Poesia Infantil i Juvenil

11.10.12

Cuentos Encantados... y cantados: contar cantant

Navegant amb cançons pel país dels contes (il. Paulo Galindro)

Al país dels contes tot és possible, fins i tot que aquest es transformen cantant. Us recomanem que li doneu una ullada al blog Cuentos Cantados, de Davinfa (¿?), mestre d'Educació Infantil.

Podem trobar cançons dels següents contes (però poc a poc se'n pugen més i més):

Són contes moderns, la majoria d'ells molt coneguts, que podem llegir i ara, a més, cantar. Felicitem a l'autor del blog i us recomanem llegir aquesta presentació seua sobre com contar un conte.

¿CÓMO CONTAR UN CUENTO? on Prezi

10.10.12

Cuando cierro los ojos, poesia d'Elsa Bornemann

Quan tanquem els ulls és com si el món deixara d'existir. Els ulls són com dos finestres que ens permeten donar realitat a la pròpia realitat. Als més menudets els encanta el joc de tapar-los els ulls i esbrinar qui els ho fa.

I és que quan tanquem els ulls es submergim en un altre món malgrat estar en aquest. Màgia!?

Cuando yo cierro los ojos

(Elsa Bornemann)

Cuando yo cierro los ojos...

Qué sucede?

Quedan quietas las paredes?

No se mueven?

Dónde va la luz que estaba

yo mirando?

Se mete por mis bolsillos

disparando?

Dónde va toda mi casa

si me duermo?

Sigue igual o no?

Que pasa? No me acuerdo...

Cuando yo cierro los ojos,

qué sucede?

Pueden quedarse las cosas...?

Dime, pueden?

La il·lustració és de Viviana Brass, basant-se en aquest poema.

9.10.12

Un poema és...

El passat 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, Joan Josep Roca Labèrnia ens va regalar un poema sobre el propi poema que volem compartir amb tots vosaltres. Moltes gràcies, Joan Josep, són uns versos fantàstics que expressen a la perfecció l'essència de la poesia.

Un poema

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Un poema és navegar

per una mar ben estesa

sense ordre ni saviesa,

tot anant aquí i allà.

I pujar a la noble barca,

tota vestida de blanc,

i llençar-se endavant,

esperant trobar la rauxa.

Un poema és trontollar

per aprendre sense pressa,

pujar al cim, trobar tempesta

i paraules on no n’hi ha.

Un poema és conquerir

el més preat dels silencis

trobar pau a l'encateri

i lluitar sense ferir.

la il·lustració és d'Alfredo Sabat.

8.10.12

Endevinalles de la tardor per jugar amb fulles seques.

Anem versificant la tardor. Hui us proposem jugar amb les endevinalles. Cauen fulles i en elles hi ha amagades un grapat d'endevinalles.

Endevina, endevineta, saps que hi amaga la tardoreta? Caragols, castanyes, bolets, pinyons, fulles seques,... totes les endevinalles molt fàcils (les solucions estan sota cadascuna i es lliguen passant el punter). Us proposem que vosaltres s'inventeu les vostres pròpies endevinalles i l'escriviu sobre fulles seques, omplint les aules de poesia tardorenca.

Cauen, cauen

sense parar

i no deixen

de ballar

(Les fulles)

Què és alló

que espanta tant

que fuig tothom

a l'instant?

(La pluja)

Xicotet com una nou

porta banyes

i no és bou.

(El caragol)

Són de color xocolate,

s'estoven amb la calor

i si les poses al forn

exploten amb la calor.

(Les castanyes)

Una cama i un barret

que s'aguanta dret.

Què és?

(El bolet)

No sóc cargol ni bolet,

i la pluja em fa sortir.

Si cau aigua m'estarrufo

i si fa sol estic pansit.

(El paraigües)

Tres vestits m'has de llevar

abans d'arribar-me a la pell:

el primer punxant-te els dits;

el segon foc encenent,

i el tercer que és la camisa,

amb un punt me l'hauràs tret.

(Les castanyes)

Porta el barret ben rodó,

la casa vermella té,

el busquen per la tardor,

amb cistella i un bastó.

(Els bolets)

Cent cavallers blancs, cadascú una cel·la,

Estan ben tancats dins la fortalesa;

Cent cavallers blancs amb cuirassa negra

(Els pinyons)

A veure si ho sabeu

què és el que us toca a la cara

i no ho veieu.

(El vent)

Una fruita tardorenca,

que és blanca o negra, segons

madura. Tothom la menja,

fermentada i feta suc

la bevem en el porró.

(El raïm)

Una velleta

tota arrugadeta

i a baix té una cueta.

Què és?

(La pansa)

És petit i rodanxó,

essent petit corre per terra,

no té més que una cama

i més de trenta costelles.

(El rovelló)

Bon pare, mala mare,

camisa negra i fill blanc.

(La castanya)

La il·lustració és d'Alicia Varela.

7.10.12

La gallina de los huevos de oro, de Félix María de Samaniego

Sembla que les faules són un gènere literari que està "passat de moda", però conten tant en tan poc que semblen, de vegades, microrrelats (que estan tan a la moda). A més, el seu contingut, està de plena actualitat -comproveu-ho llegint els periòdics-. Als xiquets i xiquetes els agraden, així que aprofitem-les per donar-los una altra visió de la poesia.

La gallina de los huevos de oro

(Félix María de Samaniego)

Érase una gallina que ponía
un huevo de oro al dueño cada día.
Aun con tanta ganancia mal contento,
quiso el rico avariento
descubrir de una vez la mina de oro,
y hallar en menos tiempo más tesoro.
Matóla; abrióla el vientre de contado;
pero, después de haberla registrado,
¿qué sucedió? que muerta la gallina,
perdió su huevo de oro y no halló mina.

¡Cuántos hay que teniendo lo bastante,
enriquecerse quieren al instante,
abrazando proyectos
a veces de tan rápidos efectos,
que sólo en pocos meses,
cuando se contemplaban ya marqueses,
contando sus millones,
se vieron en la calle sin calzones!

La il·lustració és de Momo Carretero.

6.10.12

L'aranya Lirona: cançó infantil d'Àngel Daban

Per aquest dissabte hem seleccionat una cançoneta infantil que us encantarà, L'aranya Lirona, d'Àngel Daban (punxeu ací si la voleu escoltar)

L'Aranya Lirona

(Àngel Daban)

L'Aranya Lirona
viu penjada d'un fil (2)
té el seu cau al sostre
i sempre va teixint. (2)

L'aranya Lirona

Ai! Aranya Lirona
fes-me un abric
de fil de teranyina
i pa de pessic. (2)

Ai! Aranya Lirona
fes-me uns pantalons
de fil de teranyina,
xarrups de bombons. (2)

Ai! Aranya Lirona
fes-me un capell
de fil de teranyina,
dolçor de crespell. (2)

Ai! Aranya Lirona
fes-me un vestit
de fil de teranyina,
botons de confit. (2)

La il·lustració és de David Hollenbach.

5.10.12

Hormigas que corren entre versos

Poema de Laura Devetach, il·lustrat per Juan Lima

4.10.12

Cadascú al seu lloc: els xiquets a rimar i els ànecs a volar

I ara... on estan les xiquetes i els xiquets? Doncs... a l'escola, jugant i aprenent. L'educació és un dret universal per a tots, malgrat que, com altres drets, no es compleix arreu del món. Hem de lluitar tots junts per aconseguir que tots i totes vagin a l'escola, aprenguen.

Un poemeta per als més menudets, per a que juguen amb la poesia a l'escola i arrelen els versos entre els seus sentiments.

Los lobos en el monte

Las gallinas en el corral

Los peces en el río

Y los barcos en el mar

Ya todo está en su sitio

Ya todo en su lugar

Los niños a la escuela y los patos a volar

cua cua cua

La il·lustració és de Nancy Wolff.

3.10.12

Una casa als núvols / Una casa en las nubes

Cuando compres una casa

cerciórate que tenga

ventanas y puertas,

y que no haya sido construida

sobre las nubes perpetuas.

(David F. Camargo)

La il·lustració és de Woonyoung Jung.

2.10.12

Fórmules per tirar sort: juguem i rimem / Fórmulas para tirar suerte: jugamos y rimamos

Continuem en aquest post amb les fórmules per a tirar sort / fórmulas para echar suerte -xicotetes i divertides cançons infantils que els xiquets utilitzen per triar qui d'ells es queda o es salvarà-. En aquestes cançons és un dels participants del joc el que canta, separant les paraules o síl·labes i marcant el ritme al mateix temps que va assenyalant a cada participant -que solen estar ficats en rotgle-.

Recuperant aquestes fórmules complim diferents objectius: en primer lloc gaudim del plaer del propi joc; a més, recuperem el folklore infantil, s'ajuda al desenvolupament de l'atenció i la memòria, s'interioritza el ritme i l'acceptació dels resultats que s'obté a l'atzar -regles socialitzadores-.

Hem fet una selecció d'algunes d'aquestes fórmules que hem triat d'entre les que solen jugar-se en Astúries (segur que en molts altres llocs també).

Esconde leríte

Lerite tón

Tres gallinas y un gallón

El gallón se puso malo

Las gallinas se escaparon

Que trís, que trás

Que fuera estás.

En un portal se rifa un gato

A ver quién tiene el número cuatro

1,2, 3 y 4.

Tengo un vaso en el vasal

No me lo rompas que es de cristal

Tengo un vaso en la mesita

No me lo rompas que es de mi niña.

Mi mamá me dio una guinda,

Mi papá me la quitó;

Me puse más colorao;

Que la guinda que me dio.

Pin pon de la virulencia

Aquel río de Valencia

Para, para sí, para, para no

Si vas a la plaza, a la plaza mayor

Rosa con rosa, la mas escogida y hermosa

Manzana asada, una, dos, tres y nada

Manzana podrida, una, dos, tres y salida

Manzana pocha, una, dos, tres, cara de gocha.

Pin pirineja;

El rabo la coneja;

Conejito real;

Sirve para sal;

Sal menuda;

Sirve para cubo;

Cubo de Roma;

Guarda tu corona;

Que no lo lleve;

La gata murona;

A, Mariquita está enfadada;

E, porque no sabe leer;

I, porque no sabe escribir;

O, porque el novio la dejó;

U, porque sabe el burro más que tú.

Un gato cayó en un pozo;

Las tripas hicieron guá;

Arre moto piti poto;

Arre moto piti pá;

Salvadíto estás.

Una vez era un pez,

Pez allí, pez aquí,

Cagayones para tí.

Un, don, din,

De la poli politana,

Un, don, dín que se marcha pa la Habana.

Un, don, din, vacalón,

Vacas vienen de León,

Todas vienen embarcadas,

Al ser la vaca menor, sí señor,

Mi señor está en la cama,

La criada en la ventana,

Haciendo la cama del niño Jesús,

Y está rendido de andar con la cruz,

Padre nuestro amen Jesús,

Tris tras que fuera estás.

Quién tiró ese pedo

Dijo Barrabás,

Que no lo tiraras más,

Que fuiste tú,

Que tú, que tú, que tú,

Que fuiste tú.

Juguem? Animeu-se! Cantem, juguem i rimem.

La il·lustració és de Rie Nakajima.

1.10.12

Octubre sin magnolias: poesia per estrenar mes

Comencem octubre amb un poema preciós de Sonia Aldama Muñoz que fa referència a totes les condicions de la tardor aplicades a l'amor. Bon mes amb molta poesia.

Octubre sin magolias

(Sonia Aldama Muñoz)

Mis dedos son ahora

un desierto de palabras.

Vuela la pluma,

se lleva tu nombre.

Danzan mis letras

sobre el papel

mientras el viento,

furioso, las desordena.

Lluvia, hojas secas.

Otra vez es otoño.

Il·lustració de Sarah Jonkas.

30.9.12

Canción de Alicia en el país

Canción de Alicia en el país

(Serú Girá)

Quién sabe Alicia, este país

no estuvo hecho porque sí.

Te vas a ir, vas a salir

pero te quedas,

¿dónde más vas a ir?

Y es que aquí, sabés,

el trabalenguas trabalenguas,

el asesino te asesina

y es mucho para ti.

Se acabó ese juego que te hacía feliz.

No cuentes lo que viste en los jardines, el sueño acabó.

Ya no hay morsas ni tortugas.

Un río de cabezas aplastadas por el mismo pie

juegan cricket bajo la luna.

Estamos en la tierra de nadie, pero es mía.

Los inocentes son los culpables, dice su señoría,

el rey de espadas.

No cuentes lo que hay detrás de aquel espejo,

no tendrás poder

ni abogados, ni testigos.

Enciende los candiles que los brujos

piensan en volver

a nublarnos el camino.

Estamos en la tierra de todos, en la mía.

Sobre el pasado y sobre el futuro,

ruinas sobre ruinas,

querida Alicia. Quién sabe Alicia, este país

no estuvo hecho porque sí.

Te vas a ir, vas a salir

pero te quedas,

¿dónde más vas a ir?

Y es que aquí, sabés,

el trabalenguas trabalenguas,

el asesino te asesina

y es mucho para ti.

Se acabó.

Se acabó ese juego que te hacía feliz...

La il·lustració és de Julia Gukova.

29.9.12

Tasta la lluna, amb cullerada de versos / Prueba la luna, con cucharadas de versos

Moltes vegades hem pensat de què fa gust la lluna: dolça o salada, amarga o àcida,... Ai, qui l'haurà provada i ens ho pot contar?

Quisiera saber

(Inmacualada Díaz)

Me gustaría saber

de qué está hecha la luna,

si de nata, de turrón,

o de blanca espuma.

Podría ser de nieve;

de limón, tal vez;

de merengue, de queso

o quizá de papel...

¿Se comerá con cuchara?

¿Se hundirán allí mis pies?

¿Será dulce? ¿Será tierna?

¿Estará llena de miel?

Yo la miro y le pregunto,

mas... no quiere responder.

La il·lustració és de Viviana Brass.

28.9.12

Autoanálisis poético / Autoanàlisi poètic

Què serà? (il·lustració de Lois van Baarle)

Autoanálisis

(José Emilio Pacheco)

He cometido un error fatal

-y lo peor de todo es que no sé cúal

Seguint els dos versos d'aquest poema, serieu capaços d'inventar-se'n altres versemblants? Per exemple:

He cometido un error fatal

-y lo mejor es que tú sabes cúal

He cometido un fallo garrafal

-y a ti no te diré cúal

He metido la pata

-otra vez, vaya lata

Ens encantaria llegir els vostres poemetes.

27.9.12

La lluvia, con paraguas de poesia

La lluvia

(Gerardo Diego)

...

El árbol cierra su paraguas

y de mi mano nace el frío

Pájaros viejos y estrellas

se equivocan de nido

...

La il·lustració és de Bill Carman.

26.9.12

Caricias poéticas del viento

-“Te amo”-,
le dije al Viento
y él,
como muestra de su afecto,
me acarició,
con una cálida brisa en mi mejilla.

-“Adiós”-,
me dijo el Viento
y en una brisa dejó su eco
susurrando en mis oídos
su partida…

(Lorena)

La il·lustració és de Denise Ullmann.

25.9.12

Dites populars i refranys sobre la caça i els caçadors

Personalment no sóc partidària de la caça, però sabem que hi ha moltes persones que hi són. Recordem que el bon caçador, com deia Miguel Delibes, és aquell que estima la natura i la respecta. Estem en temps de tardor i molts caçadors sortiran al camp. Hi ha un grapat de refranys i dites sobre els caçadors i la caça hi hem volgut fer una selecció d'aquests.

Dites i refranys de la çaça i els caçadors

Al caçador, llenya, i al llenyataire, caça
Amb molta pólvora i perdigons trauràs la caça del món
Anar a caçar sense ca, no és caçador el que ho fa
Bon caçador de pèl, mal caçador de ploma; bon caçador de ploma, mal caçador de pèl
Caça més la manya que la trampa
Caçador assegut, sarró buit
Caçador d'ocellets, caçador de menudets
Caçador de bosc, caçador de moixonets
Caçador de fura, ningú no el detura
Caçador de ram, patidor de fam
Caçador que al vol la caça, la caça no amenaça
Caçador que corre, caçador que agafa
Caçaire i jugaire no poden durar gaire
Cacera i pesquera, fam espera
El bon caçador no deixa a ningú el gos, l'escopeta ni el sarróçEl bon caçador jove, a la garsa, i el vell, al falcó
El bon caçaddor, poca son
El caçador que vol caçar no amenaç ala caça
El caçar vol més sort que enginy
El que vullgi bona caça, vagi a comprar-la a la plaça
En caceres grosses, ni aprenents, ni mirons, ni mosses

L'afició mata la caça
La caça no et ve a trobar a casa
La millor caça, la del gos vell
La traça mata la caça
Mal caçador, bon mentidor
Més mata al caçador la caça que el caçador a la caça
Molt sovint el caçador porta buit el butxacó
No és bon caçador el que menja la caça al bosc
Per a caçar el conill,, el gos vell i l'amo coix
Per caçar, de sol a sol
Per matar la caça, bon caminar, bon porfiar i bona traça
Per natura caça el ca
Primer és caçar que menjar
Quan vagis a caçar no et descuidis l'esmorzar
Qui caça animals de pic, no es fa ric
Qui caça mal temps passa
Qui molt caça perd la casa
Set de caçador i fam de pescador
Tant es caça amb el cap com amb els peus
Uns alcen la caça i altres la maten
Val més tenir un conill que seguir una llebre

Les il·lustracions són de Sara Sánchez Alonso

24.9.12

Poesia per estimar els arbres: article de Glòria Bordons

Us recomanem llegir l'article de Glòria Bordon, Poesia per estimar els arbres. Poemes i activitats al voltant dels arbres que ben segur us interessaran per aplicar a l'aula, sobretot als de 3r. cicle de Primària:

En moments en què la pèrdua de boscos per l’erosió del sòl, la desforestació, els incendis, l’especulació, etc. és un tema que preocupa i del qual se’n parla tot sovint, val la pena d’aprofitar aquest material poètic per insistir sobre la necessitat d’estimar els arbres, conèixer-los, tenir-ne cura, etc. (...)

Volem plantejar aquí una proposta didàctica a l’entorn dels arbres encaminada a un millor coneixement de la naturalesa, al desenvolupament d’una actitud de salvaguarda i protecció del patrimoni natural i alhora a l’enriquiment del llenguatge, a la millora de les habilitats lingüístiques, al creixement de la creativitat i al desenvolupament del gust estètic.

Fiquem un dels poemetes triats per a fer aquestes activitats:

La rel

(Joana Raspall)

La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l'estiu,
i l'hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.

Desconeixem l'autoria de la il·lustració que encapçala aquest post.

23.9.12

Haikú otoñal

Reina del viento

al compás del otoño

baila la hoja.

(M.D.I.)

La il·lustració és de Libellune.

22.9.12

Un poema per la pau / Un poema para la paz

Donde veas
que el látigo o la espada se levantan
que la prisión redobla sus cerrojos
que los fusiles amenazan muerte
acércate y, a pecho descubierto,
lanza un tremendo NO que salve al mundo

(Ángela Giguera Aymerich)

La il·lustració és de Sasha Ivoilova.

21.9.12

El otoño del norte saluda a la primavera del sur, con poesía

Primavera, agua y rosas (il. de María Mola)

Un saludito primaveral y poético para los amigos y amigas del hemisferio sur (qué envidia nos dais)

Ya la tu

(Juan Ramón Jiménez)

Ya viene la primavera.

¡Lo ha dicho la estrella!

La primavera sin mancha.

¡Lo ha dicho la agua!

Sin mancha y viva de gloria

¡Lo ha dicho la rosa!

De gloria, altura y pasión.

¡Lo ha dicho tu voz!

Estrenem la tardor: ballen fulles de poesia

Cau la primera fulla e la tardor, la més menudeta (il. María Mola)

Ja cauen les fulles, ja ha entrat la tardor, quasi sense adonar-se'n, doncs encara sembla estiu. Però.. està ací i, sobretot, se n'adonem per la vesprada, quan el temps acurta i se sent la frescoreta.

Aires de tardor i poesia, ball de fulles i música de pluja per estrenar la tardor.

Tarda de tardor (cap al tard)
(Mar Pavón)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!

20.9.12

Any Joana Raspall: homenatge a una gran poetessa

Gràcies al bloc El Tro de la Falguera ens hem assabentat que el ple de l’Ajuntament de Sant Feliu ha pres l'acord de celebrar l’Any Joana Raspall, tot coincidint amb el seu centenari el 2013 (va néixer l’1 de juliol de 1913).

El passat 6 de setembre es va realitzar el primer acte públic que encetà aquesta celebració, amb una conferència de Miquel Desclot -amic, excel·lent poeta i gran escriptor-: El llegat de Joana Raspall (que ens encantaria poder llegir en internet i compartir amb tots vosaltres).

Volem unir-se a aquest homenatge i ens agradaria que vosaltres, des de casa o des de l'escola, també ho féreu. Cóm? Doncs començant per enlairar la seua magnífica obra poètica, llegint les seues obres, creant nous poemes partint dels seus versos, il·lustrant les poesies, realitzant auques sobre la seua biografia, gravant o filmant recitacions dels seus versos, fent murals (en cartolina o digitals) i moltes activitats més que segur que s'inventareu.

Al blog hem anat xerrant al llarg d'aquest anys de Joana Raspall i hem ficat molts dels seus poemes que podeu aprofitar per començar-ne a llegir.

Us fiquem les seues obres de poesia infantil i juvenil:

•Petits poemes per a nois i noies. Barcelona: Daimon, 1981.
•Bon dia, poesia. Barcelona: Baula, 1996.
•Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997.
•Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998.
•Pinzellades en vers. Barcelona: Baula, 1998.
•Versos amics. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998.
•Serpentines de versos. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.
•Escaleta al vent. Barcelona: La Galera, 2002.
•Font de versos. Barcelona: Baula, 2003.
•A compàs dels versos. Barcelona: La Galera, 2003.
•Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
•El meu món de poesia [il·lustracions de Pere Cabaret]. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2011.

Us recomanem que li doneu una ullada al wikiespai Centenari de Joana Raspall. Un grapat de poemes i activitats per celebrar aquest aniversari.

I per finalitzar aquest post res millor que un poemeta dels seus:

Busca la teua paraula i grava-la al cor (il. Francis Kilian)

Una paraula bonica

viu desitjant ser trobada

per qui cerqui un gran tresor,

i amorosament l’aprengui,

i se l’emporti gravada

al diccionari del cor.

19.9.12

Planeta d'animals en un poema colosal / Planeta de animales con versos especiales

Estem en un món ple d'animals de moltes i diferents espècies: grans i menuts, voladors i nedadors, que boten i s'arrosseguen, vegetarians i carnívors, agressius i dòcils,... molts animals que conviuen amb nosaltres, animals intel·ligents (malgrat que de vegades no ho semblem). Cal protegir tot tipus de vida perquè tots tenim el mateix dret de compartir aquest espai que anomenem Terra.

D'animals i versos va aquest simpàtic i rítmic poema que us invitem a llegir aquest matí.

Planeta

de animales

colosales

naturales

nunca iguales

con orejas

y orejudos

muy pelados

o peludos

sin bariiga

o barrigudos

sin patitas

o patudos

con mil ojos

con ninguno

cola grande

cola corta

si son feos

nunca importa.

Yo los amo

yo los veo

yo los cuido

yo los quiero

yo los busco

los espero

y en el campo

y en la playa

y en la calle

y en la casa

animales

colosales

naturales

fantasmales

musicales

mis amigos

siniguales

animales.

(Ana María Fernández)

La il·lustració és d'Igor Oleynikov.

18.9.12

Nou curs escolar... quantes coses per aprendre! Sorpresa i poesia

Ja s'ha estrenat el nou curs escolar. Malgrat totes les dificultats amb les que ens trobarem a les aules, és tot un goig encetar de nou un curs: aprendre, compartir, investigar, jugar, llegir, manipular, crear, sentir, conviure,... Un goig per als mestres i els alumnes. Us desitgem a tots i totes un fantàstic curs i... no s'oblideu de "poemar".

Regal de setembre

(Isabel Barriel)

És regal, és sorpresa.
és la capsa tancada
d'aquest nou curs
que al setembre s'estrena.

Estirem la llaçada,
esquincem el paper,
descobrirem dies màgics
plens de coses per fer.

Noves són les llibretes,
nous els llibres i els perquès,
desconegudes les pistes
i les cruïlles també.

Patirem dies rúfols
i en gaudirem molts més
d'estones farcides d'alegria,
sorpreses, llums i saber...

És regal, és sorpresa.

La il·lustració és de Salvador Ramirez Madriz.

El poble i la seua gent: poesia de Núria Freixa

Tots vivim en ciutats, grans o menudes, en poblets enmig de les muntanyes o a la vora del mar. Els pobles conformen el paisatge urbà. Però un poble és, sobretot, la seua gent, com bé diu el poema que ens ha regalat Núria Freixa (moltes gràcies, senyora poetessa).

Un poble

(Núria Freixa)

Un poble és la gent que matina i treballa,
que et saluda al portal
quan camí de l’escola hi dus la canalla.
És aquella veïna que et frega l’escala,
és l’avi al balcó i la seva mirada
per on passa, de nou, la vida passada.

És l’amic sense feina,
és l’amiga malalta,
són els dies de boira
o els d’un sol que t’esclafa.

Un poble és la plaça.

Les tertúlies al bar,
i la romaguera que et fa arribar tard.
Són les nits d’estiu, les d’aire candent,
i aquelles altres vora el foc roent.

Són tots els que arriben
i els que anem perdent.
Un poble és la pell
amb la que t’has vestit.
La parla, n’és l’esperit.

La il·lustració és de Rain Vyusal.