3.5.13

On estarà la rosa, la rosa de paper?



Cançó de la rosa de paper

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper. 


5 comentaris:

Isa Romero Cortijo ha dit...

S'agraeix de tant en tant tindre una dosi d'Estellés. És com les roses de paper, que mai no passen.

Gràcies un cop més.
Isa Romero Cortijo

Vanesa Marín ha dit...

Per al dia del llibre vam fer un recital d'Estellés i aquesta poesia va ser una de les preferides dels meus alumnes.

Una abraçada

Sàlvia ha dit...

Estellés és un poetasso de campionat i té tant per triar! Aquest poema escrit per a un temps determinat està ara de plena actualitat, no m'extranya que amb tota la càrrega emotiva i social que té els agradara als teus alumnes, Vanesa.

Besadetes a les dos

Alejandro Velázquez Arbona ha dit...

Soc un estudiant de 1º de Batxillerat i l'any pasat en una visita al museu dedicat a Estellés vaig vore aquest poema i em va agradar moltíssim, per aquest motiu el portaré el proper dia al club de poesia del meu centre per a que el comentem amb el professor. Estic segur que els agradarà tornar a escoltar-lo un any després

Sàlvia ha dit...

Segur que els encantara, al teus companys i companyes, retrobar-se amb aquest preciós poema.

Salutacions, Alejandro, i besadetes de paper i poesia