La formiga Rita: poesia infantil contra la intolerància i la discriminació

  

Stop a qualsevol tipus de discriminació! -il.  Sandrine Mercier-

L'amic i poeta Vicent Maganer Ripoll en ha regalat aquesta poesia, solidària i reflexiva, que volem compartir amb tots vosaltres. A manera de faula descobrim com, adonant-se o sense adonar-se'n, som d'insolidaris i discriminatoris.  Sols ens resta dir: STOP a qualsevol tipus de discriminació!... i un AMUNT a la tolerància!

La formiga Rita
(Vicent Maganer Ripoll)

Rita la formiga diu que un dia sortí al bosc
a visitar als seus amics, aquells que tant volía,
de sobte, quan va voler abraçar Antoni, l'òs,
va veure que s'apartava, i la despedia.

L'unica explicació que va rebre fou
que era molt menuda, i ell molt gran
aixó que Antoni, el gran òs,
la va discriminar per el seu tamany.

Va veure després la nostra formiga
el cigne Nínol, el seu millor amic de color blanc,
però quan la vegé, li deia mentre es reia
que no el toqués que el seu blanc es podría tacar.

"Quina bajocada", va pensar la Rita
això fou que el cigne tenía perjudicis,
que el Nínol n'era de racista,
i que jutjava els animals, per els indicis.

Finalment recorregué la xicoteta formigueta
a veure la Nana, la aranya mes gran del bosc,
una amiga que, tot i que la coneixia des de menudeta,
li va girar el cap, i se'n torna a endinsar dins el tronc.

Després s'assabentà la Rita que la Nana havia canviat
i que ara sols era amiga de gent amb moltes potes,
"doncs si amb dos en tens prou per caminar"
i la Rita es sentia sola, i plorava, torcant-se amb roses.

Amb la mala sort que va mullar al cuc Armeni,
que la mirava amb aire preocupat,
"Que et pasa? Per desfogar-te pots comptar amb mi"
i la Rita el mirà, i l'abraçà, plorant.

Però el cuc es sentí discriminat, no la podia abraçar
i s'en endinsa al terra, entre males paraules,
la Rita es sentí realment mal
i tornà a plorar, mullant de nou les roses.

Finalment a la nit tornà la formiga al seu cau,
i se'n adonà dels perjudicis que tenia la gent,
que se'n oblidava de qui era ella en realitat,
que preferien jutjat per el que tothom veu.

I la Rita es sentí mal, perquè el món dels humans era pitjor.

El valor de les coses importants i la importància de les coses: poesia d'Aurelio G. Ovies

Amb il·lusió i esforç... podem tocar els núvols (il. María Brugaz)

Ara que la majoria de xiquetes i xiquets estan de vacances és temps de relax i de reflexió. Tot un curs ha passat i un nou ens resta per encetar. Mirar el futur amb alegria, amb esperança, en positiu, valorar les coses -els fets i situacions- pel seu autèntic sentit, preant allò que és important (la conversa amb un amic, les sensacions que ens deixa a la pell la brisa marina, el somriure dels pares, el passeig amb els avis, el llibre sobre la tauleta de nit, les llargues brasades a la piscina, el sentir que l'esforç estudiant té en si mateix la seua recompensa, una besada, el temps que compartim amb els pares, la mirada sobre un paisatge que ens agrada, la sortida del sol de bon matí quan anem d'excursió, estar sense fer res "reballat" damunt del sofà...). 

Us invitem a llegir els versos d'Aurelio G. Ovies ... tot un cant a la imaginació, als somnis, a l'esperança. Una mirada al futur picant l'ullet.

Nunca tengas prisa
ni para una risa.
Nunca te aceleres
por ser lo que no eres.
Nunca te apresures
si bajas o subes.
Nunca le hagas daño
al poco tamaño.
Guarda siempre un sueño
aunque sea pequeño.
Todo lo consigues
si sigues y sigues.
Todo lo serás
con sólo esperar.
Llegarás muy alto
con pequeños saltos.
Y el tamaño es nada:
está en tu mirada.
Y un sueño es muy guay:
da lo que no hay.
Nunca tengas prisa.
Las cosas hermosas
son muy despaciosas.

El romancero infantil y la escuela: article d'Antonio Moreno Verdulla

 

En el jardín del rellano, debajo de una palmera, allí estaba sentada
Rosita la cigarrera (il·lustració de Christine Doucedame)

Els romancer va perdent-se poc a poc perquè cada vegada els xiquets i xiquetes juguen menys  al carrer, quasi està reduint-se a l'àmbit escolar i és una llàstima. Els romanços no sols formen part de la literatura, també del nostre folklore, els nostres arrels, que no podem perdre. Romanços infantils i joc van molt units, així que podem aprofitar els temps d'oci de l'estiu per gaudir cantant, recitant i jugant amb ells.

Us recomanem llegir l'article d'Antonio Moreno Verdulla, El romancero infantil y la escuela, una interessant reflexió sobre aquest tema que ben bé ens ajudarà a fomentar aquest gènere poètic. Romanços d'adults i les seues versions infantils, diferents i encara -esperem- vives.

Pepito el conejo

 
Pepito el conejo 

al monte salió, 

corre que te corre 

desapareció. 

De pronto aparece 

un gran cazador 

y de su escopeta 

un tiro salió. 

Corre el conejito, 

corre el cazador, 

entra en su casita, 

la puerta cerró. 

«Ven, ven conejito», 

le dice su mamá, 

que unos azotitos 

yo te voy a dar.

Dites populars i refranys de la mar marinera, brava i joganera

Ara ja podem afirmar que l'estiu està ací i les vacances... propet. Per refrescar un poc aquests calurosos díes us fiquem un quants refranys de la mar. Si us interessen refranys i dites populars de l'estiu, dels mesos estivals, de l'aigua i el mar podeu trobar-ne en aquest mateix blog.

A cop de mar, cap serè
A la mar i a la terra, el peix gros es menja al petit
A la mar la fusta i els ossos a la terra
A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi ha una barcassa
A mala mar no hi val bon mariner
A mar boja, testa serena
A mar en popa, llarga l'escota
A temporal passat, bastiment salvat
Ajeu-te a la mar i adreça't en terra
Alaba la mar i queda't en terra
Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre
Amb poca aigua, poc es navega
Bo és el mar, però millor per terra anar
Bonança vol dir confiança, però alerta amb la bonança
Com més maror, més peix
De la mar el bon peixó i de la terra el bon moltó
De la mar l'esturió i de la terra el bacó
De peix, a la mar en neix
El bon ventet per la proa s'admet
El bord bordeja i el mar mareja
El gran peix és al gran mar
El mar és bonic d'en terra
El mar porta honra
En mal temps tot recer és bon port
En mar i amors, hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs
Gavines per terra, la mar en guerra
Gavines per terra, plors a la mar
La mar com més té més brama
La mar costa d'entendre
La mar és dura de tractar
La mar és generosa: pren poca i dóna molt
La mar no es mou sense vent
La mar pel mariner i la terra pel masover
La mar sempre juga de traïdor
La mar té mal geni

La mar torna pel que és seu
La mar, si no fos salada, deixaria d'ésser mar
La set de l'ambiciós ni la mar l'apaga
L'aigua del mar cura tots els mals
L'almadrava vol mar blava
L'anar per mar cura de tot mal
Mar a carrera, aigua a reguera
Mar alta sense vent, senyal de mal temps
Mar bonança, onada mansa
Mar brava, testa serena
Mar plena i vent de fora, el cel està si plora o no plora
Mar ratllada, vent i aigua
No et tiris en mar quan està brava
Platja tova, corrent de llevant
Quan hi ha seca a la mar els núvols porten aigua
Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins
Quan la mar brama, no la contradiguis
Quan la mar està en bonança, tothom pot ser mariner
Quan la mar fa illetes, cap a terra barquetes
Quan sentis la gavina cantar, popa a la mar
Quan tires la xarxa en mar mai saps què trauràs
Qui és en mar navega i qui és en terra fabrica
Qui no sàpiga de nedar que no es tiri al mar
Qui per mar no s'aventura no troba ventura
Qui va per mar mai no està malalt
Si et vols enganyar, parla del temps i de la mar
Si la mar bufa fort, senyal de vent nord
Si la mar es casés, deixaria d'ésser brava
Si la mar fa flor de llevor, l'endemà bon llevantó
Si pots anar per terra no vagis mai per mar
Tothom diu mal de la mar, però si la mar es moria el món acabaria
Tramuntana, la mar inflada

Podeu trobar més refranys sobre el mar en el Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies. Le il·lustracions són de Kelly McKernan

Bruixola cap a la justícia: El abrazo, poema de Mar Benegas

Ens ha encantat el poema que Mar Benegas ha penjat hui al seu blog; què bonic! Volem compartir-lo amb tots vosaltres. És clar que per ací fa molta calor i el fred sols està en la nostra memòria, però l'abraç per la justícia sempre ve bé.

El abrazo

(Mar Benegas)

Abrígate bien
que la ciudad hiela
y hay gente hosca
que se alimenta de vísceras

abrígate cariño
que el viento trae
el helor de las máquinas
y el brillo gélido de los neones

abrígate de los amos y del hambre
de las fábricas y los comerciantes
de los mesías

de las guerras y el dólar, mi cielo
que lo injusto es una brújula
que señala siempre al frío

abrígate mi amor
y mantén
el corazón tibio
no vayas a resfriarte.

La il·lustració és d'Ignasi Blanch.

Libèl·lula: poesia de Maria Antonia Salvà

Libèl·lula

(Maria Antonia Salvà)

Flor viva de l'aire,

libèl·lula atzur

volares rondaire

per sobre del mur.

Tota esgarrifança

tota il·lusió,

son blau d'alegrança

llençant a baldor,

la meravellera

s'emmeravellà;

mes tu, l'encisera,

fugies enllà. 

La il·lustració és de Sandra Vargas.

Màgica i poètica nit de Sant Joan! / Mágica y poética Noche de San Juan!

Màgica i esotèrica nit aquesta, la nit de Sant Joan: foc i fogueres per tot arreu, neteja de tot allò indesitjable, renovació interior, fer cendra de tot lo lleig i trist, esperança ficada en el desig d'un any millor, d'un estiu meravellós... Coets i flames, música i festa, família i amics, grans i menuts saltant les fogueres als carrers, al camp, a la platja.

Us desitgem un preciosa i màgica Nit de Sant Joan! Nosaltres ho celebrem, des d'aquest raconet, amb poesia per a la festa de Sant Joan:

Nit encisera
(Joan Josep Roca)
Una nit tan encisera
ha de ser la missatgera
d’una fita important.
Un sol que no troba casa
es lleva, brandant l’espasa,
per lluitar en dur combat.
La lluna com l’aconsella
li proposa, li desvetlla
com hauria de guanyar.
Sorgint de la cantonada,
de la vall, de la contrada,
les bruixes han d’arribar.
Els homenots maldestres,
massa porucs, al capvespre,
les fustes van apilant.
Les dones els acompanyen
ni somriuen ni descansen
la lluita ha de començar.
Entonen dolces cançons,
farcides de mils amors,
que penetren en el cor.
Les bruixes, en sentir-les,
s’apropen, es despentinen
tot volant sense destorb.
Quan les bruixes s’acosten
tot mirant les joves noies
una xarxa els cau damunt.
Els homes surten de pressa,
sense pausa i amb fermesa
lliguen les puntes i punt.
Ara encenen la foguera,
les bruixes faran la crema,
només resta sutja i fum.

La il·lustració és de Kelly Lish.

Bon final de curs i molt bon estiu a tots els mestres i alumnes

Foto final de curs (il·lustració de Lilia Mazurkevich)

L'escola es tanca, però no l'aprenentatge; aquests és continuu i permanent. Aprofitem l'estiu per tenir noves experiències, assaborir nous coneixements, descobrir camins per estrenar, tant els mestres com els alumnes i els pares. Des d'aquest raconet us desitgem a tots i totes un requetebó estiu... ah! no s'oblideu de la lectura, ni de la poesia. Stop total a l'avorriment!

          La mejor escuela
          (José Agustín Goytisolo)

Desconfía de aquellos que te enseñan
listas de nombres
                               fórmulas
                                                  y fechas
y que siempre repiten modelos de cultura
que son la triste herencia que aborreces.
No aprendas sólo cosas
                                    piensa en ellas
y construye a tu antojo situaciones e imágenes
que rompan la barrera que aseguran existe
entre la realidad y la utopía:
vive en un mundo cóncavo y vacío
juzga cómo sería una selva quemada
detén el oleaje en las rompientes
tiñe de rojo el mar
sigue a unas paralelas hasta que te devuelvan
al punto de partida
coloca el horizonte en vertical
haz aullar a un desierto
familiarízate con la locura.
Después sal a la calle y observa:
es la mejor escuela de tu vida.

Tot un estiu per caminar (il·lustració de Dmitry Morozov)

Una flor, un poema: pètals de versos

Cada pétal un vers...

Tengo una pequeña flor
(Carlos Etxeba -Carlos Sáez Echevarría-)

Tengo una pequeña flor
nacida sin darme cuenta
en medio del corazón. 

En la tierra de la sangre
se abonó su resplandor. 

Es delicada y se muere
sin cuidados y sin mimos. 

Requiere mucha atención
contra el calor del verano,
contra el frío del invierno,
contra el cruel desengaño
que le causa tanto daño
con el paso de los años. 

Florece en la primavera,
se marchita en el verano
y en el invierno se muere,
si no la cuida mi mano. 

¡Se mantiene de ilusión!
Con el agua del amor
Echa flores de pasión
y se alegra en le ventana,
cuando la acaricia el sol. 

¡Es todo lo que yo tengo!
No sé cómo sucedió. 

Me creció, sin darme cuenta,
En medio del corazón.

Barco de papel: llibre de poesia infantil de Jorge Luján

Les vacances d'estiu dona molt de temps per a imaginar i navegar entre somnis, damunt d'un gran vaixell de paper carregat de paraules boniques i versos, com el poema Barco de papel, de Jorge Luján. El poema el podem llegir en format d'àlbum il·lustrat dins de la col·lecció A la orilla del viento, de la editorial Fondo de Cultura Económica. Tota una aventura que empren una xiqueta navegant per trobar les coses que veritablement importen i tot... dins d'una banyera.

Les il·lustracions de Julia Friese formen un tot amb el poema. Un llibre-poema preciós per als primers lectors. Molt recomanable!

Us fiquem un tastet del llibre i un vídeo on el propi Jorge Luján, amic i poeta argentí, dona pas a tot un espectacle infantil musicant el poema.

Bona navegació poètica:

Adiós a la primavera... con poesía / Adéu a la primavera... amb poesia

Sense tristor, sense rancúnia, sense enyorança, sense mirar enrere ... s'acomiadem de la primavera: Adéu!

Adiós a la primavera

(Antonio Lozano Raspal)

Te vas como cada año
rutilante Primavera,
con tu semblante florido
y tu sonrisa de fiesta,
Primavera.

Late tembloroso acento
en mi corazón de seda,
de dolor porque te marchas,
de gozo por lo que dejas
y en cordial recibimiento
como gran señora y dueña
todo un manojo de flores
hoy al Verano le entregas,
Primavera.

....

La il·lustració és d'Eleanor Spiess-Ferris.

Poesías dialogadas: poemes de petits grans poetes

Fa uns dies vàrem ficar al blog un poema de Carles Cano, El cap, un poema a dos veus. Hui us volem proposar que vosaltres s'inventeu els vostres propis poemes amb preguntes i respostes, creant rodolins que anem adjuntant uns a altres per fer tot un poema, com us proposàvem en l'activitat Rodolins amb qüestions. És bonic i senzill. Mireu que han fet les xiquetes i xiquets de 4rt. d'Educació Primària, del col·legi públic Don Blasco de Alagón, a Vilafranca (Castelló de la Plana): Poesías dialogadas.

Felicitem a la seua mestra, Vanessa, i a tots i totes les poetes que a cop de clic i poesia han escrit aquests poemes.

La llamada
(Paula Mestre)

- Rin, rin
- ¿Quién ha llamado?
- Alguien que se ha equivocado.
- ¿Qué quería?
- Que si era María.
-¿Quién le manda?
- La tía Yolanda.
- ¿Dónde vive?
- En el número nueve.
- ¿En qué calle?
- En la calle del Valle.
- ¿Antes vivía en ese sitio?
- No, en el patio.
- ¿Tiene timbre?
- Sólo en diciembre.
- ¿Podemos ir a visitarla?
- Primero tenemos que llamarla.
*

El pequeño león

(Silvia Albert)

- Ton, ton.
- ¿Quién hace ton?
- El pequeño león.
- ¿Qué quiere hacer?
- Encontrar mujer.
- ¿Cómo se llamará?
- Seguramente, Tará.
- Ese leoncito, ¿qué trama?
- Romper de mi árbol, una rama.
- ¿Para qué?
- Para beber café.
- ¿Quién se lo dijo?
- El señor Repijo.
- ¿Y dónde vive, el señor Repijo?
- Dentro de un botijo.
- ¿Por qué el leoncito toma café?
- Porque sinó, le daría papel maché.
*

Un bandido

(Maria Peraire)

- Tras, tras.
- ¿Quién ha venido?
- El bandido.
- ¿A por quién ha venido?
- A por su pájaro del nido.
- ¿Quién le manda?
- El gato que no anda.
- ¿Por qué?
- Porque quiere hacer planté.
- ¿Para qué?
- Para hacer puré.
- ¿Con quién vive?
- Con un detective.

La il·lustració és de Marta Farina.

Soles y soles... muchos rayos de versos en soles

Soles y Soles

(Douglas Wright)

 

El sol del verano

nos quema la mano,

la panza y la espalda,

a mí y a mi hermano.

Al sol de la playa,

yo lo tomo en malla;

cuando brilla, me habla,

nublado, se calla.

El sol otoñal

me da un recital

de luz y colores

sobre el ventanal.

Un sol cantarín,

atado a un piolín,

flamea en el cielo

como un banderín.

En la primavera,

un sol de primera

va regando flores,

como regadera.

Un sol amarillo,

como un pajarillo,

canta un canto alegre

con fuerza y con brillo.

Los soles panzones,

que son remolones,

se van a la playa

en las vacaciones.

Desconeixem l'autoria de la il·lustració.

Era um rio palavra... poesia de Fabio Rocha

(il·lustració de Mary Jane Ansell)

era um livro só água 

(lençóis de fogo na noite nossa) 

era um rio palavra 

(Fabio Rocha)

Los versos del Hablamuebles: llibre de poesia infantil de Rosa Díaz

La casa i tot el seu contingut es converteix en poesia al llibre Los versos del Hablamueble, de Rosa Díaz i amb il·lustracions de Luis de Horna. Aquest és un preciós llibre de poesia infantil que està editat per Anaya Infantil y Juvenil.

Els poemes tenen la capacitat de fer-nos imaginar la vida dels objectes quotidians: la cadira, el sofà, la prestatgeria, la rentadora, l'espill del bany. Entrem dins de "l'anima" de les coses més properes per descobrir tot un món que tenim a la mà però que de vegades no se n'adonem. Curiós, original i simpàtic poemari per a xiquets i xiquetes. Fantàstica manera de llegir poesia aquest estiu.

Es el dueño del salón,
ancha espalda y anchos brazos
blandos como el algodón
y listos para el abrazo.

Podeu donar un tastet: 

Open publication - Free publishing - More anaya

Un poema amb dues veus: el cap, poesia de Carles Cano

El cos i les seues parts poden acabar convertint-se en un divertiment poètic, més encara si el joc de la poesia es porta entre dos. Llegiu el simpàtic poema del nostre amic Carles Cano i ho comprovareu.

El cap

(Poema per a dues veus)

(Carles Cano)

-Tinc un cap

-Com un cabàs.

-Açò és el nas

-Xe, quin nyap!

-Tinc dos ulls

-Sota les celles.

-I als costats?

-Bones orelles.

-On tinc la llengua?

-Dins la boca.

-Com és la cara?

-Com una coca.

-Dalt del terrat

-Quin desgavell!

-Em creixen cabells

-Cadascun va a la d'ell!

La il·lustració és de Mustafa Alamí.

Tots diferents, tots iguals... tots persones: poesia d'Antonio Gómez Yebra

Todos, hombres

(Antonio A. Gómez Yebra)

Los pequeños, los medianos,

los más altos, los enormes,

los rubios y los morenos,

los de cabellos marrones;

los gordos y los delgados,

los más listos, los más torpes,

los que caminan descalzos,

quienes zapatos se ponen;

los niños y los adultos,

los jóvenes, los mayores,

los de piel negra o piel blanca,

las mujeres, los varones;

todos con algo distinto,

pero todos somos hombres.

La il·lustració és de Simon Wild.

En Ric Rap Rondalles: àlbum il·lustrat de rondalles d'Enric Valor, musicades a ritme de rap

 Prompte ve l'estiu, s'acaba l'escola i tenim que anar preparant la nostra motxilla estiuenca plena de llibres. Entre ells us recomanem que no s'oblideu de ficar En Ric Rap Rondalles: el musical, publicat per Edicions del Bullent.

Es tracta d'un àlbum il·lustrat-disc on podem gaudir d'una reinterpretació de sis rondalles d'Enric Valor amb ritme de rap (Joan-Ratot, Les velletes de la Penya Roja, I Queixalets, també!, El jugador de Petrer, El castell d'Entorn i no Entorn i El dimoni fumador). Hi ha moltes i diverses edicions de les rondalles d'Enric Valor, però aquesta és especial, no sols per les seues magnífiques il·lustracions -d'Alejandra Romero-, destaca per l'originalitat al musicar les rondalles. Andreu Laguarda és el responsable de l'adaptació musical i l'enregistrament a Mésdemil Estudis.

Open publication - Free publishing - More bullent

Que la poesia es musique és prou usual, però que les llegendes es musiquen, com un autèntic musical de Broadway, és totalment inusual, estrany, original, xulo, bonic i divertidíssim. Els resultats són sorprenents, marxosos, no sols per al xiquetes i xiquets, també per als adults. Els intèrprets són Vol de núvol, una companyia teatral formada bàsicament per membres de Rapsodes. Tota en una barreja de llenguatges que ens transporta des de la tradició a l'actualitat amb ritme de folklore i rap. Enguany, que estem celebrant el centenari del naixement d'Enric Valor, ens sembla que aquesta és una forma molt, molt interessant de descobrir o redescobrir la seua obra. 

Per això, tant si sou grans com menuts, aquest és un llibre que cal afegir a la nostra motxilla per gaudir de la seua lectura, cantar i ballar al ritme de les cançons. És d'aquest llibres que cal tenir a les biblioteques -escolars, públiques i familiars-, per anar recuperant i coneixent el nostre folklore i passar-ho bé escoltant i ballant.

No se'l podeu perdre, és fantàstic!!!

L'escriptor i l'escrit... poema de Juan Disante

Plomada

(Juan Disante)

Cómo diferenciar lo que en este momento escribo

del papel en el cual escribo,

de la pluma con que escribo,

de mi puño quien escribe,

de mi brazo que está escrito,

de mi mente que me escribe,

de mis años sobrescritos,

de todo el universo subrayado, aposentado, descripto.

Cómo diferenciarlo del último y final borrón... 

La il·lustració és de Javier Termenón.

Juguem a les endevinalles? / Jugamos a las adivinanzas?

Platja: mar, arena, brisa, sol, diversió...plaer d'estiu (il·lustració de Nancy Brajer)

La caloreta que fa  ja és pròpia de l'estiu, una estació que tenim quasi al girar el cantó. Diumenge... descans i jocs. Les endevinalles són jocs poètics divertits per passar llargues estones traient-li punta a l'enginy. Se les podem inventar, buscar endevinalles en aquest blog -hi ha de tot tipus-, copiar endevinalles de l'estiu, o... traure-les d'aquest recull, Adivinanzas Infantiles. Fora l'avorriment... juguem a les endevinalles!

En fiquem una de tastet, sabríeu la solució?

Porta anys en el mar

i encara no sap nedar.

Què és?

Adivinanzas infantiles

Audioteca de poesía contemporánea de Argentina y Chile

Les noves iniciatives, a favor de la poesia, sempre són ben vingudes dons ajuden a enlairar-la. Hui us volem presentar un nou blog, Audioteca de poesía contemporánea de Argentina y Chile, que té la finalitat d'enlairar fonèticament la poesia actual de Xile i d'Argentina. La responsable de l'edició del blog és Valeria Tentoni. Segons ens diu el propi blog:

 Se privilegiará el compuesto auditivo del poema en la vos de sus autores, la música que resulte de su lectura. La recitación, como práctica, supone un relieve distinto al del texto en plano. Algo del orden de la intimidad y la cercanía se nos presenta.

Junt a cada gravació hi ha una xicoteta biografia del poeta y la seua bibliografia. Un projecte molt interessant que des d'ara comença a creixer. Els felicitem per la iniciativa.

Aprofitem per llegir uns poemes de l'argentina Daniela Del Gobbo i de poeta xilè Martín Gubbins:

Escribo el poema que no cierra

todo está
pendiendo de un hilo

apenas agarradito

las palabras se balancean
de un lado al otro
de la hoja y
no saben hasta dónde y

no saben hasta cuándo.

(Daniela Del Gobbo)

Rostros
(Martín Gubbins)

Inicio
Cuenta
Privacidad
Mensajes
Perfil
(editar)
Redes
Notificaciones
Ahora estás listo para explorar
Escribir un mensaje
Explorar todas las redes
Únete a una red
Ver amigos
Invita amigos
¿Qué estás haciendo en este momento?
Encuentra amigos en tu directorio
Encuentra personas que conoces
Encontrar amigos mejora tu experiencia
Puedes encontrar compañeros de clase o de trabajo
Buscar amigos
Buscar amigos por su nombre
Encontrar amigos
Listas de amigos
Todos los amigos
Ver los perfiles de amigos
Sigue los links
Los perfiles de tus amigos
Conectados
Recién actualizados
Tienes un amigo con actualizaciones de estado recientes
Noticias del estado de tus amigos
Mira lo que han estado haciendo
Invita a tus amigos a unirse
Escoge un nombre
Escoge algo corto y fácil de recordar
Presiona enter cuando hayas terminado
No tienes ningún amigo en línea

La il·lustració és de Tran Nguyen.

Óssos pastissers i golafres: divertida poesia infantil belga

Vi dos osos

haciendo buñuelos.

¡Qué maravilla!

¡Qué maraví!

Osos pasteleros.

Jo, jo, jo, ji, ji.

Y yo junto a ellos

tragando feliz.

'k Zag twee beren broodje smeren
O dat was een wonder
't Was een wonder boven wonder
Dat die beren smeren konden
Hi, hi, hi, ha, ha, ha
'k Stond er bij en ik keek er naar 

(cançó popular belga) 

La il·lustració és de Julianna Swaney.

Prohibido arrancar flores, por el bien de los jardines: poesia d'Elena Román

Por el bien de los jardines
(Elena Román)

Prohibido arrancar flores.
Pueden acariciarlas, despeinarlas,
dibujarlas en un cuaderno si lo desean,
pero sin arrancarlas del papel después.
Pueden inventarles pétalos, espinas,
vaporosos mamuts polinizadores alrededor,
pero no golpes de viento ni cortacéspedes
que pongan en peligro su existencia.
Prohibido darles de comer a las flores
porque pueden ponerse grandes y cariñosas,
seguirles a sus casas, dormir en sus puertas, ladrar casi
hasta que les dejen entrar y llenárselo todo de colores,
y eso, señores topos, está terminantemente prohibido,
al igual que robar motas de polvo con los ojos para llorar.

Les il·lustracions són d'Adolie Day.  

Tinc una capseta plena de cançons: activitat poètica, infantil i juvenil, per aquest estiu

Compartim música, compartim poesia (il·lustració de July Macuada)

En aquests moments segur que en més d'una escola està preparant-se el festival de fi de curs, tota una festa per donar acomiadament a hores i hores d'estudi, aprenentatge, lletres i números, coneixement, rialles compartides, secrets especialment amagats, lectures... Quin goig! Prompte venen les vacances on sembla que el temps segueix un altre ritme. A l'estiu és quan veritablement tenim temps per fer tot allò que la resta de l'any ens agradaria, però... estem massa ocupats per portar endavant. Però a l'estiu també tenim temps per avorrir-se i això si que no ens agrada.

Us proposem dues coses. En primer lloc que llegiu els versos de la poeta valenciana Eva Dénia, que són ideals per introduir al festival de final de curs tot el grapat de cançons que hi fan els xiquetes i xiquets. S'ho imaginem: una capsa folrada especialment per a l'ocasió, un trobador o trobadora que recita el poema i, a continuació,... taxannnn! Comencen a actuar els alumnes amb les seues cançons.

En segon lloc, us proposem una activitat per a que els alumnes facin aquest estiu: la capsa màgica de les cançons. Cóm? Dons molt senzill. Es tracta de fer una capseta, cadascú al seu gust, on anirem escrivint la lletra de les cançons que escoltem aquest estiu i ens agraden. Les cançons, amb la seua lletra i música, tenen la capacitat de transpornar-nos, en la memòria al moment especial que les varem escoltar. Són moments màgics per a cadascú i, amb la capseta de cançons, podem fàcilment transportar-se en el record. És una altra manera de viure i sentir la poesia. Al començament del proper curs cadascú portarà la seua capsa de cançonetes (on podem ficar, a més, un CD per escoltar-les) i tenim ja muntada una activitat per encetar el nou curs amb sentiment i bona melodia.

Què? Us animeu a fer la capsa de les cançons?

Enlairem amb ales d'ocell la música i la poesia (il·lustració de Penny Weber)

Tinc una capseta plena de cançons

(Eva Dénia)

Tinc una capseta

plena de cançoms:

si vols escoltar-les

fes-me un gran petó.

En sé més de trenta,

què dic?, més de mil!

En una bosseta

guardades les tinc.

Si vols que les cante

deslliga el cordill,

que al cor ja no em caben

i volen eixir.

En tinc a l'armari,

en tinc al bagul;

si tu pots obrir-los

te'n cantaré un fum.

Mira com s'escapen,

vine i les veuràs,

com de les butxaques

cauen a grapats.

Tinc una capseta

plena de cançons;

si tu vols cantar-les

totes teues són.

Arbres: poesia de Xavier Casp

Arbres

(Xavier Casp)

Arbres!, vides amigues de la meua!

Braços a l'aire

i arrels a terra,

pobre cor estirat, vertical de les ànsies!

Arbres!, fills de la terra

i amants de l'aire!

Com jo, com jo,

tronc fidel a l'enigma de les ales!

¿Qui em diria el secret

si els fracassos floreixen esperances?

Jo vaig tornant-me espill:

mireu-me els arbres!

...

La il·lustració és de Suzan Buckner.

Receita de inventar presentes / Recepta per inventar presents

Receita de inventar presentes
(Roseana Murray)

Colher braçadas de flores
bambus folhas e ventos
e as sete cores do arco-íris
quando pousam no horizonte
juntar tudo por um instante
num caldeirão de magia
e então inventar um pássaro louco
um novo passo de dança
uma caixa de poesia.

La il·lustració és de Maria Cininha.

Passejades Poètiques per aquest dissabte primaveral

Trobar-se  i retrobar-se amb la natura, la cultura, els companys i la poesia (il·lustració d'Andrew Judd)

Aquest dissabte toca passeig i poesia, així que fiquem-se les sabatilles, la motxilla amb entrepans i llibres i... apa, a gaudir del passeig poètic!

En el marc de les activitats de Poesia als Parcs, aquest dissabte dia 4 de juny a les 18.30h, es tancarà el V Cicle de Poesia “Sota els Til·lers” amb l’acte Poeta convida poeta. Els poetes Marta Pessarrodona i Andreu Gomilla faran un duet poètic al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a tocar de Sant Llorenç Savall: el Marquet de les Roques. Un racó amb molta història literària per passar una bona tarda d’estiu a la natura i amb poesia!

També està el  I Recital poètic pels barri gòtic de Vilafranca del Penedès, I Poesíada. Hui, a les 8 de la vesprada, es fa un  recorregut per 11 punts pel barri gòtic de Vilafranca. Un passeig amb bona companyia i molta poesia. El cartell és immillorable i acaba amb una copa de cava i pastes.

20:00 Inici del recorregut Rambla St. Francesc (davant del monument a Milà i Fontanals)
Recitarà: Santi Borrell

20:10 C/ Consellers, 6
Recitarà: Sandra Dominguez Roig

20:20 Plaça Sant Joan (davant la Font)
Recitarà: Montse G. Juárez i Rafel Casas Barrero

20:30 Plaça Santa Maria
Recitarà: Antoni Casals Pascual i Albert Carrasco

20:40 Plaça Campanar
Recitarà: Marta Pérez i Eva Font

20:50 Plaça Constitució
Recitarà: Josepa Ribera Vallès

21:00 Passatge d'Enric Regull
Recitarà: Joan Opi (llegirà a Klaus Ebner)

21:10 Plaça Lluís Via
Recitarà: Mercè Solé

21:20 C/ Graupera
Recitarà: Joan Porcà

21:30 Plaça de l'Oli
Recitarà: Sílvia Amigó

21:40 Palau Baltà
Recitarà: Violant de Bru

Un pla perfecte per aquest cap de setmana. Quina llàstima que no podem assistir!

El rock de los primitivos: vídeo animat per cantar i ballar al ritme de la poesia i el rock

Fa ja prou temps xerravem del llibre de poesia infantil El rock de la momia y otros versos diversos, d'Antonio Orlando Rodríguez i ara ens hem assabentat que el   "Estudios de Animación del Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos de Cuba (ICAIC)" van produir, sota la direcció d' Homero Montoya,  uns dibuixos animats molt divertits. Us invitem a escoltar i ballar al ritme d'aquest tenebrós rock.

 

Cabello de ángel para un niño hambriento: poesia d'Enrique Cordero

És evident que en aquests darrers anys s'està editant més llibres de poesia infantil, però amb un percentatge molt menut respecte a la narrativa. De vegades són els premis els que enlairen els poemes, però sabem que hi ha molts i molt bons poemes i poemaris esperant que algun editor  es llence a la seua publicació. És el peix que es mossega la cua: a més llibres de poesia infantil editats, més lectors, que creen més necessitat de llegir poesia i s'edita més, O, a menys llibres de poesia infantil, es llig menys, es coneix menys, no es crea necessitat de llegir poesia, s'edita menys.

Ara, mitjançant els blogs, aquests poemes van sorgint i els joves lectors, nadius digitals, tenen l'oportunitat de gaudir de la poesia infantil en suport digital. Per exemple, l'amic i poeta Enrique Cordero Seva s'ha animat a publicar tres encantadors i durs poemes infantils al seu blog Niños y poetas (blog que us invitem a llegir i podreu assaborir els tres poemes junts). Poemes d'àngels terrenals que necessiten la màgia dels àngels celestials, i la nostra. Moltes gràcies, Enrique, per compartir amb tots nosaltres la teua poesia; amb ales s'enlairarà per tot arreu i niuarà ben dins dels xiquetes i xiquets.

Cabello de ángel

(Enrique Cordero Seva)

Gemía el niño
de madrugada
—los ojos dulces,
la boca amarga,
vacío el vientre,
repleta el alma—
y vio que el ángel
de piel de nata
con voz de brisa
le preguntaba:

«¿Quieres probar,
niño, mi blanca
melena suave
y entrelazada
hecha de azúcar
y calabaza?»

Les il·lustracions són de Svetlana Rumak.

Mapa infantil para un juego de damas: poemas para conocer la situación de la infancia en España

 Hi ha llibres de poesia infantil, editats ja fa un temps, i que fins ara ens són totalment desconeguts. Un dels objectius del blog és, justament, anar xerrant i fomentant la lectura de poesia infantil; més encara, d'un grapat de llibres que per circumstàncies diverses són desconeguts pels adults i xiquets. Quasi per casualitat hem trobat i llegit el llibre Mapa infantil para un juego de damas: poemas para conocer la situación de la infancia en España.

Aquest llibre podem llegir-lo gratuïtament en format pdf. Un grapat de dones poetes, cadascuna representant de la seu comunitat autònoma i amb la seua llengua materna, escriuen versos per als xiquets i xiquetes. Les autores són: Adriana Ferrán, Àngels Gregori, Carmen Carrasco, Carmen Gil, Caterina Valriu, Felisa Paz, María Jesús Fuentes, María Jesús González, María Jesús Jabato, María José Marrodán, Marina Aoiz, Marina Tapia, Marisa López Diz, Marisa López Soria, Miren Agur Meabe, Nieves Álvarez, Nieves Fernández, Pilar Hernández i Rosario Valcárcel. Les boniques il·lustracions són d'Elena Fernández i està dissenyat i maquetat per l'editorial Pintar-Pintar Comunicación.

Para poder ilustrar esta realidad, contamos con la inestimable colaboración del Instituto de la Mujer que ha hecho posible la publicación de Mapa Infantil para un Juego de Damas. La obra integra el trabajo de un grupo de mujeres poetas, procedentes de las 17 Comunidades Autónomas y las dos Ciudades Autónomas, invitadas por la Plataforma de Infancia. A cada una de ellas, se les encargó la creación de un poema asociado a un tema de “La Infancia en Cifras 2007”, para desarrollar un aspecto en concreto del informe: identidad, pobreza, salud, educación, inmigración, ocio y tiempo libre, entre otros y, además, abordarlo desde una perspectiva de género e interculturalidad, con la lengua o expresiones propias de su respectiva Comunidad o Ciudad Autónoma. A todas las mujeres poetas que han hecho posible la producción de esta obra, muchas gracias por su creación, compromiso e ideas que han ido enriquecido el resultado final de este libro.

Esperamos que estos poemas acompañados por unas sencillas actividades lúdicas, sean de utilidad para los educadores y educadoras en la labor de formar a chicas y chicos como ciudadanas y ciudadanos comprometidos con su entorno.

 
Molt interessant i enriquidor. Us fiquem un tastet:

@rrob@ punto com
(Nieves Álvarez, Cantabria)

Es ventanuca al mundo
desde tu habitación,
un río de palabros
dentro del corazón,
imágenes, canciones,
intercambios, pasión,
una aventura, un sueño,
variedad, diversión.
Un pindio sortilegio
un argallu de voz.

Disfruta de este invento,
pero presta atención
y si te da la trisca
un fantasma zumbón
dile que no se pine,
ni rute al ton sin son,
que no intente robarte
la vida y la ilusión.

...

Que Internet no domine
tu tiempo y tu razón,
no dejes que se esquile
a tu sínciu de sol
esa sed de promesas:
@rrob@ punto com.

*

No, al treball infantil!
(Adriana Ferrán, Catalunya)

Amb les joguines entremig de les cames
apunta el dia per un plat d’arròs.
-Hi ha gent que no té feina!, crida qui mana.
Els nens seriosos, amb els ulls adormits,
trisquen cap el treball amb el cor encongit.
Torna a ser un gran dia per les criatures!
No hi ha llet perquè són pobres ni roba,
que tot són parracs!, però hi ha pa, sal
i una moneda... que són molta colla!
És l’era de la cobdícia, l’edat de l’abús roent;
però, amb la mirada perduda ajupen la testa
i l’anima, jugant s’escapa “a saltar i a parar”.

*

Chotis de la estudiante

(Marina Tapia, Madrid)

“…la flor de Chamberí,
por eso dicen que soy: Rosa de Madrid”

Caminando de mi casa hasta el colegio
me ha venido a la cabeza una canción,
una rima con sabor a copla antigua
como aquellas que mi abuela me cantó.

La inventé al subir al metro de Gran Vía,
al mirar a tanta gente, yo observé,
muchas chicas y mujeres que leían
algún libro en los vagones de ese tren.

Y pensé en las compañeras de mi clase,
que disfrutan de leer y de estudiar,
que las chicas nos sacamos buenas notas,
ya lo dice un viejo dicho:
una cosa no quita la otra.

Yo no entiendo que después digan algunos:
-Las mujeres no valéis para el estudio-
los que piensan de manera tan errónea
que aprendan la lección y tomen nota.

Yo no entiendo que después digan algunos:
-Las mujeres no valéis para el estudio-
los que piensan de manera tan errónea
que aprendan la lección y tomen nota.

Yo quisiera que a los chicos y a las chicas
se nos cuide, se nos trate por igual
y tener las herramientas necesarias
para el día de mañana trabajar.

Que no olviden esta rima, los maestros,
“con paciencia y buen humor se aprende más”
Disfrutamos de la música, el deporte,
eso alienta nuestras ganas de estudiar.

Dice el coro así, con arte:
Yo no soy de Chamberí como era Rosa
pero igual a las verbenas quiero ir,
de chulapa, cuando acabe mis deberes
¡como toda buena gata de Madrid!

*

 Norte, sur, este y... Celeste.
(Nieves Fernández, Castilla-La Mancha)

La “seño” estaba seria de cuidado.
Una sola pregunta lanzó al aire.
¡Límites! -dijo con el dedo en alto.

¡Límites!, me dije: ¡Ea!

Es aquello del Norte con el Sur,
del Este, del Oeste y las banderas…
Y contesté diciendo que mi clase
es una nación minúscula y pequeña.

Mi clase limita al Norte,
con Florín, Viorica y Magdalí.
Son de Rumanía.

Al Sur, con Yassin y Ayoub.
Vienen de Marruecos,
viven con su tía.

Mi clase limita al Este con Andrei,
Irina y Anastasia.
Son niños adoptados en Ucrania.
Y al Oeste con Leslie, Angélica y Camilo,
llegaron de Colombia y Ecuador
y ahora son muy amigos míos.
Y de Nicaragua no olvido a Celeste.
Mi mejor amiga, una managüense,
que me hace decir simpáticamente
que los puntos cardinales son
Norte, Sur, Este y… Celeste.