La cançó dels pins, de Francesc Almela i Vives

La Cançó dels Pins
(Francesc Almela i Vives)

Els uns, plomalls de muntanyoles;
els altres, joia dels abims,
i sempre en tàlem aromàtic
naixen els pins, naixen els pins.

Tot enfonsant arrels en pedra,
tot enlairant el tronc gentil,
sense cuitar i sense pausa
creixen els pins, creixen els pins.

En els matins de primavera,
quan fa un solet escoladís,
tot bellugant la copa tendra
riuen els pins, riuen els pins.

En les diades estiuenques,
amb tot el món estemordit,
si s’allibera un poc de zèfir
canten els pins, canten els pins.

En les vesprades de l’autumne,
quan cau la pluja fil a fil,
sota les núvoles unflades
ploren els pins, ploren els pins.

I en les calendes hivernenques,
quan fins el dia sembla nit,
entre les ombres i els pesombres
dormen els pins, dormen els pins.

Primer el jorn, després l’anyada,
ara el plaer, ara el neguit,
com les persones, com les bèsties,
viuen els pins, viuen els pins.

I per un llamp d’origen cèlic,
entre les flames sense fi,
o a mans d’un negre llenyataire
moren els pins, moren els pins.

La il·lustració és de Cuson.

De prínceps i princesses: poesia de Júlia Costa

Els contes clàssics estan plen de prínceps i princesses, però si aterrem sobre la realitat les coses són ben diferents... o no?

Prínceps i princesses

(Júlia Costa)

He escrit infinites vegades sobre prínceps i princeses

Sobre promeses d’amor eternes

Aquell petó ple de màgia

Que desperta princeses adormides

Aquell conte de fades i boscos encantats

On tot té un color especial

Finals feliços on tots

Acaben menjant anissos

Les vegades que es diuen t’estimo

I les vegades que ho he dit jo

Els petons no ho curen tot

A mi em desperta el maleït despertador

No perdo sabates de cristall

No porto talons

El meu llit es queixa cada nit

La nit és cada cop més freda

Els prínceps blaus es destenyeixen

I jo, perdo la corona que em fa princesa

Tot queda en un full en blanc

I amb un llapis que rodola entre les mans.

Les il·lustracions són de Paulette Jo

A l'estiu, tot el món viu... amb poesia

Ja portem alguns dies d'estiu, malgrat això sembla que la climatologia continue un poc despistada, com si no se n'hagués adonat de l'estrena del nou equinocci. Com diu el refrany A l'estiu, tot el món viu. I és que l'estiu invita a vestir qualsevol roba, a viure el carrer, a gaudir de la nit i del dia, a compartir el temps, a... tantíssimes coses!. Cada estiu és nou, però sempre gaudim més del temps d'estiu, com si la vida i el temps, de la mà, asseguraren unes millors i més alegres vivències.

És temps d'estiu i, n'oblidem, que cada dia de l'any és temps de poesia.

L'estiu
(F. Bofill; A. Puig; F. Serrat / Katia de Conti, il.)

A l'estiu
un sol viu
fa dibuixos
sobre el riu.
A l'estiu
la perdiu
xiula i canta
dins el niu.

A l'estiu
en Feliu
caça mosques
mentre escriu

Se'n va la primavera / Se va la primavera... con poesía

Ha pasado la primavera

callaron los trinos

cesaron los aromas

es momento de despertar.

...
(Enrique del Nilo / Menulis Yra Nulis,)

Me gusta el verano! Me gusta la poesía!

Ja estem preparant-li la maleta a la primavera per a que inicie el seu viatge i prompte li donarem la benvinguda a l'estiu amb tot el seu sabor de salobre marí, de terra calenta, de nits a la fresca, de jocs al carrer... un estiu per gaudir del temps de vacances, de la lectura i, com no, de la poesia. i és que... en agrada l'estiu!

A mí también me gusta el verano

para holgar desde bien temprano,

elegir cada noche una estrella

y viajar en sueños con ella.

A mí también me gusta el verano

para tocar el cielo con la mano,

ver siluetas en las nubes

e imaginar miles de azules.

A mí también me gusta el verano:

es una estación más del año

para cantar, bajar, viajar, soñar,

beber, saber, leer, comer, ver,

salir, subir, vivir, sentir...

(Isabel Barriel) 

La il·lustració és de Mugluck Mugluck

Res no m'agrada tant... com el pimentó torrat: poema de Vicent Andrés Estellés / Res no m’agrada tant... com les botifarres: poema de Carles Cano versionant a Estellés

Com m'agrada menjar els productes de la nostra terra! -il. Rachel Tribout-

El nostre amic, animador a la lectura i escriptor Carles Cano -que l'altre dia va estar a la Biblioteca de Cocentaina presentant el seu darrer llibre 7 Blancaneus i un nan, amb Núria Sendra de l'editorial Bullent- em va comentar que m'enviaria un poemeta escrit a la manera de Vicent Andrés Estellés. 

Recordeu el poema:

Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat, tallat en tires.
Conte llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb 
els productes de la terra.

M'agrada molt el pimentó torrat,
més no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.

L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del 
pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
Cloc els ulls i me'l fot.
(Vicent Andrés Estellés)

I este és el poema que ha creat Carles Cano:

El poema de botifarres: a la manera d'Estellés

(Carles Cano)

Res no m’agrada tant com les botifarres
però no totes per igual,
m’agraden molt les botifarres de ceba.
Negres, com cal, i amb pinyons si pot ser.

Ja em poden contar les delícies
i meravelles de les botifarres d’arròs,
de fetge o de creïlla, d’ací i d’allà,
jo em quede amb les de la terra,
les de Benifaraig o de Xàtiva
les de Bétera, Alcoi i Ontinyent,
de Requena o la Vega Baixa;
per bé que no desprecie,
en absolut,
les que fan un poc més enllà del Segura.

M’encisa quan esclaten a la paella i
l’interior es vessa i es torra,
i es queda cruixent,
i el gustet que deixen en l’oli
que suques amb el pa.

Em recorden la infantesa,
una de les poques coses bones
que menjava al col·legi de pobres
on estudiava. Perquè són això:
un ric menjar de pobres.

S’han de menjar entre pa, a soles
o amb alls tendres, faves, col o, fins i tot,
acompanyada de pimentonets verds fregits,
però mai amb tomaca,
que les amolleix i les desgracia.

Ara, per a mi, són quasi tabú,
menjar prohibit,
però quan em passe per baix cama
totes les prudències i recomanacions
i aprete una botifarreta
dintre un pessic de pa,
tanque els ulls i evoque
l’esclat de felicitat que m’envaïa:
els dies que en anar cap al menjador
sentia l’oloreta d’aquelles meravelles
sequetes i olioses de Xirivella.

Música, poeta! Llibre de poesia infantil d'Ángel Gavara

Ara que ja estem preparant les vacances d'estiu -i les lectures que ens acompanyaran- aprofite per recomanar-vos un llibre de poesia infantil simpàtic i divertit: Música, poeta! Versos, cançons i altres lliçons, d'Ángel Gavara -Miquel Ferrandis-, amb il·lustracions de Sandra Ortuño i que està publicat per Edicions 96.

Un grapat de poemetes amb molta musicalitat, que fàcilment atraparan als xiquets i xiquetes amb el seu ritme. Versos per llegir i rellegir, per gaudir amb la veu, per ballar amb el cos, per jugar i compartir. Poemes propers al món infantil i el seu voltant, des de la realitat a la fantasia. És un llibre de poesia infantil molt recomanable, sobretot si compartim la seua lectura en veu alta.

Us fiquem un tastet: Cap cap cap, un poema embarbussat...

Cap cap cap

(Ángel Gavara) 

Cap cap cap en aquest forat

perquè és menut de veritat.

Cap cap cap si no el fan tan gran

com la panxa d'un elefant.

Si s'acosta algú que és cabut

i a més a més malcregut,

ficar-lo dins, el ficarà,

però traure'l ja no podrà.

Cap cap cap en aquest forat

a no ser que siga el dún gat.

Sant Joan: dites populars i refranys

Per Sant Joan: màgia, foc i festa -il. Paloma Valdívia-

D'ací molt poc festegem la Nit de Sant Joan, una nit màgica i especial, una nit que queda reflexa en el nostre refranyer popular. Al blog ja vàrem penjar alguns d'aquestes dites populars i refranys de Sant Joan. Ara us mostrem una selecció més amplia agafada del blog Un polsim de refranys, del nostre amic Víctor Pàmies.

Abans de Sant Joan, pluja beneïda; després de Sant Joan, pluja maleïda
Aigua de (o per) Sant Joan, cap guany i molta fam
A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres
A Sant Joan, vénen i van
Bany de Sant Joan, salut per tot l'any
D'olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
De Nadal a Sant Joan, mig any cabal
De Nadal i de Sant Joan, només n'hi ha un cada any
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel
Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal
El millor sant és Sant Joan
El que Sant Joan no té, ho manlleva a Sant Pere
El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal, si hom sap guarda'l
El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de l'any
Els focs de Sant Pere, se salten pel darrere, i els de Sant Joan, se salten pel davant
Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants
Fins a Sant Joan i Sant Pere no dormis a l'era
Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal
Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam
Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any
L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat
La dona que al seu marit vulgui matar, que li doni cols per Sant Joan
La llaurada de Sant Joan per quatre femades val
La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan
La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
La pluja de Sant Joan s'emporta les avellanes i les glansLes olives per Sant Joan són com un gra de sal; per Sant Pere, com un gra de pebre
Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa
Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
Nit de Sant Joan, nit d'amoretes
No maduren totes per Sant Joan; sempre en queden per Sant Pere
Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, Maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol
Per Nadal al jóc, per Sant Joan al foc
Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l'era
Per Sant Joan el primer bany
Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
Per Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era
Per Sant Joan, mira les ametlles i les nous com estan
Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat
Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any
Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d'un pam
Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l'any
Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere
Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'anyQui riu per Sant Joan, plora per Nadal
Qui s'alegra per Nadal, plora per Sant Joan
Sant Antoni es va enamorar d'un porc; Sant Joan, d'un be, i jo de vostè
Sant Joan, alegria de xics i grans
Sant Joan en dilluns, ventura a munts
Sant Joan en dimarts, mala ventura a grapats
Sant Joan en dimecres, només dura un vespre
Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous
Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous
Sant Joan en divendres, collita de cendres
Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menjaSembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs
Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou
Si per Sant Joan trona, les nous es corquen

I yambé tenim refranys en castellà amb la seua correlació catalana:

Agua de por san Juan quita vino y no da pan – Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa.
De San Juan a San Miguel (29 de setembre), ni pescado, ni vino, ni mujer – De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix.
El conejo, por San Juan, y la perdiz, por Navidad – El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
En la noche de San Juan, las enamoradas recogen de sus novios las enramadas – Per Sant Joan, les estimades troben les enramades.
Entre San Juan y San Pedro, esquila al perro – Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any.
Flor de olivera en abril, aceite para el candil; en mayo, aceite para el año; y en San Juan, aceite para entinajar – Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran.
Hasta San Juan, no te quites el gabán – Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam.
La sardina por abril, cógela por la cola y déjala ir; por mayo, ásala en el rescoldo; y por San Juan ya pringa el pan – La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant.
Por bien o por mal, no te quites el sayo hasta San Juan – Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal.
Por San Juan, el primer baño – Per Sant Joan, el primer bany.
Quien no come por San Juan, o es loco o no tiene pan – Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa.
Rencilla de por San Juan, paz para todo el año – Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any.
San Juan acorta y el Niño alarga – Sant Joan l’escurça i el Nen Jesús l’allarga (del cicle de l’allargament del dia).
San Juan de los cuidados, cuando los mozos dejan a sus amos, y ellos toman nuevos criados – Sant Joan dels llogats, els mossos deixen els amos i els amos cerquen criats.
¿San Juan y san Pedro? Adiós primavera – Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera.
Sanjuanada venida, primavera ida – Sant Joan arribat, la primavera ha passat.
Si a tu marido quieres bien, dale coles por San Andrés (30 de novembre); y si le quieres mal, dáselas por San Juan – Si al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan.
Si a tu marido quieres matar, dale caracoles en el mes de San Juan – Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere.
Sin engaño, la noche de San Juan, es la más corta del año – La nit de Sant Joan, la més curta de l’any.

Mujeres: un poema per a les dones

Mujeres

(Francisco Pérez Perdomo)

Mujeres de todo género y oficio,

de distintas comarcas,

de diversas condiciones y estados,

mujeres de todos los tiempos,

mujeres infinitas, sublimes,

heroicas, cotidianas, fabulosas,

Perséfones raptadas de todos

los jardines, Dianas,

mujeres de olas de fuego

y de llamas de agua,

de copas de vinos incendiarios,

de mármol de Carrara,

mujeres de sombras y de sueño,

Hécates infernales, Medeas,

Eurídices subiendo

al reino de los vivos,

Ariadnas, Casandras delirantes,

Helenas suscitando borrascas,

encantadoras Circes, Canéfonas paganas,

Hespérides cultivando el edén

de sus manzanas de oro,

mujeres de sal y de algas secretas,

Melusinas, Ondinas de los ríos,

Sirenas cantando por los mares,

Penélopes perseverantes,

mujeres sin tiempo y sin edad,

¡abrazadme!

La il·lustració és de Mary Engelbreit.

Cimbrea la palmera al vent de la poesia

Un dels arbres més tiípics de la nostra provincia d'Alacant és la palmera, sobretot a Elx. És un arbre que té unes característiques tan pròpies que el fan singular. Esbelta palmera que al vent bamboleja les seues rames, com ventall que sofoquen esta calor mediterrània.

La palmera

(Carmen Gil)

La palmera,

sandunguera,

con su tipo

quita el hipo.

Se cimbrea

y menea

con soltura

la cintura.

La sureña

es isleña,

muy delgada

y espigada.

Tan esbelta,

lleva suelta

su melena

de sirena.

Sentada en silla de anea,

con sus dátiles palmea

tarantos y seguirillas

en un tablao de Sevilla.

El Wuggly Ump: conte en vers per fer por als xiquets

Hui us volem recomanar un divertit conte, narrat en vers: El Wuggly Ump, d'Edward Gorey, publicat per Libros del Zorro Rojo.

Tiroliro, tirolera,

el Wuggly Ump vive fuera.

Come paraguas, tachuelas

y fango con sanguijuelas.

Una cosa hay segura:

su actitud es oscura.

Wuggly Ump és una espècie de cançó-joc en vers, d'aquelles que jugàvem quan érem menuts i cantàvem fent rotllana, amb melodies senzilles i repetitives i que poc a poc ens feien sentir que l'amenaça estava propera i la por anava creixent fins que... un crit, un salt o un fort soroll, provocava el pànic i l'espantada dels xiquets (resulta curiós la atracció que els menuts tenen a tot allò que es fagi por).  És un llibre capaç d'enamorar horroritzant. Les il·lustracions són extraordinàries, senzilles i atraïents, empatitzant molt amb l'imaginari infantil.

Ens conta la història de dos xiquetes i un xiquets que juguen i canten feliços, innocents, sense adonar-se'n de la proximitat del perill - el monstre Wuggly Ump-.

Tralalarta, tralalerta,

el Wuggly Ump está en la puerta.

Ay que ruidos tan poco tiernos.

¿Por qué ha venido a vernos?

Un bon dia Wuggly Ump, fart de fer la seua dieta, decideix apropar-se a casa dels xiquets i... passa el que per lògica ha de passar.. segur que s'ho imagineu!

Esos ojitos, esa mirada

en cara tan obstinada.

¡Qué garras desagradables!,

¡qué fauces abominables!

Humor negre en vers i molt de ritme. Un llibre molt recomanable tant per als més menudets, que gaudiran escoltant als adults narrar el conte i poden seguir la història amb les il·lustracions, com per als primers lectors.

La primavera, poesía de Tomás de Iriarte... tonadilla pastoril y bucólica

 

La primavera, el camp, les flors, l'amor...-il·lustracions de Riccardo Guasco-

   La Primavera (Tomás de Iriarte)

-Tonadilla pastoril-
Ya alegra la campiña
la fresca primavera;
el bosque y la pradera
renuevan su verdor.
Con silbo de las ramas
los árboles vecinos
acompañan los trinos
del dulce ruiseñor.
Este es el tiempo, Silvio,
el tiempo del amor.
Escucha cual susurra
el arroyuelo manso;
al sueño y al descanso
convida su rumor.
¡Qué amena está la orilla!
¡Qué clara la corriente!
¿Cuándo exhaló el ambiente
más delicioso olor?
Este es el tiempo, Silvio,
el tiempo del amor.
Más bulla y más temprana
alumbra ya la aurora;
el sol los campos dora
con otro resplandor.
Desnúdanse los montes
del duro y triste hielo,
y vístese ya el cielo
de más vario color.
Este es el tiempo, Silvio,
el tiempo del amor.
Las aves se enamoran,
los peces, los ganados,
y aun se aman enlazados
el árbol y la flor.
Naturaleza toda,
cobrando nueva vida,
aplaude la venida
de mayo bienhechor.
Este es el tiempo, Silvio,
el tiempo del amor.   

 

Ocell en l'escola... mirant les vacances amb poesia

En l'escola

han soltat un ocell.

Demà es un dia de festa,

un dia ample.

No ho sabíem, no;

però l'arbre

al cel l'hi deia

amb el seu verd nou

clar,

color de les meves vacances

amb fons de camp.

(Celia Viñas Olivella)

La il·lustració és d'Aurelia Fronty.

Auca de Vicent Andrés Estellés: un auca per a Primària i un altra per a Secundària

Hui us presentem dues auques sobre el poeta Vicent Andrés Estellés. Una per a Educació Primària, Vicent Andrés Estelles, el fill del forner que feia versos, i una altra per a Educació Secundària, Vicent Andrés Estellés, un poeta compromés (en breu, hi haurà penjat en la web de la Coordinadora i d'Escola Valenciana un extens materials didàctic per treballar-les). Els seus autors són Susanna Francés i Tomàs i Vicent Luna i Sirera, amb les il·lustracions de Sílvia Faus.

Una altra poètica manera d'enlairar la vida i obra de Vicent Andrés Estellés. Ens agrada!

VII Convocatoria del Premio de Poesía Infantil "El príncipe Preguntón", 2013

Ens preguntem: en quins versos està pensant el príncep? -il. François Ruyer-

Ja tenim de nou la convocatòria del premi de poesia infantil "El príncipe Preguntón". Animeu-se a participar!!!

Bases de la convocatoria 2013

Como apoyo a la creación literaria y al fomento de la lectura entre los niños, la Delegación de Cultura y el Patronato Cultural Federico García Lorca de la Diputación de Granada convocan la VII edición del premio El Príncipe Preguntón de acuerdo con las siguientes bases:

1. Podrá participar en este premio cualquier persona residente en España, mayor de edad, con un único libro, original, inédito y no premiado antes. Se excluye a los ganadores de anteriores convocatorias.

2. Pueden concurrir exclusivamente libros de poesía para niños escritos en español.

3. Las obras se presentarán por triplicado, impresas en formato A4 y encuadernadas. En la portada constarán el título y su autor. A modo de orientación, su extensión puede oscilar entre los trescientos y los seiscientos versos. Cada participante deberá adjuntar aparte sus datos personales: breve nota biobibliográfica, fotocopia del DNI o pasaporte, domicilio, teléfono y correo electrónico.

También podrán presentarse como archivo digital en formato PDF protegido contra modificaciones pero con permisos de impresión habilitados. Además, se enviarán en fichero PDF aparte los datos personales: breve nota biobibliográfica, digitalización del DNI o pasaporte, domicilio, teléfono y correo electrónico. El nombre de ambos ficheros será el del título de la obra.

4. Las obras que se remitan impresas se enviarán al Registro General de la Diputación de Granada (calle Periodista Francisco Barrios Talavera, 18014 Granada). En su exterior deberá constar claramente que optan al VII Premio de Poesía para Niños El Príncipe Preguntón. También podrán presentarse en cualquiera de las otras formas previstas en el artículo 38.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
Las obras en formato digital se enviarán a la dirección publicaciones@dipgra.es; con acuse de recibo. En el cuerpo del mensaje se harán constar el nombre de la obra y el autor. En el asunto del mensaje figurará «VII Premio de Poesía para Niños El Príncipe Preguntón».

5. La convocatoria, abierta desde la fecha de publicación de estas bases en el Boletín Oficial de la Provincia de Granada, concluye el día 15 de julio de 2013. Se entenderán dentro de plazo los libros recibidos antes del 16 de julio de 2013 o aquellos cuyo matasellos de Correos sea anterior a esa fecha.

6. El jurado del premio estará formado por tres miembros: el titular de la Delegación de Cultura de la Diputación de Granada o persona en quien delegue, el ganador de la anterior edición del premio y un especialista en literatura infantil y juvenil.

7. El premio está dotado con tres mil euros y la publicación de la obra ganadora en la colección El Príncipe Preguntón de la Diputación de Granada, que se encargará de la difusión y distribución del libro como parte de su catálogo. El premio se puede declarar desierto. El fallo del jurado se hará público en la primera quincena de septiembre de 2013 y se comunicará personalmente al ganador.

8. Las obras no seleccionadas podrán ser retiradas, por el autor o persona autorizada, en la sección de Publicaciones del Área de Cultura de la Diputación de Granada (Palacio de los Condes de Gabia, Plaza de los Girones, 18009 Granada) entre los días 1 de octubre y 29 de noviembre de 2013, plazo a partir del cual serán destruidas.

9. Concurrir a este premio significa aceptar sus bases. El fallo del jurado es inapelable. Todas las incidencias no previstas en estas bases serán resueltas por el jurado cuando éste quede constituido o por la Junta de Gobierno de la Diputación de Granada.

Primavera.. ha deixat i ha portat poesia

Va passant el temps com un bòlid. Ja estem en juny quasi esperant les vacances i la primavera avança apressa. Aprofitem aquest últim mes primaveral per enlairar més poemes primaveral. Aquesta vegada és un preciós poema que Joan Josep Roca ens ha regalat (gràcies de nou, Joan Josep) i que volem compartir amb tots vosaltres:

Primavera ha deixat

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Primavera ha portat:

estol d'aloses,

un pom de roses,

camins amb fang.

I un vent feixuc,

polsims de blanc

i, en el terrat,

retalls de llum.

I poncelletes

en el carrer

i, per a fer,

jugar a la plaça.

Primavera ha deixat,

en un racó,

un somiador

enamorat.

La il·lustració és d'Anna Silivonchik.

Fruit d'amor: un poema de Juan Gelman per començar Juny

Jueves pasado en aire

compañero

de tu conversación. Sobre el

mantel,

los dulces platos, el cuchillo

alerta,

las ganas de comer.

También las ganas de charlar

un rato,

de todo, de cualquier cosa,

de nada.

De llorar a raíz de la cebolla

y de reír a punto en la

cuchara.

Tus manos diestras, tibias de

verdura,

y el delantal que siempre se

estropea

justo ahí, ¡pero qué rabia!

el pan

subió de nuevo, ¿eh?, ¡qué

cosa seria!

¡Qué cosa seria, esposa, cosa

seria,

tocar el aire de este jueves

limpio!

¡Mirarse el pecho, escándalo

de vida!

¡Oír en tu vientre cómo crece

el hijo!

Y lo demás, lo iremos

arreglando.

Tal vez el mundo cabe en

la cocina

donde hablamos del hijo.

El futuro es un rostro, un

dulce nombre,

una sangre en camino a este

camino.

Amor se dice de un extraño

modo:

cuna, pañal, la bata.

Estas cosas comunes.

Esas palabras blancas.

El amor ha crecido.

La primavera canta en mi

pañuelo.

(Juan Gelman / Nicoletta Tomas Caravia, il.)