3.1.15

És nit fosca i tot d'una... poesia contra la por nocturna


La nit té el seu encís, però de vegades provoca moltes pors als xiquets i xiquetes que necessiten d'una bona abraçada i dolçes paraules per sentir-se protegits o un versos com aquests que conjuren les pors.

És nit fosca i tot d'una
(Dani Espresate)

És nit fosca i tot d'una,
entre un llençol de lli
s'enfilava la lluna,
tal i com va fer ahir.

Si li dius bon dia
potser ella respon
les estrelles et miren
i la lluna mai dorm.

Fulles verdes sens ombra
cauen mudes al llac,
els carrers en silenci,
corren els núvols blancs.

Dorm, bonic, descansa
imagina't un drac
que et passeja pels aires
sobre una ciutat.

Els fanals tot ho veuen,
l'estació sense trens,
el diari a la impremta
i el pa és ben calent.

Si tens fred, el pare
et farà un gran petó
mentre la mare et tapa
amb un bon edredó.


La casa sembla freda
perquè tothom hi dorm,
si a la nit et despertes
canta això sense por:

La nit és tranquil·la,
quan la gent no té son
les estrelles et miren
i la lluna mai dorm.

És nit fosca i tot d'una,
entre un llençol de lli
s'enfilava la lluna,
tal i com va fer ahir.

Les il·lustracions són de Cassia Thomas.