Guerra
El dedo tembloroso de una mujer
recorre la lista de víctimas
la noche de la primera nevada.
La casa está fría y la lista es larga.
Todos nuestros nombres están incluidos.
La il·lustració és de Tanya Tkacheva.
Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Ens encantaria que ens enviareu els vostres poemes.
Guerra
El dedo tembloroso de una mujer
recorre la lista de víctimas
la noche de la primera nevada.
La casa está fría y la lista es larga.
Todos nuestros nombres están incluidos.
La il·lustració és de Tanya Tkacheva.
Dins de l'esborrajada festa de Carnestoltes, divertida i musical, tal vegada el més xulo de tot és la desfilada de totes i tots, amb les seues disfresses, seguint el ritme de la música amb els seus balls. La poesia també està present en aquest festiu i acolorit cercavila.
Carnestoltes
Un riu de festa,
llum i colors,
hui ha fet niu
en els nostres cors.
Bruixes, fades,
princeses i nans,
bombers i lleons
i spidermans.
Pirates, robots,
indis i vaquers,
mags, vampirs
i uns quants cuiners.
Un riu de festa,
llum i colors,
hui ha fet niu
en els nostres cors.
Les cobles són composicions poètiques d'estil tradicional, de 4 versos, que generalment tenen molts anys d'antiguitat i que es transmeten de generació en generació. Els temes són variats, des de sentimentals, diferents costums, reflexius, absurdes. Les cobles van sorgir a Espanya al segle XVIII però s'han popularitzat molt a tot Amèrica Llatina. Estan relacionades amb la músicam perquè en general són cantades o serveixen de lletra per a cançons populars pel fet que són fàcils de recordar.
Des d'un punt de vista formal, la cobla es pot classificar en dos:
- Cobles d'art major. Aquelles que consisteixen en versos de més de vuit síl·labes cadascun, generalment dodecasíl·labs. Aquest tipus de cobles solen ser cobles d'autor, és a dir, cultivades per escriptors. La tradició popular prefereix, en canvi, les d'art menor.
- Cobles d'art menor. Aquelles que consisteixen en versos de huit síl·labes o menys cadascun, generalment octasíl·labs. Com expliquem abans, poden ser de tres tipus reconeguts: quartetes de romanç, seguidilles o rodones.
Hi ha cobles d'estil infantil que als xiquets i xiquetes els encanten, especialment perquè moltes d'elles tenen rimes que enganxen. Podem dir que les cobles són una mena de cançó infantil amb rima ideal per jugar en dates com el carnaval per exemple. Formen part del folklore infantil.
Exemples de cobles infantils:
Un elefante se balanceaba
sobre la tela de una araña
como veía que resistía
fue a llamar a otro elefante.
*
Esta mariposa
anda por la plaza
se posa en las flores
vuela hasta su casa.
*
Palomita blanca
del peregrino
llévale una copla
para el camino.
*
Que suene dulce tu canto
como el dolor del zorzal.
El crespín llora cantando,
es la forma de llorar.
*
El respeto es primordial
en la vida del ser humano
porque respetando encontraremos
un mundo más humano.
*
Mamá te cantaba
la nana más bella.
Naciste de noche
como las estrellas.
*
La luna sale de noche
el sol, en cambio, de día;
es por eso que la luna
vive con la cara fría.
*
Naranjita dulce
gajo de sandía,
traigan para el niño
toda su alegría
*
El respeto y la puntualidad
es algo muy importante
que nos sirve en la vida
para seguir adelante.
*
Tírame la lima
tírame el limón
tírme las llaves
de tu corazón.
Les il·lustracions són de Nguyen Thanh Nhan.
Podem fer una aventura pel món a llom de la poesia. Aquesta és la proposta que ens fa Beatriz Giménez de Ory al seu llibre de poesia infantil, Lavaba diez calcetines y otros poemos del mundo, editat per SM i amb il·lustracions de Laufer.
Soy comerciante, soy marinero,
yo soy el príncipe de este bazar.
Guardo tesoros del mundo entero.
¿Quieres mirarlos? Puedes pasar.
Vendo este libro con los poemas
que en mil viajes yo recogí:
vienen del Sáhara, también de América...
¿Quieres leerlos? ¡Son para ti!
Viatjarem a Brasil i a Japó, a Kènia i a Grècia... fins i tot a Austràlia, i coneixerem algunes de les seues pecualiritats, com el mariachis de Mèxic, les babushkas de Rússia, el vals de Austria o el carnaval de Brasil. Una proposta ben divertida per recòrrer, per mig de la poesia, diferents llocs del món (si el viatge el fem acompanyats, encara millor). Un llibre molt recomanable, tant pels seu contingut poètic com il·lustrat.
Us fiquem un tastet del seu contingut:
Haiku de otoño (Japón)
Tiembla el cerezo
desnudo de sus hojas:
¿vergüenza o frío?
*
Siete babushkas (Rusia)
Siete babushkas me dio mi abuelo.
En fila esperan que empiece el juego.
Una es de escarcha,
la otra es de hielo,
una es de nieve
y la otra de invierno,
una es de frío
y la otra de viento.
La más pequeña,
esa es de leño.
La más pequeña...
¡con ella duermo!
*
Samba de carnaval (Brasil)
Vente a bailar la samba,
todo el mundo la baila.
Lleva un traje de fiesta,
deja la pena en casa.
Baja a la playa y mira
a la mar disfrazada:
lentejuelas terrestres,
olas con plumas blancas.
Ve después por las calles,
el birimbao te llama,
que el corazón replique
la alegre batucada.
Vente a bailar la samba
con tus mejores galas.
Deja la pena en casa,
deja la pena en nada.
Aventurem-se a viatjar amb la poesia.
Compte enrere per a la festa de carnestoltes.
Disfresses, música, bromes...
disbauxa poètica, aquesta vegada sota la ploma de Gianni Rodari.
Bromas de carnaval
(Gianni Rodari)
En carnaval,
no hay broma que nos siente mal.
Me pondré un disfraz
de Polichinela,
y diré que fui yo quien inventé
la mozzarella.
Me pondré un disfraz
de Pantaleón,
y diré que mi estornudo
vale un millón.
Me pondré un disfraz
de payaso
para hacer creer a todos
que el sol cabe en un vaso.
Me pondré un disfraz
de emperador,
tendré un imperio
aunque sea de quita y pon:
y por orden mía tendrá
que quitarse el disfraz
la gente que lo lleva
tapándose siempre la faz...
Y será un carnaval
de lo más riente,
viendo de verdad la cara
de alguna gente.
La il·lustració és de Jelka Reichman.
Hui anem a jugar poèticament, o a cantar, o amb dues coses, tot aprofitant aquests simpàtics versos infantils, de Marc Granell, en que cada vocal té una cançó.
Cançó de la A
La a és una casa,
una muntanya
quan l'escrius alta,
i quan s'abaixa,
un caragol
que va deixant
per allà on passa
un reguerol
de tinta i bava
sense esperar
que faça sol.
*
Cançó de la E
La e no sona
sempre igual.
A vagades s'obri
i el so s'envola,
d'altres en gàbia
el té tancat.
*
Cançó de la I
La i és la lletra
que més em mola.
Porta un barret
sempre a la moda
i així no es banya
per molt que ploga
ni li fa mal
mai cap ni gola.
La i és la lletra
que més em mola.
Res no separa,
tot sempre ho uneix
quan va ella sola.
*
Cançó de la O
La o du sempre
la boca oberta
com si de tot
se sorprenguera.
Roda que roda,
dubta i confessa
que no sap mai
si plou o neva.
*
Cançó de la U
La u és la lletra
que més por fa
quan bufa el vent
veloç, bramant
com un fantasma
d'aquell d'abans
amb les cadenes
i el llençol blanc
que feia uuuhhhh!
per espantar.
Un poemeta per aquest mes de febrer... 28 dies de poesia hivernal, per a gaudir dels versos amb molta fantasia.
Febrerillo, el loco
A la sombra de febrero...
el niño, un gato y un perro.
A la sombra del loquillo...
un árbol de sueños vivo.
A la sombra de la rama...
¡mirlos de luz! la mañana.
A tu sombra, verso nuevo
comienza a andar...
el sendero.
La il·lustració és de Line Katrin Moe.
No soms conscients, quan xerrem per telèfon o quan l'utilitzem via internet, del que hi ha al seu darrere. De vegades un poema, com aquest d'Ernesto Cardenal, ens fa obrir els ulls i denunciar-ho socialment. La poesia també dona cops de puny davant la pobresa i les injustícies.
(Ernesto Cardenal)
Hablas en tu celular
y hablas y hablas
y ríes en tu celular
sin saber cómo se hizo
y menos cómo funciona
pero qué importa eso
lo grave es que no sabes
como yo tampoco sabía
que muchos mueren en el Congo
miles y miles
por ese celular
mueren en el Congo
en sus montañas hay coltán
(además de oro y diamantes)
usado para los condensadores
de los teléfonos celulares
por el control de los minerales
corporaciones multinacionales
hacen esa guerra inacabable
5 millones de muertos en 15 años
y no quieren que se sepa
país de inmensa riqueza
con población pobrísima
80% de las reservas mundiales
del coltán están en el Congo
yace el coltán desde hace años
tres mil millones de años
Nokia, Motorola, Compak, Sony
compran el coltán
también el Pentágono y también
la corporación del New York Times
y no quieren que se sepa
ni quieren que se pare la guerra
para seguir agarrando el coltán
niños de 7 a 10 años extraen el coltán
porque sus pequeños cuerpos
caben en los pequeños huecos
por 25 centavos al día
y mueren montones de niños
por el polvo del coltán
o martillando la piedra
que les cae encima
también The New Yor Times
que no quiere que se sepa
y así es que no se sabe
ese crimen organizado
de multinacionales
la Biblia identifica
justicia y verdad
y el amor y la verdad
la importancia pues de la verdad
que nos hará libres
también la verdad del coltán
coltán dentro de tu celular
en el que hablas y hablas
y ríes en tu celular.
La il·lustració és de Cathal Duane.
Ja sabeu els/les seguidors·es del blog que ens agrada molt difondre els bons projectes poètics i donar-los a conèixer, doncs la poesia -infantil o d'adults- necessita molta difusió. Hui us portem una revista de poesia, digital, que estic segura que us interessarà: Poémame.
Trobem diferents apartats:
-Poemas, que a la vegada es subdivideix en Poeta del mes, Poetas del mundo, Poetas mujeres y Poemareflexiona.
-Actualidad, amb un apartat de Concursos literarios.
Us fiquem un tastet del que trobareu:
La vida es un viaje
(Sandesh Ghimire)
La vida es un viaje con recuerdos
logros junto a fracasos y rupturas
sigue caminando
es un viaje de aprendizaje y formación
hallarás lo mejor de ti
con la edad, brotará la sabiduría
sigue caminando
es un camino de prosperidad y apogeo
muchos fueron y vinieron
muchos sintieron que nunca caerían
sólo vive feliz
no sabes cuándo terminará tu tiempo
la vida es un viaje con recuerdos
amigos junto a enemigos y némesis
sólo reza por cada alma bondadosa
alcanzarás tus metas en la vida
alcanzarás tus metas en la vida.
Canción de amor
(Mahua Das)
Eran dos amigos
conversaban
el cielo los contemplaba,
la hierba les tendía alfombras.
Esas pequeñas flores amarillas
decoraban sus pétalos
para que escribiesen poemas en ellas.
Las mariposas leyeron sus poemas,
el río entonó canciones de amor para ellos.
Las flores recibieron amor y apoyo
de todos sus amigos.
Ya no viven,
Pero su historia se convirtió en una canción de amor.
***
En el día de San Valentín
(Jüri Talvet)
se deja un regalo en la puerta.
Se toca el timbre con fuerza y se huye.
Me asomo y miro
de un lado a otro con agradecida
sorpresa: ¿quién pudo haber sido?
Y luego vuelvo y fluyo en ti –
como la lluvia, el sentido y la belleza.
Entreu, remeneu, llegiu i poetitzeu-se.
En tus manos sostienes
todos mis futuros que creí
eran contigo,
juegas con ellos entre tus dedos
con la agilidad de un malabarista
y la torpeza de quien confía demasiado.
(...)
(Pablo Rodríguez González / Holly Warburton, il.)
Sembla que les versions de la Caputxeta estan de moda. Hui us portem un llibre de poesia infantil ben divertit i imaginatiu, on la Caputxeta Roja protagoniza unes aventures al país dels contes. Escrit per Carlos Reviejo, A Caperucita le dan gato por lobo, de l'editorial SM, amb simpátiques i molt modernes il·lustracions d'Elena Hormiga.
És un llibre genial per als primers lectors, per endinsar-se en la poesia per mig de personatges que ja coneixen, donant un pas del conte clàssic als versos i un altre pas de la versió original a la versió imaginativa i moderna de Carlos Reviejo. Cada pàgina del llibre té una estrofa -del conte poètic- acompanyada d'una il·lustració. Els poemes estan plens de musicalitat i bon ritme.
No s'espereu una adaptació a l'ús de la Caputxeta. En aquest cas ella porta una sudadera roja, en lloc de la capa; va en bicicleta pel bosc, molt ecològicament; s'acompanya d'un gat amb botes, al que en un principi avorreix, però poc a poc es fan amics, sobretot perquè el gat destaca les seues habilitats felines -un gat amb una autoestima ben alta-.
Una versió molt joganera d'un dels contes més famosos del món.
Por los senderos del bosque
sube deprisa las cuestas
una tal Caperucita
para visitar a su abuela.
Pero, fíjate, qué raro...
¡Viste una sudadera!
¿Qué fue de su caperuza?
¿Por qué va en bicicleta?
¿Y qué pasa con el lobo?
¿Acaso se puso en huelga?
Este cuento no es el mismo,
¡y el final no te lo esperas!
I vosaltres, s'animeu a fer la vostra versió de la Caputxeta?
A pensar, a reflexionar, a meditar... també s'aprèn, des de menudets. És molt important per opinar i prendre decisions tenir l'hàbit de pensar. Sembla una ximpleria, però dia a dia comprovem que no ho és. Pensem amb la poesia.
Pensar
Què és per a tu pensar?
Repuntar,ajuntar
i cosir idees!
I per què pensar?
Per deixar de badar,
per poder opinar
i la veritat buscar
La il·lustració és de Laia Albareda.