Stop als incendis: poesia de Francesc Rodrigo

Acaben agost amb incendis, com el vàrem començar. "És que hi ha molta sequera", diuen uns; "Els llamps són molt dolents", diuen altres. No vaig a entrar a drap al tema, però el que resulta evident és que tants incendis són molt sospitosos. La Terra, sense la natura, és la mort i no se n'adonem. Un troç per ací, un poquet per allà, un més gran... i tot desapareix, les flames s'ho mengen tot i ja no es pot tornar endarrere. No sols canvia el paisatge, canvia tot.Trist, molt trist i real.

I nosaltres, què fem? Protegim de debò el nostre patrimoni natural? Sóm conscients que per damunt del valor crematístic està el valor ecològic? Us deixem amb un poema que ens ajudarà a seguir reflexionant.

Incendi
(Francesc Rodrigo)

Després del foc creix,
com un dibuix,
la taca més negra.

No importa que tot s'esquerde
si el vi crema i és aspra la son.

Des dels ulls s'escampen
les amples planícies
d'un cos que el vent ja rossega.

D'arbres, no n'hi ha.

La il·lustració és de Roberto Weigand.

Canta el grill o som nosaltres els que cantem? : poesia per a un dia d'estiu

Canta el grill a l'estiu, sense aturar-se, ni de dia ni de nit. Canta el grill i la seua música ens transporta a les faules clàssiques i a la poesia. Però... que passaria si al despertar-se pel matí ens hem convertit nosaltres en grill? Cóm voríem el món?

El grillo

(Conrado Nale Roxlo)

Música porque sí, música vana,

como la vana música del grillo,

mi corazón eglógico y sencillo

se ha despertado grillo esta mañana. 

¿Es este cielo azul de porcelana?

¿Es una copa de oro el espinillo?

¿O es que en mi nueva condición de grillo

veo todo a lo grillo esta mañana? 

¡Qué bien suena la flauta de la rana!

Pero no es son de flauta: es un platillo

de vibrante cristal que a dos desgrana

gotas de agua sonora. ¡Qué sencillo

es a quien tiene corazón de grillo

interpretar la vida esta mañana!

La il·lustració és de Marta Montañá. 

Bed in summer, Robert Louis Stevenson nursery rhyme / Al llit en estiu: poema de Robert Louis Stevenson

No, no és fàcil anar-se'n a dormir a l'estiu i menys encara els xiquets i xiquetes. Sembla que el dia s'allarga tant que invaeix la nit imai trobem l'hora de gitar-se. Però cal descansar i així al dia següent estarem en plena forma per a continuar la marxa estival i vacacional. D'això va el poema infantil del gran escriptor Robert Louis Stevenson.

Bed in Summer

(Robert Louis Stevenson)

In Winter I get up at night

And dress by yellow candle light.

In Summer, quite the other way,

I have to go to bed by day.

I have to go to bed and see

The birds still hopping on the tree,

Or hear the grown-up people's feet

Still going past me in the street.

And does it not seem hard to you,

When all the sky is clear and blue,

And I should like so much to play,

To have to go to bed by day? 

Les il·lustracions són de Marina Seoane.

Yo sólo sé que soy: poema en femení de Marta Arteaga

Yo sé que estoy hecha de historias

palabras que se hilan y acarician mi cuerpo

cuentos que me susurran al oído

contándome canciones del alma.

Yo sé que mis historias nacen a través de mi corazón abierto

latiendo y riéndo,

que hablan de quién yo soy

y soy como cualquier ser humano,

de cómo siento la vida y ante ella me expreso.

Yo sé que creo desnuda, abierta, expuesta, vulnerable y tierna,

entregada a lo que ha de nacer

pues para eso nací,

y es ésta la razón de mi existir.

Yo sé que cuando creo y me recreo

invento la vida de nuevo.

Yo sólo sé que Soy... 

(Marta Arteaga)

La il·lustració és de Daliah Ammar. 

Cielo de agua: llibre de poesia infantil d'Aramís Quintero

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil que ens ha encantat, Cielo de agua, d'Aramís Quintero, amb il·lustracions de Betania Zacarías, editat pel Fondo de Cultura Económica.

Un llibre preciós que obri als xiquets i xiquetes les portes de la fantasia per mig de la poesia.  El poemari ha rebut el premi de la Fundación Cuatrogatos 2015, perquè segons el jurat és un "Excelente cuaderno para propiciar un enriquecedor encuentro de los niños con la poesía de alto vuelo artístico. Composiciones originales, con gran riqueza de intenciones y significados, que transitan por variados registros expresivos: desde lo humorístico y lo lúdico hasta lo intimista y lo reflexivo". 

El llibre també va ser guardonat amb el X Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños, corresponent a 2013, que atorga Mèxic i el Fondo de Cultura Económica. 

Molt recomanable. Us fiquem un tastet:

Voces

(Aramís Quintero)

¿Qué se dirán los gallos

al alba, cuando cantan

en los patios lejanos?

¿Qué se dirán los perros,

en la noche, cuando ladran

de una casa a la otra, 

de una cuadra a otra cuadra?

¿Y los búhos? ¿Los grillo?

¿Las tórtolas? ¿Las ranas?

¿Y qué dirán, meciendo

su cabeza de bronce,

allá en el campanario, 

las campanas?

Temprano

(Aramís Quintero)

En la playa,
temprano,
cuando nadie ha llegado,
el sol sale solito
y salado.

Como un caracolito
que alguna ola trajo.

Le gusta el agua fría
con reflejos dorados,
y la arena que nadie,
todavía, ha pisado.

Como un caracolito
que el agua trae rodando,
el sol sale solito
y salado.

Decoración

(Aramís Quintero)

Se le ocurrió al caracol
pintar su casa de cal
para que le brille al sol.

No le quedó nada mal.

De día es como de sal,
como de espuma y coral.
Y a la tarde, de cristal
con reflejos de arrebol.

De noche es como un farol.
Ni la luna brilla igual.

No le quedó nada mal.

Pero el pobre caracol,
comiendo solo su col,
se pone sentimental.

Pacte amb el mar, poesia de Xelo Llopis

Des de terra endins

faig un pacte amb el mar

les seues ones

s'emportaran els meus neguits

amb la seua escuma

escriure versos ben polits

(Xelo Llopis Roca / Andy Hixon, il.)

La papallona que volia ser mosca. Per què? Ho coneixem amb poesia

Bonica, joganera, acolorida, voladora... la papallona sembla ser la reina dels insectes, però... de vegades s'enveja allò que no es té o no es pot fer. Què curiós, mai estem contents amb el que tenim.

Voldria ser mosca

(Joan Josep Roca Labèrnia)

La papallona demana:

trencar l'encanteri,

el si del silenci

un cop per setmana.

Amb vestit preat

de fil sense arrugues

passa el dia emprant

les flors més porugues.

Menja, a cor què vols,

el suc d'una poma,

somia i es posa

a l'ombra del sol.

Quan la tarda cau,

i aplega la fosca,

voldria ser mosca

però no li escau.

 La il·lustració és de Sharon Yamamoto.

Sueño, poesía de Claudia Lars

Sueño 

(Claudia Lars, pseud. de Carmen Brannon)

El niño quiere perderse
entre los árboles;
el niño tiene un caballo
de pura sangre. 



El niño sube a países
de luz y aire;
con una espinita de oro
mata gigantes. 



El niño muerde manzanas
así… de grandes…
y a orillas de un mar de música
llama a su madre.

La il·lustració és de Marcelo Tomé, feta adrede per a la poesia. 

Ciento ocho brazos y pies: ball d'amor al so de la poesia

De vegades hi ha amors que semblen impossibles, com el que protagonitzen en el poema aquest pop enamorat d'un centpeus... un ball d'amor impossible?

Ciento ocho brazos y pies

(Beatriz Giménez de Ory)

 

Un pulpo que vivía en Tarragona

amaba a una ciempiés encantadora.

Se la llevó una noche a la verbena,

pero eso, más que un baile, fue una pena.

Porque el pulpo agarraba la cintura

del insecto tan fuerte que, insegura,

iba ella del derecho y del revés

tropezando cada rato con los pies.

¡Amor imposible, qué triste que fue!

La ciempiés sin brazos y el pulpo sin pies.

ella salió huyendo y perdió un zapato,

él le dijo adiós con sus ocho brazos.

La il·lustració és de Kelly Angelovic.

La luna se sienta con Libby: nana de Antonio García Teijeiro

Ja sabeu com ens agraden les cançons de bressol, en diferents idiomes, i hui volem compartir amb tots vosaltres una que és especialment preciosa, La luna se sienta con Libby, escrita per Antonio García Teijeiro per a la seua neta Libby, a qui té un poc lluny i que fa poquet ha visitat.

Preciosos versos d'un gran poeta i avi dels que gaudirà la seua neteta, però també molts més xiquets i xiquetes. Gràcies, Antonio, per compartir.

La luna se sienta con Libby
(Antonio García Teijeiro)

Está la luna sentada
con la niña en una silla.
Están tejiendo las dos
sueños de luz amarilla.

Son sueños de nácar.
Sueños de marfil.
Sueños de amapola.
Son sueños añil.

Sueños de vainilla.
Son sueños de mar.
Son sueños de nata.
Sueños de cristal.

Sueña que te sueña
sueños dibujados,
la niña se duerme
con sueños dorados.

Está la luna sentada
con la niña en una silla.
La niña cerró sus ojos.
Duerme feliz y tranquila.

La il·lustració és de Marina Alekseeva.

Oda a la sandía, de Pablo Neruda

Què bona la fruita d'estiu, a tota hora: refrescant i saborosa. D'entre totes les fruites destaca, pel seu color i frescor, el meló d'Alger o síndria. Riquíssima. Huí l'acompanyem amb poesia. Bon profit!

¡Oh pura,
en tu abundancia
se deshacen rubíes
y uno
quisiera
morderte
hundiendo
en ti
la cara,
el pelo,
el alma!
Te divisamos
en la sed
como
mina o montaña
de espléndido alimento,
pero te conviertes
entre la dentadura y el deseo
en sólo
fresca luz
que se deslie,
en manantial
que nos tocó
cantando.

(Pablo Neruda)

La il·lustració és de Jose Echeverria.

Nit d'estiu, sorollet i poesia... canta la xitxarra

Nit d'estiu

(Joana Raspall)

Nit d'estiu, nit de calor.

L'herba s'asseca, però jo, no.

Com més calor fa,

més bé jo estic;

ella rondina, i jo, ric..., ric!...

La il·lustració és de Krisztina Maros.