En altres post d'aquest blog hem xerrat sobre el procés de creació literària, referint-se, més en concret, a la poesia. De vegades, són els propis poetes els que ens descobreixen el procés en els seus versos. Llegiu el poema,
La poesia, de
Salvador Novo (Mèxic, 1904-1974) i ho comprovareu.
Ens parla, sobretot, de la importància de la lectura dels gran poetes i del nostre entorn per a endinsar-se en el procés creatiu. Des d'aquest llogaret minúscul dins de la gran xarxa d'internet, pretenem difondre la poesia infantil i juvenil entre els xiquets i joves, recomanant la lectura de poemes i llibres de poesia de temàtica i estil ben divers, en diferents llengües, perquè també pensem que la lectura de la bona poesia ens exemplifica i crea models per a després iniciar-se en el camí de l'escriptura poètica.
No val això de dir-li a un xiquet, "escriu un rodolí o un poema" i aleshores, sense més, "baixen les muses" i es torna poeta. Caldrà donar-li molts exemples, amb moltes estructures poètiques, haver-hi realitzat moltes lectures que poc a poc van assolant-se per donar pas a la llibertat d'imaginar i crear. Si volem difondre la poesia cal llegir poesia, grans i menuts. Esteu d'acord?
La il·lustració, de
Barbara Hartmann, també reflexa molt bé el que volem dir: l'escriptura que surt seguint el nostre propi ritme, la musicalitat que quasi sempre va unida a la poesia, la creació pròpia que amb llapis o ratolí va sorgint de ben endins per a comunicar, vers a vers, allò que volem expressar.
La poesia
Para escribir poemas,
para ser un poeta de vida apasionada y romántica
cuyos libros están en las manos de todos
y de quien hacen libros y publican retratos los periódicos,
es necesario decir las cosas que leo,
esas del corazón, de la mujer y del paisaje,
del amor fracasado y de la vida dolorosa,
en versos perfectamente medidos,
sin asonancias en el mismo verso,
con metáforas nuevas y brillantes.
La música del verso embriaga
y si uno sabe referir rotundamente su inspiración
arrancará las lágrimas del auditorio,
le comunicará sus emociones recónditas
y será coronado en certámenes y concursos.
Yo puedo hacer versos perfectos,
medirlos y evitar sus asonancias,
poemas que conmuevan a quien los lea
y que les hagan exclamar: “¡Que niño tan inteligente!”
Yo les diré entonces
que los he escrito desde que tenía once años:
No he de decirles nunca
que no he hecho sino darles la clase que he aprendido
de todos los poetas.
Tendré una habilidad de histrión
para hacerles creer que me conmueve lo que a ellos.
Pero en mi lecho, solo, dulcemente,
sin recuerdos, sin voz,
siento que la poesía no ha salido de mí.
Us invitem a tots els poetes lectors d'aquest blog poètic a participar en la convocatòria del III Premi de Poesia Ibn Jafadja, que convoca l'Ajuntament d'Alzira. Animeu-se!
