Alhambra, que ens conta unes històries originals: recrea expressions i frases fetes que utilitzem diàriament i les fica en un ventall de personatges, totalment absurds.

Imagineu-se com seria la vida d'un home que "literalment" parla pels colzes, o de la dona que viu "en el quinto pinto", o la vida d'un home que sempre porta una mosca darrere l'orella... Es crea així un bestiari d'éssers divertits, esborrajats, orgullosos de les seues característiques personals que en ajuden a reflexionar en el simbolisme que s'amaga en el propi ús lingüístic i descobrir el divertiment que suposa jugar amb el llenguatge.

Un llibre amb humor i imaginació, fantàstic per a bons lectors i molt interessant per a tenir a l'aula. 

6.12.11

Embarbussaments: llibre i jocs / Trabalenguas: libro y juegos




Us recomanem, per tal de divertir-se jugant i enredrant la llengua, Trabalenguas / Embarbussaments, de Màriam Ben-Arab, editat per Vox. Un conjunt de llibre i taulell de joc per divertir-se jugant amb les paraules. Dins de la mateixa col·lecció està Endevinalles / Adivinanzas i Refranys / Refranes.

Podem passar llargues i divertides vesprades jugant amb el nostre folklore poètic.






Otoñal: poesia de Nela Ríos


Otoñal
(Nela Río)

Inocentes en su caída
desnudas
se entregan al charco
con suavidad de humo.

Ahora peces,
las hojas nadan hacia el invierno.

La il·lustració és d'Evelina Oliveira. 

5.12.11

Massatge amb cançons: CD de Dàmaris Gelabert


Dàmaris Gelabert acaba de traure al mercat un nou CD de cançonetes infantils per als més menudets de la casa. Massatge amb cançons. Cantem i acariciem. La música i la lletra de les cançonetes està feta pensant en el massatges que els pares i les mares els fan als xicotets.

El contacte amb els nadons passa per la carícia física, de pell a pell, i vocal, de la paraula feta cançó. Amb carícies i cançons establim una vinculació afectiva, un lligam emocional, que durarà tota la vida. Les cançons són un aliment important per al desenvolupament dels xiquets, per això totes les cultures tenen les seues cançonetes.

Un CD de regal preciós per als pares. Ara que ve Nadal cal anar prenent nota del que us recomanem.Us fiquem un tastet:

Les vocals van a Betlem / Las vocales van a Belén: poesía para los más peques



Podem jugar amb les cinc vocals amb els més menudets: fent poemes i cantant, fent jocs de mímica... i també aplicar-ho a les properes festes de nadal. Poesia nadalenca jugant amb les vocals.

Aquí llegan, Niño:
las cinco vocales,
sencillas y claras
como unos pañales.

De tanto mirarte,
de tanto admirar,
con la boca abierta
se queda la "a".

Para que le vuelvas
tus ojos, la "e"
desde su ventana
te tira un clavel.


Porque quiere siempre
mirar hacia Ti,
su punto redondo 
te entrega la "i".

Nunca como ahora
le dolió a la "o"
que su forma sea
para decir no.

De rodillas pide
llenar de tu luz
su pequeño cuenco
vacío la "u".

Escucha Cordero,
las cinco vocales:
te ofrecen los niños
su voz en pañales.
(José Javier Aleixandre)

La il·lustració és de Daiana Rosales.

4.12.11

Poesia oral improvisada: un projecte i un wikiespai per a Secundària



Poesia oral improvisada és un projecte que podem seguir en un wikiespai compartit i realitzat per quatre centres de secundària: l'IES L’Om de Picassent, l'IES Torroella de Montgrí (Catalunya), I’extensió de Maella de l’IES de Casp (Aragó) i l’IES Sineu de Mallorca, el qual també actua com a coordinador del projecte. El projecte compta amb el suport i la subvenció del programa ARCE (per a agrupacions de Centres educatius de distints territoris de l'Estat) del Ministeri d'Educació.

Treballar amb l'alumnat aquesta poesia és força interessant, suposa conèixer i recuperar una part molt important del nostre folklore poètic, tan desconegut per a la majoria dels joves. Podem trobar en aquest lloc:


A més, comparteixen un material didàctic molt interessant, junt a bibliografia, enllaços, etc. Un lloc que cal anotar a la nostra llista de favorits. Felicitem a tots els participants en el projecte i esperem que siga model per a altres centres de Secundària.

La il·lustració és de Dan Matutina.

Torna Nadal, poesia de Miquel Martí i Pol


No s'oblidem de l'autèntic esperit de nadal -il. Rosario Elizalde



Torna Nadal

L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

3.12.11

Escolto, miro / Escucho, miro: àlbum de poesia infantil

Hi ha llibres que per les seues característiques especials van adreçats a tothom, no tenen una banda d'edat concreta. Hui us volem recomanar Escolto, miro / Escucho, miro, un llibre de Cosetta Zanotti, amb il·lustracions de Cristina Cerretti, editat per Sleepyslaps.

Aquest és un àlbum poètic on text i il·lustració, tot un, ens invita a fer un passeig pels sentiments. Un llibre on els xiquetess i xiquets podran gaudir del sincretisme de la paraula feta imatge. Una invitació a sentir, experimentar, somiar, escoltar, reflexionar, emocionar-se... Els adults trobarem en la seua lectura un oasi de silenci i benestar, pessics de reflexio per a l'atrafegament diari. Perquè... en realitat fem tantes coses que no tenim temps per a gaudir del propi silenci, per descobrir o redescobrir la bellesa de la nit...

Cada doble pàgina ens ofereix un poema visual. Un llibre molt recomanable! Una joieta de llibre.








1.12.11

A la recerca de la llum, del sentit de la vida: poesia de Jeús Ge


le soprende al viajero
en medio del camino
la no-esperanza
trampa izquierda de los zapatos

solo y nada
nadie
rodea la hoguera

busca entre las piedritas
del bolsillo la luz
que mantiene la rabia del mundo
no haya el viajero
ríncón
para el descanso de la memoria

Del  seu poemari Pero no el camino, en Ediciones 4 de agosto. La il·lustració és de Per Haagensen.

Los casos de Mojopí: contes en vers d'un detectiu especial


Comencem desembre recomanant llibres, doncs Nadal ja està prop i cal anar fent un bon llistat de llibres per a regalar i regalar-se'n. Ángel Fernández de Cano Martín ha publicat un llibre de contes en vers molt original: Los casos de Mojopí, en l'editorial Pearson Alhambra. 

Mojopí és un detectiu tan peculiar que  tan sols amb les seues dots de deducció, sense visitar l'escena del crim, resòl tots els misteris que li presenten. Com tot bon detectiu té un ajudant, Gofio, que és el que ens narra les històries. 

Als joves lectors els encanten els llibres de nmisteri i ara, a més, poden tenir el plaer de llegir-ne en vers, mesclant dos gèneres literaris, tot barrejat amb tocs d'humor.  Les il·lustracions de Felipe Ugalde li donen al llibre un caire encara més especial i original.

Un llibre molt recomanable per als xiquetes i xiquets que ja dominen el procés lector. Podeu veure una presentació del llibre feta pel propi autor punxant ací (a la part dreta d'aquest lloc web punxeu al damunt de "Lectura en vídeo" i podem escoltar a Ángel Fernández llegint  Los casos de Mojopí).

30.11.11

Diu... un pas del temps amb la poesia de Núria Freixa


Núria Freixa, mestra, poeta i amiga, ens ha regalat aquest poema que volem compartir amb tots vosaltres. Com sempre, gràcies Núria (lluny... però properes, unides per aquesta teranyina poètica).

Diu…
Diu que plou,
que el cel s’ha esparracat,
que des de dalt estant
han davallat somnis
en forma d’aiguat.

Diu que bé,
que el bolet i el cargol
han après a nedar,
que el paraigües potser
l’any vinent n’aprendrà.

Diu que res,
que teixim de bell nou
el jersei de l’hivern,
de color de magrana,
de boix grèvol, de vent.

Diu que sí,
que ara el dia és més curt
i que el nas fa enrogir,
que la nit, vet-ho aquí!
tarda menys en venir.

Diu que oidà,
que l’alosa i l’oreig
han volgut festejar,
que ens treurem els mitjons,
i aquest fred passarà.

Diu que ves,
que la vida no és res,
que la lluna és un pa,
i el rovell n’és el sol
que hi voldríem sucar. 

La il·lustració és d'Aurika Piliponiené.

29.11.11

Tic tac: libro disco de canciones infantiles en gallego




Tic Tac és un llibre-disc de Kalandraka , interpretat per Pablo Díaz, amb il·lustracions de Marc Taeger i colaboracions musicals: Xabier Díaz, Guadi Gallego, Carmen Rey, Route... Compta també amb les aportacions de Santiago Auserón i de Xurxo Souto al próleg i al epíleg, respectivament. El llibre i les cançons estan en gallec i us l'aconsellem tan si en sabeu com si no.

Tic tac combina música i il·lustració per a un públic infantil a partir de tres anys d'edat. Es tracta d'una obra per a veure, escoltar i cantar, tant amb la família com a l'escola, com a complement de les classes de Educació Musical. Són 16 cançons, algunes d'elles conegudes, altres no. També hi han cançons de bressol.

Les magnífiques, sorprenents i suggerents il·lustracions de Marc Taeger fan que gaudim del llibre doblement. Molt recomanable.

Inclou: A choiva, O reloxo de Alberte, Un vello, O traxe de metall, A cunca, Imos contar un conto, O corocodilo, No mar. Son un trasno, O reiseñor, Rock do porco celta, O moucho chosco, Un dous tres, O jai jai, Arrolo... Tot amanit amb música pop, rock, tradicional gallega i moltes més. Està produït per Merlo branco.
 

 

Un poema en homenatge a una gran poetessa, Rosalía de Castro


Poesía
Homenaje a Rosalía de Castro

Se fue en el viento,
volvió en el aire.

Le abrí en mi casa
la puerta grande.

Se fue en el viento.
Quedé anhelante.

Se fue en el viento,
volvió en el aire.

Me llevó adonde
no había nadie.

Se fue en el viento,
quedó en mi sangre.

Volvió en el aire.

La il·lustració és de Nguy Thuy Ngan.

28.11.11

Besos, besos, besades i poesia per al dilluns


L'ultim dilluns de novembre comença d'una manera magnífica... amb moltes besades:


...
Y eso es lo que quiero, besos.

Que todas las mañanas

me despierten de esos,

que sea por la tarde

y siga habiendo besos.

Y luego por la noche

hoy me den más besos pa cenar.


Il·lustració de Marcos Chin.

27.11.11

Los Meagrada: llibre de poesia infantil


Los Meagrada és un llibre que a primera vista sembla un conte, però quan el llegim se n'adonem que en realitat està escrit d'una forma força original i que trobem molt poc en els llibres de poesia infantil: micropoemes.

Està escrit per Álvaro Fierro i Gracia Iglesias, amb unes molt simpàtiques i originals il·lustracions de  Susana Rosique, editat per Bornova. Estem davant d'un llibre de poesia infantil adreçat als prelectors o primers lectors. És un llibre que respira esperit positiu per tot arreu, molt d'optimisme i alegria. Els Meagrada són uns extraterrestres que aterren als nostre planeta i es meravellen de tot allò que trobem. És un àlbum il·lustrat que ens ajuda a prendre conciència del món que ens envolta de les meravelles que tenim, de vegades tan prop de nosaltres que no se n'adonem. Tot depen dels ulls en que mirem i cal tenir lels ulls ben oberts per a descobrir cada dia noves meravelles (tan els menuts com els grans).

Me agrada que los murciélagos defiendan su punto de vista


Un text poètic senzill i profund, amb molta plasticitat, amanit amb unes il·lustracions molt expressives. Un llibre original i bonic, molt recomanable per a començar a endinsar-se en la poesia. M'agraden aquests Meagrada.



Árbol de la vida: llibre de poesia infantil de Marco Aurelio Chavezmaya


Árbol de la vida és el poemari guardonat amb el Premio Hispànoamericano de Poesía para Niños 2009. El seu autor es Marco Aurelio Chavezmaya i està editat per Fondo de Cultura Económica.

El món quotidià es mostra d'una forma molt poètica sota la mirada i la paraula d'un xiquet que va descobrint la vida de la mà del seu avi.

Vivo en la casa que mi abuelo
me construyó en el árbol
más grande de este huerto.
Ahí dibujo,
observo,
sueño.

I des de l'arbre observa tot el seu entorn que, filtrant-se sota la seua mirada, sembla transformat per la imaginació, però que nosaltres anem reconeixent.

...
la imaginación
es una abeja
encerrada
en el panal
de mi cabeza.

A través dels elements va entenent i mostrant-nos el sentit de viure, el sentit del món. És un llibre de poesia infantil fantàstic per a compartir la lectura els adults amb els xiquets; per a que els adults redescobrim el món amb ulls d'infant i que els menuts se n'adonen de la seua pròpia existència. I tot açò, a més, acompanyat d'unes il·lustracions molt belles, delicades, sugerents i imaginatives, obra de l'artiste mexicà Manuel Monroy. Versos i imatges formen tot un conjunt on es respira sensibilitat i vida, reflexió i remembrances,...

A veces pienso en cosas
que nunca he visto
y extraño una vida
que no he vivido.
Y me asusto. 
 *
Dice mi abuelo
que la muerte
es la sed amable
de la tierra
que se bebe a los hombres
como a gotas de agua.



Un llibre de poesia d'aquest que cal tenir a la mà i llegir i rellegir.

26.11.11

Soy un gorila: poesia de Javier Fernández



Soy un gorila

Soy un gorila
Que trepa por la colina
Y cuando llega arriba
Se parte de la risa

Y si tengo hambre
Me como un plátano grande
Y si tengo frío
Me pongo un buen abrigo

Y un buen día
Cuando estaba en la colina
Vino un cazador
De escopeta y mal humor

Y nuestro buen gorila
Que estaba por la colina
Vio la escopeta
Y se partió de la risa

Y el cazador
un tiro le disparó
Y el bueno del gorila
Se agachó en la colina
Y cogió al cazador
Por camisa y pantalón
Y el cazador tembló de miedo
Perdió la escopeta
Y se marchó de nuevo.

Y en la colina
Siguió nuestro buen gorila
Partido de la risa
Comiendo un plátano grande
Cuando tiene hambre.

Y si vas un día
A aquella colina
Busca al buen gorila
Y cántale esta rima
Verás que contento
Se pone nuestro amigo
Y si hace frío
Te prestará su abrigo
Y si tienes hambre
Te dará un plátano grande
Y verás la escopeta
Del cazador
Y esta canción
Ya se acabó.

La il·lustració és d'Anthony Brown.

25.11.11

Aturem la violència de gènere / Paremos la violencia de género


Hui celebrem el Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere. Estem en contra de tota la violència, de totes les expressionsi manifestacions violentes, contra la intolerància, contra la prepotència, contra la desigualtat, contra l'opressió,... entre tots i totes, implicant-se, aturem aquesta lacra social, eduquem als xiquets i joves en la igualtat, en la tolerància, en el diàleg, en la pau.

Des d'aci ho volem fer amb un poema, perquè la poesía és paraula, sentiment, denúncia...


Tengo frío en el pecho y me dolía

mucho el corazón esta mañana.

He pedido que cierren la ventana


para que no me vean los pájaros.

(Bárbara Ming O’Costalls)

La il·lustració és de Georgios Dimitriou.

Dia de les Llibreries / Dia de las librerías, poesía

Les llibreries són els boscos dels llibres. Cada arbre, cada llibre, té el seu espai.



Hui es celebra el Dia de les Llibreries / Dia de las librerías, una iniciativa que ens sembla oportuna i molt adient per als temps que corren. La crisi, les grans superfícies comercials, la poca venda... tot junt fa que estiguen tancant-se moltes llibreries i això ens sembla greu. Una llibreria, com una biblioteca, és un lloc viu on la lectura sembla que es respire. La funció del llibreter va més enlla de vendre llibres: coneix als seus clients, estableix un nexe amb ells, està a la guaï de les últimes novetats i les recomana, sempre atent als llibres que li demanen i desconeix. És una figura primordial, esencial en el món del llibre i la lectura. El llibreter ens obri camins lectors i això és molt important.

Vaja, doncs, un reconeixement des d'aquest raconet poètic, a tots els libreters i llibreteres, amics amb els que compartim moltes confidències lectores i recomanacions. La millor manera de celecrar-ho és visitar hui les llibreries i comprar llibres. Visitem-les amb els xiquets i joves, fomentem la compra en aquestos meravellos i màgics espais lectors.

Al blog hem anat penjant molt poemes sobre el llibre i hui us fiquem un diàleg poètic entre un llibre i un lector menudet. Felicitats a totes i tots els llibreters!


Mi amigo el libro
(Maritza Valle Tejeda)

Niño: Que triste estaba yo,
         triste y aburrido,
         mis sueños de viajar
         los había ya perdido.

Libro: Que triste estaba yo,
         triste y aburrido
         mis sueños de enseñar
         los había ya perdido

Niño: La idea vino de pronto
        escuche como eco mi voz,
        y como haciéndome tonto
        busque rápido, veloz. 

Libro: Al ver que en mi ayuda venia
         quise lucir un poco mejor;
         era tal mi alegría
         que hasta tome color.

Niño: Entre muchos empolvados,
        ¡qué tesoros descubrí!
        en un libro mis sueños grabados
        ¡era escrito para mí!

Libro: De muchos viajes fui testigo por
         fin útil me sentí.

Niño: Es el libro, mi amigo
        ¡El tesoro que descubrí!

La il·lustració és de David Sala.

23.11.11

El Apestamelgas / L'Empestamelgós: àlbum poètic


Acaba de sortir publicat, recent cuït, El Apestamelgas / L'Empestamelgós (en castellà i català) un llibre de Mar Pavón amb unes molt bones i humorístiques il·lustracions d'Ernesto Navarro. Està editat per Apila.

L'Empestamelgós és un personatge que s'introdueix al món del somnis dels xiquets i xiquetes per tal d'espantar-los, no sols pel seu aspecte, també per la pudor que fa:

El Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

I en cada somni en que es fica té un entrebanc, darrere d'un embolic ve un altre, i el pobre Empestamelgs acaba fart i cansat fins que... Tot amanit amb un text acumulatiu i repetitiu que facilita la lectura en companyia i en veu alta.

Que se lo digan a la luna,
que soñaba que era un balón,
y botando botando...
¡fue a chocar con el apestoso pie
del Apestamelgas!

Con un pie en la luna,

el Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

Que se lo digan al balón,
que soñaba que
era un piloto llamado Oto,
y pilotando, pilotando...
¡fue a aterrizar
sobre la calva maloliente
del Apestamelgas!

Con un pie en la luna
y un balón en la calva,

el Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

Les il·lustracions d'Ernesto Navarro complementen el text poètic, anant més enllà amb les seues pinzellades, donant-li un toc informal i simpàtic, jovial, davant d'un personatge que, suposadament, en ha de donar por. Hi ha poc llibres de LIJ en els que l'humor predomine, com en aquest (no sabem ben bé el per què) i als xiquets i xiquets els encanten. Així, cal anar prenent nota per a regalar en Nadal.

Un llibre molt recomanable!

Autodefinido: poesia visual d'Agustín Calvo Galán


Autodefinit, d'Agustín Calvo Galán

22.11.11

Una gata per a la poesia / Una gata para la poesía


Els gats són uns dels animals domèstics que ens fan més companyia i, a la vegada, tenen més independència i llibertat per moure's. Ja hem anat pujat diferents poemes de gats i hui us volem invitar a llegir aquest nou, Quesia.


 Quesia

Era mansa, algo necia y se aovillaba
casi reciennacida en la caja de dulces
con un retal de fieltro a guisa de colchón.
Luego exploró la casa miedo a miedo
hasta imponer su ley a las butacas.
Acabó en trapecista y más de dos estores
  hubo que desechar. Su estilo dio en precioso
y el reiterado tufo de tanta deyección
sólo era condonado al recortarse, regia,
contra el cegante murallón de junio.
Entonces me miraba, lamiéndose una pata
y brotaban dos chispas cinabrio por sus ojos
con las que suponía zanjado el incidente.
Pero no pudo ser. Y nadie me lo dijo.
De modo que una tarde, al volver del trabajo,
hambriento y blasfemando como siempre,
rastreé cual apache por suelos y guaridas.
Pero no podía ser, ya me habían advertido.
Y me senté en mi silla y me perdí en lo alto
y allí, tal vez me admitan -no sin pagar el diezmo-
al limbo estornudante de los gatos.

La il·lustració és d'Aninés Macadam. Podeu veure moltes més il·lustracions de gats punxant ací. 

21.11.11

La biblioteca regala poesia


 La biblioteca pública Torrente Ballester, de Salamanca, té una iniciativa poètica que ens ha semblat molt bonica i volem compartir amb tots vosaltres per si de cas s'animeu a compartir. Es tracta de que cada dissabte regalen als usuaris que participen en el Club de Lectura de la biblioteca un poema. Xerrar de lectura i, a més, emportar-se un poema ens sembla fantàstic! 

Són aquests tipus d'iniciatives, contínues, constants, senzilles les que, poc a poc, fan més pel foment de la lectura. Aplaudim la idea i felicitem als companys de la biblioteca pública Torrente Ballester.

Obediencia

Hoy he sido una niña obediente
(una niña obediente de más de cuarenta años)
he seguido los consejos
del manual de desintoxicación
no he exigido mi dosis
no te he llamado por teléfono
ni siquiera he discado tu número para escuchar tu voz
y rebajar mi ansiedad
no te he escrito la vigésima carta sin respuesta
(ni siquiera la he enviado)
no he mirado tu fotografía
ni los mensajes de móvil archivados
no he hablado de vos con nadie
he dormido y no soñé contigo
he hecho los deberes
he ido al mercado
hablé con el vendedor
una sesuda conversación
acerca del precio de los tomates
que suben por la huelga de los camioneros
o por la huelga de la lluvia
le abrí la puerta del ascensor a una anciana,
un poco más anciana que yo
limpié la casa
quité el polvo de los muebles
y contesté un par de emails
Ahora, doctor, a las doce de la noche,
después de haber sido una niña obediente,
¿me puede decir qué hago?
Tómese una pastilla para dormir,
dirá el médico.
¿De modo que estoy haciendo una cura de desintoxicación
amorosa
para pasarme de los orgasmos a los somníferos?
Qué civilización estamos construyendo.


La il·lustració és de Mary Jane Ansell.

20.11.11

Alicia tiene los pies fríos: poesía de Carlos Murciano


 I qui m'escalfarà els peus? -digué Alicia (il·lustració de Daria Palotti)

Los pies fríos

Alicia se acuesta
con los pies muy fríos.
Ni bolsa de goma
ni tarro de vidrio.

Nada.
Fríos.
El Conejo Blanco,
su mejor amigo,
le da unos patucos
blancos y amarillos.

Allicia se duerme
sin decir ni pío.

(Sentada en la rama
más alta del pino,
la luna contempla
su rostro dormido)