23.4.16

Dos poemes de sant Jordi i un poema del drac: feliç Dia de Sant Jordi a tothom


Ja estem, ja ha arribat! El Dia de Sant Jordi està ací i els carrers s'omplin de llibres i roses, de gent mirant i comprant llibres, d'escriptors i il·lustradors signant les seues obres. Si, hui és el dia, ho sabem perquè de bon matí ja s'hem trobat passejant d'amagades a la princesa i al drac, a un sant Jordi un poc cansat de veure el que se li aveïna, i a la florista corrent entre la gent mentre se li caien roses i versos del seu cabasset. Hem arreplegat les roses i també els versets, així que els compartim amb tots vosaltres.

Bon Dia de Sant Jordi i bon Dia del Llibre!

A la primavera
(José Manuel Pagán)

A la primavera
vigila el jardí,
pot ser hi ha Sant Jordi
a sobre d'un pi;
ens porta orenetes,
flors i romaní.
A la primavera
vigila el jardí.

A la primavera
si surts per un bosc,
pot ser hi ha Sant Jordi
mirant una flor;
ell cuida les plantes,
els rius i els rocs,
a la primavera
si surts per un bosc.

A la primavera,
si vius a ciutat,
pots fer una visita
als arbres del parc;
pot ser hi ha Sant Jordi
assegut en un banc,
a la primavera
si vius a ciutat.


Sant Jordi

Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
                                  Sant Jordi va,
                                                    Sant Jordi ve!
Ha sentit
dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d'un drac és presoner.
                               Sant Jordi va,
                                                Sant Jordi ve!
La seva
espasa al raig del sol
brilla que brilla.
Cercaré el drac i el venceré!
                                Sant Jordi va,
                                                  Sant Jordi ve!
I tot tornant, quan l'ha vençut,
dubta que dubta:
Potser aquest drac no és el darrer...
                                  Sant Jordi va,
                                                    Sant Jordi ve!


Com dorm el drac

Com dorm el drac,
enmig de les tenebres,
cercant estrelles
que encara no ha trobat.
Demana, als déus,
un cos menys feixuc,
per aixopluc,
demana un cau,
però no escau,
en temps raonable,
ser pidolaire
en aquest ensurt.
Puix tot un poble
el vol escanyar
i ha disposat:
gran cavaller.
El veig plorar,
és tan proper.


Aquestes simpàtiques il·lustracions són d'Anna Llenas.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Bona Diada! Has creat un pom d'imatges i poesia extraordinari per a aquest Sant Jordi.

Sàlvia ha dit...

Molt bona Diada, Teresa. Gaudeix molt dels llibres i t'envie una rosa virtual amb un grapat de besadetes i versos