Un gran somriure i uns versos per acomiadar-se d'agost

 
Un gran somriure és un bell rostre de gegant.

(Charles Baudelaire)

I per acabar aquest mes tan estival i reemprendre la recta final de l'estiu, res millor que un bon somriure i molta alegria, tot acompanyat d'un sorbet de poesia. Recollim les vacances amb els versos als llavis i els cabells embullats de records.

...Risas coralinas

entre matutinas

aura y hojas finas...

(Miguel Hernández)

Il·lustració de Francesca Quatraro.

De tornada al treball: intruccions poètiques

INSTRUMENTACIÓN
(Daniela Martín Hidalgo)

Desde aquí una mesa
es una mesa,
una cuchara una cuchara.

Vas a trabajar y regresas:
transporte público, farmacias.
Lenguaje para pedir cosas, firmar
formularios.

Sin metáforas.

Centros comerciales y música
en los coches, nada sagrado,
un ligero dolor en las muñecas.

Alguien debería dejar escritas
instrucciones precisas de todo esto.

Ilustració de Tina Berning.

La libélula: haiku de José Juan Tablada

Libélula

(José Juan Tablada)

Porfía la libélula

Por prender su cruz transparente

En la rama desnuda y trémula...

La lletra, les lletres...els versos / La letra, las letras...los versos

No sols els xiquets juguen amb l'alfabet, també entre els adults trobem poemes sobre les lletres. Al blog Uni-verso virtual podem trobar aquest poema de Graciela Malagrida, Letras de cambio, on algunes lletres prenen un sentit més enllà de la seua fonètica.

Letras de cambio

(Graciela Malagrida)

1

Una letra muda

más parecida a una oveja

mira la tierra

mansamente.

2

Habla la eme

acerca del misterio

del sonido lacrado

entre los labios.

3

Y zumba la zeta

como la abeja reina

debajo del pinar

entre las setas:

Para curar todos los males del mundo

sólo es preciso conjugar dulcemente las acciones

“observar”

“destrabar”

y “querer”.

La il·lustració és d'Asphalt and Air.

Manuales de instrucciones... i altres llibres de poesia digital

Més llibres de poesia que podem llegir en suport digital: Manuales de instrucciones. Aquesta és una publicació gratuïta per a la difusió de la poesia de Fundación Inquietudes. La majoria del seu contingut està fet per joves poetes, amb documents inèdits, i altres són manuals que un o més poetes ofereixen sobre un moment o lloc concret de la poesia, que surten de trobades poètiques i recitals.

Els felicitem per la iniciativa, per portar endavant el seu projecte i per la seua tasca de foment poètic.

De Crónicas del incendio. Antihaikús, de Jesús Ge, hem copiat aquests haikús:

llega la carta
a casa del soldado
después del cuerpo

se van los niños
corriendo del solar
queda el herido

agua y descargas
al preso en las bodegas
de coca-cola

un móvil suena
entre los amasijos
del tren en llamas

fin de la tregua
llegan al hospital
los cuerpos rotos

intenta el chico
despertar a su madre
tras el derrumbe

todos sonríen
delante del enfermo
ya desahuciado

Mónica Gudiño: poesia infantil sobre la son / poesia infantil del sueño

Jugando con rimas e imágenes infantiles és un blog de Mónica Gudiño on podem trobar molts poemes infantils, de la pròpia autora, que ens han agradat molt. Us recomanem que li doneu una ullada!

D'aquest lloc hem copiat una poesia infantil de la son:

DON SUEÑO

(Mónica Gudiño)

Ahí viene un duende

queriendo encontrar

a ese nene lindo

que se fue acostar.

El es una pluma

delgada y traviesa

te va hacer cosquillas

siempre en la cabeza.

Se parece al beso

que no te lo esperas

y pinta en tu cara

dos rojas esferas.

Suele ser tornado

de vidrio amarillo

que arma un revuelo

hasta en tu flequillo.

Es como un suspiro

de labios plateados

deja en las pestañas

su manto escarchado.

Igualito al bosque

cuando estas inmerso

y un grillito mudo

te recita un verso.

El no tiene dueño

porque va y viene

es la golondrina

con nido de nieve.

La il·lustració és d'Alvaro Reja,

Cuentos para la luna, poesia infantil d'Asunción Carracedo

 

Poc a poc anem coneixent gent a través del blog, persones amb les que compartim interessos, objectius, lectures i molta poesia. Això és el que ens ha passat amb Asunción Carracedo, que té un blog sobre LIJ que us aconsellem visitar, Amigos de Papel, amb molts textos propis i... poemes, tan bonics com aquest que us invitem a llegir:

Cuentos para la luna

(Asunción Carracedo)

Cada noche, la luna toco

con la punta de mis dedos.

Cierro los ojos,

los dos ojos cierro

que la luna se enfada

si le hacen trampas,

y abro los sueños.

En mi cama, a la luna,

a mi lado, le hago un hueco.

Yo me pregunto:

¿tendrá frío la luna?

¿y miedo?

Yo no quiero

que la luna esté solita,

ay, pobrecita,

del cielo colgada

en la noche oscura,

hasta la madrugada.

Que me da pena,

penita,

la luna,

pobrecita,

ay,... tan solita.

Luna, lunita

te dejo mi almohada

de seda bordada,

que tus cabellos de plata

se enreden entre las sábanas

de mi alma blanca.

Luna, lunera

que no te de verguenza

entra por la ventana.

¡Corre, ven ligera!

Te dejo mis cuentos

llenos de amigos,

y te leo un ratito

hasta que venga el sueño

a hacernos compañía,

hasta que llegue de nuevo

la luz del día.

La il·lustració és de Bonnie Leick.

Les gregueries a l'escola i a l'institut / Las greguerías en la escuela y en el intituto

Ens ha encantat llegir el post que Paloma Martínez, professora de l'IES "Professor Manuel Broseta" de Banyeres de Mariola -Alacant-, i editora del blog Azul y Rojo -us aconsellem que li doneu una llarga mirada, perquè és força interessant- parlant sobre les famoses gregueries del gran escriptor Ramón Gómez de la Serna.

Després d'una explicació del que són les gregueries hi ha ficat exemples realitzats pels seus alumnes. Són alumnes de 2n. d'ESO i els resultats són originals i amb bon humor, com bones gregueries. Esperem que s'animeu i que en el proper curs s'ompliguen les clases de llengua i literatura -en castellà o en català, en Primària i Secundària- de gregueries.

Mireu el resultats:

Convocatoria para exposición itinerante de poesia visual

Ens ha agradat aquesta convocatòria de poesia visual de Lapsus Collage Editorial:


Convocatoria para exposición itinerante de poesía visual en soporte papel.
No importa donde y cuando hayas nacido. Lapsus Collage Editorial está recopilando y seleccionando poemas visuales que se hayan realizado desde el año dos mil hasta la fecha. Caligramas, collages, diseños, fusiones, infusiones, técnicas mixtas, fotopoesía, cómic poesía, etc. La selección formará parte de la exposición de poesía visual que se realizará en el marco del Festival Internacional de Poesía Total "Un Par de Vueltas por la Realidad" en Lima. Paralelamente se exhibirá en las ciudades de Arequipa y Cusco. Luego seguirá su recorrido por algunos países latinoamericanos. Parte de la muestra ya ha sido expuesta en el Visual Poetry & Performance Festival del Mission Cultural Center for Latino Arts en San Francisco (http://www.missionculturalcenter.org/gallery08.htm) Los artistas interesados envíen sus poemas visuales a: visualpoesiaenpapel@gmail.com, con un documento adjunto con el título y medidas de su obra y una pequeña bioreseña.

Cierre de convocatoria: 30 de setiembre
Giancarlo Huapaya Cárdenas y Gustavo Alejos Villar

Poemas cotidianos (1919): traducció de la poesia de Pierre Albert-Birot

Ara tenim l'oportunitat de poder llegir en castellà 107 poemes de Pierre Albert-Birot, traduïts per Emilio Quinatana. El blog Poemas cotidianos (1919) està dedicat expressament a fer-ho. És molt d'agrïr la gran tasca que està fent Emilio Quintana, poc a poc, basant-se en l'edició de Ed. Rougerie de Limoges de 1987, amb pròleg d'Arlette Albert-Birot. El felicitem, des d'ací, per compartir amablement amb tots les seues traduccions.

I de tastest... dos poemes de Pierre Albert-Birot, amb la traducció corresponent d'Emilio Quintana:

St-Jules

Sur la plage qui fait mal aux yeux

Le sable est tout scintillant

De petits points brillants

Chaque brillant

Est un poème

Et nous marchons dessus

En la playa que hace daño a los ojos

La arena centelleante

De puntitos brillantes

Cada brillante

Es un poema

Y caminamos sobre él

*

St-Benoît

Le soleil

M´a aimé toute la journée

Et les poèmes que je portais

Embaument ce soir le jardin

Mais au fait a-t-il fait soleil aujourd´hui

El sol

Me ha amado todo el día

Y los poemas que llevaba

Aroman esta noche el jardín

La verdad es que hoy ha lucido el sol

El casamiento; poesia de Lydia Raquel Pistagnesi

Entre els molt, bons i diferents poemes que ens ha enviat la nostra amiga poeta Lydia Raquel Pistagnesi, hui us volem a invitar a llegir aquest poema infantil sobre un casament. Gràcies, Lydia, per compartir amb tots nosaltres la teua poesia. Poc a poc anirem publicant més poemes en el blog.

Quedeu tots invitats a la boda i a participar en la seua lectura. Visquen els enamorats!

El casamiento (Cuento, poesía)
(Lydia Raquel Pistagnesi)

Hay un banquete en el castillo
y se preparan los utensilios de la cocina.
La platería está lustrosa,
en los jarrones han puesto rosas.
La porcelana espera ufana ser admirada.
Crepita el horno, pues en su fondo
cuecen faisanes, se doran panes
y esta la torta de chocolate para los postres.
Es que se casa el heredero de la Comarca.
-¿Y la princesa está llegando?,
preguntan todos en el palacio.
-Que no es princesa,
ni se aproxima a la nobleza, dice un lacayo
atragantándose con su risa.
-Quizás por ello estén los reyes tan enojados.
Canta el juglar entusiasmado.
-Ya nadie entiende lo que ha pasado
habiendo tanta doncella bella.
Toca la orquesta, danzan las musas,
juegan las fuentes iluminadas .
Bajan los novios engalanados con plata y oro,
Hoy alegría es mayoría,
Y lo demás………….. es puro cuento.

La il·lustració és de Loly+Bernardilla.

Una palabra... amigo: versos i amistat

Una palabra

(Sandra Gutiérrez Alvez)

Has pedido una palabra
una sola palabra…
Yo te daría un verso
un poema, un cielo...
Te daría el suspiro
del mismo Apolo
si su vaho alcanzara…
para consolar
tu alma.
Pero...¿ para qué
quieres palabras, Poeta?
Si tú ya las tienes todas…
¿Para qué?
Si tienes la mejor de ellas
esculpida en tu alma…
Y te acercas y la dejas
por aquí, por allá…
La levantas al viento
la compartes y
y así yo la siento…
Has pedido una palabra
Una sola palabra …
Te retorno el amor fraterno
de tu amistad en ella…

Amigo…
Esa es mi palabra…

La il·lustració és de Philippe Petit-Roulet

Poesia de Luís de Camões para todos

Un nou llibre de poesia, aquesta vegada d'un gran poeta portuguès i en portuguès: Poesia de Luís de Camões para todos. El llibre està editat per Porto Editoria, dins de la seua col·lecció Oficina dos sonhos-Clàssicos, i la selecció està feta per José António Gomes, amb unes molt bones il·lustracions de Ana Biscaia.

El llibre té l'objectiu d'apropar als xiquets a la lectura d'aquest gran poeta portuguès. Així, en els poemes s'actualitzen les grafies antigues, tot guardant la rima pertinent. Una molt bona obra que us recomanem.

CANTIGA

(Luis de Camoens)

A este moto

Descalça vai para a fonte

Leanor pela verdura;

vai fermosa e não segura.

*

VOLTAS

Leva na cabeça o pote,

o testo nas mãos de prata,

cinta de fina escarlata,

sainho de chamalote;

traz a vasquinha de cote,

mais branca que a neve pura;

vai fermosa, e não segura.

Descobre a touca a garganta,

cabelos d'ouro o trançado,

fita de cor d´encarnado,

tão linda que o mundo espanta;

chove nela graça tanta

que dá graça à fermosura;

vai fermosa, e não segura.

Xot: poema del mussol

Xot

(Celdoni Fonoll)

"Xut... xut..." Xic mussol,

futboler de nit,

xuta entossudit

pro mai no fa gol.

La il·lustració de Constanze von Kitzing.

Poesia: Café Blue Mountain, de Floren Santos

Un poema-espistolar de Floren Santos per anar tastant a l'estiu el café. Gràcies pel poema, Floren.

¡Hola SORAYA!

Te escribo para liberarte

unos segundos

de la secretaria esclavitud.

Piensa en color blue mountain café,

en el café soleado de la Dori.

El café se vuelve azul

como los borrosos pensamientos de la mañana,

las letras nubes rodeando la belleza dorada que el sol pone en la mañana,

arriba,

desde la cima de la montaña,

solo se ve un mar de papeles.

Suspiro por una tierna taza de café…

blue mountain café, y unas palabras líquidas que mejoren el ritmo del estómago:

hoy hay demasiados papeles sobre la mesa y

el tiempo pasa lento como un caracol atascado en un pedazo de hoja:

no entiendo esta letra,

caligrafía administrativa,

tengo sed y otra vez la Dori me sirve café,

tomo café,

color de café,

blue mountain café,

pero la niebla insiste.

Enredadera de poetas blogger: poetes bloguers en la xarxa

Hi ha diferentes iniciatives en la xarxa on els poetes s'han anat unint per tal de donar-se a conèixer d'una millor manera. Un cas clàssic, que coneixem des del seu naiximent és Las afinidades electivas, iniciativa del bon amic i poeta Agustín Calvo Galán, un lloc on viatgem moltes vegades.

Hui us volem parlar de Enredadera de poetas blogger, una iniciativa que part de La Casa Transparente, recolçada per la Sociedad de las Indias, aprofitant l'ampli repertori de poetes que van construint Las Afinidades Electivas. Es tracta de anar arreplegant tota la poesia que està creant-se en castella i que circula per internet. Ja tenen 100 blogs, però ben cert que prompte en tindran molt més. Si editeu poesia en la xarxa tan sols es teniu que ficar en contacte amb ells i afegir-se al grup, tant si sou poetes com si feu alguna revista poètica o editeu llibres de poesia.

Es interessant la iniciativa per als poetes, però sobretot per als lectors, doncs d'una ullada poden llegir un bon grapat de poetes, alguns d'ells totalment inèdits i joves.

La il·lustració és de Conrad Roset.

Alas Cuba: blog de poesia cubana contemporània

Naveagant per la xarxa hem descobert un blog de poesia cubana contemporània: Alas Cuba. Interessant per a saber que està coent-se poèticament per l'illa cubana.

Doneu-li una ullada!

DIRECTOR DE ORQUESTA

(Abel González Fagundo)

No dejes
la batuta descuidada
los mediocres
los usurpadores
aún sin destreza
pueden en su
empecinado intento
destruir toda la sinfonía.

Luego nadie recordará la música real,
la memoria remota de lo bello.

La il·lustració és de Mónica Indelicato.

Poesia escatològica: Els petets i Poema al pedo

Als menuts i joves els agrada l'escatologia, els fa riure, crea complicitat. Per exemple, parlar de pets i esclatar una gran riallada tot és un. Doncs també hi ha poemetes dels pets. Un bon amiguet lector de la biblioteca de Cocentaina, Guillem Barceló, que va en via de fer-se escriptor, ens ha enviat aquest poemeta, El petet.

EL PETET
(Guillem Barceló)

Quan menje molt

faig un soroll

i fa olor a trol.

Jo li dic petet,

i m'agrada poquet.

En el bar o en el parc.

sempre s'escapa el prrac.

En classe o a casa

sempre em posen mala cara.

Estic fart del petet

però no el canvie

ni per un quinzet.

El petet és el meu amic

no el canvie ni per fer-me ric.

La fotografia és d' Esco & Güilmon

I també els majors tenen la seua pròpia oda al pet. Llegiu i rieu!

POEMA DEL PEDO

(autor desconegut)

El pedo es un aire ligero

que sale por un agujero

con un olor acedo,

que anuncia la llegada

de su amiga la cagada.

El pedo es un alma en pena

que a veces sopla y a veces truena;

es como el agua que se deliza,

que cuando sale nos causa risa.

El pedo es vida, el pedo es muerte,

y tiene algo que nos divierte;

el pedo es aire que cuando va soplando

todo la va fumigando.

El pedo puja, el pedo llora,

y a veces suena como tambora;

el pedo es aire, el pedo es ruido,

y a veces sale por un descuido.

El pedo es fuerte e importante,

pues le sale a toda la gente;

en este mundo el pedo cuenta,

porque todo mundo se los avienta.

Hay pedos gordos, hay pedos flacos,

segun los gruesos que sean los tacos;

el pedo tiene algo monstrouso,

si te lo aguantas te manda al pozo.

Hay pedos tristes, y los hay risueños

según el gusto que tenga el dueño

el pedo es terco, el pedo es suavecito,

y apesta cuando sale con su juguito.

Si algun pedo toca tu puerta,

no se la cierres dejala abierta,

deja que salga, déjala que gire,

deja que alguien más se lo respire.

Los pedos tienen muchos olores,

si no pregúntale a los doctores;

este poema ya ha terminado,

y ojalá ese pedo te los has echado

antes de que resultes bien cagado.

Pere Bessó: Tots els colors de l'arc de sant Martí

Un excel·lent poeta valencià: Pere Bessó. Us invitem a visitar la seua web i a donar-se una llarga i bona passejada pel seu blog on podem anar descobrint la seua obra i els seus poemes inèdits (en català i castellà). De lectura obligada per al amants de la bona poesia.

I per obrir boca un tastet:

TOTS ELS COLORS DE L´ARC DE SANT MARTÍ

(Pere Bessó)
El color és la cinta nua d’un llavi rotund,

-fashion, en diuen ara-

com una volta que ignoràs el carmesí,

i esgasrrinxàs la bona nova del maquillatge més pregonat.

Inclús l’aparent fidelitat del violeta

estroncat davant dels nostres mateixos ulls.

I més, i més: El gat negre de Ronsard a Baudelaire, Poe o Serge Gainsbourg

es llepa les potes damunt del coixí,

deixant-hi una taca de tinta,

un menut oceà fosc

com una lenta i esgrogueïda pixada!

I fora, el gori-gori improvisat del color absent:

les abelles succionant el nèctar de l’orquídia negra

o revolotejant extasiades,

com si premeditaren un assassinat sublim.

El pol·len de la memòria encén

la llarga i tortuosa espera que la nit,

com una vella cançó pelegrina,

ens du a la nostra porta.

I sagnen totes les coloraines de lluna grossa

que es passen envejoses a l’arc de sant Martí.
*

TODOS LOS COLORES DEL ARCO IRIS

(Pere Bessó)
El color es la cinta desnuda de un labio rotundo,

-fashion, lo llaman ahora-

como una bóveda que ignorase el carmesí,

y desgarrara la buena nueva del maquillaje más pregonado.

Incluso la aparente fidelidad del violeta

destroncado ante nuestros propios ojos.

Y más, y más:

¡El gato negro de Ronsard a Baudelaire, Poe o Serge Gainsbourg

se lame las patas sobre el cojín,

dejándole una mancha de tinta,

un menudo océano obscuro

como una lenta y amarillenta meada!

Y afuera, el canto de cenizas improvisado del color ausente:

las abejas succionando el néctar de la orquídea negra

o revoloteando extasiadas,

como si premeditasen un asesinato sublime.

El polen de la memoria enciende

la larga y tortuosa espera que la noche,

como una vieja canción peregrina,

nos lleva a nuestra puerta.

Y sangran todos los colorines de luna gruesa

que se pasan envidiosas al arco de san Martín.

La il·lustració és de José Ortega.

Poesia de la luna: Se inventó la luna un poeta, d'Isabel Barriel

Habitualment són els poetes els que li canten a la lluna els seus versos. En aquest cas és la lluna la que s'inventa un poeta. Us invitem a llegir aquest original poema d'Isabel Barriel.

Se inventó la luna un poeta

(Isabel Barriel)

Se inventó la luna un poeta

una noche a orillas del mar

oyendo las olas silbar

bajo un cielo plagado de estrellas.

Formulando deseos

rimó con la Tierra

el disco lunar

de armonía suprema:

-Quiero una luz especial

que haga flotar brillos en el agua,

quiero saber que la oscuridad

enmarca odiseas de piratas,

quiero ver cómo van allí tres astronautas

y dejan una huella de marca historiada.

Quiero un globo naranja

que luzca en su tez las arrugas del alma,

quiero otorgar tema a miles de leyendas,

quiero iluminación serena

cuando el sol se duerma,

quiero embelesar a los gatos

que pasean sus bigotes por los tejados,

quiero reflejos nocturnos dorados

y un registro de historias de amor

que el tiempo ancestral ha olvidado.

-Se inventó la luna un poeta

una noche a orillas del mar

oyendo las olas silbar

bajo un cielo plagado de estrellas.

Se inventó la luna un poeta.

La il·lustració és d'Heather Elder.

XIX Premi Juvenil de Poesia "Pedra de l'Encant" per a menors de 18 anys

Us animem a aprofitar aquestes vacances, tan estimulants, per a traure punta al llapis i a la vostra creativitat i anar plasmant en versos els vostres sentiments i experiències. Dins de La Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental, es convoca el XIX Premi Juvenil de Poesia "Pedra de l'Encant", convocat per la Delegació Comarcal del Vallès Oriental d'Òmnium Cultural.

Resum de les bases:
Poden participar en aquest premi tots els joves menors de 18 anys, és a dir, que el dia 31 de desembre de 2009 no els hagin complert, amb obres inèdites de poesia. Cada autor només pot presentar un treball a concurs.

Extensió: de 25 a 60 versos.

Els treballs s'han de presentar per triplicat, mecanografiats a doble espai i per una sola cara, degudament relligats, i amb un títol i un lema. S'acompanyaran d'un sobre tancat o plica a l'exterior del qual constarà el títol i el lema de l'obra i, a l'interior, juntament amb una fotocòpia del DNI, el nom i els cognoms, l'adreça i el telèfon de l'autor. Els participants del Vallès Oriental faran constar que hi viuen en el sobre o plica.

Per a més informació, podeu trucar als telèfons 93 8704992 i 93 8701642.

Termini de presentació de treballs: 18/09/2009

Lliurament dels treballs
Delegació Comarcal del Vallès Oriental d'Òmnium Cultural. Carrer Espí Grau, 1. 08400 Granollers (Vallès Oriental)

Veredicte
Es farà públic la segona quinzena del mes de novembre de 2009 en el transcurs de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.

Dotació
450 euros.

La il·lustració és de Mercè López.

Canciones infantiles, versión iberoamericana: un libro de Roseli Lepique

Roseli Lepique ha escrit el llibre Canciones infantiles: versión iberoamericana -podem descarregar-se'l en pdf-, que està editat per l'Ambaixada Espanyola en Brasil. El llibre està fet amb la idea de difondre el castellà entre els xiquets brasilenys, aprofitant didàcticament les cançons. Per la seua metodologia, pel contingut i per la seua estructura en ha agradat.

Moltes vegades hem estat comentat en el blog la importància de les cançons infantils en l'aprenentatge del xiquets i xiquetes.

Podem llegir en la seua introducció:

La canción forma parte de la vida. Todos tenemos nuestras canciones favoritas: las que nos hacen recordar buenos y malos momentos, las que nos hacen llorar, las que nos hacen reír. Hay otras con las que jugamos o bailamos. Con algunas nos relacionamos. Hay canciones que aprendemos en el colegio y otras con la familia. Están también aquellas que aprendemos con los amigos y las que encontramos en Internet. Y así, de esta manera, las canciones forman la banda sonora de nuestra vida.

En este libro les presentamos canciones infantiles con sugerencias de juegos y actividades gráficas. Queremos compartir con ustedes las experiencias que vivimos con nuestros alumnos y también aportar un instrumento auxiliar a la enseñanza de la lengua española como lengua extranjera. Creemos en el poder de la música para ayudar de forma lúdica, espontánea y divertida en cualquier tipo de aprendizaje.

Nuestro propósito es que los niños aprendan español cantando, jugando, siendo felices.

Un excel·lent llibre, amb moltes cançonetes i bon contingut, per a tenir a casa o en l'escola.

Semillas del silencio: arrels d'un sentiment, poesia de Fátima Fernández

SEMILLAS DEL SILENCIO

(Fátima Fernández)

Dime,
las semillas del silencio,
¿enraízan tristezas en el alma
o marchitan en el corazón?

La il·lustració és de Claudia Emanuela Coppola.

Poesia solidària en la web: Poetas solidarios

MARIPOSAS

(Toño Jerez)

Allí, en la tarima

un niño de avanzada edad les muestra

en el lenguaje de las mariposas,

la ternura que habita junto al odio

en el silencio de la pólvora

Aquest poema i altres més els podem llegir a la web de Poetas solidarios, un lloc de poetes solidaris que han passat del vers a l'acció. Ens diuen:

Somos un grupo de poetas que se relacionan por Internet y que han decidido apostar por el lado útil de la poesía, por ese matiz contestatario que tienen también los versos, la solidaridad. Hemos decidido dar el paso, dar ese golpe en la mesa de la indiferencia. En todas las ciudades bajo la costura de asfalto late la poesía, en cada lágrima de un niño moribundo habita un sollozo que el poeta no puede dejar sin abrazo. Ser poeta no es sólo escribir o rimar versos. Ser Poeta es una forma de vida, una impostura ante la vida, ante las injusticias del mundo que todos compartimos. Poetas Solidarios es el compromiso de los poetas que han decidido ir más allá del verso, hacer que la palabra solidaridad, sea el preciso ungüento para los que no tienen voz, los desheredados de nuestro mundo, los condenados desde su nacimiento a una muerte segura. El poeta no puede permanecer ajeno al grito de los nadies, aquellos derrotados por el simple hecho de nacer en un país determinado...

Hemos elegido el apadrinamiento cómo proyecto principal, porque además del dinero queremos hacer llegar nuestro mensaje solidario al mayor número posible de niños del tercer mundo. Queremos que reciban nuestro cariño, nuestras cartas, nuestros regalos, que se sientan amados, y que puedan recibir con el dinero una buena educación, asistencia sanitaria, que puedan comer todos los días y que su comunidad tenga más recursos para que puedan salir adelante y tener una vida digna.

Doneu-li una ullada al lloc, ben cert que us interessarà.

La il·lustració és de Claudia Emanuela Coppola.

Corrandes de lluna: la lluna poètica amb el ball de les seus fases

Cada nit un conte i/o un poemeta per endolçar el somnis. Aquesta nit podem llegir un preciós poema de Maria Mercè Marçal sobre la lluna i les seues fases.

Corrandes de lluna

(Maria-Mercè Marçal)

Avui, si venia

la lluna morta,

l'amor cantaria,

que truca a la porta.

*

I si ens arribava

amb gep a Ponent,

l'amor cantaria

en quart creixent.

*

Si la lluna era

rodona i roja,

l'amor cantaria,

l'amor boja.

*

Més ai, si ve blanca,

rodona i blanca,

l'amor cantaria

que la porta tanca.

*

I si duu la lluna

un gep a Llevant,

l'amor cantaria

l'amor minvant.

La il·lustració és de Noemi Gambini. 

Una luna redonda y una estrella para mi

Una luna redonda y una estrella para mi, d'Ingrid Mennen i amb il·lustracions de Niki Daly, editat per Intermón Oxfam.
Hui us volem recomanar un llibre que té un text poètic preciós:

És un àlbum il·lustrat que ens narra la història d'un xiquet africà que veu caure una estrella fugaç justament quan està a punt de naixer el seu germanet. Tot el poble celebra i dona la benvinguda al recien nascut, però el xiquet, quan veu les grans mans de son pare que acaricia les manetes del germanet -igual les dos- sent al seu interior un gran buït, tan fosc com una nit sense lluna. Li costa compartir la paternitat fins al punt de preguntar-li al pare:

Papá, ¿de verdad también eres mi padre?.

Com hem comentat, tot el llibre està narrat amb un llenguatge poètic que ens contagia un certa màgia des de les primeres frases. En el fons del tema està la recerca del xiquet per saber quin és el seu lloc en el món. Les il·lustracions donen pas a una certa serenidad que comunica el paisatge rural de Sud-Àfrica.

Aprofitem per a recomanar-vos l'apartat de Literatura infantil y juvenil que té la web de Cultura Africana, on podeu trobar molts llibres, classificats per edats, sobre temes africans.

Romanç andalús del moriscos

Moricos, los mis moricos,

los que ganáis mi soldada,

derribédesme a Baeza,

esa villa torreada,

y a los viejos y los niños

la traed en cabalgada

y a los moros y varones

los meted todos a espada,

y a ese viejo Pero Díaz

prendédmelo por la barba,

y a aquesa linda Leonor

será la mi enamorada.

Id vos, capitán Vanegas

porque venga más honrada,

que si vos sois mandadero,

será cierta la jornada.

Adivinancero popular: les endevinalles, un joc poètic, també a la vora del mar

A la web Adivinancero podem trobar moltes endevinalles, en castellà, classificades temàticament. Endevinalles d'aliments, del cos, de la casa, de la família, d'animals, de jocs, de professions, de la roba, d'arbres, de l'univers, dels números i lletres...

Un lloc molt interessant i especialitzat que us recomanem.

I no volem deixar de ficar-vos algunes endevinalles que refrescaran aquestes vesprades d'estiu: Endevinalles del mar / Adivinanzas del mar.

Uns exemples estiuencs, del mar:

Llegamos sin cesar, una tras otra,

desde el mar a la playa a descansar.

A veces, sin embargo, más furiosas,

los barcos podemos destrozar.

(Las olas)
*

Haciendo ruido vienen,

haciendo ruido van;

y, cuando mañana vuelvan,

de igual manera se irán.

(Las olas)
*

No pienses en otras cosas,

que las tienes en el mar,

o las ves llegar furiosas,

o las ves mansas llegar.

(Las olas)

*

Sube y baja con la luna,

puede ser uno o una.

(el mar / la mar)
*

Lleva años en el mar

y aún no sabe nadar.

(La arena)
*

En mí se mueren los ríos,

y por mí los barcos van,

muy breve es el nombre mío,

tres letras tiene, no más.

(El mar)

Aprofitem per a recomanar-vos dos llibres: Rípios y adivinanzas del mar -del que ja hem comentat al blog- i Las adivinanzas del rey del mar, de Paola Ulloa, amb unes magnífiques il·lustracions de Claudia Moya -editat per Buchmann-. Ambdós són llibre d'endevinalles i que tenen al mar com a tema central. Molt divertits per anar jugant al llarg de tot l'estiu.

La il·lustració de l'encapçalament del post és de Maja Sereda.

Las olas, poesia infantil para jugar con el mar

Jugar amb les ones del mar, a botar sobre l'escuma, amagar-se sota,... un plaer de l'estiu, com la lectura d'aquest poema infantil.

Las Olas(Vicente Guerra)

Una, dos y tres
yo salto las olas
con un solo pie.
El Sol por las tardes
ya no es amarillo,
reluce brillante
como un gran anillo.
El mar con las olas
le invita a jugar
y el poquito a poco
se esconde en el mar.
Lo buscan las olas
ya se van, ya vienen,
la brisa en el juego
también se entretiene.
Yo sigo en la orilla
y juego también,
saltando las olas
con un sólo pie.

La il·lustració és de Leandro Lamas.

Los caminos del gallo Pinto, canciones infantiles: basat en el poemari de Javier Villafañe

Los caminos del gallo pinto és un CD de cançons infantils, de Coco Romero que està basat en el poemari de Javier Villafañe El pájaro pinto y otros poemas. Les magnífiques il·lustracions de la caràtula i el llibret dels disc són de María Wernike. És un disc preciós, doncs els poemes són fantàstics.

Este disco nace la tarde en que encuentro, en una librería de usados, “El gallo pinto” de Javier. Una hermosa y cuidada edición de 1947. A partir de ese momento, la belleza de los poemas, los dibujos de los niños, y el prólogo del autor, se transformaron en la veleta guiadora del camino.

Con la idea de musicalizar el libro, lentamente, surgieron las melodías, mientras comenzaba la “Hermandad Artística” con José Ríos. Con él, llevamos adelante la producción musical de la obra, con un criterio artesanal. Este trabajo se generó dentro de un clima especial que nos permitió compartir ideales inspirados en el espíritu VIillafañesco. Más tarde, naturalmente, con esa energía, fuimos convocando a músicos amigos a interesarse y participar en el proyecto; compañeros que aportaron su arte a este mundo poético-musical. A ellos les estoy profundamente agradecido.

Es mi deseo que los niños del mundo bailen nuestra murga y conozcan la poesía de Javier. Este es nuestro aporte para que eso ocurra.Coco Romero – Villa Adelina, verano 2009

Podem trobar les següents cançons infantils -la lletra de totes elles la podem llegir a la web de Coco Romero i també podem escoltar la cançoneta que dona nom al disc, doneu-li una ullada-, totes elles de Javier Villafañe, menys les dos últimes:

1. El gallo pinto
2. Canción de los tres hermanos
3. Sueño del niño negro4. Ronda de sapo y la rana5. Adivina adivinador
6. Canción de los leñadores
7. El viejo ratón
8. Cinco burritos
9. Duérmete mi niño
10. Pobre caballito
11. El romance del señor titiritero
12. La murga de Javier

El gallo Pinto

(Javier Villafañes)

Pintín Pintonero

pitando en un pito,

me dijo una tarde

que era el gallo pinto,

el de cresta roja,

el de largo pico,

plumas de colores

y cuerpo chiquito.

-Pintín Pintonero,

del buen gallo pinto

¿quiénes son los padres?

- Pintores de oficio

y con muchas pintas

pintaron al hijo.

-¿Quién es la madrina?

¿Quién es el padrino?

- Una bataraza

y un gallo vecino.

-¿Se hizo mucha fiesta

cuando fue el bautismo?

- Se bailó tres noches

a orillas del río.

Por piano una rana,

por violín un grillo.

La luna en el árbol,

la madre en el nido.

-Pintín Pintonero,

¿canta el Gallo Pinto?

-El canta que canta,

yo pito que pito.

Les il·lustracions són de María Wernicke.

Jorge de Arco guanya el Premi nacional de poesia infantil Charo González

S'ha fallat el II Premio Nacional de Poesia Infantil "Charo González". El guardó serà entregat en La Bañeza (León) el proper mes de setembre pel seu patrocinador, el Cronista Conrado Blanco. A la convocatòria s'han presentat 218 poemes d'Espanya i d'altres països -Cuba, Argentina, França, Xile i Costa Rica-.

El guardonat ha sigut l'escriptor madrileny Jorge de Arco, pel seu poema Esperanza. El segon premi ha estat per a Ignacio Sanz, per La maleta de los títeres.

Felicitem als dos guardonats i esperem prompte poder llegir aquests poemes.

La il·lustració és d'Anna Carulla.

Poesia de la luna: La señora luna, cançoneta popular

La lluna, a més de poesia, apareix en moltes cançonetes infantils, com en aquesta:

La señora luna

(canción popular infantil)

La señora luna

le pidió al naranjo

un vestido verde

y un velillo blanco.

La señora luna

se quiere casar

con un pajarito

de plata y coral.

Duérmete Natacha,

e irás a la boda

peinada de moño

y traje de cola.

La il·lustració és de Higa.

Auca del ventall: un plaer a l'estiu

Si ha ha un complement que no hi pot faltar a l'estiu és el ventall, per a homes i dones. Ecològic, artístic, històric...refrescant. Ventar-se a ritme suau, lent, és com retrobar-se l'ànima mentre l'aire ens acaricia la pell. Quan d'amor secret a ventat al llarg del temps! Quants mirades han ressaltat! Quants artistes han il·lustrat les seues varetes! M'encanta el ventall.

Hi es mereix aquesta auca que des del blog de Josep Rof, Capaltard, a poqueta nit li han fet Ramon Cuéllar i Joan Vilamala.

Auca del Ventall

1. El ventall nostres afanys

ens mostrava fa molts anys.

2. Grans pintors anomenats

pinten ventalls als retrats.

3. Amb romàntiques escènes

on hi ha dones i nenes.

4. Per a uns és cosa fùtil,

per als altres és peça ùtil.

5. A l’hivern està plegat

i a l’estiu atrafegat.

6. Els artesans del ventall,

hi fan un formós treball.

7. Barnilles molt treballa

desde nacre o fustes preuades.

8. Quan la tela té pintures,

llueix fines miniatures.

9. Amb seda o plomes de gall,

elegant és el ventall.

10. Si la dona vol seduir

un ventall ha de lluir.

11. El ventall té un bell llenguatge

que no sap el veinatge.

12. L’utilitza la minyona

per distreure’s una estona.

13. També la dona casada

si cal per fer una escapada.

14. Aquí teniu un detall

del llenguatge del ventall :

15. Obert, tapant la boqueta :

" Acostat, estic soleta! "

16. Agafa pel teu viatge

un ventall a l’equipatge.

17. …i allunyaràs la suada

si és temps de calorada.

18. Un mocador i un ventall

fa un bon servei al ball.

19. Si surts amb l’enamorat

duu el ventall al teu costat.

20. i si et causa sufocor

de moment, digues que no.

21. Un ventall gratis de fira,

dura menys que una guspira.

22. Amb un ventall al teatre

distrauràs a més de quatre.

23. Al ventall més estimat

fes-li un estoig ben brodat.

24. Recordat el temps passat

que el vent ja se t’ha emportat.

La il·lustració és de Loly & Bernardilla.