La lluna, juganera, també vol refrescar-se al mar. Per una escala d'estrelles, i amb el banyador ficat, baixa per a bussejar amb el mapa de l'escuma.
Canción
(Gabriela Genta)
Por un tobogán
de estrellas,
la luna llegó
hasta el mar
y en una barca
de espumas
fue por mapas
de cristal.
La il·lustració és de Barbara Vagnozzi.
1 comentari:
Deixeu-me la lluna
Deixeu-me la lluna,
ben plena d’encís,
enmig la llacuna,
lluny del compromís.
Porteu-me a la vora
d’aquest sol reial,
potser em farà nosa?,
potser em farà mal?
Deixeu-me l’estiu,
cansat, al meu hort
enmig els enciams.
Somiar, com abans,
en amples records
per sentir-me viu.
Publica un comentari a l'entrada