20.5.16

Por las calles del ensueño siempre me pierdo... me acompañas con los versos?


 M'acompanyeu a passejar pel carrer de l'ensomni? Junts podem descobrir la gran quantitat de meravelles que perdem i retrobem, que no veiem però estan. Vinga, seguiu les petjades dels versos i endinsem-se.

Por las calles
 
Por las calles
                         del ensueño,
siempre me pierdo
                                y me encuentro;
voy con mis alforjas
                llenas
de duendes locos
                       y versos.
¡No llevo más
                       equipaje!
Me basta saber
                          que tengo,
una sonrisa
                              en los labios
y un corazón
                                    siempre abierto.
Por las calles
                               del ensueño,
siempre me pierdo
                                    y me encuentro:
ven conmigo
                           y ya verás
 me iré por la calle
calzando zapatos
                                            de trébol bien frescos,
llevaré un canasta
de uvas rosadas
y lilas que canten
                                        perfume de eneros;
y de mariposas
                                         que vayan y vengan
con la miel en el vuelo. 

Un día cualquiera
volveré a ser niña
y pondré en un saco
                                              todos los recuerdos.
Tiraré a las olas
                                           las noches sin luna
y hare con la lluvia
                                           un collar de besos.

Un día cualquiera…
Un día… de estos.

La il·lustració és de Soju Sor.

1 comentari:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...

El carrer qui em té robat

Al capvespre, havent sopat,
amb la lluna a la teulada,
com no he de dir que m'agrada
el carrer qui em té robat.
Na Maria, al balcó estant,
com regala la mirada,
esbufega amb mala cara:
Ja hauries d'estar casat!
I com plou en els balcons,
als ampits de les finestres
on les mil flors s'arrengleren
posant flaires i dolçors.
Els fanals com s'il·luminen
per a encetar la nit,
com de lluny, vaig sentint crits
d'aquells nins qui em conviden
a jugar als quatre cantons,
a parar, a la corretgeta.
Na Maria, insatisfeta,
va donant lliçons a tots.