Puntada a puntada se hilvana la poesía / Puntada a puntada s'embasta la poesia

                               La aguja que la costurera
                                                    
                                        enhebra lentamente

     y asciende y desciende

                                                                  y penetra como espada en lo

                                                   hondo de una tela

                                                                                      rasga
                   dibuja un acto

                            inconcluso un tapiz donde 

danzan un friso de

                                          mujeres

                                       solas.

El poema és d'Adrián Ferrero i la il·lustració de Moebius.