Haikú... revoloteando la mariposa

La mariposa revolotea

como si desesperara

en este mundo

( Kabayashi Issa / Lindy Longhurst , il.)

Aniversari de Gloria Fuertes: hui celebrem el seu centenari llegint la seua poesia. Poegloriem

…Es importante que los niños lean poesía.
Y es más que importante, es necesario…

…Los niños que leen poesía se aficionan a la belleza
del lenguaje y seguirán leyendo poesía toda su vida…

...Un niño con un libro de poesía en las manos
nunca tendrá de mayor un arma entre ellas…

Gloria Fuertes / Il·lustració de Fernando Vicente

Tal dia com hui, ara fa cent anys,  va néixer la gran poeta Gloria Fuertes. És motiu de celebrar-ho, bufar les 100 espelmes i deixar que la seua poesia ens òmpliga de màgia. Llegim els seus poemes per adults, llegim amb els xiquets i xiquetes la seua poesia infantil... poemem amb ella.

Ella mateixa es defineix així:

Era una mujer fuerte y dulce.

Llegó a ser famosa,

tenía muchos amigos

pero siempre estaba sola.

(¡Anda, si era yo!).

I segur que ara estarà passant-ho requetebé, allà on estiga...

Cuando releo mis poemas

-que no conocéis-

lo paso bien

Perquè els seus desitjos es vàrem complir:

Quiero que mi vida

acabe capicúa.

Nací en Madrid poeta

y volaré poeta en Madrid.

Ara volem recomanar-vos que entreu a la seua web oficial, Gloria Fuertes, i l'escolteu recitant els seus versos amb eixa veu tan característica que tenia.

Visca la poesia! Visca Gloria Fuertes! Poegloriem!

Palabras, personas, vivencias... poema de Baldomero Fernández

Paraules, som paraules. Les paraules ens defineixen, ens conformen. Les paraules es posen i es lleven, en afegeixen o ens borren.

Palabras

(Baldomero Fernández Moreno)

Me borré el doctor

hace mucho tiempo.

Borré la inicial

de mi nombre feo.

No quiero ser nada

ni malo ni bueno.

Un pájaro pardo

perdido en el viento.

La il·lustració és d'Alberto Macone.

Endevinalles de peixos / Adivinanzas de peces

Endevina. endevineta, quins són els animals del mar? -il·Kelly Angelovic-

Aquest dilluns anem a jugar a les endevinalles i, com que tenem ben prop el mar, podem fer-ho amb els peixos. Anem a proposar-vos jugar amb les endevinalles / adivinanzas -en castellà i català- bucejant pel fons del mar. Ara vosaltres bucegeu, a veure quins peixos trobeu i si mireu a la llengua segur que els atrapeu (si voleu saber la solució a les endevinalles tan sols teniu que passar el punter del ratolí per damunt de l'espai que hi ha entre parèntesi)

Endevinalles dels peixos

Neixo en aigua i moro en aire,
nedo, i no aprenc a nedar,
mort, hi surto panxa enlaire,
i agrado als homes i als gats.
(el peix)

*

No tinc potes i em bellugo
respiro i no tinc pulmons
passo la vida fent voltes
amb un vestit de colors
(el peix)

*

Qui l’endevina?
Fa sopa fina.
Qui l’ha pescat,
tan malcarat?
Ens fa ganyotes
amb les dentotes.
Li diuen ...,
tothom ho sap.
(el rap)

*

Un “do” musical molt “fi”
que somriu, juga i no es cansa;
li agrada l’aigua, no el vi,
i viu tancat en l’aquari.
(el dofí)

*

Sóc un peix ben monstruós
i de gran voracitat;
pels qui neden, perillós,
fins dels peixos sóc l’espant.
(el tauró)

*

Te la dic molt aviat,
a veure si l’endevines:
Què és que va encaputxat
i amb més de cent peus camina?
(el pop)

*

Quan vaig vins
i quan vinc vaig
(el cranc)

Peces, pececitos en el mar... il·lustració de Philip Giordano

Adivinanzas de peces

Soy chiquitito,
puedo nadar,
vivo en los ríos
y en alta mar.
(el pez)

*

¿Qué bicho dirás que es,
que es algo y nada a la vez?
(el pez)

*

Adentro no hay quien me alcance,
si salgo sufro un percance.
(el pez)

*

En el mar es donde vivo,
plateado es mi color,
cruzo veloz como el rayo,
adivina quien soy.
(la sardina o el pez)

*

Todo agua, agua, agua;
todo agua alrededor;
son pequeñitos y grandes,
muchos muchísimos son.
(los peces)

*

Un truquito este pez tiene
que no todo el mundo sabe:
si a su nombre quitas la «ene»,
va y se transforma en ave.
(la anguila)

*

Las hijas de este animal
son pequeñas y delgadas,
pero por su gran sabor,
son muy caras y apreciadas.
(la anguila)

*

Que lo busquen en el mar,
porque en la tierra
por más que aren, que aren,
que en la tierra no lo encuentran.
(el arenque)

*

Iba una vaca de lado,
luego resultó pescado.
Sobre la vaca, la «o»,
a que no lo aciertas, no.
(el bacalao)

*

Es la reina del mar
y tiene una dentadura muy buena,
como no le gusta ir vacía,
siempre va llena.
(la ballena)

*

No lo parezco y soy pez,
y mi forma la refleja
una pieza de ajedrez.
(El caballito de mar)

*

Vivo en el mar sin ser pez
y soy siempre juguetón;
nunca me baño en el Rhin,
pues soy el mismo del fin.
(el delfín)

*

En el mar es donde vivo,
plateado es mi color,
cruzo veloz como el rayo,
adivina quien soy yo.
(la sardina)

*

En el mar formamos bancos,
azul soy entre los pescados,
plato exquisito del gato
y en conserva terminamos.
(la sardina)

*

Si dejas atrás la playa
ella te mantiene a raya.
(la raya)


*

Dos pinzas tengo,
hacia atrás camino,
de mar o de río
en el agua vivo.
(el cangrejo)

*

Adivina quien yo soy:
al ir parece que vengo,
y al venir, es que me voy.
(el cangrejo)

*

Sin estrujarte el testuz
y rápido cual centella,
¿sabrás decirme qué estrella
nunca jamás tiene luz?
(la estrella de mar)

*

Cinco brazos, no te miento,
habita siempre en el mar,
aunque la puedes hallar
de noche en el firmamento.
(la estrella de mar)

Dites i refranys populars sobre el blat i la sega

Temps de sega, il·lustració de 下班後的畫畫課

 Estem en juliol i segur que en la majoria de camps ja s'ha segat el blat, abans que la calor aprete tant com ara. El blat, la sega, la farina, el pa... tot un procés que ens permet tenir un dela aliments més bons i que més han fet per llevar la fam a la humanitat. El refranyer popular ha quedat plagat d'aquests cereal tan bo i nosaltres hem fet una selecció per a compartir amb vosaltres, com el bon pa.

A més, també us poden interessar els refranys de l'estiu, refranys de la mar, refranys de l'aigua i refranys del mes de juliol... podeu donar una ullada refrescant i refranyera en aquest mateix blog.

Refranys populars del blat i la sega

A barcella per garba 
Abril gelat, carregat de blat
Aigua de gener, poc blat al graner
Aixecar-se sobre blat vell  
A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig
A l'agost, la dalla no té repòs
Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve 
A l’era el blat, i el ramat al prat 
Algun dia eres era; ara, ni era ni blat 
Al juliol, la falç al coll
Al maig el blat puja com un faig
Al novembre qui tinga blat que el sembre 
Al setembre el blat es sembra 
Amb un gra de blat o dos, pel juliol estaré amb vós
Amb vent netegen el blat, i amb càstig el pecat
Anar-se’n el pa dels bancals
Any de bacores, poc blat
Any de magranes, any de blat
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat 
Arrabassar-se el blat   

Bernat, no li diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat 
Bescuitet de monja, cafisset de blat
Blat ajagut alça el cap de l'amo
Blat ben trillat, de seguida ventat       
El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat
Blat comprat, ni coques, ni rotllos, ni pa assaonat
Blat de bona lluna
Blat de Sant Martí, blat mesquí
Blat en flor, als quaranta dies el pa al forn
Blat i vi, avui per tu, demà per mi 
Blat marcer, el millor blat és 
Blat tardà, ni palla ni gra
Bon blat fa bon beure 
Bon blat fa bon pa
Cada gra de blat és ben suat

Camí molinant 
Cap d'any gelat, any de molt blat
Cuc de gener, ompli el graner
De blat i de palla, com més n'hi ha, més se'n gasta
De bon blat, bon pa
De forment ni un gra  
De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat
De la terra ix el blat, no del mercat
De mal pagador, cobra en blat o cobra en palla
Del blat ben pastat, el bon pa no n'és fat
Del juliol fins al darrer, tin el teu blat dins el graner
Diu el blat, amb un gra o dos, en juny seré amb vós
D'una a altra mà, un celemí de blat perd molts grans      
El blat a l'era, la fam a la pastera
El blat curt o llarg pel juny ha de ser segat
El blat el dóna déu, la farina el moliner
El blat en el graner, sempre té mercader
El bon blat, prompte és picat 
El juny és blader i el setembre, raïmer
El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most 
El mes de gener és bon mes si els blats són verds 
El pa de blat, Déu el va fer i tot l'altre el va fer fer
El primer blat és per als ocells
En abril, si la veus relluir, neteja l’era, que blat espera 
En gener, res perdràs si mires els bancals de blat tots verds 
En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat 
Entre l'abril I el maig es fa la farina per tot l'any
Estem barrejant la farina i el blat
Florit maig, en flor l’olivar i el blat granat
Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat 
Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs    
Juliol blader, setembre raïmer  
Juny assolellat i ben tronat, any de molt de vi i molt de blat
L'or sempre és or, però el blat és un tresor
Ni l'or ni el blat a la nit has de mirar No esser bo per a treure un marrà d'un blat 

Pel juliol, el blat per tu, tant el verd com el madur       
Pel juny, la falç al puny
Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat
Per l'abril, espigues mil  
Per Pasqua granada, l’espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l’era  
Per Tots Sants els blats sembrats i tots els fruits a casa guardats  
Ploga o no ploga, blat d'Oriola 
Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat 
Porcs, llana i blat del pobre fan hisendat
Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se'n va aviat 
Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era
Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat 
Quan la cigala canta pel setembre, no compres blat per revendre 
Quan Nadal cau en divendres el blat va a parar a les cendres 
Qui aigua atura, blat mesura 
Qui en camí ha sembrat, cansa els bous i perd el blat 
Qui té oli i blat, està ric i no ho sap
Sac portes?, blat vols    
Sega avallet si vols collir palla i gra
Sembraràs quan voldràs, però al juny segaràs
Separar la zitzània del blat 
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada 
Si els ocells no venien, el blat no creixeria 
Si la formiga posa son blat al sol, el bon temps vindrà tot sol 
Si pel gener canta el grill, per l'agost blat a desdir 
Si trona Sant Jordi, torna el blat i l'ordi 
Si vols tenir pa, per Sant Joan has de segar
Terra negra fa bon blat 
Tindre poc blat que fiar en temps de roses
Vi a tast, blat a mostra
Vi, cavall i blat, ven-los aviat

Les il·lustració d'Olga Kvasha. 

El cant de la Terra, el cant del món

El cant de la Terra

(popular / Kristin Kwan il.)

Sol, sol, sol

El teu foc treu tot el dol

Sí, sí, sí

Per néixer cada matí.

Mar, mar, mar

Aigua blava i cel ben clar.

Neu, neu, neu

Tot blanc com àngel de Déu.

Fang, fang, fang

Terra, treball, suor i sang.

Blat, blat, blat

partim el pa de bon grat.

Vent, vent, vent

Aire pur, esperit content.

Au, au, au

Rabent passsa el vent suau!

Au, neu, fang, blat!

Sí, vent, sol, mar!

Poemas de alta mar: llibre de poesia infantil

Poemas de alta mar és un encantador i innovador llibre de poesia infantil de Canela -Gigliola Zecchin- il·lustrat per Cecilia Afonso i editat per Comunicarte.

Desde  la orilla

(Canela)

Si tiene cola de pez y no es un pez

tiene cara de buena y no es sirena

mírala bien

aunque sea desde lejos

porque es

Una ballena

Un llibre on la poesia està al text i a les il·lustracions, semblant, de vegades, poemes visuals, molt bonics. Amb la profunditat del vers i la lleugeresa de l'escuma visual.

Dijo el charco

quiero ser un lago

y bebio de cada lluvia un poco más

dijo el lago

quiero ser un río

y sin descanso abrió un curso en el campo

dijo el río

quiero ser el mar

y con sus manos húmedas cavó hasta llegar

...

Sensacions, pensaments, belles imatges mentals que sorgeixen d'aquestes dos autores. Un cant al mar i a l'imaginari que arrosega. El mar, l'aigua, un vaixell de paper, una princesa d'arena. Poesia i minimalisme, l'essència de la simplicitat. Una meravella de llibret!

Playa, poesia de Manuel Antolaguirre

Playa

(Manuel Antolaguirre)

                                                      A Federico García Lorca

Las barcas de dos en dos,

como sandalias del viento

puestas a secar al sol.

Yo y mi sombra, ángulo recto.

Yo y mi sombra, libro abierto.

Sobre la arena tendido

como despojo del mar

se encuentra un niño dormido.

Yo y mi sombra, ángulo recto.

Yo y mi sombra, libro abierto.

Y más allá, pescadores

tirando de las maromas

amarillas y salobres.

Yo y mi sombra, ángulo recto.

Yo y mi sombra, libro abierto.

La il·lustració és de Jimmy Liao.

La nit, els estels, la lluna... la poesia

La nit

(Lola Casas)

El firmament és coixí de lluernes,

on la lluna s'endormisca

en el moment de l'albada.

El cel és teranyina de punts de llum,

on la lluna és una aranya

que llaura constant i endreçada.

L'espai és fum de pluja de vidre,

on la Lluna neix joiosa

ben blanca i empolainada.

El vespre és partitura,

on els astres de la Nit

componen amb fil de plata

una cançó inacabada.

La il·lustració és de Ben Javens.

Esta es la mano que cuida: lo aprendí así; me lo contaron así

Esta es la mano que cuida

(María Sánchez)

Yo lo aprendí así:

1. todo árbol es un conjunto de órganos que realizan una función.

2. todo animal es un conjunto de órganos que realizan una función.

3. todo elemento es un conjunto de órganos que realizan una función.

4. antes de exponer la anatomía hay que comprender y esperar lo que vendrá de dentro.

5. todo objeto o animal que se quiera introducir se someterá a la cuarentena. Invasión, daño, plaga: aquí no es posible que el riesgo permanezca.

6. sin la mano que cuida, sin la voz que ordena, comportamiento y especie están destinados a desapaecer. Este es el lazo innato de unión con el mesías y el pastor.

7. al verse amenazados, tendrá lugar una verdadera digestión del tejido y del cuerpo de todo lo que se oponga a su paso.

8. vivir en grupo facilita el avistamiento y la detección de los depredadores.

9. cuando se sucedan acontecimientos anormales en el grupo no habrá ni autopsia ni debate. No se permitirá levantar la vista fuera de los límites establecidos.

10. después de todo esto, creemos que el lector con inquietudes por saber y conocer se encuentra al fin preparado, en condiciones de comprender el tremendo daño y dolor que ellos, por el bien de los demás, soportan.

Me lo contaron así:

a) por lo que todo rebaño es un conjunto de órganos y células que realizan la misma función.

b) todos los elementos que lo integran pueden no tener la misma fisiología ni los mismos mecanismos de voz y digestión.

c) es obligatoria la armonía, y el objetivo perseguido nunca cambia: que todos al día siguiente sigan siendo los mismos.

d) no podemos afirmar con exactitud cuándo surgió dicho comportamiento.

e) sí alzamos la voz y os decimos que todo está lleno de nosotros.

f) nosotros —especies invasoras, dañinas, inalcanzables— llegamos al ciclo biológico, abordamos el ecosistema, alteramos el orden y los nichos, llenándolos de diálogos y de amantes.

g) saben que un animal en vuelo también puede ser una isla: por eso nunca levantan el rostro.

h) se dejan acariciar por las mismas manos que confían en la cirugía y en la terapéutica; por las mismas manos que realizan el sacrificio y el desollamiento.

i) nunca los verás llorar. Nunca los verás gritar a la carroña. Porque así fue establecido.

j) aquí alimentarse de hierba significa lavarse la boca.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

Cançó d'anar a nedar: xip-xap, tots a cantar

Cançó d'anar a nedar

(F. Bofill)

Xip, xap, xip xap,

tots a l'aigua, tots a l'aigua.

Xip, xap, xip xap,

tots volem venir a nedar.

Xip, xap, xip xap,

ai, que em mullo,

ai, que em mullo.

Xip, xap, xip xap,

ai, que em mullo tot el cap!

Xip, xap, xip xap,

no m'esquitxis,

no m'esquitxis.

Xip, xap, xip xap,

perquè estic molt constipat! 

La il·lustració és de Csil Cb.

Poema des del desamor / Poesía desenamorada

 

Les aparences ens enganyen i de vegades s'enamorem tan sols del físic d'una persona i després... se n'adonem que el físic sols és una carcassa que amaga un interior que ens pot sorprendre (per a bé o per a mal). Així podem passar de l'amor al desamor.

Tu cabello es una bandada de chupaflores

(Jairo Aníbal Niño)

Tu cabello es una bandada de chupaflores,

tu cara es un espejo mágico,

tu sonrisa es un gol olímpico,

tu mirada es un 5 en álgebra,

tus manos son un par de mariposas

y tus pies dos caballitos blancos.

Serías perfecta si tu corazón

no fuera de piedra.

La il·lustració és de Michael Shapcott.

Sobre el mar navega un barquito con poesía

Sobre el mar

(Dora Alonso)

Sobre el mar

hay una barca,

sobre la barca

un barquero,

sobre el barquero

una nube,

sobre la nube

un lucero.

La il·lustració és de Francisco Pimiango.

Canvi climàtic: poesia de Celdoni Fonoll

Què estem fent amb la Terra!!! Estem malbaratant-la i això no pot seguir així. En una setmana que portem d'estiu hem passat d'una calor asfixiant a una frescor que no és d'aquesta temporada estival. Incendis, desertització, escombraires a mogolló, pol·lució atmosfèrica, contaminació de tot tipus... i ací no passa res!? No fem com l'estruç que amaga el cap sota terra i no vol assabentar-se del que passa al seu voltant.

És ja un fet, una realitat palpable i comprovable, que estem vivint un gran canvi climàtic -malgrat que alguns s'empenyen en fer-nos creure el contrari-. Un canvi que produeix sequera, desgel, augment del nivell del mar, pluges torrencials, tornats,... No devem tancar els ulls, ni nosaltres ni els governs que ens representen. Cal actuar correctament pel bé de tots, pel bé de la Terra que és casa nostra. 

I és que... l'hivern ja no és tan hivern i l'estiu és més estiu.

Canvi Climàtic

(Celdoni Fonoll)

L'hivern ja no és tan hivern
i l'estiu és més estiu,
plou a barrals sobre els bots
o la secada és intensa,
volen desglaçar-se els pols,
al cel l'escut es forada,
i amenacen altres mals.

Homenets de massa fums
propagadors de molt fum
som culpables del desastre
que tot just ha començat.
Tant maltractem, ai!, la terra,
que ho pagarem car els d'ara
i molt més els que vindran.

I els Estats reprepotents,
-aquells que més empastifen-
fan el sord a l'evidència.
Prou els científics prediquen,
pro clamar en desert mesquí
ja ho feia Joan Baptista
quan Judes era Fadrí.

La il·lustració és de Sara Niett.