A l'OEPLI podem llegir el missatge en les diferents llengues de l'Estat: català i castellà (que hem copiat ací), euskera i gallec, tambè en anglès.
Els llibres ens encomanen calma
«Tinc
pressa!»... «Faig tard!»... «Adeu-siau!»... Gairebé cada dia sentim
aquesta mena d'expressions, no només a Lituània –situada al bell mig
d'Europa–, sinó a molts altres indrets del món. I també molt sovint
sentim que vivim a l'edat de l'abundància d'informació, la pressa i la
precipitació.
Per contra, si prenem un llibre entre les mans, de seguida ens sentim
diferents. I és perquè els llibres tenen aquesta qualitat meravellosa:
ens encomanen calma. Tot just obrim un llibre i ens endinsem en les
seves tranquil·les profunditats, deixem de sentir que tot passa corrents
al voltant nostre sense que puguem apreciar res. Tot d'una, comencem a
adonar-nos que ja no cal fer unes feines molt urgents que realment tenen
poca importància. En els llibres, les coses passen a poc a poc i en un
ordre precís i estipulat. Potser és perquè les pàgines estan numerades,
potser és perquè mentre les passem cruixen dolçament i ens produeixen un
efecte tranquil·litzador. En els llibres, els esdeveniments del passat
es troben plàcidament amb els que han de venir.
L'univers del llibre és a bastament obert; la realitat s'hi barreja
alegrement amb la imaginació i la fantasia. I de vegades ens demanem
astorats si va ser en un llibre o en la vida real que vam adonar-nos que
bonic és veure caure d'una teulada les gotes de la neu fosa, o que
preciosa és la molsa flonja que recobreix la tanca del veí. ¿És gràcies
als llibres o gràcies a la realitat que hem après que les baies del
ginebró són amargants, a més de boniques? ¿Va ser en el món dels llibres
o de veritat jèiem sobre l'herba fresca, o hi sèiem amb les cames
encreuades, contemplant els núvols com solquen el cel?
Els llibres
ens ajuden a no accelerar-nos, ens ensenyen a fixar-nos en les petites
coses; els llibres ens conviden, fins i tot ens empenyen, a seure
còmodament durant una bona estona, perquè acostumem a llegir-los
asseguts i els recolzem sobre una taula o els aguantem entre les mans,
oi?
¿I no heu experimentat mai una altra meravella: que quan llegiu un
llibre, el llibre també us llegeix? Sí, segur, els llibres també saben
llegir. Us llegeixen el front, les celles, les comissures dels llavis
com pugen i baixen, però, sobretot, els llibres us llegeixen els ulls. I
mirant-vos als ulls, poden veure-hi... Bé, prou ho sabeu, vosaltres
mateixos!
Estic segur que els llibres no s'avorreixen mai quan els teniu entre
les mans, perquè algú que gaudeix de la lectura, tant si és infant com
adult, és molt més interessant que algú a qui els llibres li són igual,
que sempre competeix contra el rellotge, que mai té temps per aturar-se i
seure a observar què passa al voltant seu.
Aquest és el meu desig per a tothom en el Dia Internacional del Llibre
Infantil: Deixeu que hi hagi llibres interessants per als lectors, i
lectors interessants per als llibres!
(Traduït per Anna Rius)
--------------
Los libros inspiran pausa
"¡Voy con prisa!", "¡No tengo tiempo!", "¡Adiós!"... Expresiones
semejantes pueden oírse quizá a diario, no solo en Lituania -en el
centro mismo de Europa-, sino en muchas partes del mundo. Y con
frecuencia parecida se oye decir que vivimos en la edad de la abundancia
de información, la prisa y la precipitación.
Sin embargo, tomas un libro entre las manos y, de alguna manera, te
sientes distinto. Y es que los libros tienen una estupenda cualidad: te
inspiran serenidad. Con un libro abierto y sumergido en sus tranquilas
profundidades, ya no temes que todo te pase de lado a toda velocidad,
sin llegar a apreciar nada. Empiezas a creer que no será preciso
lanzarse como loco a tareas de dudosa urgencia. En un libro todo sucede
sigilosamente, en orden y según una secuencia. ¿Será tal vez porque sus
páginas están numeradas y las hojas al pasar crujen tranquilamente y con
un suave efecto relajante? En un libro los acontecimientos pasados se
encuentran plácidamente con los que han de venir.
El mundo del libro es muy abierto; su realidad sale al encuentro
amistoso con el ingenio y la fantasía, y a veces ya no sabes muy bien
dónde -si en un libro o en la vida- has notado de qué manera tan bella
caen al derretirse las gotas del tejado nevado, o de qué forma tan
encantadora cubre el musgo la cerca del vecino. ¿Ha sido en un libro o
en la realidad donde has experimentado que las bayas del serbal no son
sólo bellas, sino amargas? ¿Acaso sucedió en el mundo de los libros, o
de verdad estabas tumbado sobre la yerba en verano, y después sentado
con las piernas cruzadas, contemplando las nubes que surcaban el cielo?
Los libros ayudan a no acelerarse, enseñan a observar; los libros
invitan, incluso obligan a acomodarse, pues casi siempre los leemos
sentados, poniéndolos en la mesa o en el regazo, ¿no es así?
¿Y acaso no habéis experimentado otra maravilla: que cuando leéis un
libro, el libro os lee a vosotros? Sí, sí, los libros también saben
leer. Os leen
No tengo duda de que a los libros les parece muy interesante estar
sobre vuestro regazo, pues una persona que lee – sea niño o adulto –
solo por eso ya es bastante más interesante que la que se resiste a
tomar un libro entre las manos, que la que -siempre con prisa- no llega a
sentarse y no tiene tiempo de fijarse en casi nada. Este es mi deseo
para todos en el día internacional del libro infantil: ¡Que existan
libros interesantes para los lectores y lectores interesantes para los
libros!
(Traducido por Carmen Caro Dugo)