El libro, poema de Mónica Gudiño

 Ja està propet el Dia del Llibre Infantil i Juvenil, un dia especial per a celebrar-ho llegint. Al blog hi ha un grapat de poemes sobre el llibre, però hui us volem invitar a llegir aquest poema de Mónica Gudiño.

El libro

(Mónica Gudiño)

Un libro es escarcha

con labios de fuego,

que se ha devorado

el tiempo del juego.

Despacio alimenta

tu mente curiosa

con la sabia fresca

que anida en sus hojas.

Te monta a la nube,

que despeina al cielo

y a la gran serpiente

que ha peinado el suelo.

Su voz transparente

es un refucilo

que envuelve tu mundo

con mantos de hilos.

Si lo abres te mira

dormido en su sueño

igual que la vida

sin tiempo ni dueño.

La il·lustració és de João Vaz de Carvalho

Mapa de somnis, somnis de lletres

Mapa dels somnis

(Isabel Barriel)

Ubicarem un gran mapa al cap
per no oblidar mai els somnis,
col·locarem a les valls
els que són realitzables
i entre els núvols i els cims
els més improbables.

I deixarem els impossibles
allotjats a les planes dels llibres,
doncs al món de les lletres
qualsevol somni és versemblant
si s'ubica a un univers factible
amarat pel tot és possible.

La il·lustració és de Catia Chien.

Bloc tancat per Vaga General / Blog cerrado por Huelga General - 29 Marzo 2012

¿Cómo debiera ser un poema?, poesia juvenil d'Archibald McLeish

¿Cómo debiera ser un poema?

(Archibald MacLeis)

Un poema debería ser palpable y mudo

como un fruto redondo,

silencioso como lo es una vieja medalla,

callado como la piedra desgastada

sobre la que ha crecido el musgo.

Un poema debería ser sin palabras

como el vuelo de los pájaros.

Un poema debería estar inmóvil en el tiempo

como la luna que sube

y dejar atrás, como deja la luna

una a una las ramas de los árboles

enredados en la noche.

Dejar atrás, como la luna

las hojas del invierno, recuerdo por recuerdo.

Un poema debería estar inmóvil en el tiempo

como la luna que sube.

Un poema debería ser igual a: no es cierto.

Para toda historia de dolor un umbral vacío y una hoja de arce.

Para el amor las hierbas inclinadas

y dos luces sobre el mar.

Un poema no debería significar, sino ser.

La il·lustració és de Bartosz Kosowski.

Dites populars de la setmana dels estudiants

 A menys estudi, més ignorància (il. de Lori De)

Hi ha dites i refranys populars que fan referència al món estudiantil. Preparant el post sobre refranys dels dies de la setmana vàrem trobar aquest "setmanari estudiantil" que, amb humor, reflexa les ganes de vacances que hi tenen els estudiants o la malfeineria d'alguns que confonen els dies d'estudi amb els dies festius.

Dilluns Sant Gat,
Dimarts Santa Mandra,
Dimecres faig tard,
Dijous, Sant Tomàs,
Divendres no s'escau,
Dissabte no em plau,
i Diumenge no nés dia.

*

Dilluns m'he adormit,
dimarts se m'ha fet tard al llit,
dimecres tinc mala gana,
dijous al migdia, tinc galvana,
divendres, Déu me'n reguard!
dissabte no tinc res per repassar,
i diumenge haig d'anar a missa.

*

Dilluns faig festa,
dimarts no ho sé,
dimecres m'hi pensaré,
dijous Sant Tomàs,
divendres mal dia,
dissabte reposo i,
diumenge festa de precepte. 

As árvores e os livros / Los árboles y los libros / Els arbres i els llibres

Els arbres i els llibres, el llibres dels arbres, els arbres de llibres... comparar els arbres amb els llibres... un homenatge als llibres i als arbres.

As árvores e os livros

(Jorge Sousa Braga)

As árvores e os livros

As árvores como os livros têm folhas

e margens lisas ou recortadas,

e capas (isto é copas) e capítulos

de flores e letras de oiro nas lombadas.

E são histórias de reis, histórias de fadas,

as mais fantásticas aventuras,

que se podem ler nas suas páginas

no pecíolo, no limbo, nas nervuras.

As florestas são imensas bibliotecas,

e até há florestas especializadas,

com faias, bétulas e um letreiro

a dizer: «Floresta das zonas temperadas».

É evidente que não podes plantar

no teu quarto, plátanos ou azinheiras.

Para começar a construir uma biblioteca,

basta um vaso de sardinheiras. 

Pirates sense tresor, poema infantil

Un petit vaixell pirata,

oblidat en vells papers,

solca l'escuma blanca

de les fulles sense text.

Cap on va?

Quants hi son?

On caram s'amaga el text? 

Hi  ha tresor?

Baguls vells?

Què fan si no troben res?

(M.D.I)

La il·lustració és de Pacal Campion.

Poesia infantil del llop i els tres porquets / Poesía infantil del lobo y los tres cerditos

El desayuno de "Don Feroz"

El lobo que está en el bosque

ya quiere desayunar,

los tres cerditos hermanos

no sé si le gustarán.

Sus dientes son amarillos

la boca un túnel es.

Grandote como un armario

y sólo piensa en comer.

Yo no me asusto con el lobo Don Feroz.

Tú no te asustas como no me asusto yo.

Después de desayunar

la leche y los cereales,

se marchan hacia la escuela

contentos los tres "chavales".

De pronto por el camino

el lobo les saludó.

Ninguno de los cerditos

el miedo al lobo sintió.

Yo no me asusto con el lobo Don Feroz.

Tú no te asustas como no me asusto yo.

El más pequeño cerdito

le regala su "bocata",

un "bollo" le da el mediano

y el mayor una "naranja".

El lobo agradecido

Les invita a merendar.

Cuando salgan de la escuela,

¡Qué bien se lo pasarán!

Yo no me asusto con el lobo Don Feroz.

Tú no te asustas como no me asusto yo.

La il·lustració és de René Milot.

Rimas de Hadas: versos de Fades per jugar amb la imaginació

Ja sabeu que el món de la fantasia està superpoblat: ogres, bruixes, nans, gnoms, nereides, gegants, cíclops i un llarg etcètera. Hi entre tots aquests personatges destaquen les fades. És clar que dins del món de les fades no totes són iguals. Hi ha molts tipus de fades i fadetes, algunes d'elles, de vegades, es confundeixen amb bruixes.

Hui us volem recomanar un blog d'una molt bona amiga mexicana, gran escriptora i millor poeta, que versifica el món de les hades: María García Esperón. Parlem del blog Rimas de Hadas, doneu-li una ullada i trieu la vostra fada preferida. És un lloc temàtic de poemes sobre fades, fadetes, fadotes, fadiues.... Versos i rimes amb pols de màgia i encís de lluna, amb ritme d'ales i sorollet de bosc, amb flaires d'encanteri i colors de l'arc de Sant Martí. Un espai encantador on viuen les fades que enlairen els versos. Entre totes elles a nosaltres ens ha encantat la fada rimosa -Hada del verso-, sobretot pel seu bon humor i enginy. Aprofitem, des d'aci, per enviar-li a María pols de fada caramelitzada i un abraç ben fort que creue l'oceà.

El hada del Verso

(María García Esperón)

El hada del verso

-la más pequeñita-

en una palabra

se fue de visita.

Fue a ver a la Rima,

que estaba enojada,

porque ya los versos

sin ella versaban.

-¿Acaso estoy vieja?

¿Esoy mal peinada?

Desperté temprano,

me lavé la cara.

El hada del verso

rimó en su varita

y versa rimando

versaron las rimas.

Les il·lustracions són de Ewa Ludwiczak.

Gajos de mandarina: llibre de poesia infantil de Laura Quirós

Gajos de mandarina és un llibre de poesia infantil de Laura Quirós, il·lustrat per Natalia Colombo i publicat per Ediciones El Naranjo.

Un tajo de luna

es un río.

Si la luna

se abre en gajos

de mandarina,

los mares rompen

olas en el cielo.

Amb un llenguatge molt acurat, els 19 poemes infantils reprenen temes recurrents en la poesia infantil (animals, la natura, etc.), però des d'una mirada poètica diferent. Poemes breus, sonors, ideals per recitar en veu alta, per descobrir i compartir, per llegir i rellegir. Les il·lustracions compassen a la perfecció el ritme dels versos. Un excel·lent llibre que degustarem com a grills de mandarina dolça.

Verde y amarillo

Bajo un cielo

de nubes chiquitas

una rana bosteza

entre flores

color manteca.

A lo lejos

un caracol

se hace rulitos

a la orilla del río.

La rana sueña

que es cebra

larga

como un viento.

En el agua

el caracol se mira,

suspira

y toma una limonada.

Dia Mundial de la Poesia, 2012

Tres, son tres els poemes de tres amigues poetesses que hui volem compartir per celebrar el Dia Mundial de la Poesia: Isabel Barriel, María Alicia Esain i Maria Rosa Serdio. Amb aquests poemes volem rendir un homenatge a tots els poetes i poetesses que escriuen versos per als xiquets i xiquetes, un gran mèrit que de vegades no se'ls reconeix.

FELIÇ  DIA  DE LA POESIA

Festejo

(María Alicia Esain)

Si riegas bajo el sol sólo tres flores,

si te cuidas de que sean multicolores,

si hay una mariposa,

bella y maravillosa...

¡Que vengan en bandada los pájaros cantores!

Entonces tu jardin se vestira de fiesta

y sonará la música como si hubiera orquesta.

Habrá llegado el Día

de la Poesía...

Exclamaremos juntos: -¡No hay fiesta como ésta!

*

Obrim la finestra

(Isabel Barriel)

Obrim la finestra!
Que entrin a casa la llum,
el vent, la pluja i la tempesta.

Obrim el balcó!
Que entrin a dins tots el mots
d'històries, contes o llegendes
i del poema més dolç.

*

Ser poeta cada día

(María Rosa Serdio)

Es cosa de tener ojo,
es cosa de tener pies…
es cosa de que las rimas
lleguen antes...o después.
Ser poeta es escuchar
cómo las nubes aumentan,
cómo los ríos rebrillan,
o cómo las hojas vuelan.

Ser poeta puede ser
reconocer las sonrisas,
adivinar los suspiros,
escuchar las amapolas,
ver recitar a los grillos,
abrir los libros prohibidos
y enseñarlos a los niños.

Ser poeta, te lo digo,
es algo que tú has de hacer.
Ve sumando las palabras
dos a dos, o tres a tres.
Y resulta que lo bello
al paso te ha de salir.

Sólo precisas, es cierto,
su tú quieres ser poeta,
el ojo limpio en la estrella,
los pies puestos en el suelo
y el corazón en la huella.

La il·lustració és de Linda Pakkas.

Què és un poema? Poemes infantils, de poetes infantils, per celebrar el Dia Mundial de la Poesia

L'any passat, per tal de celebrar el Dia de la Poesia, vàrem fer un muntatge amb un poema de Charles Ghigna, Què és un poema?, traduint-lo a diferents llengües. Els xiquets i xiquetes de 3r. i 4rt. d'Educació Primària de l'Escola Molí de Vent, de Torredembarra (Tarragona) es van ficar mans a l'obra (o ratolí a la pantalla) i varen donar moltes respostes poètiques a la pregunta.

Que es un poema?

View more PowerPoint from Salvia

Aquestes noves creacions, partint del poema, van anar apareixent als comentaris del post. Amb tots aquests poemes, d'aquests petits grans poetes, hem fet un muntatge. Hia ha poemes en castellà, català i italià. Gràcies a tots, especialment a la seua mestra, Núria. És un plaer, en un dia com el d'avui, compartir amb tots els lectors del blog poemes infantils creats per poetes infantils al voltant de la poesia: un cercle perfecte. Moltes gràcies, amiguets i amiguetes, sou genials. Espero que aquest any també s'inventeu nous poemes, des de la vostra experiència, des del vostre sentir, des de les vostres lectures.

La poesia és un joc,

un sentir interminable.

Qué es un poema: poetes infantils

View more PowerPoint from Salvia

BON DIA, POESIA.

Epístola a los poetas que vendran: el compromís social de la poesia

Epístola de los poetas que vendrán

(Manuel Scorza) 

Tal vez mañana los poetas
pregunten
por qué no celebramos la gracia de las muchachas;
tal vez mañana los poetas pregunten
por qué nuestros poemas
eran largas avenidas
por donde venía la ardiente cólera.

Yo respondo:
por todas partes oíamos el llanto,
por todas partes nos sitiaba un muro de olas negras.
¿Iba a ser la Poesía
una solitaria columna de rocío?
Tenía que ser un relámpago perpetuo.

Mientras alguien padezca,
la rosa no podrá ser bella;
mientras alguien mire el pan con envidia,
el trigo no podrá dormir;
mientras llueva sobre el pecho de los mendigos,
mi corazón no sonreirá.

Matad la tristeza, poetas.
Matemos a la tristeza con un palo.
No digáis el romance de los lirios.
Hay cosas más altas
que llorar amores perdidos:
el rumor de un pueblo que despierta
¡es más bello que el rocío!
El metal resplandeciente de su cólera
¡es más bello que la espuma!
Un Hombre Libre
¡es más puro que el diamante!

El poeta
libertará el fuego
de su cárcel de ceniza.
El poeta encenderá la hoguera
donde se queme este mundo sombrío.

La il·lustració és de Nanda Correa.

Cap poema... Hui no hi ha versos?

Cap poema

(Joana Raspall)

El poeta voldria fer un poema.

Diria la frescor del parc en calma...

la sentor de la gespa... de les roses...

el brogit dels infants... i les xerrades

dels ocells enniuant-se dalt dels arbres...

Però els estols xiscladors de gavines,

com sagetes creuant el cel de posta,

li han embullat els mots.

Adéu, poema!

La il·lustració és de Jean Bailly. 

Tejedor de ilusiones, tejedor de versos... preparant el Dia Mundial de la Poesia

Ja està proper el dia 21 de març, doblement significatiu perquè celebrem la vinguda de la primavera i el Dia Mundial de la Poesia. Volem començar els preparatoris d'aquesta festa amb poemes que ens parlen de la pròpia poesia, versos sobre versos.

Tejedor de ilusiones

(Alicia Rivas)

Tejedor de ilusiones,

si sabes de mis sinsabores,

téjeme un sueño de color alegría

con matices de coral…

Téjeme una gaviota en libertad

que no sea sólo utopía al volar.

Téjeme una espiral de versos y rimas

con metáforas y sabor a pan de hogar.

Dibújame un océano para navegar

con un sendero de luz y cristal

donde no quepa el miedo a naufragar.

Dibújame un arco, un corazón y un rosal.

Tejedor de sueños,

téjedor de ilusiones en la mar…

Téjeme un verso de amor

y otro de soledad...

Y si es posible téjeme una caricia

con un verso sin igual,

que se anide dentro de mi corazón

como un pequeño soplo de felicidad.

La il·lustració és de Graham Franciose.

Almanaque musical: àlbum poètic infantil d'Antonio Rubio

Almanaque musical és l'últim llibre de poesia infantil d'Antonio Rubio, amb unes fantàstiques il·lustracions de David Pintor i està editat per Kalandraka.

Aquest àlbum il·lustrat poètic està format per 12 poemes, un per a cada mes i la música clàssica és la protagonista principal. El pentagrama, el temps, el ritme, la batuta, etc. Els poemes i les il·lustracions formen un conjunt perfecte.

La música es verde,
           verde, verde-hoja,
                     verde, verde-fresca,
                                verde y rumorosa.

 

 

El llibre es complementa amb una relació escrita de peces de Vivaldi, Bach, Mozart, Beethoven, Mendelssohn, Brahms, Chaikovski, Sibelius, Prokofiev, Alban Berg, Béla Bártok, Boccherini, Haydn i Dvorak, un repertori ideal per anar escolatant mentre llegim els poemes i gaudim de les il·lustracions.

Open publication - Free publishing - More almanaque

Historia de una hoja: poesia d'Antonio Rubio

Historia de una hoja

(Antonio Rubio)

Es la historia de una hoja

que cuando llueve se moja.

Llueve y se moja.

¡Cómo se moje otra vez,

se va a convertir en pez!

La il·lustració és de Kike de la Rubia.

Per què llegir? Enriquim la nostra vida amb la lectura

Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen,
i el cap se'ns omple de vida
i per això podem dir que
els llibres són com conserves de vida
que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar
el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions...

Llegir és viure molt més i molt millor!

Llegir no omple el meu temps:
llegir omple i afegeix valor a la meva vida!

(Emili Teixidor)

La il·lustració és d'Isabel Hojas.

Huellas de pájaro: llibre de poesia infantil

Huellas de pájaro és un llibre de poesia infantil de Ramón Iván Suárez Caamal, editat per Fondo de Cultura Económica. Ha estat guardonat amb el Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños, 2012.

Tot el llibre està elaborat partint de cal·ligrames que ens donen pinzellades del ric imaginari dels xiquets i xiquetes i és el poeta el que dona veu als seus jocs, somnis, objectes quotidians. Un llibre de poesia infantil molt original, diferent, particular. Les il·lustracions de  Mauricio Gómez Morín complementen i arrodoneixen els propis caligrames.

Molt recomanable. Us fiquem un tastet:

¿

Un pez

con el anzuelo

en la boca

creo que toca

lo que no es.

Dije no dije,

lágrima o luna;

así que

elige

si es

el

pez

en este

anzuelo

un alebrije

de escarcha y cielo.

El tres, un número i un poema

El tres

(Consuelo Armijo)

Dos son una y una,

cuatro son dos y dos.

Todo eso está muy bien.

¿Pero entonces, qué son tres?

Tres son las hojas de un trébol,

tres son los cerditos del cuento,

tres eran las hijas de Elena

que, ¡qué pena!, ninguna era buena

y... ¡Eureka!, lo encontré

una y una y una son tres

La il·lustració és de Petra Rau.

Si subes al árbol del limonero... puedes encontrar un cuento

Els arbres ens donen vida, però a més hi ha alguns arbres especials on podem trobar fins i tot contes.

Árbol del limón

(Jennifer Clement)

Si te subes a un árbol de limón

siente la corteza

con tus rodillas y pies,

huele sus flores blancas,

talla sus hojas

entre tus manos.

Recuerda:

el árbol es mayor que tú

y tal vez encuentres cuentos

entre sus ramas.

La il·lustració és de Zacarías Cerezo.

Regalem als pares un bes i un poema: activitat de poesia infantil

Hui us volem proposar una activitat per als xiquets més menudets. Es tracta de regalar poemes amb besadetes als pares i així, quan els fills estan al col·legi i els entra "morriña" per la seua absència... trauen el poemeta de la butxaca i s'omplin d'alegria; perquè sabem que els fillets i filletes sempre pensen en els seus pares, però també els pares pensen en tot moment en els seus fills.

Escrivim un poema infantil en papers de colors (repetirem el mateix poema tantes vegades com alumnes hi ha a l'aula), els retallarem i repartim un poema a cada alumne i un per al mestre/a. Primer el llegim en veu alta i després el repetim, poc a poc, tots junts (podem aprofitar per a recitar-ho en diferents tons de veu, ràpid i lent...). Ho repetirem tantes vegades com necessitem per a que tothom s'apropie del poema.

Després cada alumne dibuixa i pinta un beset en el paper, junt al poema; sobre els llavis pintats fiquem una besadeta. Doblem el paper i el fiquem a la butxaca. Aquest paper amb el poemeta serà el regal que els xiquets faran als pares per a que siguen aquests, en les seues butxaques, els dipositaris i guardians dels besets poètics.

Besadetes, besadetes, moltes besadetes i poesia per regalar als papàs.

Guardo en el bolsillo un beso

(Olga / Audrey)

Guardo en un bolsillo un beso

y cuando meto la mano

puedo sentirlo cercano

cuando se pone travieso.

Guardo en un bolsillo un beso

me lo llevo de paseo

y siento su cosquilleo

cuando la calle atravieso.

Guardo en un bolsillo un beso

lo paseo por mi espalda,

se desliza por mi falda

y me cala hasta los huesos.

Guardo en un bolsillo un beso,

y me encanta, lo confieso.

La il·lustració és de Marissa Bogg.

Convocatòria del 1r. Premi de Poesia Infantil, Pissiganya, per a xiquetes i xiquets d'Educació Primària

Des de la revista de poesia infantil Pissiganya ens envien aquesta interessantíssima informació: la creació del 1r. Premi de Poesia Infantil, Pissiganya. Ens alegrem molt, doncs no hi ha quasi premis d'aquest tipus adreçats als xiquets i xiquetes. Al blog anem fomentant la creació poètica, però trobem que és important que aquestss poemes infantils, realitzats per petits grans poetes, comencen a circular per altres indrets, més enllà de l'àmbit escolar.

Llegiu les bases amb atenció i participeu! Animeu-se! Tan sols cal estar en Educació Primària, viure dins del nostre territori de parla catalana i rebuscar entre les neurones i ben dins del cor eixe poema que sentim i que ara expresarem en paper. Fantàstic!!! Sabem que ehi ha molts poetes i poetesses infantils, que a més llegiu este blog, així que... a participar.

Ací teniu les bases, fitxa de participació està a l'enllaç de Pissiganya.

Bases:

PREMI DE POESIA INFANTIL PISSIGANYA.CAT

Amb l'objectiu de difondre el gust per la creació poètica entre els alumnes de primària del nostre país, Pissiganya.cat. Revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys convoca el 1r Premi Pissiganya de poesia infantil, adreçat als alumnes de les escoles de primària dels territoris de parla catalana.

1. Els poemes han de ser originals, en català, individuals i de tema lliure, amb mètrica o sense.

2. Hi poden participar alumnes de primària dividits en tres categories:

-Cicle inicial.
-Cicle mitjà.
-Cicle superior.

3. En el cas de 1r i 2n cicle de primària el premi consta d’una única modalitat, això és, un únic premi per a 1r cicle i un únic premi per a 2n cicle.

-Poesia. Haurà d’anar acompanyada d’una il·lustració a color feta per l’alumne/a.

4. En el cas de 3r cicle de primària el premi consta de dues modalitats:

-Poesia. Haurà d’anar acompanyada d’una il·lustració a color feta per l’alumne/a.

-Poesia visual. Ja siguin cal·ligrames, paraules en llibertat, collages, jeroglífics...

5. L'extensió màxima serà una pàgina estàndard de word (format A4). El poema pot ser escrit en lletra arial cos 14 o escrit a mà.

6. El professorat de cada centre seleccionarà, com a màxim, tres treballs de cada categoria.

7. Es lliurarà una còpia del poema escanejat en format tiff i amb una resolució de 400 píxels per polsada (400ppp) a l'adreça electrònica info(arrova)pissiganya.cat . S'hi inclourà, a més a més, una fitxa adjunta amb el títol del poema, el nom de l'autor, la modalitat (poesia o poesia visual), la categoria (primer, segon o tercer cicle de primària), el nom de l'escola, adreça, població, telèfon de l'escola i el correu electrònic del tutor del nen.

8. El termini de presentació dels originals finalitzarà el 16 d'abril de 2012.

9. Pissiganya.cat es reserva el dret de publicar els poemes en un futur recull de premiats. 

10. Els membres del jurat seran especialistes en poesia i literatura infantil.

11. El premi consistirà en un lot de llibres cortesia de Tàndem edicions per a cada modalitat, així com una entrada conjunta al Museu de la Vida Rural, de l’Espluga de Francolí, per als guanyadors i els seus pares.

12.El veredicte es farà públic el 23 d'abril de 2011 al web de Pissiganya.cat. D’altra banda, els curadors de Pissiganya.cat es posaran en contacte amb les escoles dels premiats per tal de fer saber el veredicte als guanyadors.

13. La presentació en el premi suposa l'acceptació de les bases.

La marieta, poema infantil d'Irene Verdú

La marieta

(Irene Verdú)

Caiguda com el confeti

d'un cel festiu i radiant,

una fràgil marieta

arriba a les meues mans.

Embolica, generosa, 

el seu cos com un regal

amb ales roges i negres

de paper enxarolat.

La il·lustració és de Lucinda McQueen.

Cancionero general del franquismo: 1939-1975, de Manuel Vázquez Montalbán

Les cançons acaben formant part de la cultura popular i la memòria col·lectiva, s'integren dins de la història i formen part d'ella.  En Cancionero general de franquismo: 1939 - 1975, de Manuel Vázquez Montalbán, publicat per Crítica, podem llegir l'interessant inventari i l'analisi que ens fa l'autor. Cançons molt conegudes i algunes d'elles de plena actualitat. Cançons que,  a més, ens serveixen per donar testimoni a tota una època.

Busco un piso (fox)
(Alberto Brull)

Les pido caridad con mi persona,
procúrenme algún piso, por favor,
no importa que le falte el «No funciona»,
lo cual quiere decir el ascensor,
pues ya ha surgido en mi alma torturada,
tras tanto cavilar, la duda cruel
de si estará actualmente ya alquilada
incluso la casita de papel.
Busco un piso
que esté por alquilar,
busco un piso
y lo he de hallar.
No me miren como a un loco
si bien ya me falta poco
para estarlo de verdad.
Busco un piso
hace una eternidad,
busco un piso
con ansiedad,
subo y bajo y me sofoco,
no lo encuentro ni hoy tampoco.
¡Ni que fuera un taxi! ¡Qué barbaridad!
Hoy tengo un gasto extraordinario
por culpa del hotel,
claro que duermo en un armario
mientras otros lo han de hacer debajo de él.

Fiquem un altre exemple, en aquest cas amb molt d'humor:

Raska yu

(P. Bonet de San Pedro)

Raska yu, cuando mueras qué harás tú. 

Raska yu, cuando mueras qué harás tú. 

Tú serás un cadáver nada más. 

Raska yu, cuando mueras quéharás tú.
Oigan la historia que contome un día el viejo enterrador de la comarca; 

era un viejo al que la suerte impía su rico bien arrebató la parca. 

Todas las noches iba al cementerio a visitar la tumba 

de su hermosa y la gente murmuraba con misterio: 

es un muerto escapado de la fosa.
Raska yu, cuando mueras qué harás tú (etc.)
Hizo amistad con muchos esqueletos
que salían bailando la sardana
y mezclando sus voces de ultratumba
con el croado de alguna rana.
Los pobrecitos iban mal vestidos
con sábanas que apdok había robado,
y el guardián se decía con recelo:
estos muertos se me han revolucionado.
Si no es bastante tétrica la historia
los fuegos fatuos se meten en el lío,
armando con sus luces tenebrosas un cacao de padre y muy señor mío.
Raska yu (etc.)

Yo misma fuí mi ruta... camins de dona per sendes poètiques

Yo misma fuí mi ruta
(Julia de Burgos)

Yo quise ser como los hombres quisieron
que yo fuese: un intento de vida;
un juego al escondite con mi ser.
Pero yo estaba hecha de presentes,
y mis pies, planos sobre la tierra promisora
no resistían caminar hacia atrás,
y seguían adelante, adelante,
burlando las cenizas
para alcanzar el beso de los senderos nuevos.

A cada paso adelantado en mi ruta hacia el frente
rasgaba mis espaldas el aleteo desesperado
de los troncos viejos.

Pero la rama estaba desprendida para siempre,
y a cada nuevo azote la mirada mía se separaba más
y más y más de los lejanos horizontes aprendidos:
y mi rostro iba tomando la espresión que le venía
de adentro, la expresión definida que asomaba
un sentimiento de liberación íntima;
un sentimiento que surgía del equilibrio sostenido
entre mi vida y la verdad del beso de los senderos nuevos.

Ya definido mi rumbo en el presente,
me sentí brote de todos los suelos de la tierra,
de los suelos sin historia, de los suelos sin porvenir,
del suelo siempre suelo sin orillas
de todos los hombres y de todas las épocas.

Y fui toda en mí como fue en mí la vida…
Yo quiese ser como los hombres quisieron que yo fuese:
un intento de vida; un juego al escondite con mi ser.
Pero yo estaba hecha de presentes;
cuando ya los heraldos me anunciaban
en el regio desfile de los troncos viejos, se me torció el
deseo de seguir a los hombres,
y el homenaje se quedó esperándome.

La il·lustració és d'Aaron Robinson.

No nací para ocupar un espacio y nada más: versos en voz de mujer

No nací para ocupar un espacio y nada más.

Ignoro cuál será mi participación.

Me tocó ser mujer y no me quejo,

me tocó caer en la humedad del tiempo,

en la inhóspita sequedad de los caminos

pero aquí me quedo

entre escombros y desperdicios.

Destruyan mi epidermis resentida,

despedacen mis sueños, mi alegría,

aniquílenme

mas no pretendan sancionarme

porque un día aparecí sobre la tierra

y tuve voz y grité

y tuve fronteras y no quise despertar sin ellas

y tuve armas y allí están

perfiladas, inmóviles, ariscas.

(Lydda Franco Farías)

Il·lustració de Stasia Burrington.

8 de març, Dia de la Dona: poesia / 8 de Marzo, Día de la Mujer: poesía

Hui es celebra a tot el món el Dia de la Dona Treballadora i volem festejar-ho amb veu de poetesses, amb poemes de dones / poemas de mujeres.

Una vez

(Idea Vilariño)

Soy mi padre y mi madre

soy mis hijos

y soy el mundo

soy la vida

y no soy nada

nadie

un pedazo animado

una visita

que no estuvo

que no estará después.

Estoy estando ahora

casi no sé más nada

como una vez estaban

otras cosas que fueron

como un cielo lejano

un mes

una semana

un día de verano

que otros días del mundo

disiparon.

La il·lustració és de Myrtille Henrion Picco.

Ortografia i poesia: Hun lápic hindezente

És important escriure bé, sempre. Cada paraula s'escriu i es pronúncia d'una forma determinada i si no ho fem correctament, segurament, serem incapaços de poder-se comunicar. En les notes per fer la compra, en els missatges que enviem pel wasap, en el correu que enviem als amics, en els textos dels exàmens i, per suposat, per escriure poesia.

Carlos Blanco Sánchez té un poema, amb molt d'humor, que segons ens diu ell mateix és Guiño al Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua y las Reglas Ortográficas. Un poema ple d'errades ortogràfiques, divertit i digne de que els propis alumnes el corregeixen.

Hun lápic hindezente
(Carlos Blanco Sánchez)

E extrenado hun lápic hindezente...
¡Balla regalo que me izo a mí bicente!...
qué pena no tener otro más zerca...
en su momento, e de tenerlo en cuenta.
De su hinterior hemergen, hinduljentes,
notavles faltas... ¡qué orror de hortografía!...
¿será berdaz o es que no tengo el día?...
y, si es hasí... qué más me da, no hinporta;
lo vueno es escrivir, vuscar la inspiración,
-si no se avorta-
lo mismo da escrivir veso con hube,
con ache havrazo y havrazar
y, primabera...
qué inporta si es con hube o es con ve...
cierra los hojos, güele y siéntate:
¿hakaso la gragancia es más fragancia
si primabera escrita está con hube o ve?...
-pues, tristemente, el ciego no lo be-
y, ese perfume, afortunadamente,
igual lo haprecias tú, que llo que él.
¡mil gracias ha bicente!
ha mis manos yebó la inspiración,
hal regalarme hun lápic sin parangón,
¿dige hindecente?...
perdón, lector, perdón... deseo reztificar
y haquí lo ago constar: hintelijente.

La il·lustració és de Jonathan McHugh.

Què és necessita per ser mestra?: activitat de poesia infantil a classe

Els i les mestres tenen moltes i molt bones qualitats que dia a dia transmeten als seus alumnes. Però... què es necessita per a ser mestre / mestra? Doncs segur que els vostres alumnes ho saben molt requetebé. Feu la prova i pregunteu-ho.

Amb les respostes de tots ells podem fer un gran poema, com aquest, Per a ser mestra, tot jugant amb les qualitats dels mestres i les qualitats que destaquen en altres professions. Un esquema senzill que fàcilment es pot seguir, divertit i que ens porta a molta reflexió. Comencem...

Per a ser mestra

es necessita

un gran somriure.

-No, això

és per a ser pallasso.

Per a ser mestra

es necessita

una gran veu.

-No, això és

per a ser cantant.

Per a ser mestra

es necessiten

unes llargues cames.

-No, això

és per a ser esportista.

Per a ser mestra

es necessiten

grans ulls per veure-ho tot.

-No, això 

és per a ser detectiu.

Per a ser mestra

es necessita

...

Ens encantaria que vosaltres, entre tots, continuareu el poema i ens envieu, o ens deixeu en els comentaris, les vostres creacions. Val?

La il·lustració és de Nicoletta Costa.