26.3.16

Convocatoria IX Premio de Poesía para Niños Ciudad de Orihuela




El temps passa volant... sembla l'altre dia que us anunciàvem per primera vegada el Premio Internacional de Poesía para Niños Ciudad de Orihuela i des d'aleshores ja han passat huit anys, 8 premis convocats, 8 preciosos llibres editats, l'ultim dels quals és Mundinovi, de Juan Carlos Martín Ramos, amb il·lustracions de Federico Delicado.

Ara, de nou, us informem de la convocatòria d'aquest premi de poesia infantil, tal vegada un dels més importants que es convoquen al nostre país i que ja sabeu després publica l'editorial Kalandraka. Animeu-se a participar!!!

Bases:

La concejalía de Educación del Ayuntamiento de Orihuela, en colaboración con el sello editorial Faktoría K de Libros, convoca el IX Premio Internacional de Poesía para niños "Ciudad de Orihuela" de acuerdo a las siguientes bases:


1. Podrá optar al IX Premio de Poesía para niños "Ciudad de Orihuela" cualquier persona mayor de edad con un libro inédito, en castellano, no premiado anteriormente en ningún otro certamen, y dedicado a poesía infantil. Quedan excluidos los ganadores de las anteriores ediciones y los empleados del sello editorial Faktoría K.


2. Las obras se presentarán por quintuplicado, mecanografiadas a doble espacio, y escritas por una sola cara. Tendrán un mínimo de 300 versos y un máximo de 500.


3. En las obras presentadas no podrá aparecer en ningún caso el nombre del autor o autora; en su lugar deberá figurar un lema o seudónimo. Los datos personales de los participantes se adjuntarán en un sobre cerrado, en cuyo exterior se anotará el título de la obra y el lema o seudónimo; en su interior constarán el nombre completo, dirección, teléfono de contacto, correo electrónico y se incluirá el número del DNI o pasaporte, así como una breve reseña biográfica.


4. Las obras serán enviadas o entregadas en el Registro General del Excelentísimo Ayuntamiento de Orihuela, C/Marqués de Arneva nº 1, 03300 Orihuela, especificando en el sobre Para el IX Premio de Poesía para niños "Ciudad de Orihuela". En los envíos que se entreguen a través de agencias de transportes, no podrá figurar el nombre del autor o autora.


5. El plazo de presentación de originales se inicia con la publicación de estas bases, el 21 de marzo de 2016, y finaliza el 19 de septiembre de 2016, a las 12:00 horas. El fallo del jurado se hará público el 28 de octubre de 2016, en torno al aniversario del nacimiento de Miguel Hernández.


6. El jurado del premio estará compuesto por personas de reconocido prestigio en el área de la literatura para niños. Actuará de secretario o secretaria una persona que designen las entidades organizadoras. El premio podrá declararse desierto y el fallo del jurado será inapelable.


7. Se establece un único premio, dotado de 5.000 euros en concepto de adelanto por los derechos de autor. La obra premiada se publicará por la editorial Faktoría K en torno al 21 de marzo de 2017, Día de la Poesía y, a tal efecto, se firmarán los correspondientes contratos de edición. Asimismo, la editora tendrá prioridad en la publicación de aquellos originales que hayan recibido mención especial del jurado. Este derecho tendrá vigencia durante un año, pasado el cual, los autores podrán disponer libremente de sus obras.


8. Los originales que no sean premiados no se devolverán a sus autores y se destruirán una vez comunicado el fallo del jurado.


9. Si en estas bases quedase alguna cuestión sin precisar, le corresponderá al jurado establecerla y, si no fuera así, a los organizadores del certamen. La participación en este premio implica el conocimiento y la aceptación íntegra de las presentes bases. 

24.3.16

Séptima estación, viacrucis, de Gerardo Diego


Via Crucis
Séptima estación

Largo es el camino y lento,
y el Cireneo se rinde.
Él se ha trazado una linde
en su oscuro pensamiento.
Mientras disputa violento,
deja que la cruz se hunda
total, maciza, profunda,
sobre aquel único hombro.
Y como un humano escombro
cae Jesús, por vez segunda.

¿Otra vez, Señor, en tierra,
abrazado a tu estandarte?.
Ese insistente postrarte
¿qué oculto sentido encierra?.
Mas ya te entiendo. En la guerra
por Ti luchando, transido
caeré en tierra malherido,
¿y no he de alzarme ya más?.
Yo sé que Tú me darás
la mano, si te la pido.

La il·lustració és d'Alberto Godoy

23.3.16

Los gatos: poema de Karmelo C. Iribarren


M'agraden els gats, sobretot pel seu caràcter independent, com diu aquest poema de Karmelo C. Iribarren:

Los gatos

Lentos
por las aceras,
inmóviles
en las repisas,
aovillados
en los sofás,

nos miran,
nos observan,
nos escrutan.

Llevan
miles de años
haciéndolo.

Y siguen
marcando
las distancias.

La il·lustració és d'Anne Mortimer.

21.3.16

'Bolso de niebla': llibre de poesia infantil, especialment bonic, per a regalar hui en el Dia de la Poesia


Tots els dies són bons per a regalar poesia, però hui és especialment fantàstic, doncs estem celebrant el Dia de la Poesia. Així que, d'entre tots els llibres de poesia infantil que hem llegit últimament, us en volem recomanar un ben especial de Mª Rosa Serdio -gran amiga i poetessa-, Bolso de niebla, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco i editat per Pintar pintar. És un llibre que teniem reservat per a comentar en un dia tan especial com hui.

Estem davant d'una joieta de llibre, d'aquests que fa les delícies de grans i menuts, perquè la bona poesia no té edat. Un llibre on la poesia, els poetes i els lectors són els autèntics protagonistes.

Este libro es una puerta
para que alguien la abra
con los ojitos brillantes
y las manos enguantadas
...

Des d'aquesta dedicatòria a l'inici del llibre, anem endinsant-se amb la màgia i el ritme dels poemes, de puntetes, trucant a la porta de la poesia, jugant amb ella, comprant versos, rient amb la rima, sentint la paraula, descobrint els secrets que s'amaguen darrere de cada poema.

Llegim, llegim poesia...
¡Ven, ven a leer!
Es una casita
bien llena de gente
de tamaño vario
y humor diferente.
Cada piso, un puente;
cada puerta, un juego...
Vengo en la mañana
y, a la tarde vuelvo.
Te invito a acercarte.
¡Trae a tus amigos
y saldremos todos
a jugar contigo!
En esta casita
tan llena de gente
nos faltan tus ojos.
¡Ven! ¿Qué te detiene?


Descobrim com els versos aletegen en primavera:

Primaversos
Allá irán los versos,
anudando vuelos,
surcando los cielos,
cosiendo la tarde,
con puntadas leves,
....

I continuem amb la invitació poètica, d'allò que ha sigut o podria ser, de l'encís de deixar-se bressolar pels versos:

Tal vez fuera un poema
con sus versos de dulce,
con sus rimas ligeras.
Quizás sólo el intento
de capturar el día
o el oro del viento.
Quizás pudiera, tal vez...



El llibre és com una bossa màgica en la que Mª Rosa va ficant la mà i ens invita a compartir els seus records de mestra-maga, de bruixa d'ensomnis meravellosos, de guardessa de la paraula, de cosidora d'esperances, de fada teixidora d'encaixos poètics i fil·ligranes, a la fi... de poeta, de trovadora.

Nosaltres i, sobretot els xiquets i xiquetes, necessitem llibres de poesia com aquests per a llegir i rellegir, per apropar-se a la bona poesia, per a sentir i viure els poemes. Viure, sentir, experimentar, jugar, cantar la poesia.

Arriba..., abajo
Uno se sienta
en la cima del mundo 
y ¡recita!
Entonces no hay tormentas
ni cambios de estación
ni a penas cielos grises.
...
Luego enrrollo mi voz
en ovillo de versos,
desciendo hasta la acera
y me voy a mi casa.
¡Y nadie nota nada!


A més, el llibre té una maquetació i enquadernació molt acurada, magnífic per a regalar o autorregalar-se -l'editorial Pintar pintar té un grapat de llibres molt interessants i bonics, a més de poesia infantil-. Les il·lustracions de Julio Antonio Blasco han captat i versat al paper tot l'encís joganer que Mª Rosa transmet als poemes. Excel·lents i complementàries, com en un bon àlbum il·lustrat.

Ja sabeu, hui i la resta de l'any, regalem llibres de poesia infantil i juvenil, per a que cada vers vaja arrelant-se en el nostre bagatge literari i emocional. Si, a més, regalem Bolso de niebla, segur que ens ho agrairan: una bossa plena de boira que en sumergeix amb paraules i colors al món de la poesia.

Us deixo, me'n vaig a celebrar la festa d'este dia amb un farsell ple de poesia, escampant la boira.

Poesía: ¿por qué? ¿cuándo? ¿cómo?



Poesía
(Norge Espinosa / Beatriz Martin-Vidal, il.)
¿Quién ha encerrado
en tan breve modo
los oros del mundo?
¿Por qué? ¿Cuándo? ¿Cómo?

És un poema, és el Dia de la Poesia



Ja ha aplegat el gran dia, la festa de la poesia. Nosaltres ho volem celebrar compartint molta poesia amb vosaltres, deixant volar els versos, obrint les flors amb ritme, omplint de colors les paraules.  

Poemes, versos per tot arreu... tot per a un dia especial, el Dia de la Poesia.


És un poema

Com una alenada d’aire fresc,
com els esquitxos del mar,
com les algues trenades
o com les flors que cobreix el gel…
Bufa i plou i ens aclapara un vers
que se’ns queda dins dissimulat, quiet
i nia i regna i de cop s’expandeix.
S’escampa. Demana més mots i creix.
És un poema després
que parla de vida o de sentiments,
del món que gira i alhora ens estira,
del camí aquell que vora el cim es perd.
D’una nit que venera milers d’estels.
Del cor que genera un pensament. O cent.
Del cel, del capvespre, del raig que ens escalfa un migdia d’hivern.
Del desig que s’escola un dia pels forats del temps.



La il·lustració és de David Galchutt.

20.3.16

Olor de primavera, olor de flores y versos


Què bonic, hui hi ha flaires de primavera per tot arreu...

Olor de la primavera
en el huerto de mi casa.
Olor de frutas maduras
y olor de miel de la caña.
Olor de la rosa nueva
y olor del jazmín de plata.
Olor de tierra con lluvia
y olor de brisa que pasa.
Todos los voy percibiendo
en la luz de la mañana.

La il·lustració és d'Alberto Ruggieri.

La primavera entra a casa: obrim les portes de la poesia



Li donem la benvinguda a la primavera, li obrim la porta de par en par per a que entre a casa nostra, a la cas de la poesia.

B oscos i camps, conreus i prats,
E ncenen, fan, cullen sembrats.
N ius dels ocells, els seus cants bells,
V ida del cel, plugim d’anhel.
I floreixen les contrades, són roselles estampades.
N itidesa d’aquest món, sempre es mostren tal com són.
G uspiregen els matins, regalant-nos somnis fins.
U lls oberts, el cel és blau,
D iferenciem allò que cau.
A braçades de dolçor, rius desglacen des del cor.

P rocedència, excel·lència amb una mica d’innocència.
R oses, fades i cançons,
I maginem-nos altres mons.
M ans enlaire, ha esclatat,
A questa festa amb bon retrat.
V ida rica, mil colors,
E namoren les olors.
R oda, roda, aquest any,
A nul·lem vostre parany.
(Free sound, pseudònim)

La il·lustració és de Jane Newland

17.3.16

L'univers poètic de Miquel Martí i Pol: app gratuïta per a conèixer i jugar amb els versos del poeta



Ens encanta comunicar-vos notícies com aquesta: s'ha realitzat una app per a xiquetes i xiquets sobre l'obra i la poesia de Miquel Martí i Pol. Sabíem que s'estava creant i ho vàrem comentar en un altre post, però ara ja està ací.

Aprofitar les aplicacions mòbils per enlairar la poesia entre els infants està genial, superxulo. Així que volem donar-los públicament l'enhorabona als creadors per l'originalitat de l'app, l'acurada selecció dels poemes i per a apropar el meravellós món poètic de Miquel Martí i Pol als menuts. Això si que es mereix un fort aplaudiment.

L’univers poètic de Miquel Martí i Pol, és una aplicació per a tauletes, mòbils i pissarres digitals (punxeu damunt de l'enllaç que us porta a la web de Martí i Pol on se la podeu descarregar gratuïtament). Iniciatives com aquestes són les que fan d'internet un llogaret interessant per a compartir la poesia, adults i xiquets.









A què espereu? Vinga, descarregueu-se-la i escorcolleu-la: a casa, al col·le, a la biblio. Molt recomanable! Aprofitem aquestes vacances per a jugar i gaudir-ne.


16.3.16

Los meses de invierno, de frío y de versos / Els mesos d'hivern amb poesia


Passa el temps volant i sembla que fa uns dies que començava l'hivern i ja està a punt de finalitzar. Els mesos d'hivern són freds, quasi sempre, però enguany han estat càlids, llevat de març, que sempre fa de les seues.

Mentre s'acomiadem esta setmana de l'hivern anem a gaudir s'un poema ben fresquet, repassant els mesos hivernals amb aquest poema (del lloc web Educamos Juntos):

 Diciembre, Enero, Febrero, Marzo
Ahora es diciembre
el sol tiene fiebre.
Se ha quedado en cama
toda la mañana.
Después vendrá enero,
con capa y sombrero
y con zapatones
de largos cordones,
si febrero canta,
el sol se levanta.
Si llora febrero,
llueve el día entero.
Por fin marzo llega
y al invierno lleva;
pero está contento
cuando sopla el viento.

La il·lustració és de Maria Woods.

15.3.16

Cartilla poética, de Blas de Otero: poesía en el centenario de su nacimiento



Hui es compleixen 100 anys del naixement d'un gran poeta, Blas de Otero. Hui és un excel·lent dia per a llegir o rellegir la seua poesia, per a descobrir-la o enlairar-la, per a sentir-la. Nosaltres, des d'aquest raconet, volem compartir un dels poemes, reflexiu i crític, sobre la pròpia poesia.

Cartilla (Poética)
La poesía tiene sus derechos.
Lo sé.
Soy el primero en sudar tinta
delante del papel.
La poesía crea las palabras.
Lo sé.
Esto es verdad y sigue siéndolo
diciéndola al revés.
La poesía exige ser sinceros.
Lo sé.
Le pido a Dios que me perdone
y a todo dios, excúsenme.
La poesía atañe a lo esencial
del ser.
No lo repitan tantas veces,
repito que lo sé.
Ahora viene el pero.
La poesía tiene sus deberes.
Igual que un colegial.
Entre yo y ella hay un contrato
social.
Ah las palabras más maravillosas,
«rosa», «poema», «mar»,
son m pura y otras letras:
o, a…
Si hay un alma sincera, que se guarde
(en el almario) su cantar.
¿Cantos de vida y esperanza,
serán?
Pero yo no he venido a ver el cielo,
te advierto. Lo esencial
es la existencia; la conciencia
de estar
en esta clase o en la otra.
Es un deber elemental.

La il·lustració és d'Aykut Aydoğdu.

14.3.16

Bajo los techos se oyen respirar los sueños y la poesía



Bajo los techos
Bajo los techos
se oyen respirar los sueños
               en el callar de la noche; 
en la calle 
un niño,
sin sombra ni rumbo, 
recorre el vacío de dios, paso a paso
                                 desanda su esperanza.

La il·lustració és de Cécile Charton.

12.3.16

Mar: sol, cel, sal i poesia


Onades vora mar
       i la calma enllà.
Aigua
        sol
                 cel
                             i sal.

La il·lustració és d'Yoshinori Mozneko.

11.3.16

Endevinalles sobre la música i els instruments musicals


Aquest divendres estem molt musicals i, com que tenim ganes de jugar, us proposem que esbrineu la solució d'aquestes endevinalles sobre la música. Què, s'animeu? Apa, llegiu i penseu que ben segur que les encerteu totes (si arrastreu el punter per damunt dels parentesis que hi ha sobre cada endevinalla podeu llegir la solució).

Endevinalles sobre la música i els músics

Personar com cal li cal
un llauner professional
(L'orgue)

*

Esdentegada
com una vella,
fa la sonada,
d'una donzella
(L'harmònica)

*

Amb nom de barca
i ventre d'arca
voga amb cordam
sense velam
(El Llaüt)
*
Té bec i no és ocell.
Refila que primfila,
no és rossinyol
ni passerell
(La Flauta de bec)

*

Tres cares tinc
per fer dring-dring
(El Triangle)

*

Xim-pom!,
xim-pom!,
dos som,
xim-pom!,
xim-pom!,
qui som?
(El bombo i els platerets)

*

Jo prou miro de callar,
tararà tatà tatà,
però no me'n sé sortir,
tararí tatí tatí
(La Trompeta)

*

De ballar bé
i estar tan maca
tinc el paner
com un tomaquet
(La pandereta)

*

Ai, em fa mal aquí!
Ei, com em cou allà!
Oi, quin dolor tan fi!
Ui, quina picor fa!
(El Sac de gemecs)

*

On no arriba ni el canari
a mi em toca d'arribar-hi
(El flautí)

Totes aquestes endevinalles i moltes més podeu llegir-les al llibre Més música, mestre!, de Miquel Desclot i editat per La Galera (cal dir que ja és tot un clàssic dins de la poesia infantil en català); a més de molts poemes sobre els diferents instruments musicals.

I de les endevinalles podem passar als cal·ligrames... Continuem jugant?


La il·lustració d'Aida Alonso Vázquez.

9.3.16

Cançó per a desfer processons... d'erugues


No se sap el que està succeint, però els nostres pins estan plens de bosses de cucs que esclaten i un darrere l'altre van fen processó pels camps i boscos. Encara no és temps per a que açò passe, però... alguna cosa està canviant en la natura, segurament aquest clima hivernal tan càlid està influint.

Una processó d'erugues té el seu encant, tan ordenades, totes en filereta. i... tan perilloses! Enmig del camí, aquest matí, se n'hem trobat una fila ben llarga. No sabem cap on anaven i ens ha semblat que el millor era cantar-les una cançó per a desfer processons, com aquesta:

Cançó per a desfer processons
 Enmig el camí,
processó d’erugues.
“Vés-te’n, eruga,
cuca faluga; marxa, poruga,
ben lluny d’aquí”.
Processó d’erugues
enmig del camí.

La il·lustració és d'Igor Oleynikov.

8.3.16

Dos poemes de dones per a les dones / Dos poemas de mujeres para las mujeres


Cada dia, cada hora, cada instant, les dones arreu del món lluiten per sortir de la seua invisibilitat i en aquesta lluita continua la poesia les acompanya. La seua veu s'escolta, malgrat que se'ls intente amagar. Estan presents en tot moment, en totes les situacions, en totes les cultures, per a donar testimoni de les seues vivències. A nosaltres tan sols ens cal acompanyar-les, entre vers i vers, entre paraules, en llibertat i igualtat.

A ellas

a la que se alimenta de telarañas
a la que dobla los golpes en el cajón
a la que guarda con su cuerpo el puño
a la que acaricia al bastardo
a la que se viste de rojo
a la que acalla el burka
a la que mira sin ver y habla sin voz
a la que va y viene, con un péndulo en la mano
a la que teme
a la que protege con su cuerpo al hijo
a la muerta y a la que le llora
a la madre que no supo enseñarle
a la que cruza el océano buscando
a la de la costilla hundida
a la del hematoma en medio de la calma
a la que denunció pero fue tarde
a la que no lo hizo
a la gorda y a la flaca
a la sufragista
a la lesbiana
a la niña embarazada de un soldado
a la pequeña como un colibrí
a su hija y a su hermana

a ellas
les cedo mis ovarios
para que allí se refugien
mi vagina cueva y mis trompas
mis pechos pequeños
y mi nombre
sobre todo, mi nombre.


Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por. 
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers. 

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem per l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà. 
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Les il·lustracions són d'Octavio Docampo.

7.3.16

Preneu les roses: un poema d'Olga Xirinacs, preparant el Dia de la Poesia / Coged las rosas: un poema multilíngüe, de Olga Xirinacs, preparando el Día Mundial de la Poesía

La poesia apareix, tímidament... -il·lustració de Kristin Vestgård-

Estem preparant ja el Dia de la Poesia -21 de març- i, com en anys anteriors, difonem la tasca d'enlairar la poesia que fa la Institució de les Lletres Catalanes. Cada any tria un autor/a a qui s’encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües. Enguany tenim el poema Preneu les roses d’Olga Xirinacs que es tradueix a 20 llengües (alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, euskera, francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinga, occità, persa, quítxua, romanès, rus, sard, urdú, wòlof).

És un poema preciós que volem compartir amb vosaltres des d'aquest raconet poètic i així... aneu preparant també els vostres poemes i activitats per a celebrar el Dia de la Poesia.

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Podeu llegir i descarregar-se el poema en diferents llengues:

 

4.3.16

Dos poemes per celebrar el Dia Mundial de la Naturalesa / Dos poemas para celebrar el Día Mundial de la Naturaleza


El Dia Mundia de la Naturalesa volem celebrar-ho poèticament amb dos poemes infantils de dos grans poetes com són Joana Raspall (en català) i Gloria Fuertes (en castellà). Defensem la naturalesa, la defensem amb poesia.

La rel
(Joana Raspall) 

La rel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.

*
Niño Tom
(Gloria Fuertes)

Niño Tom:
Si vas al campo,
no subas por los almendros.
Ni cojas nidos,
ni caces pájaros,
ni mates insectos negros.

¡Ay, esa flor, esa flor
que ahora muere entre tus dedos,
sus novecientas hermanas
la están echado de menos!

Si vas al campo,

sé bueno.
¡Échate en la hierba,
canta,
estate quieto!
No deshagas las casas
de los insectos

Niño Tom:
Si vas al campo
Sé hombre,
niño pequeño.

La il·lustració és d'Alfredo Lazcano.

3.3.16

Caligramas de Paola De Gaudio: miramos y creamos


Ens agraden el cal·ligrames i la gran imaginació que tenen els xiquets i xiquetes per a crear-ne, però i trobem pocs exemples a l'hora de mostrar i compartir per a que serveixquen d'exemple.

Hem trobat aquests cal·ligrames tan boniquets que ha realitzat la il·lustradora argentina Paola De Gaudio i no s'hem pogut ressistir a ficar-los al blog. Mireu, preneu bona nota i ara... creeu els vostres propis cal·ligrames.



2.3.16

Estirem la llengua i juguem amb els travallengües / Estiramos la lengua y jugamos con los trabalenguas



Ens encanta jugar i enredar la llengua, ens encanten els embarbussaments i travallengües / trabalenguas. Podem jugar en diferents idiomes i sempre ens resulta igual de divertit perquè són difícils de pronunciar i és molt fàcil equivocar-se i això, si juguem amb els xiquets, és motiu de moltes rialles. Guaiteu, que a lo millor els menuts ho pronuncien més ràpid i millor que vosaltres.

Us deixem dos travallengües, en català i castellà que hem copiat de dos llocs webs que us recomanem per a que continueu jugant amb la poesia.

Embarbussaments en català

El que et dec, Didac, dic que és poc,
i, com et dic, no sóc ric,
si no t'ho pago d'un cop,
t'ho pagaré a poc a poc.


Trabalenguas en castellano -Cuento a la Vista-

Pata, Peta, Pita y Pota,
cuatro patas, con un pato
y dos patas cada una.
Cuatro patas, cada pata
con dos patas y su pato.
Pota, Pita, Peta y Pata.

La il·lustració és de Paola De Gaudio.

1.3.16

Març, pomes i poemes / Marzo: brotan los poemas en el manzano



Hem encetat nou mes, un de ben especial doncs dona pas a la primavera i a la festa de la poesia, entre altres esdeveniments bonics i interessants. Els ametllers fa temps que han florit i tota la natura comença a obrir els ulls i desemperesir-se.

Comença març i obre de nou les portes a la poesia.

Mi manzano
tiene ya sombra y pájaros.

¡Qué brinco da mi sueño
de la luna al viento!

Mi manzano
da a lo verde sus brazos.

Desde marzo, cómo veo
la frente blanca de enero!

Mi manzano...
(viento bajo).

Mi manzano...
(cielo alto). 

La il·lustració és d'Yelena Dyumin