Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Ens encantaria que ens enviareu els vostres poemes.
30.6.08
Poesia i futbol: la poètica d'un gol i la il·lusió d'un país
Poemas pequeños de pequeños grandes poetas: poesia infantil
(Ángela)
Bajo el sol la playa,
bajo la playa el mar,
bajo el mar las olas,
bajo las olas las estrellitas de mar,
bajo las estrellitas de mar la arena,
bajo la arena todo,
bajo todo tus ojos,
bajo tus ojos un beso eterno
bajo el sol.
En la montaña hay un bosque,
en el bosque un árbol,
en el árbol una rama,
en la rama un nido,
en el nido unos huevos,
en los huevos pajarillos,
que dicen pío, pío,
que aprenden a cantar,
que aprenden a comer,
que aprenden a volar,
por encima del nido,
de la rama,.
del árbol,
del bosque,
de la montaña.
Cosen, cosen.
¿Qué cosen
las abuelas cuando cosen?
Cosen camisas
para sus pesadillas.
Cosen calcetines
para sus pequeñines.
Cosen zapatos
algunos ratos.
Cosen mantas
de las de lana.
Cosen pantalones
de muchos colores.
Cosen jerséis,
muchos más de cien.
Cosen, cosen.
¿Dónde cosen
las abuelas cuándo cosen?
Cosen en la cama
cuando están malas.
Cosen en el comedor
viendo el televisor.
Cosen en la puerta
si está abierta.
Cosen al sol
si están de buen humor.
Cosen, cosen,
cosen su tiempo
con el de sus nietos.
Cosen, cosen,
cosen su vida
con el cielo.
29.6.08
La música del Siroco, llibre de poesia saharaui
La solidaridad con el pueblo saharaui
Mírame siempre.
Trata de entenderme,
ver mi destino como el tuyo,
nunca dejes de observarme,
si lo haces habremos desaparecido. (El diálogo)^
*****
Los activistas saharauis de derechos humanos
Siento tu mirada
convertida en lágrima
para romper el silencio
con el que tus verdugos violaron
la inocencia de tus ideas. (Aminetu Haidar)
Versos infantils de Stevenson
Como desde la casa tu madre te ve
Jugando por los árboles del jardín
Puedes ver, si miras por las ventanas de este libro
A otro niño, muy muy lejano,
jugando en otro jardín.
Pero no pienses que puedes
Llamarle tocando las ventanas
Para que te oiga.
Absorto está en sus juegos.
No oye, ni mira
Ni se deja salir de este libro.
Pues hace mucho, digo verdad,
que creció y se fue
Y es sólo un niño del aire
que se queda en el jardín aquel.
27.6.08
Un llarg estiu per a llegir... també poesia
Estaba el señor don Libro
sentadito en su sillón,
con un ojo pasaba la hoja
con el otro veía televisión.
Estaba el señor don Libro
aburrido en su sillón,
esperando a que viniera... (a leerle)
Algún pequeño lector.
Don Libro era un tío sabio,
que sabía de luna y de sol,
que sabía de tierras y mares,
de historias y aves,
de peces de todo color.
Estaba el señor don Libro,
tiritando de frío en su sillón,
vino un niño,
lo cogió en sus manos
y el libro entró en calor.
Poesia infantil de invierno: Els pingüins
La il·lustració és de Zapallo Zoom.
26.6.08
Aquest estiu... conta'm un conte
La il·lustració és de Kristin Abbot.
Un cant a Medina Azahara: llibre de poesia
Cal visitar Medina Azahara i fer una lenta passetjada al ritme de la lectura d'aquests poemes.
La mujer rota, projecte poètic en homenatge a Simone de Beauvoir
Sala de espera
¡Ay, las mujeres!
25.6.08
Poesia de les formigues: poemes infantils en filera i amb una cançoneta
(Joana Raspall)
Topant aquí i allà
en cada clot de terra,
caminen les formigues
de dret cap al seu cau;
s'encreuen en filera,
se saluden polides;
si vénen diuen "hola!"
si van "adéu-siau!"
Lleugeres van fent via,
les unes carregades
amb bocinets de coses,
les altres, sense res.
Aquesta que jo miro
em sembla molt cansada;
el gra de blat de moro
que porta, és massa pes!
-Qui t'ha manat pobreta,
ser tan escarrasada?,
voldria preguntar-li
si em pogués escoltar.
Que traçuda i valenta
m'ha semblat, la formiga!
què em caldria portar?
Enric Solbes i Godes té un fantàstic poema sobre les formigues:
Les formigues
són com uns punts suspensius
- que no diuen
el que dius.
Les formigues
corrua de l'interès
- arrepleguen
dels demés.
Les formigues
van lluint el polissó
- més que treball,
processó.
Les formigues
renglera que fa carrer
- de les eres
al graner.
Les formigues
no coneixen propietat
- tot és d'elles
o furtat.
Les formigues
sols treballen a l'estiu
-a l'hivern
junt al caliu
Les formigues
Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
vivim en comunitat.
Als mascles se'ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d'ales gaudeixen les reines...
fins que ja se'ls hagin fos.
En terra com entre fustes
duent ales o minvats,
som, en lloc d'incerta colla,
països organitzats;
tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents -,
col·legis per la xicalla
i magatzem d'aliments.
Si hi ha sol, fem passejades
i si plou, restem al cau:
no podríem viure sense
terra amiga ni cel blau.
I més poemes de formigues, aquesta vegada d'Àngels Garriga
trafagueres,
bellugoses i feineres
que caminenen fileres,
arrepleguen
a l'estiu
les llavors
escadusseres
que han pispat
de les garberes;
Les petites formiguetes
Les petites formiguetes a l’estiu,
quan el blat ja està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu, xiu,
Cap aquí, cap allà,
van collint les espiguetes,
cap aquí, cap allà,
que per tot arreu n’hi ha.
24.6.08
Marina, llibre de poesia infantil d'Olga Xirinacs
(Olga Xirinacs)
La Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
la passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.
Aprofitem l'estiu per a llegir bona poesia amb brisall marí.
L'alfabeto del mare, poesia infantil italiana del mar
C come paciose CERNIE giganti
D come DELFINI giocosi e ridenti
E come ESCHE per pesci golosi
F come FOCHE dai baffi pelosi
G come GRANCHI timidi e lenti
HO catturato per pochi momenti
I come IPPOCAMPI seri e eleganti
L come LUCE di fari sicuri
M come MEDUSE leggere ed oscure
N come NARVALI che solcano le onde
O come OCEANI dalle acque profonde
P come gialli PAGURI stanziali
Q come QUATTRO gabbiani reali
R come RICCI in mezzo alle rocce
S come STELLE che giocano a bocce
T come TARTARUGHE che nuotan felici
U come UOVA di azzurre alici
V come VONGOLE belle e anche buone
Z come ZUFOLI di antiche sirene.
23.6.08
Poesia para la noche de San Juan: tres poemas y dos conjuros
La noche de San Juan
Toda la santa noche la soledad rezando
*****
polvo de mar,
vientos polares,
aurora boreal
antes sancto que naçido,
gran profeta esclareçido,
de mi Dios, gran pregonero.
Vos seás mi medianero
en aquesto que te pido:
Les il·lustracions són de Roberto Forero.
Poesia i cançó en la nit de Sant Joan
Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...
Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els 'nanos' collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.
M'aclame a tú, poema per a la nit de Sant Joan
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre!
21.6.08
Sol de invierno: poema infantil d'Antonio Machado
SOL DE INVIERNO
(Antonio Machado)
Es mediodía. Un parque.
Invierno. Blancas sendas;
simétricos montículos
y ramas esqueléticas.
Bajo el invernadero,
naranjos en maceta,
y en su tonel, pintado
de verde, la palmera.
Un viejecillo dice,
para su capa vieja:
«¡El sol, esta hermosura
de sol!...» Los niños juegan.
El agua de la fuente resbala,
corre y sueña
lamiendo, casi muda,
la verdinosa piedra.
La il·lustració és de Patty's Quilt Garden.
Poemes infantils de l'estiu, de Bernardo González Koppmann
Estatua
del río
después de ti
todo se mueve
Separas
el agua
en tu paseo:
eres un puente
de burbujas
de agua
galopa
rumbo
al sol
sudando
Friegan trapos
bajo ramas de trinos
el sol, dónde está el sol
esperando ser agua?
Pasa el día cantando
por las manos, y
queda un rumor en
la burbuja
Cuelgan del cordel
calzones blancos
20.6.08
Benvinguda poètica a l'estiu: poesia estival
Ho volem celebrar amb tots vosaltres amb un poema que a mi em recorda la meua infantesa, als carreres de Cocentaina. El poema, I somiem i tot, l'hem copiat del blog Poemes i Pensaments, un lloc que solem visitar i que us recomanem que li doneu una ullada -està ple d'una poesia encisadora-.
Aplega l'estiu, tot és una festa,
els nois s'acomiaden del mestre pesat,
les classes s'adormen, han fugit els llibres,
el poble es queda més ple, més estrany.
Abans eren vells, dones enfeinades
qui omplia carrers i places de sol,
ara resten muts, guanya la xicalla,
es canvia per palla, el seny dels senyors.
Arriba la nit, el carrer revifa,
s'omple de crits, dèries de minyons,
les velles cadires surten de la casa,
es parla d'històries, de lluites, de tot.
Avança la nit, toca la campana,
dotze campanades de pau i de son,
ja crida la mare, després ho fa el pare,
el llit ens espera i somiem i tot.
Poesia d'amor: exposició i poemes a l'IES Josep Pla
L’exposició s’s’ha acompanyat de poesies de temàtica amorosa d’aquests autors. S’ha trïat l’amor com a tema perquè està molt present a la vida de tothom i especialment a la dels joves que comencen a experimentar moltes de les sensacions i emocions plasmades en els poemes seleccionats.
Esperem que aquest recull que us presentem serveixi perquè la poesia us sigui més propera i perquè us entrin ganes de llegir més versos dels poetes presentats a l’exposició.
Poesia en Acció: Marató Poètica i Solidaria el 21 de juny
No hi podeu faltar si voleu passar un dissabte ben divertit. La festa comença a les 11:30 del matí amb un taller de pintura i reciclatge per a xiquets i finalitza amb un concert de Serpa Rumba Fusió.
És una gran festa solidaria per aconseguir potabilitzar 5 fons d'aigua per a Cambodja. Deu hores de música, art, poesia i... molta solidaritat.
A més, ja sabeu que també han convocat un concurs de poesia per a xiquets i joves. D'aquests poemes es fa un llibre que us recomanem adquirir, doncs recull una selecció ben interessant i amb molta qualitat dels joves poetes que han participat al concurs. Podeu ja llegir alguns d'aquest poemes al blog Biblioteca IES Sòl-de-Riu.
D'aquest blog hem copiat dos poemes per a que se n'adoneu del bon estil dels joves poetes:
Les il·lustracions són de Mike Reed.
18.6.08
Un fort aplaudiment per a Montserrat Abelló i la seua poesia
Una ciutat és un
lloc on es camina,
on s'estima.
Aquesta és
la ciutat on
ens trobem.
Units pels carrers
com venes
que ens lliguen.
Tots junts com si
fóssim un, una.
I tan distants
Immersos dins
els nostres jos,
intransferibles.
La il·lustració és de Ferran Capó.
Toni Gisbert musica els poemes de Gloria Fuertes
L’obra representa un homenatge al poc que queda de l’ésser humà, explicà el compositor, alhora que afegí que només es pot continuar essent humà en fer art si conserves la part de nin que duim dins. L’autor raonà que els texts haurien de prevaler sobre la música i defensà la seva cantata com plena d’estils diferents, encara que tengui una estructura tancada. Gisbert comenta que va escollir el text de Gloria Fuertes perquè amb ella aprengué la poesia.
Nací para poeta o para muerto,
Nací para puta o payaso,
Nací para nada o soldado,
16.6.08
Poemes infantils i activitats per acomiadar-se del curs i jugar a l'estiu
Espero que us agrade i que us siga útil.
Com que la presentació en ppt. és més atractiva, però no deixa que els enllaços funcionen, us fique aquesta mateixa presentació en Scribd, que si permet siguen factibles els enllaços. Una presentació per a gaudir i l'altra per a treballar. Podeu descarregar-se la que més útil us siga:
14.6.08
Poemas infantiles del verano y las vacaciones: comiat del curs
de vacaciones
ya tengo preparado
mi bañador
el cole se acabó
que divertido
es jugar a la pelota
y tomar el sol.
Monto en bicicleta
nado como un pez
leo muchos cuentos
juego a la ajedrez.
Es verano y brillan las flores
La il·lustració és de Gabriela Burin.
Verano, veranito: poesia infantil preparant les vacances
Veranito en la sierra,
Veranito en las pampas,
Veranito en el río,
Quién pudiera juntar
Copiat del llibre de lectura -de 2n. grau- Rocío de Julia M. Crespo, Edit. Kapelusz. La il·lustració és de Duda Dace.