3.10.18

El árbol, la vida, la poesia... / L'arbre, la vida, la poesia...


Un arbre és un tresor viu. Cal tenir cura dels arbres, dels boscos, perque la vida batega entre les seues fulles regalant-nos l'oxigen que respirem. Respetem la natura, salvem els boscos! Des d'ací ho fem amb poesia.

El árbol

Allí está el duende que me cuenta cuentos
y el que le silba su canción al viento.
Allí la sombra
me ha inventado un río;
allí el secreto
aprendió a ser mío
y me bailan las hadas en los dedos
mientras descubro una ventana en el cielo.
Allí está el duende, duende bailarín,
y está el tesoro
que guarda por mí.
Y soy el dueño de mi duende vivo
en el árbol del fondo del jardín.

Il·lustración d'Asako Eguchi.

1 comentari:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...



Un arbre vull ser

Al Déu demanà:
Un arbre vull ser,
però tafaner
i viure al de dalt!
No fou filigrana
la meva creació,
em posà a la plana,
al de dins d’un bosc.
Em donà per fruit:
ésser grassonet,
amb panxa i barret
ben sec i tibat.
I, allí, resto encara
carregat de glans,
demaneu, humans,
algú escoltarà.