Fammi giocare solo per gioco / Deixa'm jugar sols per divertir-me: poesia de Bruno Tognolini

Una de les coses més boniquetes de la infància, de les que més plaer donen, és el joc. Jugar per jugar, jugar amb els amics, compartir temps divertint-se. Amb els jocs aprenem i es socialitzem, que és molt important, però no cal buscar objectius al joc, el que cal és jugar per jugar, com bé diu aquest poema, Diritto al gioco -que està en italià, però que segur sabreu llegir i comprendre fàcilment-. Des d'ací reivindique el joc i la poesia.

Diritto al gioco

(Bruno Tognolini)

Fammi giocare solo per gioco

Senza nient’altro, solo per poco

Senza capire, senza imparare

Senza bisogno di socializzare

Solo un bambino con altri bambini

Senza gli adulti sempre vicini

Senza progetto, senza giudizio

Con una fine ma senza l’inizio

Con una coda ma senza la testa

Solo per finta, solo per festa

Solo per fiamma che brucia per fuoco

Fammi giocare per gioco

La il·lustració és de Ella Okstad.

La Vella Quaresma: poesia i cançons per anar retallant cames mentre mengem bacallà

Ja està ací la Vella Quaresma -il·lustració de Laredes-

El cicle de les festes religioses és pendolar, així passem del divertiment i els excessos en el beure i menjar en temps de Carnestoltes a la penitència, recolliment i l'estricta dieta en temps de Quaresma. A la nostra cultura tenim una velleta que ben bé simbolitza el temps de Quaresma: la Vella Quaresma -a les Illes Balears també s'anomena Jaia Corema o Àvia Corema-

Al  blog hem anat penjant al llarg d'aquests passats anys poemes i cançons de la Vella Quaresma, a més de refranys sobre la Quaresma; però hui volem compartir amb vosaltres dos poemes i una cançó per anar, setmana rere setmana, celebrant aquesta festa amb poesia.

La Vella Quaresma

(Lola Casas)

Una vella nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
un rosari i un sarró.
Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d´on surten set potes fosques
amb sabates diferents.

Vella Quaresma, vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t´entrebanques,
entre tots t´hem d´ajudar.

Cada setmana amb paciència
(i amb tisora de bon tall)
pota darrera pota ...
li caurà faldilla avall!
I aviat vindrà Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma ...
però no et convidarem ...

 *

La Vella  Quaresma 

ja ha arribat

i Carnestoltes ha marxat.

La Vella Quaresma 

té set peus. 

Són set setmanes

fent-se creus.

La Vella Quaresma

ja ha arribat

i porta bacallà salt.

La Vella Quaresma

no és molt vella

i porta peixos

a la cistella.

I per a finalitzar hem trobat aquesta videoclip animat de Gil Ratataplam, sobre la Vella Quaresma, que us encantarà:

I una adaptació molt divertida del poema de Lola Casas que hem ficat al principi del post:

La bruja Piruja: llibre de teatre en vers, de Carlos Blanco

En aquests viatges surfejant per les xarxes socials ens hem trobat un grapat de bruixes poètiques, de les que s'hem fet molt bones amigues. Hui us volem parlar d'una bruixa molt especial, La bruja Piruja, que existeix gràcies a la ploma -o ratolí- d'un bon amic, gran mestre i interessant poeta, Carlos Blanco. Ja fa un temps que vàrem parlar d'aquesta obra, però ara ha sortit editada d'una manera especial.

El primer que em crida l'atenció és que justament Carlos ha agafat per a escriure dos gèneres literaris infantils dels més escaients: la poesia i el teatre. Als menuts els encanta la poesia, però s'enlaira poc per les aules i a casa. A l'escola solen dramatitzar molts contes, però hi ha molt poc teatre infantil editat especialment per a representar-se. Allò que des de menuts no fomentem, després ens serà molt més difícil difondre. La literatura infantil resta coixa sense el complement d'aquests gèneres, però ni les editorials, ni els mestres, ni els professors, ni el bibliotecaris, ni tampoc els pares fem res per a solventar aquesta mancança.

Sembla que en aquests darrers anys la poesia infantil tinga una rellevància major, però encara li resta moltíssim per a que la seua difusió estiga a la par que els contes o relats curts. Però el teatre,... és l'autèntic "ventafocs" de la LIJ. Per això mateix us recomanem aquest llibre, original en la seua manera de transmetre literàriament la història que ens conta, a més de les magnífiques il·lustracions de Daniel Montero i Galán que les acompanya, i de l'acurada edició que ha fet Amigos de papel.

L'obra ens conta les malifetes de la Bruja Piruja, una bruixota vella i mal encarada, que es passa el dia fastidiant als demés. Però un matí no pot alçar-se del llit perquè li fa molt de mal la panxa. Remuga i remuga i els seu corb -que està d'ella fins als nassos- corre buscant ajuda al senyor gripau, tot perque la bruixa ha jurat que si la cura deixarà de fer malindretes. Aconseguirà ajudar-la el corb? I si és així... complirà la bruixa el seu jurament? deixarà d'estar atemorit el narrador?

Si voleu saber-ho caldrà llegir el llibre i després, si us ve de gust, representar-lo, per a que altres xiquets i xiquetes coneguen el que li va passar a la Bruja Piruja.

Us fiquem un tastet:

Bruja.-

¡Mecachis la mar!

¡Qué mala me encuentro!

¡Hoy estoy fatal!

Su hallara un brebaje

que poder tomar

juro, por mi honor,

que seria formal.

No seria tan bruja

y, en serio, lo digo:

tal vez, de esta forma,

podría hacer amigos.

¡Que alguien me quite 

el dolor de tripa,

con algún brebaje,

o pura chiripa!

Parece que tengo,

aquí dentro, 

guardados,

dos mil sabandijas,

grillos y lagartos,

culebras y ranas,

lagartijas, sapos,

lombrices y topos,

siete escarabajos

veinte cucarachas

y trece ratones

huyendo de un gato

que clava sus uñas

bajo este refajo.

(...)

Un llibre molt recomanable per a tenir a casa i en les biblioteques escolars i públiques. Aprofitem per a felicitar a Carlos Blanco i ens agradaria que continuara editant més històries d'aquesta Bruja Piruja -que segur que dona per a moltes més aventures-.

   Primeras páginas

Un reino, de amor y sueños: poesía de Shawki Abi Shakra

 Un reino

Duerme, escribo
Duerme, soy gorrión
Duerme, soy cáscara
Duerme, soy barco
Duerme, llévame
Dormir contigo es un reino

(Shawki Abi Shakra / Viviana Brass, il.)

IV Premi de Poesia Infantil "Pissiganya", 2015

El Premi Pissiganya de poesia infantil ha obert la convocatòria de la seua quarta edició. Ja sabeu que es tracta d'un concurs adreçat a tots els alumnes de primària dels Països Catalans, promogut per la revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys.

El termini de presentació dels originals finalitzarà el proper 24 d'abril. Podeu consultar-ne les bases aquí o punxant sobre la imatge i ampliant-la.

Animeu-se a participar!!!

Autobiografia de Gloria Fuertes

A l'hora de difondre la poesia en l'aula, sobretot la poesia infantil, necessitem tenir la biografia del poeta o de la poetessa. Si són actuals és un poc difícil fer-se amb algunes dades, però hi ha uns quants poetes que, per ser famosos i força coneguts i enlairats, tenim un grapat d'informació.

Però són pocs el poetes que ells mateixa poetitzen la seua autobiografia, que ens ve requetebé per a conèixer a la gran Gloria Fuertes. Així és la seua autobiografia:

Autobiografía

(Gloria Fuertes)

Gloria Fuertes nació en Madrid
a los dos días de edad,
pues fue muy laborioso
el parto de mi madre
que si se descuida muere por vivirme.

A los tres años ya sabía leer
y a los seis ya sabía mis labores.
Yo era buena y delgada,
alta y algo enferma.

A los nueve años me pilló un carro
y a los catorce me pilló la guerra;
a los quince se murió mi madre, 

se fue cuando más falta me hacía.

Aprendí a regatear en las tiendas
y a ir a los pueblos por zanahorias.
Por entonces empecé con los amores
-no digo nombres-,
gracias a eso, pude sobrellevar mi juventud de barrio.

Quise ir a la guerra, para pararla,
pero me detuvieron a mitad del camino.
Luego me salió una oficina,
donde trabajo como si fuera tonta
-pero Dios y el botones saben que no lo soy-.

Escribo por las noches
y voy al campo mucho.
Todos los míos han muerto hace años
y estoy más sola que yo misma.

He publicado versos en todos los calendarios,
escribo en un periódico de niños,
y quiero comprarme a plazos una flor natural
como las que le dan a Pemán algunas veces.

En aquest blog podeu trobar molts poemes de Gloria Fuertes, els seus llibres i alguns llibres que s'han escrit sobre ella (per cert, són preciosos).

En cada llamarada un hada: juego de palabras y poesía / joc de paraules y poesia

La poesia, infantil i d'adults, pot ser molt dramàtica, però també molt lúdica. Les paraules, com les lletres, ens permeten jugar amb elles i, així, estructurar noves frases, nous versos, noves idees. I és que tot està en les paraules... i l'ús que fem amb elles, com podem comprovar amb aquest poema de José María Parreño. Juguem, doncs, amb les lletres i els versos. Qui ha dit que la poesia és avorrida?

En cada llamarada llama un hada

(José María Parreño)

En cada llamarada llama un hada

las cosas por su nombre:

león al que lee mucho

tartamudo al goloso de silencio

higuera a un fuego verde 

cuyos hijos

son blandos

dulces

nudos

de luz 

el hada inmóvil

me llama perverso

me recita:

la pantera era pan

que se comió al hambriento

la rosa risa

de olor

o loor callado

que el hada pálida

abra cada palabra

como la nuez que no es

me dé a sufrir su fruto

a comer comas

y ya sólo sintaxis sin amigos

sin señas sin dinero

me conceda

el poema

La il·lustració és d'Estefanía Jiménez Zúñiga. 

Ninot de neu fet de boles de poesia

Resta encara molta neu per tot arreu i estem segures que haureu aprofitat el cap de setmana per a jugar fent boles i simpàtics ninots de neu, com el d'aquest poema:

 

Ninot de neu

(Dani Espresate Romero)

Una cara blanca,

gran bola de neu,

una panxa llarga

blanc de cap a peus.

Una pastanaga,

el nas enganxat,

dues olives negres,

dos ulls ben gegants.

La síndria de boca

tres botons ben grans

bufanda de llana,

i els peus abrigats.

A les mans guants negres,

barret sobre el cap,

una escombra al terra

ninot acabat!

La il·lustració és de Frozen Olaf.

Poema d'amor, de Bernat Artola, per assaborir el Dia de Sant Valentí

L'amor té els seus camins, que els enamorats no coneixen -il. Lisa G.-

Cançó

(Bernat Artola)

Mai sabré, somni d’amor,

l’antic dolor que t’amarga,

ni el secret amagatall

líric de la teva gràcia.

Mai sabré, somni d’amor,

per on vindrà l’esperança.

Si pujarà per la senda

fosca de la barrancada;

si davallarà dels núvols

enyoradissos de l’alba.

Mai sabré, somni d’amor,

per on vindrà l’esperança.

Entre l’ombra i la llum

plena de por viu l’ànima.

Vol pujar a l’infinit

per la serp ondulant de la flama.

Amor, no sospires més.

No mires cap a la plana.

Ja vénen els núvols d’or

i l’ombra trista s’amaga.

Ja ve la cançó d’Abril

i la trèmula paraula

que obre les portes del Cel

amb una doctrina falsa.

Adéu, clavell morenet!

Adéu, olivar de plata!

Amb les albes de l’amor

ens ha sobtat l’esperança...

De princesas y sapos, besos y otros líos poéticos / De princeses i gripaus, besos i altres embolics poètics

Hi ha gripaus que no s'enamoren de les princeses -il. Anabela Dias-

Hi ha vegades que les princeses no volen besar als gripaus per a que es converteixin en prínceps, però hi ha altres vegades que són els propis prínceps-gripaus els que no es deixen besar-se, estan ben a gust amb la seua condició i no volen que cap princesa els importune amb besades i futures noces reials. Deixem, també, que siga el propi gripau el que trie la seua manera de viure i els seus amors.

El sapo verde

(Carmen Gil)

Ese sapo verde

se esconde y se pierde;

así no lo besa

ninguna princesa.

Porque con un beso

él se hará princeso

o príncipe guapo;

¡y quiere ser sapo!

No quiere reinado,

ni trono dorado,

ni enorme castillo,

ni manto amarillo.

Tampoco lacayos

ni tres mil vasallos.

Quiere ver la luna

desde la laguna.

Una madrugada

lo encantó alguna hada;

y así se ha quedado:

sapo y encantado.

Disfruta de todo:

se mete en el lodo

saltándose, solo,

todo el protocolo.

Y le importa un pito

si no está bonito

cazar un insecto;

¡que nadie es perfecto!

¿Su regio dosel?

No se acuerda de él.

¿Su sábana roja?

Prefiere una hoja.

¿Su yelmo y su escudo?

Le gusta ir desnudo.

¿La princesa Eliana?

Él ama a una rana.

A una rana verde

que salta y se pierde

y mira la luna

desde la laguna.

Cançó de Carnestoltes, per a ballar i cantar en companyia

Què ve, què ja està ací Carnestoltes! -il. Núria Altamirano-

La festa sempre va acompanyada de música i a Carnestoltes els ritmes són especialment alegres i balladors. Al blog hem anat penjant un grapat de cançons infantils de carnestoltes i hui us volem invitar a gaudir d'aquest vídeo, Cançó de Carnestoltes, del Pot Petit (per cert, tenen un canal en You Tube superguapet, tot ple de cançonetes).

A disfrazar la luna: poesía de carnaval

A disfrazar la luna

(Gloria Almendáriz)

Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está. 

La il·lustració és d'Aileen Leijten.

Poesía infantil fría e invernal / Poesia infantil freda i hinvernal

La nieve cae,

el frío llegó,

gorro y bufanda

me pongo yo.

El sol tiene frío,

no quiere salir,

oculto entre nubes

se ha puesto a dormir.

Le llama la tierra,

le llama la flor,

el sol está sordo,

es un dormilón.

La il·lustració és de Cosei Kawa

La vida i la Classificació Decimal Universal lliguen amb poesia

En la prestatgeria de quin número de la CDU està llegint? -il. Marie-Eve Tremblay-

Ja sabeu que una de les tasques més importants dels bibliotecaris és la classificació dels llibres. Segur que coneixeu la CDU o Classificació Decimal Universal -una sèrie de números del 0 a 9 classifica tot el saber-. Aquests numerets es fiquen als teixells dels llibres i per als que no els coneixen són un autèntic "galimatíes", però per als bibliotecaris i alguns usuaris són essencials a l'hora de ficar i trobar un llibre al seu lloc dins d'una biblioteca.

Totes les biblioteques públiques es regim per la CDU -un numeret que de vegades ens resulta fastigós i llarg- i ara hem descobert que el company Ramon Guillen -bibliotecari i poeta- ha escrit uns versos a la CDU, que ha llegit al interessantíssim Festival de Poesia d'Oliva, Poefesta 2014. Hem transcrit les seues paraules, els seus versos, però no sabem si les estrofes estan correctament -esperem que si, i si no és així desitgem que ens disculpe i ens envie el seu poema original-. Us invitem a llegir el poema i escoltar-lo.

Classificassió Decimal Universal

(Ramón Guillen)

Ordene els llibres als prestatges.

Els números del teixell indiquen

el punt exacte on van:

El 59 és zoologia, el 37 educació,

geografia el 91 i arquitectura el 72.

Tot el saber humà té previst el seu lloc.

A voltes pense que tots nosaltres

tenim un teixell assignat

i només hem d'esperar

que qualsevol bibliotecari

ens deixe allà on ens correpon.

Sovint, però, 

un mateix llibre pot ser susceptible

de signatures diverses.

Així, cóm descobrirem

on anirem a raure,

si fins i tot el déu més savi

ignora les giragonses

del nostre destí?

La malaltia és el 616,

el funeral el 393,

el cementeri el 718

i la separació de l'ànima i el cos el 236.

Ni la mort coneix amb certesa

quina és la clau que obri

el darrer pany.

Difícil ofici aquest

de classificar llibres.

La neu... flocs de poesia blanca

 Semblava mentida això que la neu aplegaria al llevant, però així ha sigut. Aquest matí ha nevat i, pel que sembla, pot ser que la neu ens torne hui a visitar. És molt bonic tenir una mantellina blanca al damunt i per tot arreu, en simbiosi total amb l'entorn. 

Ens ha vingut a la memòria el poema de Joana Raspall, La neu, i el volem compartir amb tots vosaltres. Bona i blanca nevada... amb poesia.

La neu

(Joana Raspall)

Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!
El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m’ho crec!
Ves, com s’ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s’escaparia?

La il·lustració és de Kay Widdowson. 

Doblecs: poesia sobre el llibre, de Cèlia Sànchez-Mústic

Quan obrim les pàgines d'un llibre estem obrint la porta d'un nou món, però a més, de vegades, estem caminant entre les petjades d'un altre lector. Són trobades que ens uneixen, que ens porten a un passat llunya o proper.

Doblecs

(Cèlia Sànchez-Mústic)

Algunes pàgines del llibre

estaven doblegades per l'angle superior:

N'he alçat, d'amagat i amb reverència,

els triangles menuts de les puntes.

Ha estat com obrir les finestres

d'una casa tancada i barrada

des de feia molts anys

i anar descobrint les empremtes

dels teus dits als porticons.

La il·lustració es de David Pintor.

La rueda de los meses, canción popular infantil

 Febrer, segon es de l'any, el més curtet de tot el calendari. Comencen a volar les fulles dels mesos, com en aquesta ronda dels mesos, una cançó popular que ens ajuda a aprendre els mesos de l'any.

La rueda de los meses

(canción popular)

La rueda de los meses

te vamos a cantar

y si no te la sabes,

la vuelves a escuchar.

¿Quién es el uno?

Enero nevado.

¿Quién es el dos?

Febrero alocado.

¿Quién es el tres?

Marzo ventoso.

¿Quién es el cuarto?

Abril lluvioso.

¿Quién es el cinco?

Mayo florido.

¿Quién es el seis?

Junio con trigo.

¿Quién es el siete?

Julio caliente.

¿Quién es el ocho?

Agosto hirviente.

¿Quién es el nueve?

Septiembre estudioso.

¿Quién es el diez?

Octubre con vino.

¿Quién es el once?

Noviembre aburrido.

¿Quién es el doce?

Diciembre festivo.

La rueda de los meses

te vamos a cantar

y si no te la sabes,

la vuelves a escuchar.

La il·lustració és d'Elena Ferrándiz.

Febrer i la poesia de Carnestoltes / Febrero y la poesía de Carnaval

Musa de Carnestoltes -il. de Vladimir Olemberg-

Febrer és el mes carnavaler per excel·lència, així que comencem amb un poema que ens obri pas a la festa. Poemes amb confeti que ens omplin d'alegria mentre preparem la festa, versos de carnaval per a gaudir i ballar.

Carnaval
(Conchita García-Bayona)

Por fin ha llegado el día
De abrir todos los baúles
Con rasos, sedas y tules
Hay que elegir el disfraz
¿Has cogido el antifaz?
Sin él no irás a la fiesta
Porque te conocerán

Puede ser de troglodita
O también de mariquita
Aunque quizá no te guste
Llevar alas con manchitas.
Aquí hay uno de pollito
Con su cresta anaranjada
Provocarás carcajadas

Si eliges el de pirata
Con parche y pata de palo
Procura no tropezar
Y andar con mucho cuidado
Pues si te tapas el ojo
Quizá no puedas ver bien
Ni luchar con mucho arrojo

Si quieres el de princesa
Debes llegar en calesa
Y estar muy bien arreglada
Pues para llevar corona
O estar sentada en el trono
No vale ir de fregona
Ni vestir con abandono

Más recuerda este consejo
Que te da alguien muy sabio
Y a la vez también muy viejo
Cuando vayas a salir
Tu disfraz has de cubrir
Con abrigo o chubasquero
Porque estamos en febrero