Poetry Translation Centre: web de poesia en diversos idiomes i traduïts a l'anglès

Hem descobert una web de poesia que segur us interessarà: Poetry translation Centre. Hi podem trobar un grapat de poetes i poemes, escrits en el seu idioma original i traduïts a l'anglès. El poema dona tres possibilitats de llegir-ho: la versió original, la versió traduïda literalment i la versió final de la traducció. Així, doncs, és un lloc que pedagògicament és molt interessant, sobretot des de la vessant poètica i de l'aprenentatge de llengües.

El Centre de Traducció de Poesia va ser creat per la poetessa Sarah Maguire al 2004 per traduir la poesia contemporània d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina a un nivell literari alt, viure i difondre la seua riquesa entre la comunitat anglesa -una tasca molt interessant-. La web té el recolzament d'Arts Council England i d'Esmée Fairbairn Foundation.

Podem fer la recerca per poetes, poemes, traductors, novetats, articles, etc. Però a més a més trobem molt de material poètic en audio -podcasts- que podem descarregar-se gratuïtament en iTunes. Us aconsellem que entreu a la web i aneu escorcollant.

Us fiquem un tastet del que podem trobar:

Chopos
(Pedro Serrano)
Alzados,
subiendo por sí mismos
talla verde en el azul,
arañando enredaderas de aire.
Cada uno su propia alzadura
cabellos al viento,
su propia plegaria.
Surgen de la masa más verde,
articulándose,
mechas de voluntad en el espacio.
Quietos, altivos,
concentrados en su apogeo
parpadeando de luz, inmateriales casi.
Tiemblan de miedo,
cada hoja, cada rama,
crines hirsutas, verticales.
Comendadores de dios, poetas
de la displicencia o el cansancio,
pinceles del azul, panteras verdes.
Recortados al agua, casi reflejos,
tótemes de cristal.

Black Poplars

(Pedro Serrano, trad. Sarah Maguire)

Towering,
green height on blue,
scraping, climbing the air.
Each one makes its own ascent,
hair to the wind,
its own prayer.
They emerge from the greenest mass,
articulating themselves,
wilful filaments in air.
Calm, proud,
centred on their crowns,
flickering, almost immaterial.
They tremble with fear,
each leaf, each branch
a silken mane, vertical.
God's legions, poets
of discipline or of exhaustion,
brushstrokes of blue, green jaguars,
Cut-outs of water, virtual reflections,
totems of glass.

Los versos de la madera
(Limam Boicha)
Cuando escuchaba la canción
de bellas palabras pretéritas,
se hacían bautizar en la fogata
los versos de la madera.

Un faro cálido envió su señal
a un barco solitario
y le orientó
en los contornos tropicales,
en el seno generoso
de la Caribeña.

Pero escuchaba la canción,
y en el humo de la fogata
restallaban
los versos de la madera.

 Lines on wood

(Limam Boicha / Sarah Maguire)

As I listened to that old and beautiful song
its fine words were baptised by the flames
igniting the bonfire of this poem

An incandescent lighthouse
lit up a solitary boat
guiding it
through the tropics
to the safe haven
of the Caribbean

But I listened to that song
and in the smoke of the bonfire
its poetry
sparked