Són 365 dies els que tenim per a celebrar la gran tasca que fem les dones. Cada dia és el nostre dia, però al calendari internacional s'ha marcat el 8 de març com Dia de la Dona Treballadora, així que fem festa i ho celebrem amb poesia, donant-li veu a les poetesses -a les que especialment felicitem-.
Al blog hem anat pujant molts poemes de dones, veus de dona que deixen la seua invisibilitat per niuar en molts i diferent esperits femenins i masculins, sense importar el gènere. Perquè els sentiments, com la poesia, no entenen de gèneres i si de persones.
Fiquem, doncs, un pessic de bogeria per alegrar i festejar aquest dia i que es perllongue la resta dels dies de l'any.
Un pessic de bogeria
(Imma Fuster i Turbella)
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
Vull que la meva ànima camini
per tots els camins.
Vull que els meu dits acaronin
els meus somnis agosarats.
Vull que els meus ulls tafaneginel meu interior més pregon.
Avui sóc un mar
brau i calmat alhora.
Un mar infinit i inesgotable.
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
Il·lustració d'Elia Fernández.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada