La poesia i la informàtica, la poesia i les noves tecnologies, la poesia i les xarxes socials, la poesia al ciberespai... La poesia cada vegada s'enlaira i s'escampa més per internet i, de vegades, és internet el que es cola en la poesia. Comproveu-ho amb aquest poema:
Xarxa
Una connexió de lliure elecció
elèctrica per a més intro.
Per a poder obrir la finestra
dos clics, de bona educació,
tot és qüestió d’infraestructura.
Connectar-se a la xarxa, per a més in,
és per sistema operatiu i tolerant.
Per què arrova punt, o com és?
Per arribar el teu correu arreu del món?
Navegar amb impulsos i res més,
tindre un desig virtual de comunicació
viatjant i fent amics electrònicament
sense contacte, però amb tacte.
La il·lustració és de Daniel Krall.
1 comentari:
Hola. es una poesía juvenil muy apropiada. Muy expresiva... seguimos en contacto
Publica un comentari a l'entrada