30.11.10

A un gato: poesia de Jorge Luís Borges


A un gato
(Jorge Luis Borges)

No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.

La il·lustració és d'Ian Schoenherr.

29.11.10

Endevinalles i refranys per jugar: dos llibres per començar el joc poètic entre els xiquets


Ara que fa fred és el moment més adient per a jugar en casa i compartir jocs els grans amb els menuts. Us recomanem jugar amb els refranys i les endevinalles. Acaba de publicar-se, per l'editorial Vox, dos llibres-joc que faran les delícies dels més menudets i que, a més, ens serviran per introduir-los al coneixement dels refranys i endevinalles.



 Els dos llibres són: Refranys per jugar / Refranes para jugar i Endevinalles per jugar / Adivinanzas para jugar. Ambós llibres són de Nathalie Pons i són les magnífiques i divertides il·lustracions de Màrian Ben-Arab les que arrodoneixen els llibres i els jocs que l'acompanyen. Perquè a més del llibre i trobem 42 fitxes per anar jugant (tot dins d'una capsa).


Una magnífica proposta de joc poètic que cal anotar-se per a comprar i tenir sempre a mà, a casa i a l'escola. Passeu-ho superbé jugant amb la poesia, amb les endevinalles i refranys.

28.11.10

Fórmules de final i acabament dels contes / Fórmulas de cierre i final de los cuentos /

Conte contat, conte acabat (il·lustració d'Alberto Montt)

 Ahir parlàvem de les fórmules d'inici dels contes, paraules màgiques que tenen el poder de obrir la porta al món de la fantasia i que són el primer pas per a captar l'atenció dels nostres oients. Hui us fiquem les fórmules de termini o acabament. En aquest cas tenen el poder de tancar la narració i deixar als oients la porta oberta per a tornar a la realitat. Són fórmules necessàries, que també van perdent-se. Cal recuperar i difondre aquestes paraules i frases que formen part del nostre ric folklore. Cóm? Doncs contant moltes històries i utilitzant-les.

Hem fet una selecció en català, en castellà i en gallec.

Fórmules d'acabament i termini dels contes

Conte contat, conte acabat.
El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat.
Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat .
Rondalla explicada, rondalla acabada.
I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
I van ser feliços i van menjar tots anissos.
I varen ser feliços molts i molts anys.
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.
Catacric-catacrac conte acabat.
Catacrac-catacric, conte finit.
I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.
I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.
A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut...ja l’he perdut.
I darrere la porta hi ha un plat de confits, que tots els llaminer fiquen el dit.
Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i
aquesta història s'ha acabada.
Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia se’n va al terrat.
Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat
Conte contat, conte acabat, qui no s’alci té el cul foradat
I a la ric, ric, ric, el conte ja és finit.
I cric-crac aquest conte s'ha acabat; aquó planto un soc per tornar un altre cop.
I el gall va fer quiquiriquic, i  el conte ja està dit.
I el gall va fer cacaracac, i el conte està acabat.
Lo gal cantet e la sorneta finiguet (El gall cantà i el conte s'acabà)
I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd; i tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur.
Fot un gròs pet et s'ensauvet
I darrere la porta hi ha un fus i s'ha acabat. Amen Jesús. 
Pel bon fat i el mal fat que ma mare m'ha donat, que tot el que digui siga veritat.
Passi per mon prat, mon conte es acabat
Aquest és el conte del gat pelat, pegues un bot i ja s'ha acabat
Això es dit i jo ho he vist
Això era, per tu un sac de diners i per mi un altre tant més
Allà lluny veig un llumeneró blau, bé arribaran si a Déu plau
Si aquesta es vera, el cap se li torni de cera
Un per allà, altre per ací, no m'heu donat res pel camí
I tot això és tan veritat com si no hagués passat.
I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui te raó; i si el conte t'ha agradat, dona'l per ben escoltat.
I si no són morts, són vius. I si no són vius, són morts
I tot això és tan veritat com que la rondalla s'ha acabat. I si us ha agradat, bé, i si no, també.
Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé, un altre dia no us podria explicar res.
La rondalla està acabada, si us plou mengeu-se la torrada; si per cas no us agrada tireu-la dalt la teulada
I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit, i aquest conte que hem contat, és per al més espavilat. I serà el més eixerit qui dirà quiquiriquic.
I jo vaig venir per poder-ho dir, i jo vaig anar per poder-t'ho explicar, perquè si no hagés vingut, no ho hauries sabut
Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos
Si aquesta rondalla t'agrada, menja-te-la fregida. Si fregida no t'agrada, menja-te-la torrada. Si tampoc no t'agrada, menja-te-la pelada. I si encara no t'agrada, llença-te-la per dalt de la teulada.


Así que esto pasó, ya mi cuento acabó (il·lustració de Teresa Ramos)

Fórmulas de final o cierre de los cuentos

Y así se acabó el cuento / Y se acabó
Ahí terminó la historia
Y así ya ha terminao
Así que esto pasao, ya se acabó mi cuento / Y con esto se acaba el cuento
Y nada más / Y no pasó nada más / Y ya no hay más
¡Ea! / ¡Ea, ya está!
Y este cuento se ha acabado / Con que ya mi cuento se ha acabado / Y ya está el (mi) cuento acabado / Este es mi cuento acabao
Y chache!
Hasta que este cuento se acabó
Y ese cuento sacaron 
Colorín colorado, cuento acabado
Colorín colorado, este [mi] cuento se ha acabado
Colorín colorado, este cuento está acabado
Y el cuento colorado ya se ha acabado Y este cuento colorao por mi boca se ha escapao
Así que esto pasó, ya mi cuento se acabó
Y colorín colorete, el cuento se hizo cohete
Colorín colorao, colorín colorete, por el bocín salió un cohete  
Colorín colorao, cuentecito rematao, y el que no alce el culo se lo ha chamuscao. Yo, que lo alcé, no me lo chamusqué
Y ya está mi cuento acabado y mi culito chamuscado
Y a quien no levante el culo se le queda pegado
Y colorín colorete, por la chimenea sale un cohete y al que no alce el dedo, un cachete
Y colorín colorete, por la chimenea sale un cohete y por el portal siete
Cuento contao, cuento acabao, por la chimenea se va al tejao, y del tejao al pozo para que no lo escuche ningún mocoso
¿Te ha gustao? Pues por eso te lo he contao
Y fue por un caminito y fue por otro y si este cuento te gustó, mañana te cuento otro
Y entra por el sano y sale por el roto, el que quiera que venga y me cuente otro
Y aquí se rompió una taza y cada quien para su casa
Y como dice don Crispín, este cuento llegó a su fin
Y aquí termina esta historia, más larga que una zanahoria
¿Y el burro? Pues álzale el rabo y bésale el culo
Y se ahogó la zorra. Y ¡chachipiritorra! 
Y se acabó el cuento con ajo y pimiento
Con sal y pimiento se acabó el cuento
Y se acabó mi cuento con pan y rábano tuerto
Y ya se acabó el cuento con pan y pimiento y alcaravea para el que no lo crea
Y ya se ha acabado el cuento con pan y pimientos y rábanos asados, y el que esté de pie...
Y este cuento se ha acabado, de pan y pimiento y rábanos asados ¡y en el techo está colgado!
Y se acabó el cuento con pan y pimiento, y rábano asao para el que lo ha escuchado
Y se acabó el cuento con pan y pimiento. Se agarró la zapa al culo que esté sentado. Y se levantó, se achicharró. ¡Ea! Ya se acabó
Aquí se termina el cuento con miguillas de pan y rábanos tuertos para mañana almorzar
Y con esto y el cesto lleno con pan y pimientos y rabanillos tuertos se acaba este cuento
Y se acabó el cuento con pera y pimiento
Con pan y pimiento asado este cuento se ha acabado
Y se acabó el cuento con pan y pimiento y rabanillos tuertos
Y aquí se acabó el cuento con pan y pimiento y rábanos tuertos, y el que quiera más que vaya a mi huerto. Toma un poquito de alcaravea para que tú mañana lo veas
Y un granito de sal para acabarlos de engañar 
Vivieron felices y comieron perdices
Se casaron, vivieron felices y comieron perdices, y a mí no me dieron porque no quisieron [porque no les dio la gana]
Y vivieron felices y comieron perdices, y a nosotros nos dieron con el plato en las narices
Y vivieron felices y comieron perdices, y a mí me dieron con los huesos en las narices
Y vivieron felices, comieron perdices y yo no las comí porque no las quise
Y fueron felices, comieron perdices, y a mí me dieron las patas y no las quise
Comieron tantas perdices que se empacharon
Y vivieron muy felices. Se comieron, lo menos, media docena de perdices
Y ellos ya vivieron felices y comieron perdices y guardaron una patita para mí, y como no fui no la comí
Y todos comieron perdices y vivieron felices y contentos, y a mí me dieron un rábano tuerto 
Y yo fui y vine y no me dieron ni para unos botines, y fui otra vez y me dieron pluma y papel
Y yo fui y vine y me dieron los botines [patines] para los pies y en el camino los destrocé
Y yo fui y vine y sólo me dieron para unos botines y, como eran de papel, por el camino los destrocé
Y yo vine y me dieron unos zapatos de papel para que en el camino lo pudiera yo ver
¿Y qué me dieron? Unos zapatitos de afrecho; les soplé y se me fueron al techo
Y yo fui y volví y sólo me dieron unos zapatos de manteca que se me derritieron en el camino
Y a mí me dieron un sebo, pero en el camino por donde venía se me derritió y llegué a casa sin nada
Ya no vi más porque me había hecho mi padre unas albarcas de manteca, y como hacía mucho calor, se me deshacían y me quedaba descalza y me tuve que venir
Y ellos se repartieron el oro y a mí me dejaron pobre para contarlo
Y yo, después de tanto ver, me vine a mi casa, y ellos se quedaron muy contentos y felices
En fin, que ellos se disfrutaron muchos años y yo me vine aquí
Y a mí me enviaron aquí a que te lo contara a ti 
Y yo estuve allí y de una patada me enviaron aquí
Y cuando yo marché de aquel pueblo todavía quedaban bailando
Y yo, al ver eso, me unté los zapatos con grasa y me vine corriendo para casa
Yo me vine y allí se quedaron / Y yo me vine y los dejé allí
Y yo me vine y no me dieron ni para un cigarrillo
Ya fueron ellos a su palacio, unos a un lado y otros a otro, y yo fui y no me dieron ni el mandao
Se acabó el cuento y yo fui a la muerte del amo, pero nada me dieron
Del frite que se comieron me tiraron con un hueso en el tobillo, que aguate me rompen un colmillo
Y yo me vine aquí y no vi más. Y yo me vine y los dejé, y no sé qué habrá sido de ellos
Y cuando estaban en lo más bonito del sueño, vino el día y los despertó 
Y fue cosa de cuento
Ellos allá y nosotros acá
Nuestros cuentos en Flandes
Y todo nuestro relato, mentira
Chistera, chistera, este cuento está fuera
¿Qué hay en la plaza? Calabazas. Pues cada uno pa su casa. ¿Y qué hay dentro? Pipitas. Pues cada uno pa su casita
Y cada uno se fue a su casa
Y por un agujero entro y me salgo por otro. Y el que contó este cuento contará otro
Se acabó el cuento y se lo llevó el viento y se fue por el mar adentro
Y así pasaron muchos años hasta que este cuento se perdió entre castaños
Y este cuento se perdió; cuando lo vuelva a encontrar te lo volveré a contar 
Quien no quiera creer esta historia verdadera, que su cabeza se le vuelva de cera
Si es mentira, que se te vuelva todo un saco de harina; si es verdad, que se te vuelva saco de pan
Nuestros reyezuelos, hueso en la espalda   

     
Acabouse o conto e levouno o vento (il·lustració de Jon Keegan)

Fórmulas de final o acabado dos contos                                                                    


Foron felices, comeron moitas perdices e a min déronme coa porta nos narices.
E viviron felices moitos anos.
E colorín colorete, pola cheminea vai un foguete.
E viviron felices para sempre.
E viviron felices ata o final dos seus días.
Colorín colorado, este conto xa está acabado.
E así será para sempre.
Entón, o galo cantou e este conto rematou.
Acabouse o conto e levouno o vento…


27.11.10

Formules d'inici dels contes / Fórmulas de inicio de los cuentos / Fórmulas de inicio dos contos



 Les fórmules de inici dels contes són màgiques, aconsegueixen en poques paraules atrapar les orelles dels oients. Formen part de la pròpia estructura narrativa. Cal recuperar aquestes fórmules tradicionals i poètiques per a contar històries als xiquets i xiquetes. Cada cultura i cada llengua té les seus pròpies fórmules. Hem fet una selecció d'elles en català, en castellà i en gallec. Esperem que us siguen útils:


Fórmules d'inici o principi dels contes

Vet aquí una vegada, quan els ocells tenien dents…

Vet aquí que en aquell temps, que les bèstien parlaven i les persones callaven, hi havia…
Heu de creure i pensar i pensar i creure que…
Temps era temps…
Vet aquí que en un poblet, poblàs, on ningú tenia nas, hi havia…
Vet aquí que una vegada...
En el temps dels bruixots...
Hi havia una vegada...
En aquell temps…
Jo no hi era, però em van explicar que…
Vet aquí que en aquell temps...
Una vegada hi havia...
Era una vegada...
En un país molt llunyà hi havia...
Temps era temps quan els animals parlaven i les persones callaven...
Una vegada, fa molts anys...
Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà...
De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes serà mentides, les altres seran veritats...
Això era i no era...
Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents...
L'any tirolany...
Fa anys i anys...
Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà...
Rondalla ve, rondalla va, si és mentida, un sac de farina; si és veritat, un sac de blat...



Fórmulas de inicio o principio de los cuentos

A mí me contaron una vez que era...
Una vez dicen que dijeron que había...
Esta era una vez que había...
Pues vamos a ver que dicen que había una vez...
Cuentan que cuentan que me contaron...
En cierto pueblo...
En cierto país ¡muy lejos, muy lejos!, que de lejos que era ya no me acuerdo ni dónde era....
En la tierra del olvido, donde nadie se acuerda ya de nada...
Allá, en un país muy lejano...
En el sitio donde Cristo fue a dar las tres voces...
Allá por donde San Pedro perdió el gorro... 
Hace mucho tiempo...
En tiempos / En tiempos malos...
En tiempos muy remotos...
Esto ocurrió hace mucho tiempo, y así como me lo contaron a mí os lo cuento yo a vosotros...
En cierta ocasión / Cierto día...
En aquellos años en que se pasó muchísima hambre...
Cuando Dios [Jesucristo y San Pedro] andaba por el mundo...
Esto que os voy a contar sucedió hará cien años, más o menos...
Hace ya muchísimos años...
Cuentan que hace muchos siglos Cuando los animales hablaban / Cuando los burros volaban, uno que lo vio me contó...
En tiempos de Maricastaña...
Allá por el año catapún...
¡Vayan cuentos y vengan cuentos!
Cuento va y cuento viene, no te creas nada de lo que te cuenten...
Cuentan y no paran de contar...
Cuentan los que lo vieron (yo no estaba, pero me lo dijeron)...
Mi abuelo me contaba ...
Aquí estoy para contarte la historia...


Fórmulas de inicio o principio dos contos

Era unha vez...
Había unha vez...
Nun lugar remoto...
Hai moito, no tempo dos soños...
No inverno, na época da lúa chea...
Nun tempo no que a Terra aínda era nova...
Certo día...
Hai moitos centos de anos...
Noutros tempos máis antigos...
Érase que se era...
Vivía unha vez...
Nos tempos de María Castaña...
Para saber e contar e contar para aprender...
Hai moito tempo, cando os animais aínda falaban...
Hai moitos anos, cando o mundo estaba formándose...
Había unha vez, nun vello país...
Hai moito tempo, cando as galiñas tiñan dentes...
Aínda que é difícil de crer, unha vez pasou...

I vosaltres, quina fórmula utilitzeu?

Les il·lustracions són de Jude Harzer.

26.11.10

Tras, tras, cucutrás: llibre infantil per jugar amb la poesia


Us volem recomanar un llibre de poesia infantil, recent  editat per Factoria K de Libros, que destaca per la seua musicalitat i el joc poètic que dona de si: Tras, tras, cucutrás, de Juan Clemente.

Paparruchas
(Juan Clemente Gómez)

Pito pato, pato pito,
pita pata, para atrás.

Barro borra, barre burra,
barra arriba, Barrabás.

Tole tole, paparrucha,
ringo rango, sasafrás.

Triste trasto, cucufate,
picaporte, don Tomás.

Els 28 poemetes que podem llegir semblen arreplegats de la tradició oral, dels jocs poètics de carrer, de tirar sort, de picar mans, de les cançons tradicionals, del "non sense". 

Serpentina con alas
(Juan Clemente Gómez)

Pipirreque, triquitraque,
gachupino, serpertín.

Sacacorchos, zipizape,
zapatiesta, calcetín.

Cara huevo, cara breva,
zampabollos, cornetín.

Són poemes per llegir en veu alta, per jugar i repetir, per repartir i compartir. Un llibre amb molt de joc poètic que cal tenir a classe ben a la mà, i a casa. No és el típic llibre de poemes per a llegir-se els xiquets i xiquetes, és un llibre per a jugar. Les il·lustracions d'Aitana Carrasco complementen a la perfecció els poemes, doncs el llibre sembla una obra de literatura infantil antiga, d'aquestes de jocs populars que tan famoses varen ser en una època del segle XX.

La pantera rosa
(Juan Clemente Gómez)

Rosa, rosa, pantera graciosa,
date, date, pantera granate,
vaya, vaya, pantera malaya.

¡Un, dos, tres!
¡Pantera al revés!
¡Que vienen los gatos!
¡Y tú no los ves!

25.11.10

Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere: "El clamor", poesia d'Alfonsina Storni


Hui, dia 25 de novembre, és el Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere. La nostra societat ha avançat molt en aquesta lluita, però encara ens resta molt de camí per fer. Tenim una responsabilitat social, homes i dones, per fer front a aquesta lacra. Sols junts, units, aconseguirem aturar-la. Diguem PROU, hui i cada dia, i cada moment, en totes les circumstàncies. Estem contra tot tipus de violència!

I aquesta violència de gènere comença, suposadament, des de l'amor i passa per la dominació, convertint-se, realment en odi. Per què l'amor no pot ser violent, sota cap perspectiva. Hem agafat un poema d'Alfonsina Storni, El clamor, que il·lustra poèticament el que diem.

El clamor
(Alfonsina Storni)

Alguna vez, andando por la vida,
por piedad, por amor,
como se da una fuente, sin reservas,
yo di mi corazón.

Y dije al que pasaba, sin malicia,
y quizá con fervor:
-Obedezco a la ley que nos gobierna:
He dado el corazón.

Y tan pronto lo dije, como un eco
ya se corrió la voz:
-Ved la mala mujer esa que pasa:
Ha dado el corazón.

De boca en boca, sobre los tejados,
rodaba este clamor:
-¡Echadle piedras, eh, sobre la cara;
ha dado el corazón!

Ya está sangrando, sí, la cara mía,
pero no de rubor,
que me vuelvo a los hombres y repito:
¡He dado el corazón!

La il·lustració és de L. Filipe dos Santos.

24.11.10

Oración de la bibliotecaria: poesia per a totes i tots els bibliotecaris


Trobem molt curiós aquest poema, especialment dedicat als bibliotecaris i bibliotecàries. Divertidament religiós.

Oración de la bibliotecaria

Libro nuestro
en los estantes quieto.

Sal a la calle, sin miedo,
que para eso estas hecho.

Tú que siempre aconsejas
a todo aquel que se deja.

Danos tu sabiduría,
que sea el pan de cada día.

Pasa de mano en mano,
para que todos te leamos.

Tú, gran amigo discreto
que sabes guardar un secreto.

Perdona a los que no te cuidan,
como nosotros los perdonamos.

Rogamos que te devuelvan,
que no caigan en la tentación,
y líbranos del mal lector.

Amen.

La il·lustració és de Lee White.

23.11.10

¿Cómo se dibuja una bruja?: poesia de Gloria Fuertes


¿Cómo se dibuja una bruja?
(Gloria Fuertes)

Una escoba lo primero,
-sin escoba no hay brujas,
sin tinta no hay tintero-.
Va muy vestida de blanco,
no va vestida de negro,
lleva una radio de pilas,
una pluma y un plumero.

¡Bruja blanca!

No asusta ni da la lata,
porque es guapa, rubia y chata.

¡Bruja blanca!

Su nariz no es alargada
ni su trenza destrenzada.

¡Bruja blanca!

Lleva el pelo muy cortado,
muy rubito,
muy rizado.

¡Bruja blanca!

No es bizca -dulce mirada-,
-es un cruce bruja y hada-.

¡Bruja blanca!

Sólo usa sus poderes
para que hagáis los "deberes".
Sólo usa sus talentos,
para poneros contentos.
Viste pantalón vaquero
y en el palo de su escoba
hay un letrero.

Bruja blanca, voy en vuelo.
Aquien me quiera, le quiero.

La il·lustració és d'Alex Dukal.

Cançons narratives valencianes



Hui us volem recomanar un llibre, Cançons narratives valencianes, de Maria Teresa Oller i Benlloch, que podem descarregar-se o llegir digitalment en format pdf. Trobem una interessant recopilació de cançons tradicionals  del País Valencià. Cada cançó porta el pentagrama i la lletra, amb el títol i el lloc o llocs d'on sorgeix. Aquestes cançons solen coincidir amb festes populars de cada poble o amb dates puntuals i festives del calendari. Es solen acompanyar d'instruments musicals típics de les nostre terres.

És una material interessant, escrit d'una forma popular -res normativa, està editat per Lo Rap Penat-, tal i com es canten les cançons pels pobles. Hi ha una bona recopil·lació de cançons de Cocentaina i de tots els pobles de la nostra Comtat, El Comtat. Doneu-li una ullada i ho comprovareu!

La il·lustració és de Yosuke Ueno.

22.11.10

Poesia sobre la poesia: versos de Javier de Navascués


Los pocos poemas que nos emocionan,
y los bastantes que nos maravillan,
y los muchos que nos resultan indiferentes,
y los muchísimos, sinceros, ingenuos,
lamentables,
que cuentan torpemente sus desdichas
y por eso no los acabamos de leer,
todos, todos, todos,
cuentan la misma historia.
Los blandamente tristes y los alegres,
los de versos blancos y los de versos negros,
los que hablan de zapatos y los que van descalzos,
los que se anuncian en heroicas revistas
y los que se esconden en cuadernos perfumados,
los que se ofrecen para la salvación del mundo
y los vende algún loco por la calle,
los que se adornan de palabras vistosas
y los desnudos,
los que se forjan con perfectos endecasílabos
("corrientes aguas puras, cristalinas" o "Doctor en Medicina y Cirugía", por ejemplo),
y los desarbolados, furiosos, inocentemente comprometidos,
los cristianos, los budistas y los cristiano-budistas,
los que hablan de pájaros,
los ardientes, los enumerativos, los demasiado conscientes de su belleza,
todos, todos cuentan la misma historia de miedo
a lo desconocido, de amor
a lo misterioso, de silencio
por lo innombrable.
Y todos,
éste también,
de alguna manera,
fracasan.


Les il·lustracions són d'Alan Feltus.

21.11.10

Poemes al balcó, a Cocentaina / Poemas en el balcón, en Cocentaina


Paral·lelament a les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, tots els xiquets i xiquetes de Cocentaina, des de 3 fins a 12 anys (Educació Infantil i Educació Primària) varen començar a treballar la poesia a l'escola per a que els versos anaren creixent per les aules i després plantaren la seua llavor dins de la llar familiar, tot abans de les jornades.

L'activitat s'anomena "Poemes al balcó" i és molt senzilla, força plàstica i motivadora per a la família. Cada alumne, i el mestre o mestra, va rebre a classe , des de la Biblioteca, la silueta  d'un cossiol amb una planta (hi havien models en quatre colors diferents: blau, verd, groc i roig). Junt als cossiols cada classe va rebre en un sobre 6 poemes diferents, tres en castellà i tres en català, que els servira de model a l'hora de ficar els poemes al cossiol. A més, tots tenien  poemes de Miguel Hernández, per tal de rendir-li un xicotet i vegetal homenatge poètic.


Poemes al balcó, amb un poema de Marc Granell, poeta valencià, El cant de la mar

En classe es treballa la poesia, cada mestre o mestra lliurement. Cada xiquet i xiqueta tria el poema que més li agrada -d'entre els poemes enviats o dels seus llibres de poesia infantil)- i el fica al cossiol (escrit, retallat sobre un paper, etc.) o a la planta. Hem vist cossiols i plantes de tot tipus i, nosaltres mateix, n'hem fet ben diferents (com podeu veure a les fotografies). Després cada alumne s'emporta a casa la seua planta poètica. Els pares estaven encuriosits per l'activitat i, alguns d'ells, varen acudir a la Biblioteca de Cocentaina per a demanar cossiols per a ells.

Poemes al balcó, penjats al C.P. Sant Joan Bosco de Cocentaina

El dijous, 11 de novembre, dia abans del començament de les jornades, els xiquets i xiquetes penjaren els seus cossiols al balcó o pegats als vidres de la finestra de sa casa. Cocentaina es va omplir de cossiols i plantes plenes de poesia. Feia temps que els veïns de Cocentaina no alçàvem la mirada per descobrir els nostres balcons. Fàcilment podíem veure les cases on hi viuen xiquets i xiquetes. Algunes veïnes, que anaven llegint els poemes penjats als balcons i finestres, varen suggerir que a la propera vegada caldria repartir més cossiols, entre la gent gran, per a participar també. S'anotem aquesta idea, que trobem molt interessant a l'hora d'implicar a tots els contestans.

Poemes al balcó, penjats a l'Ajuntament de Cocentaina

Balcons plens de poesia, incloent els balcons dels col·legis i, especialment, el balcó del nostre Ajuntament. Cadascun dels regidors municipals va omplir el seu cossiol amb un poema  (triat en funció dels seus gustos poètics) i, tots junts, els penjaren al balcó de la casa consistorial. Una implicació directa de tots els polítics, encapçalats pel nostre Alcalde -Rafael Briet-, a qui li donem des d'ací les gràcies per la seua implicació directa en la realització d'aquestes jornades, així com a Rosa Sellés, regidora de Cultura.

Ara, passades les jornades, continuarem jugant amb la poesia, des de la biblioteca. Però, mentrestant, encara estan penjats en els balcons de Cocentaina, els cossiols dels xiquets i xiquetes. Hem procurat anar sembrant en cada casa una llavor poètica que, amb cura i dedicació, anirà creixent dins de la família i, especialment, dels xiquets.


Poemes al balcó, penjat en una de les finestres de l'Ajuntament de Cocentaina

Els "Poemes al balcó" ens han ajudat a integrar directament als alumnes i les seues famílies dins de les jornades, des d'abans del seu començament, i ha donat a cada participant un protagonisme important -us contaré, com anècdota, que diversos xiquets i xiquets han acudit am els seus pares a la Biblioteca Municipal per a recitar-me el seu poema, doncs es feia il·lusió que els escoltara. Un particular recital poètic del que he pogut gaudir-. És una activitat de la que no sols han gaudit els xiquets i joves, els mestres, els seus pares; també hem pogut gaudir els ponents i participants a les Jornades i els veïns de Cocentaina. La poesia surt des de la biblioteca, pren arrels a l'aula, s'emporta a casa i s'enlaira per tot arreu.


Poemes al balcó, en el Centre Cultural "El Teular", de Cocentaina, seu de les Jornades

Al Centre Cultural "El Teular", seu de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, podíem també trobar un grapat de cossiols, amb versos de diferents poetes (entre ells d'alguns dels poetes que estaven en les pròpies jornades, com Juan Carlos Mestre, Pedro Mañas, Miquel Desclot, Isabel Barriel, Núria Freixa,..) i, especialment, els cossiols de color roig contenien poemes diferents de Miguel Hernández. Es va crear una escenografia especial on la balconada poètica donava la benvinguda a tots els assistents.

Com us hem dit al principi, Poemes al balcó és una activitat senzilla, però molt participativa i pensem que és una forma original de començar a jugar amb la poesia, des de la biblioteca i les aules, tot aquest curs. Cal ficar en pràctica tot el que hem aprés i compartit al llarg de les Jornades.

Palomas de color al atardecer: poesia des de dins de les Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil




En les passades Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil es respirà poesia per tot arreu: es va escoltar, es va jugar, es va escriure (varem omplir un arbre, ja us contarem)... es va sentir. I és quan els sentiments afloren des de dins quan els poemes cobren vida. Anirem ficant, poc a poc (paciència), alguns d'aquests poemes. Hui volem compartir amb vosaltres uns versos, de Mª Rosa Serdio, exemple  perfecte del que estem dient. Gràcies, Mª Rosa!

Palomas de color

En la tarde dorada,
en Cocentaina,
se elevó, detrás de la ventana,
un bando de palomas
de colores.

Colas doradas,
pechos soñadores,
contra la sierra.
Pétalos de plumas,
palomas de arcoiris
y de espuma
en la tarde
con pecho de color.

La il·lustració és de Mattew Cook.

20.11.10

Bailan hojas al son del viento.. es el otoño que con la poesía suena


 El viento en otoño baila con las hojas...

El viento que corre
se quiere llevar
en sus remolinos
hojas que se van.
Vuelan despacio,
las veo pasar.
Viajan muy lejos
¿a dónde irán?
Quiero alcanzarlas
y volar...
El viento que sopla,
las hojas se van
cubriendo la tierra,
ya no volverán.
Cae la lluvia,
el sol ya se va,
un arco iris
empieza a pintar...
¿Todo el color
dónde se irá?

La lletra d'aquest poema és del grup de cançons infantil Mazapán. La il·lustració és d'Alexander Daniloff.

19.11.10

Cir... ¿cuánto?, poesia i geometria: poema sobre la circumferència



La setmana està finalitzant i per anar acomiadant-se del temps hem pensat fer-ho amb les matemàtiques, concretament amb la geometria d'una circumferència. 

Cir... ¿cuánto?
(Danny Perich Campana)
Algunos me llaman círculo,
pero soy una circunferencia,
pues solo tengo contorno,
he ahí la diferencia.
Y sólo el que muy bien se fija
nunca se confundirá
entre el que posee área
y la que no la tendrá jamás.

Por ser una circunferencia
saber mi perímetro es sencillo,
pero si no quieres confundirte
compárame con un anillo.
Cuando calculan mi área
es porque un círculo soy
algo parecido a una moneda,
como ejemplo te doy.

Si desde el centro trazas
a mi contorno un segmento,
conocerás lo que llaman radio
y son infinitos, te cuento.
Y si unes dos puntos de mí,
una cuerda se dibujará ,
que si pasa por el centro
en diámetro de transformará.

Este diámetro mide,
como te habrás dado cuenta,
el valor de dos radios
y mil ejercicios se inventan.
Para finalizar te comento:
mi área es pi por r al cuadrado
y si necesitas mi perímetro
2 pi por r es lo adecuado.

I amb circumferències, com les del poema, podeu crear il·lustracions com la que encapçala aquest blog. S'animeu a poemar i il·lustrar?

17.11.10

Paz, poema d'amor de Jaime Torres Bodet


Paz
(Jaime Torres Bodet)

No nos diremos nada. Cerraremos las puertas.
Deshojaremos rosas sobre el lecho vacío
y besaré, en el hueco de tus manos abiertas.
la dulzura del mundo, que se va, como un río…

La il·lustració és d'Alexander Bazarin.

Escribir con colores: poesía de Severo Sarduy / Escriure amb colors


Escribir con colores

Los colores curan.
Los colores y esa otra forma vibratoria de los colores
que son las palabras.

La il·lustració és de Selçuk Demirel.

15.11.10

Llegim i escrivim poesia infantil: blog de poetes infantils, "Pitufilandia", des de Cocentaina


Per tal d'anar creant poesies, els xiquets i xiquetes necessiten conèixer-ne'n moltes. Llegir i trobar molts poemes amb registres i estructures poètiques diferents, temàtica variada, etc... facilita que a l'hora de plasmar en vers les seues idees i sentiments, sobre la pàgina en blanc o la pantalla de l'ordinador, tinguen ja assumit l'esquema poètic en que ho volen fer. Caldria que a classe es llegira molta poesia per anar assumint i fent propis aquests models, jugant i quasi sense adonar-se'n.

Us fiquem un exemple concret: a Pitufilandia, blog de poesia dels alumnes de 3r. d'Educació Primària del C.P. Sant Joan Bosco de Cocentaina podem veure com, basant-se en uns poemes, els xiquets i xiquetes han anat creant-ne altres (molt bonics, per cert; així que aprofito per a felicitar-los públicament i animar-los a seguir en aquesta senda poética al llarg de tot el curs). Aquesta és una excel·lent manera de fomentar la poesia, com hem estat xerrant el cap de setmana passat a les Jornades.

Del poema de Miguel Hernández, El corazón es agua, han creat un poema, El gato.

El corazón es agua
que se acaricia y canta.

El corazón es puerta
que se abre y se cierra.

El corazón es agua
que se remueve, arrolla,
se arremolina, mata.

Sobre aquesta mateixa estructura poètica els xiquets i xiquetes han creat aquest poema d'un gat:

El gato
(Los pitufos poetas)

El gato es mirada
que observa y calla.

El gato es noche
que hechiza y esconde.

El gato es sombra
que acecha, vigila,
contempla, escapa.

Al seu blog podem llegir altres poemes creats també de la mateixa manera. És genial! Poc a poc la poesia va enlairant-se, transformant-se... vivint. 

La il·lustració és de Maria Fernanda Mantilla

14.11.10

Tot el que comença, s'acaba... final de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil


... Així és, tot el que comença s'acaba; però açò no és el final, és el principi. Hem estat tres dies compartint poesia, activitats, experiències, amistat, converses, descobriments, sentiments, idees, versos... La paraula poètica ha pres cos en la veu dels ponents i dels participants. Hem acollit els versos, els hem bressolat, els hem enlairat i deixat créixer, han pres formes variades i ara cadascú de nosaltres portem arraulit ben dintre un niu de poesia que s'anirà escampant per les escoles i biblioteques de llocs propers i llunyans. Estic segura que per als assistents hi haurà un abans i un després de les les Jornades.

Poc a poc anirem pujant al blog fotos, gravacions i material per compartir-ho amb tots vosaltres. Entretant tan sols em resta agrair a Juan Carlos Mestre, Miquel Desclot, Pedro Mañas, Glòria Bordons, José Rovira, Mariano Coronas, Pedro Villar, Josep Antoni Fluixà, Rosa Serrano , Mª Rosa Serdio, Vicent Camps i a tos els assistents, la seua amabilitat de compartir temps i paraula en aquest llarg i dens cap de setmana a Cocentaina. 

Amics i amigues, encetem un llarg camí per terres de la poesia, els que heu estat ací i els que no heu pogut assistir, i en aquesta senda anirem trobant-se, grans i menuts, joves i fadrins, homes i dones, perquè sols així, junts, serà quan el vol de la paraula, per damunt de barreres geogràfiques i culturals, en farà retrobar-se en la nostra essència humana.
Per aquest camí que emprenem tan sols enviar-vos, a tots i totes... moltes besadetes i un poema molt especial que Aurelio González Ovies ens ha regalat especialment per a tots els assistents a les Jornades, Hora bruja (poema que ha estat penjat, en una llarga tira de paper, en la seu de les Jornades, gràcies al manuscrit de Rosa i Cèlia).

Gràcies. Bon viatge amb la maleta plena de sentiments i poesia (en l'hora bruixa). No és un adéu, és un fins... les properes Jornades.

Hora Bruja

Es una hora meiga.
Es una hora bruja.
Cerramos el mundo
y a nuestra bruja.

No es porque sea fea,
o tenga verrugas,
o vuele en escoba,
o huela a tozuda.
Allí cocinamos
sopa de petunias
requemamos sueños
con versos y azúcar.

No es a media tarde
tampoco a la una,
es como a caballo
del siempre y del nunca.

Pero es un secreto
nuestra hora bruja,
es una hora vieja,
una hora mayuca.

En ella nos caben
la tierra y la luna
y armarios repletos
de viento, de bruma.

Miles de recetas
para travesuras
y cientos de planos
con mágicas rutas.

Subimos a montes,
cruzamos llanuras
y está prohibido
que nadie se aburra.

Nada de tristezas,
ni mentira alguna;
nada de enfadarse,
en la hora bruja.

En ella no hay prisa
ni penas ni dudas
ni miedo ni sustos
ni gripe ni culpas.

Procura encontrar también
tu hora bruja,
es como un jarabe
que todo lo cura.

La il·lustració és de Megan Hoover.

12.11.10

Libélula, poesía de Juan Carlos Mestre


Hui comencen les I Jornades de Poesia Infantil i Juvenil de la mà d'un gran artista i poeta, Juan Carlos Mestre. Ja que sou molts els que llegiu el blog, però no podeu estar entre nosaltres, volem al menys compartir un dels seus poemes.

Libélula
 (Juan Carlos Mestre)

Yo tenía una libélula en el corazón como otros tienen una patria
a la que adulan con la semilla de los ojos. Verdaderamente
las especies de la verdad son cosas difíciles de creer,
extraños seres petrificados en la ternura como benignos nódulos
en la perfección de los huesos. En aquel tiempo
yo tenía el sueño de una libélula entre los juncos del corazón.
Cansadas como paraguas cerrados recogía las maderas auditivas
de un mar inexistente y con ellas construía algo parecido a una casa.
En aquellos días algo parecido a una casa eran las conversaciones,
palabras relacionadas con la pestaña premonitoria, gatos en los cerezos.
Yo desconocía los vínculos y toda oscuridad era para mí un obsequio,
un rumor de la eternidad que se prestaba como cuerpo desnudo a mi mano.
No era la boca del amor la que respiraba ese óxido, sino la imaginación
del amor como un sastre con pantalones verdes el día de la felicidad.
Verdaderamente las especies de la verdad son cosas difíciles de creer,
la ilusión del hombre es una luz que llega desde lo desconocido
mas no es él el dueño de esa invención sino el ruido de un rumor prestado,
la cámara del que guarda su placer en ella.
Yo tenía la costura de una libélula en el corazón
pero las hojas cerebrales hacían crecer mis manos hacia dentro
en busca de una palanca con la que desalojar la piedra del miedo.
Sin esfuerzo comencé a llorar al revés, a confundir los sentidos
que guían la gota gramática hacia una lengua extranjera.
Antes que me tomaran por un extraño ya que yo no era el dueño de esa invención
me alejé del optimismo de ser entendido por más de dos
y comencé a oír mis propias palabras como martillazos retumbando en un espacio vacío.
Era como si el tiempo hubiera dejado de durar,
era como si todas las obras imaginadas por un ciego se derritiesen al tacto,
como si la langosta hubiera descendido sobre los campos del espíritu.
Yo solo tenía una libélula en el corazón como otros son hermanos del vértigo
y llevan la aorta de las constelaciones acogida en sus sienes.
Está bien, las especies de la verdad son cosas difíciles de creer,
es probable que la invisibilidad y estos hechos
solo guarden relación con una libélula.

La il·lustració és de Karen Dukes.

11.11.10

Preparant les I Jornades Nacionals de Poesía Infantil i Juvenil



Ja estan ací les Jornades, per fi! Demà comencen i tenim el plaer de compartir-les amb molts participants. Anirem informant-vos del seu transcorrer (si el temps ens deixa) i, sinó, us farem un resumen del que s'ha dit i s'ha fet. MOLTA POESIA plou aquests dies a Cocentaina, que el vent de la tardor enlairarà per tot arreu.

El programa és aquest:

Programa

Viernes 12 de noviembre 2010

18.00 – 19.00 Presentación del curso
M. Dolores Insa Ribelles. Biblioteca Pública Municipal Cocentaina - Alicante

19.00 – 21.00 La necesidad de la poesía: poesía y vivencia
Juan Carlos Mestre. Poeta

Sábado 13 de noviembre de 2010
Mañana:

9.00 – 10.30 Sentir la poesía desde la infancia
Miquel Desclot. Poeta

10.30 – 12.00 Siento, pienso, escribo: El proceso de escribir poesía
Pedro Mañas. Poeta

12.00 - 12.30 DESCANSO

12.30 - 14.30 TALLERES DE POESIA

Taller 1: Lluvia de poesía con paraguas de colores
José Rovira Collado. Dept. Innovación y Formación Didáctica. UA

Taller 2: Un bocadito de poesía para empezar cada día
Anna Ballester. Profesora IES

Taller 3: Yo escribo, tu escribes, el y ella escriben….poesía
Mariano Coronas. Profesor de Educación Primaria

14.30 – 16.00 COMIDA

 Tarde:

16.00 – 17.30 Aviones con versos: vuelan poemas en las aulas
Gloria Bordons. UB

17.30 – 19.00 TALLERES DE POESIA

Taller 1: Lluvia de poesía con paraguas de colores
José Rovira Collado. Dept. Innovación y Formación Didáctica. UA

Taller 2: Un bocadito de poesía para empezar cada día
Anna Ballester. Profesora IES

Taller 4: Abecedarios y otras aventuras poéticas
Pedro Villar. Profesor especialista Pedagogía terapeútica. IES

19.00 – 21.00 Café, pastas y poemas: Recital poético colectivo
Vicent Camps
Domingo 14 de noviembre de 2010

9.00 -10.00 La poesía infantil y juvenil: lectura y escritura digital
M. Dolores Insa Ribelles. Biblioteca Pública Municipal Cocentaina - Alicante

10.00 -11.30 Mesa redonda: editores y poetas (Josep Antoni Fluixà –editorial Bromera-, Rosa Serrano –editorial Tàndem-, Pedro Villar, María Rosa Serdio). Coordina: M. Dolores Insa Ribelles.

11.30 – 12.00 DESCANSO

12.00 – 14.30 TALLERES DE POESIA

Taller 3: Yo escribo, tu escribes, el y ella escriben….poesía
Mariano Coronas. Profesor de Educación Primaria

Taller 4: Abecedarios y otras aventuras poéticas
Pedro Villar. Profesor especialista Pedagogía terapeútica. IES

Tot un viatje a l'entorn poètic dels xiquets i joves. A més, paral·lelament, hi ha més activitats; exposicions, "poemes als balcons", un arbre que omplirem de poesia... Tic-tac, tic-tac... ja resta poquet per començar.

Cartells de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil


Cartell d'inscripció a les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, Versos en núvols de colors
Cartel de inscripción a las I Jornadas Nacionales de Poesía Infantil y Juvenil, Versos en nubes de colores


Cartell de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, Versos en núvols de colors
Cartel de las I Jornadas Nacionales de Poesía Infantil y Juvenil, Versos en nubes de colores
Logotip de les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, Versos en núvols de colors
Logotipo de las I Jornadas Nacionales de Poesía Infantil y Juvenil, Versos en nubes de colores