29.2.16

La nieve blanquea los campos en febrero: poesía de Jorge Guillén



Sembla que l'hivern ha decidit finalment estrende el seu mantell blanc sobre els camps i les muntanyes. Ens agrada la neu (malgrat que ací no hem vist encara ni un floquet de neu) i hui volem gaudir-ne amb poesia.

Jorge Gillén té diferents poemes al voltant de la neu i, d'entre tots, hui hem seleccionat aquest, malgrat estar en febrer i no en gener com diu el poema, però com gener va ser ben càlid bé val el poema nevat.

La nieve
 
Lo blanco está sobre lo verde,

y canta.

Nieve que es fina quiere

ser alta.

Enero se alumbra con nieve, si verde,

si blanca.

Que alumbre de día y de noche la nieve,

la nieve más clara.

¡Nieve ligera, copo blando,

Cuánto ardor en masa!

La nieve, la nieve en las manos

y el alma.

Tan puro el ardor en lo blanco,

tan puro, sin llama.

La nieve, la nieve hasta el canto

se alza.

Enero se alumbra con nieve silvestre.

¡Cuánto ardor! Y canta.

La nieve hasta el canto -la nieve, la nieve-

en vuelo arrebata.

La il·lustració és de Kooo.

24.2.16

Endevinalla monstruosa al cim de la muntanya


 L'hivern va avançant, poc a poc, i nosaltres entre el fred s'hem trobat amb un personatge monstruós, tant és així que ens hem quedat fredes d'espant. Com que no volem espartar-vos també a vosaltres hem pensat que el millor és que ho esbrineu mitjançant una endevinalla. A qui ens hem trobat?

Habito als cims més alts.
Petjada a petjada, salt a salt.

Aquí fa un fred espantós
no el suporta ni un ós.

Visc a tocar el cel.
Sort que estic cobert de pèl.

Em diuen Abominable,
això que sóc ben amable.

Busqueu-me a l'Himàlaia,
que no suporto la platja.

Els del Barça i els del Betis,
tot em diuen el... 

Podem continuar jugant amb les endevinalles, totes ben fresquetes, per acompanyar este temps: endevinalles de l'hivern.

 La il·lustració és de Bats Langley.

17.2.16

Puntada a puntada se hilvana la poesía / Puntada a puntada s'embasta la poesia


                               La aguja que la costurera
                                                    
                                        enhebra lentamente

     y asciende y desciende

                                                                  y penetra como espada en lo

                                                   hondo de una tela

                                                                                      rasga
                   dibuja un acto

                            inconcluso un tapiz donde 

danzan un friso de

                                          mujeres

                                       solas.

El poema és d'Adrián Ferrero i la il·lustració de Moebius.

16.2.16

Dites populars i refranys sobre el brou -escudella, sopa, caldo...-: menjant la sopa amb refranys

Nyas, si no vols una tassa de caldo, prent-ne dos -il. Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой-

Amb el fred que fa cal escalfar ben bé el cos i una de les millors maneres de fer-ho és menjant una sopa o un caldo ben calent i sabrós. Podem ficar-se a la cuina i entre cassoles fer un bon brou: de peix, de carn, de verdures, de llegums, de... Encenem el foc i deixem que lentament es cuine. Després uns fideus o unes torrades de pa i... tots a taula, a menjar!

Mentre anem preparant els ingredients i els utensilis, què tal si recuperem uns quants refranys sobre aquest riquíssim plat?

Refranys sobre la sopa per a menjar amb cullera

A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
A la peresa, doneu-li sopes
A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
A les tres, sopa de rap
A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
A qui no té dents, doneu-li sopes
A qui no vol brou, tassa plena
A qui no vol caldo, dues tasses
A qui no vol caldo, tres tasses
Aigua i pa sopa farà
Això és bufar en caldo fret
Al bon caldo, el vi li fa coixí
Al fer escudella es veu la triadella
Al malalt li preguntes si vol caldo
Al que no vol brou, deu escudelles
Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
Als vells atuells, bona sopa
Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
Amb pa d'altri, sopa espessa
Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
Amb sopes i surres se crien les criatures
Anar (algú) a la sopa
Beu brou i viuràs prou
Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
Beure un afront com una sopa de llet
Bon convent, si donen sopa
Brou de gallina els morts ressuscita
Brou de gallina torna la vida
Brou de gallina, la millor medecina
Brou de la taverna no beveu
Brou de llengües
Brou de partera, gallina sencera
Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
Brou rescalfat, pel dimoni
Brou sense greix amb escreix
Cada dia cols amarga el caldo
Caldo i casament, en calent
Caldo massa calent, caldo dolent
Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
Caldo rescalfat, pel dimoni
Caldo rescalfat, pel gat
Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
Calent com un caldo
Carn de carpó fa caldo millor
Carn vella fa bon brou
Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
Constipat com una sopa
Crear un caldo de cultiu
Cundir més que l'escudella caldosa
De la má á la boca, se pert la sopa
De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
De quin pa farem sopes?
Deixar per un plat d'escudella
Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
Després d'una festa major, una sopa amb oli
Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
El brou amb tassa i sense tatxa

Bona cuinera, bon brou -il. Aaron Jasinski-

El brou, a gust del malalt
El caldo de gallina per tots mals és medicina
El caldo de gallina, el mort ressuscita
El caldo és bo pel matiner
El caldo fi, vol vi per coixí
El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
El llit calent fa menjar la sopa freda
El millor brou és el de palet
El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
El que menja sopes se les pensa totes
El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
Els qui mengen sopes són bons balladors
Entre cunyades, caldo al carrer
És un brou que es pot tallar
Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
Escudella amb forquilla
Escudella amb mitja polla vol gran olla
Escudella amb pa, menjar de frare
Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
Escudella ben bullida a tothom convida
Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
Escudella clara, per rentar la cara
Escudella de moltó, escudella de senyor
Escudella de sagí, no la vull per mi
Escudella de tota carn, olla podrida
Escudella de tripes, bé te'n repiques
Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
Escudella d'escopina per la meva veïna
Escudella d'esquirol cura diarrea
Escudella endevinada a qui no agrada
Escudella massa bullida, perd sentida
Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
Escudella que bull massa, carabassa
Escudella reposada és la millor menjada
Escudella reposada fa més llarga la dinada
Escudella reposada, la millor menjada
Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
Escudella sense gallina, per la meva veïna
Escudella sense patata, com boda sense ballada
Escudella sense porc no val molt ni poc
Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
Espès com un caldo de faves
Ésser brou de llengua
Ésser l'inventor de la sopa d'all
Ésser un sopes

Escudella reposada fa més llarga la dinada -il. Alberto Ruggieri-

Estar com una sopa
Estar fet caldo
Estar gat com una sopa
Explicar sopars de duro
Fer el caldo gras a algú
Fer l'escudella
Fer l'escudella magra
Fer olor d'escudella
Fer sopes (d'algú)
Fesolet o caldo és bo per a qui matina
Fins a la sopa
Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
Gallina jove, caldo clar
Gallina vella fa bon caldo
Inventar la sopa d'all
La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
La bona escudella fa bona costella
La carn del carpó fa el brou millor
La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
La cullera fa el brou
La gallina grossa fa el bon brou
La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
La peresa vol sopes
La sopa clara i el xocolate espès
La sopa d'all si no fa bé no fa mal
La sopa és fada
La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Les sopes i els amors, els primers són els millors
L'escudella a taula, santa paraula
L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
L'escudella i els amors els més promptes són millors
L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
L'escudella manté el cos i la butxaca
L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
L'escudella reposada és la millor menjada
L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
L'inventor de la sopa d'all
L'olla sense cap patata, escudella de beata
Los bons, al caldo
Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella

El caldo de gallina, el mort ressucita  -il. Victor Calahan-

Menjar-se la sopa boba
Molt caldo i pocs trossos
Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
Molts de cuiners junts no fan el brou bo
No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
No fer-li l'escudella a gust
No haver trencat mai cap escudella
No remenis l'escudella encara que es cremi
Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
Passe avant i afegirem caldo
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
Pel juliol, molt soroll i poc brou
Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
Quedar fet una sopa
Qui menja escudella de carn, menja galant
Qui menja sopes se les pensa totes
Qui no menja escudella no està gras
Qui no vota no sopa
Ser bufar en caldo fred
Ser caldo de borraines
Ser clar com caldo de sopista
Ser estudiant de la sopa
Ser un agafa-sopes
Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
Si tens mal de ventre menja sopes de men
Sobretot canyella, que fa bon brou
Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
Sopa de pa, de mon mastegar
Sopes i olives, o cap o a estibes
Sopes, aigua i pa
Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
Suar-se les sopes
Tenir l'escudella assegurada
Tirar l'escudella a terra
Tot passa, fins l'escudella
Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
Trellat, ¿vols sopes?
Trobar pèls a la sopa
Trobar-te'l fins a la sopa
Valer més el brou que les tallades
Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
Xopat com una sopa

Com en molts altres post de refranys, hem copiat aquesta selecció del Refranyer temàtic (gràcies, Víctor, per compartir)

14.2.16

Carta de amor: poesía de Jürg Schubiger


Hui, dia de Sant Valentí, anem a escriure una carta d'amor... tan profunda com el mar, tan gran com l'univers, tan confusa com la boira en la nit. Una carta d'amor per a tu, allà on estigues. Poemes d'amor per a festejar sant Valentí.

Carta de amor

Esta es una carta de amor
tan confusa y tan profunda
como, por ejemplo, el bosque
o la oscuridad nocturna.

Mi corazón late con fuerza
para llamar a tu puerta
y tú me dejas entrar.
Porque sin ti no quiero estar,
sino mucho más contigo.

Esta es una carta de amor
tan confusa y tan profunda
como, por ejemplo, el mar
o incluso todavía más.

La il·lustració és de Marie Desbons.

12.2.16

Pellizcos de poesía y reflexión con Agustín Calvo Galán / Pessics de saviesa i reflexió


Ens agrada molt la poesia visual d'Agustín Calvo Galán i també el seus poemes breus que són com pessics de saviesa que ens fan reflexionar. Us fiquem tres exemples:

Autor
(Agustín Calvo Galán)
La generosidad
no tiene precio, sólo imaginación.

*

Álgebra
(Agustín Calvo Galán)
La suma de significados
no altera la insignificancia

*

Fin
(Agustín Calvo Galán)
La incertidumbre
es desconocer
la siguiente palabra.


La il·lustració és de David Palumbo.

10.2.16

Cancioncilla del primer deseo: poema de amor de Federico García Lorca

T'estimo i et poetitze (il·lustració de Rofusz Kinga)


Estem en plena setmana amorosa doncs el dia de Sant Valentí ja està al girar la cantonada. Us fiquem un poema molt boniquet de García Lorca que estem segures us encantarà.

Cancioncilla del primer deseo
(Federico García Lorca)

En la mañana verde,
quería ser corazón.
Corazón.

Y en la tarde madura
quería ser ruiseñor.
Ruiseñor.

¡Alma,
ponte color naranja!
¡Alma,
ponte color de amor!

En la mañana viva,
yo quería ser yo.
Corazón.

Y en la tarde caída
quería ser mi voz.
Ruiseñor.
Us fiquem la versió cantada per Marta González del seu àlbum El corazón y el sombrero, Marta Gómez canta a Federico García Lorca



Al blog podeu trobar molts més poemes d'amor / poemas de amor per anar enamorant-se amb la poesia.

9.2.16

Juega con las adivinanzas en ChildTopia / Crea endevinalles i comparteix-les a ChildTopia


A la web de ChildTopia, plena de jocs i propostes (aprofitem per a recomanar-vos que li doneu una miradeta al apartat de contes / cuentos, que podem escoltar en diferents idiomes, incloent el català, anglès, francès, euskera i gallec fantàstics per a la comprensió oral i escrita) trobem un apartat ple d'endevinalles / adivinanzas.  Estan pujades per diferents persones -s'imaginem que moltes d'elles seran xiquets i xiquetes, i podem provar a solucionar-les, a soles o en companyia.  Per a saber si hem encertat o no li donem a "Quiero adivinarla" (botó blau) i ens surten tres possibles solucions. Us fiquem un exemple:

Soy largo y delgado, con buena figura, mi pelo alocado lo mojo en pintura.
(si li donem a "Quiero adivinarla" ens surt aquest panell)


 Punxem damunt de la resposta que pensem és l'encertada i... ens diu si la resposta és correcta o no. 

Podem llegir l'endevinalla, però també podem escoltar-la donant-li al play de la figura animada que surt a l'esquerra.

A més a més, podem pujar les nostres endevinalles, amb la solució. Curiosament tot el llistat d'endevinalles que hi ha està en castellà, però podem començar a pujar-ne nosaltres en català i axí hi haurà en la nostra llengua també. S'animeu? No cal enregistrar-se.


Podeu passar-se moltes estones jugant i jugant amb les endevinalles, a casa i al col·le (hi ha més de 400 endevinalles). Ja ens conteu si us ha agradat esta proposta poètica-lúdica.

8.2.16

Las nubes descargan poemas: llueven versos


 Volem la pluja i mentrestant la esperem mirem com passen el núvols, a veure si algun descarrega.


Las nubes
(Graciela Genta) 

Corren que corren
las nubes,
el viento la empujó.
Después se volvieron lluvia.
¡Ah, qué fresquito
está hoy!

La il·lustració és d'Aurelie Guillerey.

6.2.16

Balla la neu amb el vent dels versos / Baila la nieve con el viento de los versos


Avança l'hivern sense fred, sense pluja ni vent, sense neu. Un hivern ben estrany, ben càlid. Necessitem molta pluja i un bon mantell de neu, flonja i gruixuda. Neu que alimente la terra i netege l'ambient. Mirem al cel dia a dia i per ací sols passen el núvols blancs de viatge cap al mar. Necessitem neu, veure nevar... com en el poema.

Nieve

Nubes
silenciosas
se deshojan,
van cayendo
plumas suaves.

¡Es el baile
de la nieve
con el aire!

Va cayendo
un silencio
hondo y leve.

Hojas frías
giran vuelan,
descendiendo
muy cansadas.

¡Es el baile
de la nieve
con el aire! 

La il·lustració és d'Edit Szalma.

2.2.16

Cançons infantils de Carnestoltes: cantem, ballem i ens disfressem


Què sone la música i arranque el ball: és Carnestoltes i anem a cantar
(il. Lucía Franco)

Cantar i ballar, estem en la setmana de carnestoltes i la poesia també té el seu espai per mig dels poemes i les cançons. Ací us fiquem 5 cançons de carnestoltes per a que les aprengueu, les canteu i les balleu. Gaudim, gaudim de la festa de la disfressa, dels colors i la música, de la imaginació i la disbauxa









1.2.16

El monarca cabezón: un rey destronado en carnaval... con poesía y disfraces



Encetem la setmana de carnestoltes i al só de la música i amb passa-carrer anem celebrant-ho. Cóm? Doncs amb poesia, seguint als animals que destronen al lleó per rondinaire i dèspota. Així va aquest any carnestoltes, reivindicatiu i democràtic amb tota la selva.

El monarca cabezón

El león se equivocaba
y no tenía razón
en las cosas que afirmaba.

Él era el rey de la selva
y todo le molestaba,
cascarrabias y gruñón,
nunca tuvo compasión.

Pensaba que era el más sabio,
creía que era el mejor
e imponía su opinión
en cualquier celebración.

Si llegaba el carnaval
prohibía que las jirafas
lo pudieran celebrar.

Era un león envidioso,
inseguro y caprichoso,
y no podía aguantar
que el cuello de las jirafas
fuese mucho más hermoso
que su pelo estropajoso.

Lo que nunca imaginaba
era que nadie le escuchaba
y en la selva lo llamaban
el monarca cabezón.

Lo que el león no sabía
es que las bellas jirafas
del monarca se reían
celebrando el carnaval.

Y acudían disfrazadas
de pequeños rascacielos,
de árboles o veleros,
y bailando todo el día
enfrente de aquel monarca
que no las reconocía.

Il·lustració de Corinne Bittler.

28.1.16

Hada de la Lectura... en la biblioteca: un poema de María Rosa Serdio / Fada de la Lectura... versos amb ales en la biblioteca


Ja sabíem que per les biblioteques rondinen personatges d'allò més estrafolaris i interessants: ratolins de biblioteca, mags de les lletres, llops menjallibres, fantasmes camuflats entre les pàgines en blanc, pirates que van llegint tots els llibres d'amor buscant a la seua princesa, cuques de llum que ajuden als petits lectors quan es fa fosc i un llarg etcètera; ara acabem de descobrir, a més, que està la Fada de la Lectura. Ja s'ho imaginàvem, però gràcies a la nostra amiga i poeta María Rosa Serdio l'hem coneguda. Us la presentem:

Hada de la Lectura
(María Rosa Serdio)

Hace algún tiempo
que, en esta escuela,
está presente
vuela que vuela.

Vigila estantes,
cuenta los libros,
mira quien anda
por los pasillos.

Se queda quieta
mientras tú entras,
lee en tu libro
sin que lo sepas.

Anda ligera
y no tiene prisa.
Sueña contigo,
baila en la risa...

Inventa cuentos,
canta ¡y rapea!
Busca el silencio
en la Bibliotecas.

Ella és la reina
de tu cultura.
Ella es el Hada
de la Lectura.


Fada de la Lectura
(Maria Rosa Serdio)

Ja fa un temps
que, en esta escola, 
està present 
vola que vola. 

Vigila prestatges,
compta els llibres, 
mira qui camina 
entre cadires.

Es queda quieta
mentre tu entres,
llegeix en el teu llibre 
sense que ho sàpigues. 

Camina lleugera 
i no té pressa. 
Somia amb tu, 
balla rient ... 

Inventa contes, 
canta ¡i rapeja!
Busca el silenci 
a la Biblioteca. 

Ella és la reina 
de la teua cultura. 
Ella és la Fada 
de la Lectura. 

Ens hem permès, amb el vist i plou de María Rosa Serdio, fer una traducció-adaptació al valencià (gràcies, María Rosa). Les il·lustracions són de Katalin Szegedi.

27.1.16

Trencant fronteres a cop de poesia: versos per la pau / Nocturno sin patria: poesía de Jorge Debravo


Fronteres i més fronteres. Sembla que vivim en una cada de tots, en una eufemísticament anomenada 'aldea global', però és falç. Les fronteres estan ben arrelades, en surten més. Barreres al vent que impedeixen que les persones puguen viure allà on vulguen, buscant la pau, buscant una llar per a viure la seua família amb dignitat. Murs que s'alcen contra les persones, fets per les pròpies persones. Increïble però molt real.

Tal vegada la paraula, cop a cop, vers a vers, siga la única prou forta per enderrocar aquestes barreres. Volem la pau, volem poder viure en pau, allà on niue.

Nocturno sin patria
(Jorge Debravo)

Yo no quiero un cuchillo en manos de la patria.
Ni un cuchillo ni un rifle para nadie:
la tierra es para todos,
como el aire.

Me gustaría tener manos enormes,
violentas y salvajes,
para arrancar fronteras una a una
y dejar de frontera solo el aire.

Que nadie tenga tierra
como tiene traje:
que todos tengan tierra
como tienen el aire.

Cogería las guerras de la punta
y no dejaría una en el paisaje
y abriría la tierra para todos
como si fuera el aire...

Que el aire no es de nadie, nadie, nadie...
Y todos tienen su parcela de aire.

La il·lustració és de Samy Briss.

26.1.16

Vine, amic, tots junts aconseguirem la pau: poesia de Joana Raspall


Amics i amigues, tots junts, tots en pau, hui i sempre. Cadascú diferent i tots amics. Perquè per a gaudir de la pau tan sols és necessita estendre la mà, donar un somriure... un llenguatge universal que els xiquets i xiquetes practiquen dia a dia i que els adults devem agafar com exemple. Amics, agafats de la mà, tolerants i lliures, fent corranda, com en aquest poema de Joana Raspall.

Vine, amic/ga, estic esperant-te, sols junts aconseguirem la pau

Amic, vol venir?

La tarda és molt clara,
l'aire té sentors de mar i
muntanya.
Fugim dels sorolls
i busquem la calma
on compartirem les nostres
paraules.
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins el cor
llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!


Les il·lustracions són d'Andy Westface.

25.1.16

Los contadores de estrellas: un poema en l'aniversari de la mort de Dámaso Alonso


Hui celebrem l'aniversari de la mort de Dámaso Alonso (25 de gener de 1990): quin gran poeta! Cóm no, volem celebrar-ho amb poesia, entre somnis i il·lusions, entre estrelles i poesia.

Los contadores de estrellas
(Dámaso Alonso)

Yo estoy cansado.
Miro
esta ciudad
-una ciudad cualquiera-
donde ha veinte años vivo.

Todo está igual.
Un niño
inútilmente cuenta las estrellas
en el balcón vecino.

Yo me pongo también...
Pero él va más deprisa: no consigo
alcanzarle:
Una, dos, tres, cuatro,
cinco...

No consigo
alcanzarle: Una, dos...
tres...
cuatro...
cinco...


Les il·lustracions són de Nerina Canzi.

24.1.16

Entre cassoles... cuinem i cantem


És diumenge i tenim molt de temps per a compartir grans i menuts, també en la cuina. Anem-hi a ficar-se entre cassoles i cuinem junts mentre cantem. Apa!

 El ball de les cassoles
(Eduard Mayans)

Sóc un cuiner,
que remena les cassoles
faig bon menjar,
i tothom es llepa els dits!

Les cassoles en el foc,
van coent a poc a poc,
i fregeixo les verdures,
les patates i els fesols.

La il·lustració és de Regina Lukk-Toompere i la cançó també la podem escolatar cantada per Toni Giménez

23.1.16

¿Te presto mi abrigo, árbol de nieve? / Versos entre els flocs de neu


Castañas al frío.
Las manos heladas.
El parque vacío.
¿Te presto mi abrigo,
árbol de la nieve?
¿Quééé dices?
¿Que quieres guirnaldas?
¡Guirnaldas, cintas de colores,
bolas amarillas, azules y blancas.

20.1.16

El corazón de la Tierra, poesía ecológica y social de Gloria Fuertes


Xerrem, xerrem i no parem de xerrar sobre el malbé que dia a dia estem fent-li a la Terra, però a la fi no actuem per aturar i donar solucions a aquest greu problema. Els polítics es reuneixen, xerren, decideixen i... acaben fent cadascú el que volen: contaminació per tot arreu. Cal aturar aquest despropòsit, tots junts, perquè el planeta no sols és nostre.

Però a més aquest odi actiu contra la Terra també es gira contra les pròpies persones: violència, guerra, destrucció. Quin horror!

La poesia té molt a dir en aquests tema, com en tants altres. Aprofitem els versos de Gloria Fuertes per a compartir un pessiguet de reflexió amb els xiquets i xiquetes i amb tots vosaltres. El cor de la Terra batega malament, curem-lo.

El corazón de la Tierra

El corazón de la Tierra
tiene hombres que le desgarran.
La Tierra es muy anciana.
Sufre ataques al corazón
—en sus entrañas—.
Sus volcanes,
laten demasiado
por exceso de odio y de lava.

La Tierra no está para muchos trotes
está cansada.
Cuando entierran en ella
niños con metralla
le dan arcadas. 


Les il·lustracions són de Toto Zumpano.

19.1.16

Canción del jardinero, de María Elena Walsh


Ens agrada molt el poema de María Elena Walsh, Canción del jardinero, i la il·lustració que Pablo Bernasconi ha realitzat per al poema. Què us sembla?

Canción del jardinero

Mírenme, soy feliz
entre las hojas que cantan
cuando atraviesa el jardín
el viento en monopatín. 

Cuando voy a dormir
cierro los ojos y sueño
con el olor de un país
florecido para mí. 

Yo no soy un bailarín
porque me gusta quedarme
quieto en la tierra y sentir
que mis pies tienen raíz. 

Una vez estudié
en un librito de yuyos
cosas que yo sólo sé
y que nunca olvidaré. 

Aprendí que una nuez
es arrugada y viejita
pero que puede ofrecer
mucha, mucha, mucha miel. 

Del jardín soy duende fiel;
cuando una flor está triste
la pinto con un pincel
y le pongo el cascabel. 

Soy guardián y doctor 
de una pandilla de flores
que juegan al dominó
y después les da la tos. 

Por aquí anda Dios
con regadera de lluvia
o disfrazado de sol
asomando a su balcón. 

Yo no soy un gran señor,
pero en mi cielo de tierra
cuido el tesoro mejor:
mucho, mucho, mucho amo. 

17.1.16

Un poema sobre sant Antoni Abat per acompanyar-vos en la celebració de la seua festa



Hui celebrem la festa de Sant Antoni Abat i ho volem fer amb poesia. Fa un temps vàrem pujar al blog una selecció de dites i refranys sobre sant Antoni i als comentaris del post el nostre amic Joan Josep Roca Labèrnia ens va deixar un poema que hui volem compartir amb tots vosaltres. Bona  festa, amb poesia, com sempre... recuperant el nostre folklore

Sant Antoni
comentava,
amb semblant
un xic més trist,
com li manca
festa i gresca,
com s'adorm
ple de neguit.
Sant Antoni
demanava
urpes grans
per Llucifer,
abans tot
ho esmerçava,
ara, passa
i no diu res.
Sant Antoni
esperava
els nous ases
pel camí,
el camí,
on avui passa,
ni té ases
ni garrins.
Sant Antoni
viu sa pena
a la cova
dels vençuts,
les mosteles
tenen pressa
aquest vespre,
ni han vingut. 

Passeu-ho bé i gaudiu de la poesia!.

16.1.16

Beatriz Berrocal Pérez ha guanyat el Premio de Poesia Infantil 'Luna de aire' que convoca CEPLI



 Ja coneixem la nova guardonada de la XIII edició del premi de poesia infantil Luna de aire, que convoca el CEPLI amb el patrocini del Vicerrectorado de Cultura y Extensión Universitaria de la Universidad de Castilla-La Mancha: Beatriz Berrocal Pérez pel poemari La revolución de las perdices. Han sigut 6 els finalistes d'entre 124 poemaris participants de 14 països diferents.
El jurado ha destacado como principales elementos del poemario ganador su originalidad, el planteamiento de sus contenidos, las historias que presenta, repletas de referencias intertextuales - que cambian el final tópico del “fueron felices y comieron perdices” por nuevas sugerencias-, un ritmo marcado y una métrica sencilla. Todos ingredientes que auguran una buena acogida por parte del público infantil.  

Aquesta edició contava entre les novetats l'augment de la quantia del premi, que torna a estar dotat amb 3.000 euros i que l'obra guardonada serà publicada per l'editorial SM.

El jurado, presidido por la Vicerrectora Mª Ángeles Zurilla, ha estado formado por Paloma Jover (editora de SM); José Ángel García (poeta y periodista); los profesores Ángel L. Luján y Carmen Utanda; el gerente del campus Carlos J. Martínez; Pedro César Cerrillo, director del CEPLI; y José A. Perona como secretario del jurado.

Los otros cinco finalistas han sido los poemarios El viajero agradecido, de Gabriel Swift; Rueda que te rueda, de Sol; ¡Uy!, qué susto, de Gugui; Cajón desastre, de Luigi Vampa; y Tengo hambre de versos, de Tambores de paz. En total se han presentado 124 obras, de las cuales 93 provenían de España y el resto de 14 países, en su mayoría de habla hispana (México, Cuba, Argentina, Perú, Ecuador, Chile y Uruguay), aunque en esta edición también se han recibido obras desde Estados Unidos, Brasil, Francia, Canadá, Suecia e Israel.
Beatriz Berrocal Pérez ja és coneguda per les seus publicacions dins del món de la literatura infantil i de la poesia infantil. Li donem públicament l'enhorabona i esperem ben aviat poder llegir la seua obra i difondre-la entre els xiquets i xiquetes.