Que vole la pau, en llibertat, per tot el món -il. Elisbetta Decontardi-
Hui, demà, despús-demà i l'altre i l'altre... tots són dies que cal viure en pau, a tot arreu del món. El proper dia 30 de gener celebrem el Dia Escolar de la No-violència i de la Pau / Día Escolar de la No-violencia y de la Paz, un dia que no és més que un toc d'atenció per recordar-nos o fer-nos reflexionar que la pau no és una utopia, que les guerres i la violència no són més que l'expressió més salvatge i primitiva de les persones, us sostre que deuria haver desaparegut al llarg dels segles. Però no, l'ànsia de poder, l'egoisme, la maldat, la intolerància, la irracionalitat, la manca d'empatia, l'odi i la ira... tot açò son llavors del mal que arrelen i creixen ací i allà i acaben en la guerra.
Ja està bé d'excuses, d'intentar explicar el que és inexplicable, de voler convèncer-nos de que la guerra és un mal necessari i la violència una conseqûència natural de les persones. Prou! Volem viure en pau. Podem viure en pau.
Les cançons i la poesia ens ajuden a alçar la veu per la pau, tots junts, xiquets/es i adults. Per un món millor, cada dia.
Las vocales de la paz
Los niños queremos paz
Somos iguales
Mirall de pau
Mirall de pau
Música t'escolto entre els estels
Dolça i somrient vora el cel...
La vida si·lumina al teu costat...
Tu fas que els amor s'envolin
Que les il·lusions es tornin realitat
Viatges amb els núvols i amb els vents
Tot fent de l'harmonia sentiments
El teu llenguatge es l'amistat
Perquè no hi trobem mentides
I les teves melodies són veritat...
I volem que ens facis lliures
Només tu pots fer-nos viure emocions
Amb els teus sons...
Reprenem cançons i danses
Refem sons i esperances
Ets la clau d'un món de pau
Música m'escalfes com el sol
Ets màgica i em mostres els colors
Vermell
Daurat
Blau
Verd
I el blanc més pur...
Però l'oïda està glaçada
I la veu román callada sense tu
Si quan es fosc es molt dur...
I tot ho trobo perdut...
Se que demà un to fará
Que pugui tornar a riure!
Els teus acords, em duran plors...
Silencis o somriures!
(...)