29.2.08

Pulir huesos, antologia poètica llatinoamericana: 1950-1965

Pulir huesos, una antologia de poesia llatinoamericana, acaba d'editar-se pel Círculo de Lectores i Galaxia Gutenberg, amb pròleg d'Eduardo Milán.

Aplega 23 poetes llatinoamericans nascuts entre 1950 i 1965. El concepte de "polir ossos", extret d'uns versos d'Octavio Paz, dóna nom a una antologia viva.. Una peça que ens permet aproximacions o descobriments francament interessants. També ens serveix per confirmar l'existència de moltes veus contemporànies i, a la vegada, molt dispars en objectius i en forma; poètiques rotundes destinades a heretar la creativitat d'un continent que ha demostrat una predilecció històrica pel gènere poètic.

Esta flor
amarilla
de cuatro pétalos
abiertos
sobre la arena,
se afana y dura,
resiste y brilla,
sostiene
contra el mar
su vocación de estrella.

(Eduardo Hurtado)

Canción de invierno, poema infantil de Juan Ramón Jiménez


A la web de Poemasde hi ha un apartat de poemes infantils. Hi ha molts i bons poemes infantils en castellà, però no hi solen ficar l'autor -per què?-. D'aquest lloc hem copiat aquest poema d'hivern, Canción de invierno, de Juan Ramón Jiménez.

Canción de Invierno
Cantan. Cantan.
¿Dónde cantan los pájaros que cantan?
Ha llovido. Aún las ramas
están sin hojas nuevas. Cantan. Cantan
los pájaros. ¿En dónde cantan
los pájaros que cantan?
No tengo pájaros en jaulas.
No hay niños que los vendan. Cantan.
El valle está muy lejos. Nada…
Yo no sé dónde cantan
los pájaros -cantan, cantan-
los pájaros que cantan.
La il·lustració és d'Antiheroe (Angel De Franganillo).

26.2.08

Las cinco vocales, poema infantil de Carlos Reviejo


Las cinco vocales
(Carlos Reviejo)
Con saltos y brincos,
del brazo las cinco,
muy poco formales
vienen las vocales.
¿Las conoces tú? .
a, e, i, o ,u,

A, grita que grita,
se enfada y se irrita,
y se va al teatro.
Sólo quedan cuatro.

E, llama que llama,
se marcha a la cama
con dolor de pies.
Sólo quedan tres.

I, chilla que chilla,
se sube a una silla
porque ve un ratón.
Sólo quedan dos.

O, rueda que rueda,
¡sálvese quien pueda!,
rodando se esfuma.
Sólo queda una.

U, muy asustada,
se ve abandonada
y se va a la Luna.
No queda ninguna.
¿Las recuerdas tú?:
a, e, i, o, u.



I un joc amb les vocals per a educació infantil. La il·lustració és del blog Tras.

21.2.08

Grans poemes infantils de petits poetes

Tot és ficar-se, remenar en el calaix de la imaginació, donar ales als versos i... els resultats són sorprenents. Hem trobat un llogaret a la xarxa ple de poemes infantils de "petits grans poetes". Els xiquets i xiquetes de l'escola pública Àngels Garriga -barri de la Font d'en Fargues (Horta) de Barcelona- del curs de sisè d'Educació Primària, han penjat a la seua web un poemes preciosos de creació pròpia.
Doneu-li una ullada hi ho comprovareu.

Per obrir boca us copiem ací alguns dels seus poemes:
LA VIDA
(Monkey?)

De la maternitat a la guarderia
de la guarderia al parvulari
del parvulari a la primària
de la primària a la E.S.O
de la E.S.O al batxillerat
del batxillerat a la carrera
de la carrera al ofici
del ofici a la mort
Reencarnar i tornar a començar

ESTIC ENAMORAT
(Dani Tornos Rodríguez)
No puc dormir,
estic enamorat.
No puc estudiar,
estic enamorat.
No faig els deures,
estic enamorat.
Em surten poesies només bufant,
estic enamorat.
Només penso en ella,
estic enamorat.
No sé què faré!!!!!
Ja m’ho temia:
estic enamorat!!!!!

PERQUÈ?
(IBM)

Perquè ploro, si les llàgrimes puc retenir?
Perquè crido, si ningú em pot sentir?
Perquè estic trista, al contrari de tothom?
Perquè m’ha creat així el món?
Perquè guerres, i perquè por?
Perquè enemics i perquè dolor?
Perquè blanc, si tot és negre?
Perquè tristor, si tot està alegre?
Perquè?



EL CIRERER
(Helena Calafell Muñoz-Castanyer)

Caminant per la plana
He vist un cirerer.
Els cabells em tapaven la cara
amb un vent lleuger.
Era petit,
no tenia ni una fulla.
Les flors amb el vent
li relliscaven dels braços suaument.
Jo em preguntava si cireres vermelles en faria
en aquell paisatge sec i planer.
Jo pensava en les cireres
i en el bon temps vinent.
Boles de foc
que brillen amb la llum de ponent
seductores per fora
i per dins consistents.
Penjades me les imagino
i amb delit espero que arribi l’estiu
per veure el cirerer
d’un vermell viu.

IDEES
(Eva Serrano Canudas)
No sé que fer,
Que pensar,
necessito una idea per escriure
per expressar i crear.
Ja sé! Faré...
Començaré per fer punta al llapis
em concentraré...
i una poesia en aquest paper escriuré.
La il·lustració és de Rosina Wachtmeister.

19.2.08

Poemes i cançons de burla/ Poemas y canciones de burla

Dins del ric folklore poètic que tenim cal incloure les cançons i poemes de burla. Parlar ara d'elles no pareix molt políticament correcte, però ignorar-les no és motiu per a que desapareguen. Moltes d'aquestes cançonetes estan plenes d'humor i, qui menys, les ha recitades més d'una vegada. Com diu el refranys no ofen qui vol, si no qui pot. Cal agafar-ho amb bon humor.

No obstant això, hem d'entendre com a burles el gènere que té com a finalitat la manifestació, gairebé sempre pública, per part d'un emissor, individual o múltiple, d'una mofa que provoca una actitud, un fet, un defecte físic, fins i tot una distracció o un error, del receptor que és qui, a més, sofreix la burla; en el cas que la burla la motivi un joc, serà l'atzar del mateix -en el seu desenvolupament- el que faci que el xiquet/a sofreixi la mofa.

Per a fer enveja
Chincha, rabiña,
tengo una piña
con muchos piñones
y tú no los comes.


Per a fer burla a l'ocupar un lloc
El que se fue a Sevilla
perdió su silla,
el que se fue a León
perdió su sillón.

Per a fer burla als qui pregunten què passa?
- ¿Qué pasa?
- La saliva por la garganta,
el tren por la vía y el brazo por la manga
*
¿Qué pasa?
- Un burro por tu casa.
*
¿Qué pasa?
—La bandera por tu casa.
—Rabia que por la tuya no pasa

Per a fer burla als qui pregunten on?
- ¿Dónde?
- En casa del conde
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas
y que te ponga otras más viejas.

Per a fer burla dels que diuen ¡mentira!
- ¡Mentira!
- Alza el rabo y tira.
- Como no tengo rabo no puedo tirar.
- Pues pronto lo tendrás.

Per a burlar-se d'un insult
El que lo dice lo es,
con la cara del revés.
*
Botellita de Jerez
todo lo que me digas
será al revés
Per a fer burla d'algú que ens persegueix
Aquí te espero
comiendo un huevo,
patatas fritas
y un caramelo.

Per a fer burla a qui pregunta què mires?
-¿Qué miras?
-Los pedos que te tiras
-Tu madre los recoge y los echa a la comida

Per a fer burla al qui pregunta què estàs fent?
-¿Qué estas haciendo?
-Una punta
-¿Para qué?
-Para pincharle a la lengua a quien pregunta

Per a fer burla del que no ens invita
Al que no convida
le crecen sapos
en la barriga
La il·lustració és d'Alicia de Miguel.

18.2.08

Abécédaire de mon poème, un abecedari poètic en francès


Abécédaire de mon poème

Approche l'unité plurielle
Barricade l'automate de fiel
Casse la langue de bois
Dénature l'immonde loi
Enseigne le suc de la fiction
Fonde l'aiguille de la transgression
Germe l'intuition et les flots
Habite la forêt des mots
Isis protèges-tu encore mon enfant
Jupiter détrones-tu encore les plafonds
Dire je rêve donc j'existe et
Lave le regard qui subsiste
Ménage cet éclair pour frémir
Noie ton corps entier pour écrire
Ouvre le robinet de ton inconscient
Prends le mot avec passion
Quantifie ta pure présence
Réveille l'intimité et la vigilance
Supplie la créativité maligne
Thésaurise la droiture bégnine
Usine l'inhabitable
Valse le falsifiable
Wagon lyrique est ma quête
Xénophobie n'est pas ma fête

Yacht de rêves est la poésie
Zèle et amour sont la poésie

La il·lustració és de Patrice Goré.

Premi "Arte y pico"

Com diu el refrany ser agraït és de profit. I això és el que passem a fer. Des dels blocs de Bitàcola de classe, La biblioteca de l'escola i Raons que rimen ens han fet mereixedors del premi Arte y pico. Tan sols donar-los les gràcies, gràcies per ser lectors d'aquest bloc, gràcies per haver fet un pensament poètic i haver pensat en aquest raconet de poesia infantil i juvenil, gràcies perquè sense coneixer-se'n personalment hem anat traçant fils que ens uneixen en la poesia, gràcies per compartir el vostre temps amb nosaltres.

Què és una moda això dels memes, doncs si. Però el millor meme de tots ens el brinden amb la lectura del bloc. El canal comunicatiu no existiria sense els lectors, que per a mi són tan importants com els autors (serà per deformació bibliotecaria, però penso així). Així que continuo el meme i nombro a...

-Huit Piletes: un bloc ple de sensibilitat i colors de la natura, amb unes fotos magnífiques.

-Un rêve d'espoir / Un sueño de esperanza: un bloc d'una valenciana a París, en representació a tots els magnífics blocs que conec de pares que estan esperant l'adopció d'un fill. Hi ha tanta sensibilitant i sentiment en aquests blocs que em deixen anonadada.

-Pensades: el bloc de Joan Grau amb pinzellades reflexives sempre interessants.

-Lunártica: un bloc original, diferent, amb inquietuts culturals i estètiques.

-La Plana Ràdio: un bloc des de les terres de l'Ebre amb un amics molt especial, Josep, que aprofitem per a felicitar-lo pel seu magatzine matutí.

Són llocs que dirèctament no estan relacionats amb la poesia, però que trobe molt interessants per a passetjar.

I com que he rebut més d'un premi, recomane també aquests altres blogs:
-Bebevoc: bloc de les biblioteques Castellar, Castellbisbal, Matadepera, Rubí, Sant Cugat, Sentmenat, Terrassa, Viladecavalls i Bibliobús La Mola

-Al·lots. El petit princep: bloc amb molt acurades i interessants ressenyes de llibres infantils. Una tasca molt necessària per a fomentar la bona lectura.

-La piel de las paredes: un bloc de pensaments i filosofia, que fa l'amic Carlos Fuenmayor des de Veneçuela.

-Tökland: bloc de literatura o "revista audiovisual de fomento a la lectura". Molt interessant.

-Ludoteces: un bloc divertit i amb recursos per a que la gent jove s'enrotlle a bloguejar.
Les bases del premi són les següents: El premi "Arte y Pico" ha estat creat per Eseya. Les regles del premi són les següents:
-Has de triar a 5 blogs que consideris que siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aport a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.
-Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.
-Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.
-Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
Exhibir aquestes regles.

17.2.08

Premis literaris Grau Miró 2008, Haiku i Tanka: infantil, juvenil i adults

Un premi interessant, d'haikus (IV) i tankes (I), per a xiquets i joves. Un gènere poètic que fàcilment pot enganxar als menuts de la casa, als alumnes... proveu-ho i animeu-se a participar. El premi està convocat per l'Associació de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, en els seus Premis Lieteraris Grau Miró, d'haikus i tankes.

Bases:

1- HAIKU.- Se puede concursar en las categorias: Infantil, Juvenil y Adultos (Infantil de 7 a 12, i 13 a 17, Juvenil 18 fins a 25 anys, adultos a partir de 26 años), el premio es internacional, en lengua catalana o castellana.
2- TANKA- Una sola categoria de adultos
3- Se establece una modalidad libre, tanto en Haiku, como en Tanka.
4- Los haiku se pueden presentar indistintamente en lengua catalana o castellana. Deben ser inéditos y no premiados en otros concursos o certámenes.
5- Los haiku deberan ser escritos bajo las normas clásicas del haiku con métrica en castellano o en catalán ajustándose al máximo a les 5,7,5 síl·labes (-+1 sílabas poéticas) Con título y firmado con un seudónimo.
6- Se otorga un premio por categoría ( catalán o castellano o bien catalán y castellano según indique el jurado) Cada primer premio tiene una assignación de 100 euros. Los otros classificados recibirán diploma.
7- El jurado estará formado por personas vinculadas al mundo de la cultura literária y la poesia, y por miembros de l'AVV Coll Vallcarca. Un representante del Centro Cívico del Coll tendrá las funciones de secretario del concurso.
8- El jurado tiene criterio para otorgar un accéssit o una mención por cada categoría, si la calidad de los trabajos lo hace conveniente, o por premiar una obra interesante, o declarar desierto el premio en alguna de les modalitadades y categorias.
9- Cada autor puede enviar un máximo de un conjunto de tres haikus, escritos, en el cuerpo del correo electrónico con letra Arial 11/ó/12; y firmado con el seudònimo. Indicando categoría, población y país de procedencia.
10- La categoria infantil debera ser un mínimo de dos. Se estipula una única forma de envio de los trabajos al concurso: por correo electrónic,a la dirección avvcollvallcarca@hotmail.com L'AUTOR NO HA DE ACOMPAÑAR sus datos personales en el momento de participar en el concurs. A LOS FINALISTAS, se les pedirá los datos una vez el jurado haya hecho la selección.
11- La fecha de presentación va desde el día 1 d'abril al 25 de mayo de 2008
12- La entrega de premios tendrá lugar el dia 13 de setembre de 2008, a las 6 de la tarde, en la sede del Centro Cívico del Coll. Los ganadores deberan estar oportunament avisados para poder asistir. La entrega de premios es de entrada libre para todos.
13- Los primeros y segundos trabajos premiados quedarán a disposición de los promotores del IV Premi de Haiku Coll 2008, y I de Tanka quienes podrán publicar los en el Blog de l'AVV Coll-Vallcarca, y otras webs colaboradores, y recitados por Radio Gracia, en el programa ' Ones de Dones de Ràdio Gracia' y 'Teatrí de Butxaca' ( Teatrito de bolsillo). El resto de trabajos no ganadores seran destruidos una vez finalitzado el acto de entrega de premios. La propiedad intel·lectual sempre será del autor.
14- Los concursantes premiados deberán recoger durante el acto de entrega de premios su galardón, obsequio o cantidad en metàlico. Podrán delegar a otra persona antes del l'acto; autoritzando la representación para recojer los premios. En el caso de no comunicar su asistencia o representación el premio será retirado y solamente se enviara el diploma acreditativo de ganador que, se enviará al domicilio siempre que se tengan los datos personales.
15- Los premios y obsequios se guardaran un mes en la sede de la asociación de vecinos para que puedan retirarlo excepto la cantidad económica.
16- Cualquier duda relacionada con las bases será interpretada por el jurado de este Premi. Su decisión será inapelable.
17- La participación en este concurso presupone la aceptación del contenido de estas bases. Una vez enviados los trabajos al concurso no podran renunciar ni retirar los trabajos, sea cual sea el premio obtenido.
18- Los resultados del fallo, bases y comunicados se podran ver en los blogs siguientes: http://graumiroavcv.obolog/
19- Los datos de los participantes finalistas se requerirán después del fallo del jurado a cada finalista, donde deberán hacer constar: Categoria, edat, nombre apellidos,titulo obra, seudónimo, teléfono y DNI, población.
La il·lustració és de Laura Michell.

16.2.08

El rock de la momia, llibre de poesia infantil cubana

Un llibre de poemes amb molta marxa, amb ritme de rock and roll, per a gaudir de la poesia en una sintonia diferent. Estem parlant del llibre d'Antonio Orlando Rodríguez, poeta cubà, El rock de la momia y otros versos diversos, publicat per Alfaguara Infantil i Juvenil i que està il·lustrat per Daniel Rabanal.
Un poemari original, fresc, lúdic, divertit, intel·ligent. Per les seues pàgines conviuen les més antigues estrofes poètiques amb les manifestacions més actuals de la música popular, els personatges del cinema i la literatura de terror i la vida quotidiana. Segons el propi autor és un homenaje a las criaturas que pueblan nuestras más deliciosas pesadillas.

Dels quince texts que conformen la seua primera part, Concierto roquero, trobem títols com Rock del hombre-lobo, Himno de los esqueletos, Balada del jinete sin cabeza, Rock de los espantos espantados. Aquest últim està estructurat com una espècie de cançó protesta:

Si te hacen temblar
los cuentos de espantos,
te diré, en secreto,
que no es para tanto.
La gente se piensa
que en el Otro Mundo
todos los espectros somos furibundos.
Los hay de temer,
no lo he de negar,
pero Aquí hay de todo
al igual que Allá.
Desmitifica als clàssics personatges de terror, els humanitza ( a l'estil Tim Burton):
Rock de los espantos espantados
El mundo de ustedes
nos llena de susto.
Ya casi ni vamos
pa' evitar disgustos.
Lo que hemos visto
nos ha puesto en shock:
guerras, injusticias,
odio, incomprensión.
(…) Al lado de algunos,
somos corderitos
que no amedrentamos
ni a los más chiquitos.
La fama de monstruos
no hay quien nos la quite.
Pero ¿será justa?
Piénsalo y me dices…".

Amb molt d'humor s'ho pren aquest esquelet:

Quedarse sin carne
no es cosa terrible,
pues en puros huesos
uno es más flexible.
No hacen falta dietas
ni bajar de peso,
estás a la moda
sin sufrir por eso.
Te sientes ligero,
no pasas calor
y a la hora del baile
te mueves mejor.

L'autor té un magnífic domini del llenguatge poètic, propi i de la mètrica clàssica. Són exemples al llarg del poemari les liras renacentistas, ovillejo, zejel, lay, coplas de pie quebrado. Utilitza versos d'art major i menor, passa de la rima assonant a la consonant, de llargs poemes als haikus. Versos alliberats de corsés i que saben acompanyar la musicalitat del seu contingut.
Antonio Orlando Rodríguez és coeditor, junt a Sergio Andricaín, de la revista virtual de LIJ Cuatrogatos (que ens sap greu que últimament no edite més números).

El somriure ens dona felicitat

Navegant pel ciberespai hem tobat un bloc que ens ha encantat: Desenvolupant la creativitat social. Hem trobat en ell un article sobre el somriure que us recomanem que llegiu i hem copiat aquest preciós poema que compartim amb tots vosaltres.


La meva felicitat
Eusebi Sánchez

Sóc feliç quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé…
quan el cel és blau,
quan la gent somriu
i la veritat guanya.
Sóc feliç quan els ocells
canten,
quan surt el sol,
quan hi ha respecte
i mor l’enveja.
Sóc feliç quan els malalts
guareixen,
quan comença la nit,
quan neix un nen
i regna la cordura.
Però, saps ?
quan més feliç sóc
és… quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé.

La il·lustració és de Miroslaw Pieprzyk.

15.2.08

Pluja i poemes per al cap de setmana


L'editorial mexicana Fondo de Cultura Económica està preparant una antologia de les obres de la gran poeta mexicana Dolores Castro. La selecció dels poemes corre a càrrec de Benjamín Barajas. Aquesta notícia fou donada aprofitant la presentació de la nova colecció de poesia, Amanuenses.

La colecció, explicà Castro, sorgeix dels tallers que va impartir en la Casa del Poeta Ramón López Velarde, en esta capital, i com una necesidad de expresión, pues me propusieron a mí hacer una serie de talleres, no queríamos hacer poetas premiados, sino gente que aprenda a expresarse de una manera esencial.

La poesia de Dolores Castro és preciosa i ens alegrem que una antologia de l'escriptora veja la llum prompte.

I per tal de no mullar-se aquest cap de setmana, que per fi promet ser plujós, obrim els paraigües i deixem caure les gotes de versos per a que tothom s'ompliga de poesia. Dos poemetes de la pluja, per a espantar la perillosa sequera que ens amenaça: l'ú de Dolores Castro i l'altre d'Isabel Barriel.
Instantánea
(Dolores Castro)
Las gotitas de la lluvia
juegan y danzan sobre el vidrio de mi ventana
mientras avanzan por el peso del viaje.

Los cipreses, en la acera del frente
como son incapaces
de danzar
se entregan a la frescura
desordenando apenas
sus ramas.

Y todo bajo un cielo gris
indiferente
a los milagros
del agua.

La fulla seca
(Isabel barriel)
Està guanyant la pluja:
cauen xàfecs,
ciutadana dutxa
abrillantant carrers.
*

Correnties d’aigua
imposen circulació,
hi navega una fulla seca
fins l’extenuació.
*
Indomable és la natura,

ens procura abundor
quan com avui cau la pluja,
oh! què gran satisfacció!

La il·lustració és d'Incompleta Sali.

14.2.08

Amor en la biblioteca, poema d'amor en català de Liliana Cinetto


Hui us volem regalar un preciós poema d'amor per a tots els lectors i lectores d'aquest bloc. Un poema d'amor de Liliana Cinetto, Amor en la Biblioteca. Són uns versos amb els que hem gaudit jugant en les sessions d'animació lectora en la Biblioteca de Cocentaina, però que, a més, ens encanta. Tant és així que es varem ficar en contacte amb Liliana Cinetto i li varem demanar permís per a traduïr-lo al català. Així que, amb el permís de Liliana Cinetto i d'Ediciones Atlántida -Buenos Aires, Argentina-, ens hem atrevit a traduir el poema (i li agraïm a Vicent Santamaria la revisió d'aquesta traducció). Un versos d'amor que cavalquen per les ones de l'Atlàntic, d'una a l'altra banda, amb dos llengües que ens agermanen amb la poesia.

Amor en la biblioteca està inclós al seu llibre 20 poesías de amor y un cuento desesperado (Buenos Aires, Editorial Atlántida, 2003).

Amor en la biblioteca
Liliana Cinetto
(traducció M. Dolores Insa)

Conten que conten que hi havia
una vegada una princesa
que vivia en un estant
d’una vella biblioteca.
Sa casa era un conte de fades,
que quasi ningú no llegia,
estava entre un diccionari
i un llibre de poesia.
Solament alguns xiquets
n’acariciaven les pàgines
i visitaven de vegades
el seu palau de paraules.
Des de la torre més alta,
sospirava la princesa.
Llàgrimes de tinta negra
lletrejaven la seua tristesa.
És que ella estava avorrida
de viure la mateixa història
que de tant repetirse
es sabia de memòria:
una bruixa l’encisava
per envejar la seua bellesa
i el príncep la salvava
per a casar-se amb ella.
Conten que conten que un dia,
just a l’últim estant
algú trobà un altre llibre
que no havia vist abans.
En obrir-lo amb suavitat
de les seues fulles groguenques
va eixir un capità pirata
que estava en aquesta novel·la.
Aguaitada entre les pàgines
la princesa el mirava.
Ell dibuixà un somriure
tan sols per saludar-la.
I taral·lejà la cançó
que el mar li canta a la lluna
i li regalà un collar
fet d’algues i d’escuma.
Assegut sobre un rengló
el pirata, cada nit,
l’esperava en un cantó
del capítol catorze.
I la princesa muntava
una escala de síl·labes
per trobar-se el pirata
en l’última represa.
Així es quedaven tot plegats
fins que traspuntava el sol,
escoltant el murmuri tebi
del mar, en un caragol.
Conten que conten que al maig
els dos se n’anaren un dia
i deixaren en els seus llibres
moltes pàgines buides.
Els personatges del llibre
ofesos protestaven
“Les princeses dels contes
no se’n van amb els pirates”.
Però ells ja estaven lluny,
molt lluny, en alta mar
i escrivien una altra història
conjugant el verb estimar.
El pirata i la princesa
aferrada al seu braç d’acer
naveguen per set mar
sen un vaixell de paper.
La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.

13.2.08

Un poema amb preguntes i respostes, de Nikos Engonópulos


Glosario de las flores
(Nikos Engonópulos)

¿La poesía o la gloria?
La poesía.
¿La bolsa o la vida?
La vida.
¿Cristo o Barrabás?
Cristo.
¿Galatea o una cabaña?
Galatea.
¿El arte o la muerte?
El arte.
¿La guerra o la Paz?
La Paz.
¿Hero o Leandro?
Hero
¿La carne o los huesos?
La carne.
¿La mujer o el hombre?
La mujer.
¿La línea o el color?
El color.
¿El amor o la indiferencia?
El amor.
¿El odio o la indiferencia?
El odio.
¿La guerra o la paz?
La guerra.
¿Ahora o siempre?
Siempre.
¿Éste u otro?
Éste.
¿Tú u otro?
Tú.
¿Alfa u omega?
Alfa.
¿La partida o la llegada?
La partida
¿La alegría o la tristeza?
La alegría.
¿La tristeza o el tedio?
La tristeza.
¿El hombre o el deseo?
El deseo
¿La guerra o la Paz?
La paz.
¿Amar o ser amado?
Amar.


La il·lustració és de Marianne Goldin.

Avui les fades i les bruixes s'estimen, poema de M. Mercé Marçal



Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
 
La il·lustració és de Dani Jones.

12.2.08

Joana Raspall a la web de l'AELC

Ja podem gaudir, per fi, de l'espai dedicat a Joana Raspall en la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana -AELC-.
Hi podem trobar:
Un lloc molt complet i documentat, de visita obligatòria per a tots i totes els amants de la seua poesia.

DOS CUQUETS
(Joana Raspall)

Un cuc diu a l'altre:
—Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
—Doncs, què t'ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic!
A casa viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.

A poesia popular en Galicia

L'editorial gallega Xerais té publicat dos llibres de folklore molt interessants. Domingo Blanco és el recopilador d'aquest ric folklore popular: A poesia popular en Galicia I i II. En aquests dos volumens podem veure una completa i rica recopilació de la poesia popular gallega anterior al famós Cancioneiro popular gallego (1885-86) de Pérez Ballesteros. En els dos volumens es recull, descriu, sistematitza i interpreta la poesia popular d'un periode a cavall entre els segles XVIII i XIX.

Cantigues i foliadas, cobles d'amor i de treball, alalás i seituras, angueiras i vendimas en la veu anònima del poble gallec que, generació a generació, ha anat transmetint-se i del que ara podem gaudir en la seua lectura.
Paparigas feiticeiras
Non estedes tan caladas,
Que si nada nos decides
Non e por falta de ganas.
Non e por falta de ganas,
Eso dádelo por feito,
Mais non vos poñades fonchos ,
Que habedes vir a bo xeito.
Un gran patrimoni que cal difondre, en la seua llengua i pe a tothom.

La foto és de Retrouso.com.

The tongue twister: embarbussaments en anglès


Ja hem parlat moltes vegades que els embarbussaments són un dels jocs poètics que més agraden als xiquets i xiquetes. Per què no ho aprofitem per a introduïr-los en l'aula d'idiomes? Sempre és més fàcil aprendre una llengua jugant, així doncs, aprofitem-ho.

Us recomanem li doneu una ullada a The tongue twister Database, on podem trobar una gran selecció, amb diferents graus de pronunciació:


Six sick slick slim sycamore saplings.

Purple Paper People, Purple Paper People, Purple Paper People

Red lorry, yellow lorry, red lorry, yellow lorry.

A box of biscuits, a batch of mixed biscuits

Can you can a can as a canner can can a can?

Is this your sister's sixth zither, sir?

Pope Sixtus VI's six texts.

I slit the sheet, the sheet I slit, and on the slitted sheet I sit.

Shy Shelly says she shall sew sheets.

One smart fellow, he felt smart

Two smart fellows, they felt smart

Three smart fellows, they all felt smart

Friendly Frank flips fine flapjacks.

Lovely lemon liniment.

My dame hath a lame tame crane,

My dame hath a crane that is lame.

A flea and a fly in a flue

Said the fly "Oh what should we do"
Said the flea" Let us fly
Said the fly"Let us flee"
So they flew through a flaw in the flue.

11.2.08

4 poemas de Joan Manuel Serrat y un baúl de pequeñas cosas

Un nou llibre de l'editorial valenciana Versos y Trazos acaba de veure la llum. En aquest cas es tracta de 4 poemas de Joan Manuel Serrat y un baúl de pequeñas cosas. Un llibre que podem aprofitar per apropar la poesia de Serrat als més menuts, a més de presentar la seua biografia.

És un tribut merescut a aquest cantautor i poeta català que tant ha fet per difondre la nostra llengua i poesia. El llibre està dins de la seua col·lecció Poetas para todos -aquest és el sext volumen dins la col·lecció-. Inclou els poemes Mediterráneo, Aquellas pequeñas cosas, Mi niñez, Barquito de papel.

Aquellas pequeñas cosas
(Joan Manuel Serrat)
Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan
a su merced
como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.

Endevinalles sobre l'hivern: juguem amb la poesia i el fred

 
Volem compartir amb tots vosaltres un recull d'endevinalles, en català, sobre l'hivern. Les endevinalles les hem dividides en dos apartats: endevinalles meteorològiques -sobre el clima- i endevinalles sobre la vestimenta d'hivern. Aquesta vegada hem ficat les solucions. Esperem us siga útil:

Endevinalles de l'hivern: el clima

Sóc fred i fosc i plujós,
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós.
(l'hivern)
*
Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?
(la pluja)
*
Sempre que et toco no em veus,
volo sense tenir ales,
xisclo sense tenir boca,
i faig mal moltes vegades.
(el vent)
*
A l'hivern que és quan tinc vida, /tota la gent m'avorreix.
A l'estiu, que em quedo a casa, /tothom va darrera meu.
(El gel)
*
Un llençol apedaçat
punta d’agulla no hi ha tocat.
(els núvols)
*
Brama, brama com un bou
i enlluerna com l'or.
Què són?
(el llamp i el tro)
*
Què és allò que espanta tant,
que en fuig tothom a l'instant?
(la pluja)
*
Una cosa blanca, blanca,
s'agafa i no s'aguanta.
(la neu)
*
Corre molt i no el veus gens,
i et molesta quan el tens.(El fred)
*
Què és allò que
el foc no pot escalfar?
(La neu)
*
Jo sóc fill de l'aigua,
fill ben natural,
i a ésser aigua torno
sense fer cap mal.
(El gel)
*
Les caputxes de Na Lionor
tapen les muntanyes, però els rius no.
(la neu)
*
Sóc un cos que ningú no ha vist
però visc entre els mortals;
i el dia que jo falti
moriran homes, plantes i animals.
(L'aire)
*
Davant vostre sempre estic
i no em veieu ni m'agafeu,
no tinc cap color en petit
i en gros som de lo més blau.
(L'aire)
*
Ningú no em veu,
però amb l'ai al cos
jo em trobo contínuament;
a l'hivern sóc molestós
i a l'estiu em cerca la gent.
(l'aire)
*
Sense mullar-se molt ni poc,
neix enmig d'aigua i de llum
i brama quan li fan llum.
(el tro)
*
El sol la vida em dóna,
i ell em sol acabar.
Faig a la gent admirar
i encara que la gent em forma
a l'aire me'n torno a anar.
(La boira)
*
Una cosa que a tot arreu es posa
i al mar no gosa.
(la neu)
*
Vole sense ales,
xiule a tota hora
i ningú em veu ni em toca
(el vent)
*
Barrabàs truca a la porta
amb un ram de flors que porta;
no són fulles ni és ram,
Barrabàs se'n porta el camp.
(el vent)
*
Què és allò que vola
i mai no s'atura?
(el vent)
*
Segur que ningú no m'ha vist
tot i que toco tothom;
sense boca faig xiulets,
sense ales volo pel món.
(el vent)
*
Les muntanyes enfarina,
però agafada és massa fina.
(la neu)
*
Ho sabràs endevinar?
Una dama amb mantell blanc
que ho cobreix tot menys el mar,
on es fon just arribar.
(la neu)
*
Abundància de confetti
que els nuvols ragen de dalt;
al ciutadà fa respecte,
i al pagès, no li fa mal.
(la pluja)
*
Jo sóc fill rígid de l'aigua
glaçada a causa del fred;
no tinc vida, però guardo
els aliments ben sencers.
(el gel)
*
Jo sóc un estat de l'aigua
especialment a l'hivern,
que corona les muntanyes
acompanyant freda neu.
(el gel)
*
En el cel m'he format blanc i gelat,
caic com una boleta /i reboto com una pedreta.
(la calamarsa)
*
Estiu i hivern
s'està al terrat,
fred ni calor
no ha sentit mai.
(el parallamps)
*
No veus el sol, /no veus la lluna,
i si està al cel /no veus cosa ninguna.
(la boira)
 *

Il·lustració de Barbara Lavallee

Endevinalles de l'hivern: la vestimenta...

Tinc cins habitacions,
cadascuna amb una persona
i a l'hivern quan fa fred
estan tots abrigadets.
Què és?
(els guants)
*
Porto cinc celdetes,
per cinc llogaters;
i els cinc conservo
ben calentonets.
(els guants)
*
De dia trota que trota
i de nit obri la bocota.
(la sabata)
*
Dos germanets
ben igualets;
quan són vellets,
obrin els ullets.
(els calcetins)
*
Una senyora se'n va al mercat:
-Posi-me'n un, posi-me'n dos,
posi-me'n tres, posi-me'n quatre,
posi-me'n cinc; no me'n posi més
que prou en tinc.
(els guants)
*
Pelut per fora, pelat per dins,
a l'hivern cerca'm, mai a l'estiu.
Jo tinc dos braços, mes mans no tinc,
però de les dames sóc ver amic.
(l'abric de pell)
*
No sóc cargol ni bolet
i la pluja em fa sortir,
si cau aigua m'estarrufo
i si fa sol estic pansit.
(el paraigües)
*
Igual que una Magdalena,
ploro si em fan treballar,
i no m’asseco les llàgrimes
fins que el cel s’ha asserenat.
(el paraigües)
*
Al cor de l'hivern em cerquen
perquè els doni escalfor,
i a l'estiu no volen veure'm
i em fan jeure en un racó.
(L'estufa)
*
Sabeu què podria ser
que quan fa bo s'està a casa
i quan plou surt al carrer?
(El paraigua)
*
Té esquerdes i no és miloca,
té tela i no és anyell,
té molles i no és rellotge.
(el paraigua)
*
Tamany d'una perola,
té ales però no vola.
(el barret)
*
Envolte colls i collets,
 tant d'elles com d'ells.
(la bufanda
*

XI Certamen de Poesia Marc Granell

Un any més. de nou, es convoca el Certamen de Poesía Marc Granell-Vila D’Almussafes, 2008. Us animem a participar!

Bases:

1. Hi podran concórrer, en qualsevol modalitat, tots els treballs poètics inèdits que no hagen estat premiats en altres concursos o publicats anteriorment.
2. La temàtica, el metre i la rima seran lliures.
3. S’estableixen dues modalitats: valencià i castellà.
4. L’extensió màxima dels treballs no podrà sobrepassar els dos-cents versos. Poden consistir en un o més poemes.
5. Els treballs es presentaran per quadruplicat, enquadernats o cosits, mecanografiats a doble espai i per una sola cara. Els originals hauran de presentar-se acompanyats d’un sobre tancat, a l’exterior del qual hi haurà el lema o títol del treball, la cita "CERTAMEN DE POESIA MARC GRANELL VILA D'ALMUSSAFES" i la modalitat a què es presenta i, a l’interior, el nom, els cognoms i l’adreça de l’autor, així com un telèfon de contacte.
6. El Jurat estarà presidit per la Sra. Alcaldessa d’Almussafes o persona en qui delegue i integrat per Marc Granell, un especialista en la matèria designat per l’Ajuntament d’Almussafes, des del grup poètic Argila de l’Aire, i un designat per Edicions 96. Actuarà com a secretari un funcionari de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Almussafes.
7. Les obres podran presentar-se fins el 17 de març de 2008 a la Biblioteca Pública Municipal d’Almussafes, Centre Cultural, Ausiàs March s/n, 46440 Almussafes. S'admetran també aquelles obres que s’hagen enviat per correu certificat dins d’aquest termini a l’adreça anteriorment indicada.
8. La dotació del premi és de 1200,00 € per a l'obra guanyadora de cadascuna de les modalitats i 40 exemplars per a l'autor. Amb aquesta dotació es consideren liquidats els drets de la primera edició del poemari.
9. Els reculls guanyadors es publicaran en col·laboració amb Edicions 96, dins de la col·lecció "Razef. Certamen de poesia Marc Granell".
10. Les obres no premiades podran ser retirades a partir del dia 5 de maig. Transcorreguts quinze dies, les obres no retirades, seran destruïdes.
11. La decisió del Jurat es farà pública en l’acte de Clausura de la Setmana del Llibre que tindrà lloc el dia 25 d’abril, a les 22:30 hores al Centre Cultural d’Almussafes.
12. El Jurat podrà recomanar la publicació d’alguna de les obres presentades. En aquest cas s'editarien dins de la col·lecció poètica RAZEF de plaquetes d'Edicions 96
13. Qualsevol dubte que poguera generar-se sobre aquestes bases serà resolt pel Jurat del Certamen. El veredicte serà inapel·lable.
14. Si el Jurat considera que no reuneixen la qualitat necessària, podrà deixar deserta qualsevol de les modalitats del premi.
15. La participació en el Certamen suposa l’acceptació de les presents bases.

Més informació: http://www.edicions96.com/edicions96@edicions96.com.

La il·lustració és de Rui Sousa.