Una ovella llanada, llanuda: embarbussament / Una oveja lanada, lanuda: trabalenguas

Un embarbussament per acabar setembre amb joc i poesia

Una ovella llanada, llanuda,

del cap fins els peus peluda;
va fer un “be” llanat, llanut,
del cap fins els peus pelut.

Si l'ovella no hagués estat
llanada, llanuda,
del cap fins els peus peluda,
el “be” no hauria estat llanat, llanut,
del cap fins els peus pelut.

 

Un trabalenguas para finalizar septiembre con juego y poesía:

Una oveja lanada, lanuda,
de la cabeza a los pies peluda;
baló un "be" lanada, lanudo,
de la cabeza a los pies peludo.

Si la oveja no hubiese sido
lanada, lanuda,
de la cabeza a los pies peluda,
el "be" no hubiese estado lanado, lanudo,
de la cabeza a los pies peludo.

Les il·lustracions són d'Alena Khandryka.

Poesia i xarxes socials: Xarxa, poema de Pep Alfonso

La poesia i la informàtica, la poesia i les noves tecnologies, la poesia i les xarxes socials, la poesia al ciberespai... La poesia cada vegada s'enlaira i s'escampa més per internet i, de vegades, és internet el que es cola en la poesia. Comproveu-ho amb aquest poema:

Xarxa

(Pep Alfonso)

Una connexió de lliure elecció

elèctrica per a més intro.‎

Per a poder obrir la finestra

dos clics, de bona educació,‎

tot és qüestió d’infraestructura.‎

Connectar-se a la xarxa, per a més in,‎

és per sistema operatiu i tolerant.‎

Per què arrova punt, o com és?‎

Per arribar el teu correu arreu del món?‎

Navegar amb impulsos i res més,‎

tindre un desig virtual de comunicació

viatjant i fent amics electrònicament

sense contacte, però amb tacte.‎

La il·lustració és de Daniel Krall.

Otoño, poesía de la segunda primavera

El Otoño es la segunda primavera,

en la que cada hoja es una flor.

(Albert Camus / Alessandro Coppola, il.)

Do Re Mi Fa Sol... canta el caracol

 Do Re Mi Fa Sol La Si... podem cantar tota l'escala musical seguint al caragol, fluixet, poc a poc... Ara en la tardor i les pluges tenim molts caragolets i a tots ells, enamorats o no, els dediquem aquesta simpàtica poesia infantil.

Caracol

(Silvia Castro)

Do Re Mi Fa Sol

con su casa a cuestas

se va el caracol.

Re Mi Fa Sol La

con pasitos lentos

¿para dónde va?

Mi Fa Sol La Si

siguiendo la luna

muy lejos de aquí.

Fa Sol La Si Do

suspira y camina

buscando un amor.

¡Sol Fa Mi Do Re!

-No vayas tan lejos,

¡yo te lo daré!

La il·lustració és de Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой. 

Retahílas de burla / Tirallongues de burla: recuperant el folklore infantil

 -¿Dónde?
-En la casa del conde,
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas,
que ya las tienes viejas.

Hi ha moltes fòrmules de burla, tirallongues / retahílas. Al blog en hem penjat algunes, però hui volem compartir amb vosaltres un interessant article, Motivos y formas de las «burlas» infantiles, de Pedro Cerrillo (1997).

En el conjunto del Cancionero Popular Infantil Español (Poesía Lírica Popular de Tradición Infantil) hay un tipo especial de cantinelas que tienen como finalidad la manifestación, casi siempre pública, de una burla o mofa que dice un emisor y que es provocada por una actitud, un acontecimiento, un defecto físico, incluso un error o un simple descuido del receptor de la misma —al que, a menudo, se quiere provocar—, y que es quien además la sufre.

A partir d'ací és fa una classificació d'aquestes burles poètiques segons el motiu. 

Es, por lo tanto, la burla un tipo de composición (en el conjunto del Cancionero Popular Infantil) en el que la rapidez y viveza con que se expresa la cantinela, la brevedad de su extensión y la sencillez de su construcción provocan que la sorpresa, que, en muchos casos, no se pretende intencionadamente, sea parte esencial del propio género. En cambio, sí es objetivo básico la chanza, incluso —a veces— la ridiculización del destinatario de la burla.

Us recomanem que li doneu una bona ullada. Ara volem acabar amb unes burletes per als que els burlen:

Palomita blanca,
palomita azul,
todo lo que digas
lo eres tú.
*
Botellita de Jerez
todo lo que me digas
se volverá al revés.
*
El que lo dice lo es
con la cara al revés.

La il·lustració és de Suzanne Beaky.

A algunos les gusta la poesia: reflexiones sobre la difusión de la poesía / Reflexions sobre el foment de la poesia, al voltant dels versos de Wislawa Szymborska

Quin d'aquests personatges llig poesia? -il. Marion Arbona-

Influeixen tants factors per a que ens agrade la poesia! Un dels més importants es tenir-la propera: que en família es jugue i es compartisca, que al col·le s'enlaire i es difonga en totes les edats escolars, que hi hagin llibres de poesia infantil a les biblioteques, que el nostre folklore poètic revisca, que al viatjar juguem amb les endevinalles, que... La proximitat a la poesia i el joc poètic des de menuts, la seua vivència quotidiana, la inclusió dins dels plans lectors de la poesia com un gènere literari que llegim habitualment, el coneixement dels llibres de poesia infantils i juvenils, etc. tots això farà que els lectors i lectores, xicotes i joves, troben en la poesia aquell camí lector que ara sembla estar ple d'entrebancs.

Des d'aquest blog intentem, dia a dia i poquet a poquet, anar posant el nostre gra d'arena en la difusió de la poesia. Som els adults el que tenim que difondre-la i això és molt difícil de fer si nosaltres mateix la rebutgem (i raons hi ha milers per les que es fa).

Animeu-se aquest curs escolar a jugar amb la poesia, a cantar i enredrar la llengua, a crear versos i fer auques, a llegir-ne i rellegir-ne. Descobriu la poesia en família i a l'escola i després... comprovareu que fàcil i senzill és estimar-la i difondre-la.

Us deixem reflexionant, amb un preciós poema de Wislawa Szymborska.

A algunos les gusta la poesía
(Wislawa Szymborska)

A algunos,
es decir, no a todos.
Ni siquiera a los más, sino a los menos.
Sin contar las escuelas, donde es obligatoria,
y a los mismos poetas,
serán dos de cada mil personas.

Les gusta,
como también les gusta la sopa de fideos,
como les gustan los cumplidos y el color azul,
como les gusta la vieja bufanda,
como les gusta salirse con la suya,
como les gusta acariciar al perro.

La poesía,
pero qué es la poesía.
Más de una insegura respuesta
se ha dado a esta pregunta.
Y yo no sé, y sigo sin saber, y a esto me aferro
como a un oportuno pasamanos.

Quins d'aquests personatges lligen poesia? -il. Marion Arbona-

Yes, yes, la abuelita coge el libro del revés: poesia infantil sobre l'alzheimer

Un poema i una abraçada amb molta estima a tots els malalts d'Alzheimer -il.Vladimir Stankovic-

Hui celebrem un dia molt especial, el Dia Mundial de l'Alzheimer, una malaltia que afecta a moltes famílies. És un dia adient per a reivindicar les ajudes socials a tots els malats i els seus cuidadors que per aquesta crisi econòmica estan patint unes molt injustes retallades.

Però, a més, des d'ací volem apropar amb poesia el coneixement de la malaltia de l'Alzheimer als xiquets i xiquetes, doncs molts d'ells tenen al seu voltant avis, o altres familiars i veïns, que pateixen la malaltia i no acaben de comprendre com els majors podem acabar sent com ells, un xiquet més.

També la poesia ens ajuda en aquest terrible tema, malauradament molt actual i real. Us deixem amb la poesia de María Jesús Jabato.

Yes, yes

(María Jesús Jabato)

Según Don Maxi, el doctor,
la abuelita está peor,
pero está tan divertida…
Todo, todo, se le olvida:

Guarda el peine en el zapato,
le pone el collar al gato,

busca la tele en el frigo,
saca en verano el abrigo,

echa flores en la sopa,
pone carmín en su ropa,

coge el libro del revés
y dice que está en inglés,

yes,
yes.

A la tardor, bufa el vent de la poesia: benvinguda tardor

Ja està ací, ja ha vingut la tardor, molt tímidament i carregada de poesia... fulles al vent, poemes a l'aire.

Tardor

(Isabel Barriel)

Tardor agosarada

ataviada de color,

véns bufant una ventada

amb aires de gran senyor

emparat pel meu enyor...

Enyor de sol,

enyor de mar,

enyor de dies

per empendre vol.

De sàlvia amb flors,

d'aire lliure,

de boira i núvols

a un cel plujós

que en poques hores

esdevè clar i lluminós.

Enyor de nits

sota els estels

veient passar la vida,

veient com passa el temps.

Ets aquí tardor,

véns avançada

véns amb galtes de bufador,

et penses ja instal·lada

al nostre món,

però un dia et farà fora

el cru hivern,

tot i que això és un tema

per tractar a un altre poema.

La il·lustració és de Francesca Assirelli.

¿Agua?, ¿dónde vas?... por el río de la poesía / Corre l'aigua pel riu de la poesia

Agua, ¿dónde vas?
(Federico García Lorca)

Agua, ¿dónde vas?
Riendo voy por el río
a las orillas del mar.
Mar, ¿adónde vas?
Río arriba voy buscando
fuente donde descansar.
Chopo, y tú ¿qué harás?
No quiero decirte nada.
Yo..., ¡temblar!
¿Qué deseo, qué no deseo,
por el río y por la mar?
Cuatro pájaros sin rumbo
en el alto chopo están.

Les il·lustracions són de Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой.

Posible autorretrato: poesia en veu de dona

Posible autorretrato

(Silvia Ugidos)

 

Yo siempre quise ser una mujer de bien,

ser alguien de provecho, valiente, emprendedora,

mesurada en las fobias, estable en los afectos,

brillante en los estudios, por poner un ejemplo.

Yo siempre quise ser una mujer de bien

y tenerlos a todos felices y contentos,

a mis padres y amigos, a Fulano y Mengano,

a Diestro y a Siniestro…

Pero hay alguien en mí que todo lo estropea,

que tuerce los caminos, equivoca las cosas,

desbarata mis planes, incumple mis promesas.

Alguien que pisa antes que yo sobre mis huellas.

En fin, visto lo visto, ya lo dicen mis padres:

«a este paso, hija mía, no llegarás a nada».

Está bien, os lo debo, lo siento, lo confieso:

aludiendo a un anuncio, no soy como Farala.

Soñadora, insegura, mitómana, algo vaga,

con vocación de hormiga y verano de cigarra,

contradictoria y harta de conciliar extremos

en mi defensa alego

que siempre quise ser una mujer de bien

pero que en su defecto

soy, en el buen sentido de la palabra, mala.

La il·lustració és d'Álex Rodriguez.

Dos llibres amb CDs. de cançons infantils: La Terra és casa meva i Cançons del meu entorn

Els lectors/es d'aquest blog ja sabeu cóm ens agrada jugar amb la poesia infantil cantant. La música i la paraula unides ens introdueixen a un nou món on la veu cobra protagonisme i el cos l'acompanya seguint el ritme. 

Cal dir que no hi ha molts llibres i CDs de cançons infantils actuals, així que quan trobem una col·lecció amb qualitat ens agrada difondre-la i compartir-la amb vosaltres, per a que aplegue a molts  xiquets i xiquetes i puguen gaudir-ne. 

Baula té una col·lecció fantàstica per a tenir a casa i al col·le, Cantem, de la que hem comentat ací alguns dels seus fons (punxeu ací i ací). Ara hem conegut les seues dues darreres novetats: Cançons del meu entorn i La Terra és casa meva.

Jaume Berri és l'autor de Cançons del meu entorn. Canto i jugo -amb un CD cantat per ell-, llibre de cançonetes infantils que s'acompanya per unes suggerents i boniques il·lustracions de Francesc Rovira. Les cançons que conté ens apropen a la quotidinaeitat del món infantil, aprofitant la mateixa proximitat per a introduir la poesia: cançons per anar a comprar al mercat, per a jugar al parc, per a enlairar-se amb la imaginació del vol d'un avió de paper, per anar a colp de pedal amb la bicicleta. Són superdivertides i molt marxoses.

La Terra és casa meva. Cançons per al cor i la ment, és totalment diferent, doncs ens invita a reflexionar sobre temes molt importants, com la pau, les emocions, el coratge, el respecte, l'harmonia i l'empatia. Les cançons són de Lídia Serra i les tendres i imaginatives il·lustracions són de Montse Ginesta. La Terra és casa de tots i dins viu molta gent, una gran família a la que tots volem, sense cap distinció. Tots som iguals i tots diferents i, en aquest cas ho anem aprenent amb les cançons.

Sin profes no hay escuela: poesia de M. Rosa Serdio en homenaje a todos los maestros y maestras / Sense profes no hi ha: homenatge a tots/es els mestres

És en aquesta setmana quan de debò l'escola ha arrancat motors i ja està en ple funcionament. Segur que aquest nou curs serà magnífic per a tots i totes (alumnes, pares i mestres), però no s'oblidem que el cor de l'educació són els mestres. Ells i elles fan que tot funcione, que l'engranatge es moga correctament, per damunt de crisis i retallades. És la seua gran professionalitat, la seua entrega i dedicació, la seua il·lusió, la seua atenta mirada, la seua implicació formativa i emocional, els seus coneixements... són ells i elles, els mestres, els que tenen en les seues mans la gran responsabilitat d'educar, tenen el present de molt xiquets a la seua aula i el futur a l'abast.

Des d'aquest raconet volem rendir-los un més que merescut homenatge i desitjar-los molt, molt, molt bon curs, sense deixar de banda la poesia. Millor llegiu el poema de la nostra amiga Mª Rosa Serdio que expressa molt encertada i poèticament el que us volem dir:

Sin profes no hay

(Mª Rosa Serdio)

Bajo la acacia en la sabana

sin un techo o con todos los detalles,

en pleno desierto, en el oasis,
en la alta trocha de los Andes,
en cualquier canal de oriente,
en la escuela más uniformada,
o en un pueblo a la espera de tenerla,
en la orilla del lago Tanganica,
bajo el sol del trópico,
en el norte más norte o
al sur más extremo...
Hay una escuela siempre que alguien
se siente en círculo con otros
a aprender y a enseñar.
Sin círculo no hay palabra.
¡Sin maestros no hay escuela!

La il·lustració és d'Eugenia Nobati.

Una, dole, tele, catole: la memoria poética y la poesía en la infancia; article sobre poesia infantil de Mar Benegas

En un bosc de lletres... trobem la poesia (ilustración de José M. Capitan del Rio)

L'escola ha començat i un curs més donem per suposat que dins dels propòsits acadèmics i curriculars dels/les vostres alumnes estarà inclosa la poesia. Nosaltres un any més intentarem anar difonent-la des d'aquest raconet i esperem ser-vos d'ajuda o, al menys, obrir caminets lectors per entre el món de la poesia infantil.

Hui us volem recomanar la lectura d'un article, de Mar Benegas, Una, dole, tele, catole: la memoria poética y la poesía en la infancia, en Fundación Cuatrogatos, que ens sembla molt interessant a l'hora de reflexionar sobre la importància de la poesia en la infància.

Qué mejor manera de acercarse a la poesía que regresar a ella, volver a aquellos versos que nos hicieron reír, bailar, palmear y recitar hasta la extenuación. Aquellas retahílas repletas de jitanjáforas, de construcciones gramaticales absurdas e imposibles. Aquellos versos que nos permitían saltarnos las normas, recién aprendidas, de un lenguaje que nos molestaba por su rigidez, igual que las faldas largas nos molestaban para correr y saltar con libertad, y del mismo modo que convertíamos esas faldas en algo más cómodo, arremangando, doblando y estirando, engarzando y atando, así también convertíamos el lenguaje en algo maleable y dócil....

 Us desitgem un excel·lent curs acadèmic... amb molta poesia.

Abecedario pirata y otros poemas: llibre de poesia infantil d'Antonio Gómez Yebra

Anem acabant la setmana llegint poesia, així que passem a recomanar-vos un llibre de poesia infantil que estic segura us encantarà, doncs el poemari gira quasi tot al voltant dels pirates -personatges sempre atraients en l'imaginari infantil i d'adults- i els altres poemes són encantadors i humorístics: Abecedario pirata y otros poemas, d'Antonio Gómez Yebra, publicat en Ediciones De La Torre dins de la seua col·lecció de poesia infantil Alba y Mayo.

De l'A a la Z se's presenta un poema vinculat al món de la pirateria, històries en vers, de rima consonant, plenes d'humor. Poemes de pirateria o de grans pirates -reals o de ficció-, de tresors i banderes amb calaveres, de canons i lloros. Superxulos! La segona part del poemari inclou versos diversos sobre temes propers als xiquets, com els personatges de contes i la literatura -¡Pobre Caperucita!, Don Quijote-, la lectura -¡¡No leas!!-, els idiomes -¿Habla usted bien el Inglés?, ¿Cómo se te da el Francés?-, incloent a més endevinalles, etc. 

Les dues parts són ben diferents, però les dos tenen molta força poètica i al recitar els versos en veu alta transmeten una energia que contagia a imaginar i crear noves aventures.

Us fiquem un tastet:

¡¡¡Al abordaje!!!

(Antonio Gómez Yebra)

Al abordaje!,

grita el pirata,

bien apoyado

sobre su pata,

que es de madera,

y de hojalata.

¡Al abordaje,

que son muy chicos,

vamos a darles

en los hocicos,

luego seremos

mucho más ricos!

¡Al abordaje,

con los cuchillos,

con los alfanjes,

con los colmillos,

los dejaremos

en calzoncillos!

¡Al abordaje,

que están dormidos!

¿No oís el eco

de sus ronquidos?

Barbanegra

(Antonio Gómez Yebra)

Soy Barbanegra el pirata,

famoso en el mundo entero;

por el oro y por la plata,

y también por el dinero

surco océanos y mares,

y voy por otros lugares

haciendo lo que yo quiero.

Soy Barbanegra el gigante,

el de la enorme melena,

soy el mejor navegante,

el que salva, el que condena,

y con mechas encendidas

en mis barbas atrevidas

ilumino cada escena.

Soy Barbanegra el actor,

amigo de Satanás,

a todos les doy pavor,

y no me pierdo jamás,

pues sé leer y escribir,

y sumar y dividir,

y llevar bien el compás.

Soy Barbanegra el ligero,

soy Barbanegra el astuto,

no me tengan por un bruto,

pues soy todo un caballero
*
¿Habla usted bien el inglés? 

(Antonio Gómez Yebra)
 
¿Habla usted bien el inglés?
—Del derecho y del revés.
Sé que un ratón es un mouse,
y que lo persigue un cat
que come en la misma house,
y por eso is very fat.
Que alto se dice tall,
que se entra por la door
luego pasas por el hall,
y subes al primer floor.
—¿Habla usted bien el inglés? 

—Yes

Ara us deixem, que anem a obrir el cofre de la poesia i volem escorcollar tots els tresors que té amagats el llibre.

Primer dia d'escola: us donem la benvinguda amb poesia

Hui comencem ací el curs escolar, així que vos donem la benvinguda a tots i totes, de la mà de la poesia d'Isabel Barriel. Bon dia, bon curs amb poesia!

Omplir la motxilla de somnis,

esmorzar de pressa i sortir

recórrer amb pas alegre el camí
que em porta a l'Escola al matí!

Començar una aventura
d'aules, patis i natura...
Aprendre danses i cançons,
els contes plens de mots,
i trucs per guanyar els jocs.
L'harmonia dels colors
i com és de bonic el món.

Estrenaré la classe,

estranaré parets,

estrenaré una nova vida
entre amics i gomets.

M'agraden les sorpreses,
m'agrada veure el cel
des d'aquesta finestra
que em serà fidel...
Direm aquest curs poemes
i saltarem a un nou univers,
jugarem amb mots i lletres
i amb els colors també.

Rebrem la llum de setembre
folrada amb film transparent
i el despertador cantarà al matí
per fer aixecar de cop la gent.

Abandonarem el llit
entre plors, queixes i un crit
que ens allunyaran, ai sí!,
del temps alegre ara ja finit.
Començaran els dies repetits
entre els horaris i vells i nous amics,
les cantarelles pròpies de les mestres,
els sons per dins i també els neguits...

Les il·lustracion són de Nicoletta Costa. 

La casa: poesia infantil de Clemencia Laborda

Casa

(Clemencia Laborda)

Ventanas azules,

verdes escaleras,

muros amarillos

con enredaderas

y, en el tejadillo,

palomas caseras.

Las ventanas de mi casa

han pillado un resfriado
y estornudan como locas
cada vez que yo las abro.

La il·lustració és d'Angela Marchetti.

L de Lucila, helado, lengua... también de poesía / L de Lucil·la, gelat, llengua... també de poesia

Encara estem a l'estiu i els gelats sempre son apetitosos. Llepem el gelat amb una llengua ben llarga per a no perdre res del seu sabor, la mateixa llengua que utilitzem per a jugar amb les paraules i les lletres, per a recitar poesia. Hui un poemeta amb la "l".

Lucila con l

(Carlos Murciano)

Lucila lame su helado.

El labio se le congela

y la lengua se le hiela

con el hielo limonado.

Su abuelo mira alelado

como el barquillo vacío

destila un hielo de frío

que corta como un serrucho, 

mientras en el cucurucho

se cuela el sol del estío.

La il·lustració ñes de Jane Massey. 

Dicen las ovejas... balan con poesía

Dicen las ovejas

(anónimo)

Dice el borreguillo:

                                          Meeee...

Responde la oveja:

                                         Queee...

Contesta el borreguillo:

                                      Voy...

Responde la oveja:

                                         Veeen...

Los carneros dicen:

                                          Meeee...

Responden los que lo oyen:

                                                        Mañana te comeré

                                                         y pasado también.

La il·lustraació és de Mazuko.

Viajamos por Àfrica con la canción / Viatgem per Àfrica amb una cançò infantil

Viatgem a Àfrica per buscar el lleó -il·lustració de Francesca Assirelli-

Aquest dissabte us proposem agafar la motxilla, ficar-se unes bones botes de caminar, salacot al cap i... iniciar amb els xiquets i xiquetes un viatge per Àfrica, acompanyant a Nene León i cantant.

Viajar a África

Nene León quiere viajar a África

y ver leones fieros,

fieros de verdad.

Con su colita,

con su melena

y con sus garras,

Nene no se asustará.

Nene León quiere viajar a África

y ver leones fieros,

fieros de verdad.

Con sus pequitas,

con su bigotes

y con sus garras,

Nene no se asustará.

Nene León quiere viajar a África

y ver leones fieros,

fieros de verdad.

Con amigo Tugo,

con Pío y Pía

y con sus garras,

Nene no se asustará.

Deixeu el llapis eixint de la tenebra, deixeu que escriga poesia: fomentem l'escriptura de oesia entre els xiquets

 Han passat les vacances d'estiu i segur que hem gaudit d'un grapat d'experiències noves i diferents. Us proposem que anem més enllà del record i volquem totes aquestes vivències i sentiments al paper. Escrivim, en prosa o en vers, expressem-se amb la literatura i compartim els nostres escrits. És una bona manera de començar un curs acadèmic d'una manera molt implicada. Proveu-ho.

Deixeu el llapis eixint de la tenebra

amb caire suau, necessitat de goig,

digueu-li que, enfora de l'estoig,

viu un follet qui cada dia el cerca.

Vol encanteri, passejar pel full,

prendre el sol, talment com un guerrer,

escriure és: el si del tafaner

per a romandre, feliç, sense aldarull.

I un cop bastit el missatge lleuger,

anar a copsar la fi del gran misteri

poruc de cor, el seny atrafegat.

Llavors, després, anar a casa el primer

on un remei ha cura del senderi,

vivint ensems que diu que està cansat.

(Joan Josep Roca Labèrnia)

La il·lustració és de Virpi Pekkalan.

Mamá, cuéntame un cuento, hoy y cada noche: poema infantil

Pares i mares, al igual que els fills i filles, esperen amb il·lusió, totes les nits, l'hora del conte. Una estona relaxada, sense mirar el rellotge, triant junts el llibre, obrint les seues pàgines i... comença l'aventura, s'endinsem al món màgic dels contes. Cada nit es produeix eixa vivència comuna que ens uneix al món de la literatura, al món dels llibres.

Són moments com aquests, dins de la família, els que més fan en el foment de la lectura, Així que... no s'oblideu de contar cuentos i recitar poemes totes les nits, com diu el següent poema (per cert, no hem pogut esbrinar qui és el seu autor/a).

Dime que tienes tiempo
para contarme un cuento
esta noche,
mamá.

Quiero que me susurres
bajito,
tendido sobre mi oído,
historias del más allá.

Quiero que me traigas duendes
y que hagas sonar trompetas
y, junto con mil caballos,
llenes mi habitación
de magia, color y fiesta.

Y yo…
prometo estar bien atento,
¡y más que contento!
si tú esta noche vienes
a contarme un cuento.

La il·lustració és de Manola Caprini.

Dites i refranys populars de la lluna

Comencem mes i quasi també estació de l'any. Deixem les vacances endarrere i mirem el nou temps de feina que hi tenim. Volem donar-li a aquest nou temps que comencem un pessic de màgia i per fer-ho res millor que la lluna i el seu encís, la lluna que amb els seus canvis va afectant el canvis de la naturalesa -això ho saben ben bé els mariners i llauradors-.

Refranys sobre la lluna

Aigua i lluna, temps d'oliveres.
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove.
Béns de fortuna, muden com la lluna.
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran.
Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor.
De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs.
El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna.
El dimecres lluna nova per tot l'any és desastrosa.
El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna.
Ells mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina.
En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal.
En la nova lluna, talla l'arbre que perd la fulla.
En lluna minvant no sembris ni un gra.
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat.
Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat.
Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.
Home de bé, és com blat de bona lluna.
Home nat en lluna fosquejant, al botavant.
La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser.
La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots.
La lluna de gener, set virtuts té.
La lluna es bona per a anar de nits.
La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res.
La lluna setembral és la més clara de l'any.
La millor lluna és la lluna negra.
La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna.
La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener.
Llum de lluna ni eixuga ni madura.
Lluna amb cèrcol porta vent.
Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant.
Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella.
Lluna blanca, cobrellit i manta.
Lluna cinquena, lluna fixa.
Lluna clara, mar en calma.
Lluna coronada, terra mullada.
Lluna creixent, part diferent.
Lluna de gener, lluna raïmera.
Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada.
Lluna enroglà, el temps mudarà.
Lluna morta, llevant a la porta.
Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma.
Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer.
Lluna nova en dijous no val tres sous.
Lluna nova en dimecres, pluges desfetes.
Lluna nova en divendres, lluna de cendres.

Lluna nova i brillant, bon temps pel davant.
Lluna plena en dilluns, ventura a munts.
Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada.
Lluna plena es menja els núvols.
Lluna plena, porta nena.
Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar.
Lluna que porti estrella, no et fiïs d'ella.
Lluna roja d'abril porta gran perill.
Lluna roja de novembre se'n duu tota la sembra.
Lluna setembrina set llunes afina.
Lluna vella, vent amb ella.
Mata el porc en lluna creixent, si no vols que es torni dolent.
Molts fan com sa lluna: s'ho menja tot i no diuen pruna.
Nadal en lluna plena anyada plena.
Nadal sense lluna mala fortuna.
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna.
Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol.
No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat.
No hi ha dilluns sense lluna ni dimecres sense sol.
Per replantar i empeltar l'ametller la lluna de Nadal va bé.
Plou i fa sol, la lluna pel juliol.
Pluja i lluna, oliva segura.
Quan la lluna entra en dilluns, porta ventura.
Quan la lluna fa rodona, aigua dóna.
Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya.
Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una.
Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena.
Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna.
Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja.Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa.
Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja.
Si la lluna mira a llevant, quart minvant; si la lluna mira a ponent quart creixent.
Si la lluna surt tapada forta ventada.
Si la lluna va en creixent, el part és diferent.
Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar.
Si plou per lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides.
Si sa lluna té un barberol demà no veuràs es sol.
Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.
Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os.
Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una.
L’amor com la lluna quan no augmenta disminueix.

Les il·lustracions són d'Angela Marchetti.