Adiós a la luna de Febrero, fría y poética / Adéu a la lluna de febrer, freda i poètica

S'acomiadem de febrer, un més enamorat i carnavaler, que ens ha portat molt de fred. Adéu a l'hivern doncs... en març ja ve la primavera. Adéu al mes més curt de l'any, adéu amb poesia.

Luna de Febrero

(Mª Rosa Serdio)

Al final,,,

                      se va Febrero

        ¡y el ciprés ya pajarea!

      La orilla del río bulle

                   de prímulas

                                        y sorpresas.

Toda el agua

           baja nieve

                       y sonríe

                                      satisfecha.

Limpio el corazón

                 y el aire...

¡se anuncia la primavera!

Un caminante se para

       y la luna

                  está 

                                    perfecta.

La il·lustració és d'Hon Lam Chow.

Cocinando un poema: entre fogones y versos / Cuinant un poema... el cuiner real

Sembla que el cuiner hui ens farà un menú ideal i reial. I és que al regne de Noséon, allà per on viuen els personatges dels contes, es menja molt malament, així que... amb el davantal ben ficat i la gorra al cap s'ha ficat entre fogons i aquest és el resultat: un poema entre peroles ben cuinat.

El cocinero real

(María Negrín)

Viene hoy a este lugar

un cocinero real,

a la princesa y a los reyes

les hará un menú especial.

Serafín, el cocinero,

hace compras de mañana,

frutas frescas y verduras

para hacer comida sana.

La princesa Catalina

tiene mucho que aprender,

solo come golosinas

y eso ¡no puede ser!

Serafín en la cocina

no para de trabajar,

pela patatas, verduras

y un pollo comienza a asar.

El postre es flan casero,

y el zumo ya está exprimido,

A Serafín cocinar,

le resulta divertido.

Los reyes y la princesa

hoy se van a alimentar

con patatas, pollo al horno

y flan casero, ¡Qué manjar!

La il·lustració és de Rofusz Kinga,

Nana de los dientes de leche, de Ramón Iván Suárez Caamal

Per aquests dijous compartim poesia per als més menudets de la casa. Versos per a bebès i si li posem música tenim una cançó de bressol. Són les primeres passades en la poesia, de la mà dels pares, amb la veu reconfortant, dolça i protectora de qui més els estima que donen pas al descans i als somnis.

Nana de los dientes de leche

(Ramón Iván Suárez Caamal)

Te han salido apenas

cuatro o cinco dientes;

pide otro a la luna

de cuarto creciente.

Almohadín de lino,

almohadón de lana,

la luna es la nana

que a la cuna vino.

Lana, luna, lino

de cuarto menguante

trajo un elefante

que mece la cuna.

Luna, lino, lana,

a la que más quiero

le trajo un cordero

esta linda nana.

Lino, luna llena:

duérmase cordero,

elefante y nena.

La il·lustració és d'Ada Breedveld.

Conta'm un conte / Cuéntame un cuento... te lo digo en verso

A qui no li agrada que li conten contes? Contes pel matí, per a despertar-se; pel migdia, per acompanyar el dinar; per la vesprada, per berenar junts; per la nit, abans de dormir. Contes i poemes per créixer i alimentar la imaginació.

Em contes un conte? Això diu també el poema d'Antonio García Teijeiro.

Cuéntame un cuento

que quiero cerrar los ojos

y quiero que calle el viento.

Cuéntame un cuento

que tenga dos mil colores

para pintar los lamentos.

…

Cuéntame un cuento

o dos o tres o cuarenta,

setenta y cinco o quinientos.

La il·lustració és de Suzanne Beaky.

Los pensamientos son aves extrañas, a veces vuelan -cargados de poesía-

Viven en mi cabeza,

pájaros libres de plumas doradas ...

Los pensamientos son aves extrañas,

a veces vuelan y no saben volver.

Tienen sus nidos en las ramas más altas,

a veces se pierden y no saben volver…

Vuelan y se van, vuelan y se van,

vuelan y se van, vuelan y se van.

Vuelan el cielo buscando mas cielo

a veces se pierden y no saben volver…

Vuelan y se van, vuelan y se van,

vuelan y se van, vuelan y se van

Se van, se van, vuelan y se van,

se pierden y se van, vuelan y se van.

(Eduardo Skay Beilinson / Analía Herdia, il.)

Diríem que amor... definint l'amor amb la poesia de Joan Josep Roca Labèrnia

Diríem que amor

(Joan Josep Roca)

Diríem que amor és greu esdevenir,

anar desxifrant enmig de silencis,

provar d'escalar els castells més regis

per tal d'aturar enmig de l'encís.

Tot d'una, badar i sentir-se estèril

o saltar muntanyes enormes, distants,

escriure en els arbres missatges profans

i saber-se noble, venturós i dèbil.

És entrar i sortir, sense massa ganes,

en coves pregones a cercar els llums

per tal de saber on regna la pau.

Amor és trobar el blanc en el blau

recórrer una cambra plena d'embalums

per triar, confós, les dolces paraules.

La il·lustració és d`Yun Mi Lee.

Definiendo el amor: poesía de Quevedo

El món de la poesia està ple de poemes d'amor. Però, què és l'amor? No anem a contrastar la multitud de definicions que hi té. Millor deixar que un gran i clàssic poeta ens done la seua definició:

Definiendo el amor

(Francisco de Quevedo)

Es hielo abrasador, es fuego helado,
es herida, que duele y no se siente,
es un soñado bien, un mal presente,
es un breve descanso muy cansado.
Es un descuido, que nos da cuidado,
un cobarde, con nombre de valiente,
un andar solitario entre la gente,
un amar solamente ser amado.
Es una libertad encarcelada,
que dura hasta el postrero paroxismo,
enfermedad que crece si es curada.
Éste es el niño Amor, éste es tu abismo:
mirad cuál amistad tendrá con nada,
el que en todo es contrario de sí mismo. 

La il·lustració és d'Abdalieva Akzhan.

Dites populars i refranys sobre el fred: l'hivern fred al nostre folklore

Xocolate calentet, combat el fred -il·lustració d'Ana Varela-

Una hivern a casa, aviat es passa.

Estem a l'hivern ben avançat, però justament ara és quan està fent més fres. Hem anat pujant al blog diferents dites i refranys sobre l'hivern, però hui volem fer una selecció especial sobre el "fred". Per als agricultors el fred té contradiccions interessants, en funció d'on es viu i què es sembra. Per a nosaltres, urbanites majoritàriament, el fred té menys conseqüències i tan sols se n'adonem quan les inclemències meteorològiques són extremes.

Abriguem-se bé que encara ens resten molts dies de fred. Mentrestant podem gaudir d'altres refranys que en aquest mes us interessaran: refranys sobre l'amor, refranys de Carnestoltes, refranys de la Quaresma i refranys  del mes de febrer.

Bon i refranyer mes de fred.

Refranys del fred hivernal


A l'hivern el millor amic és un bon abric
A l'octubre, la llana creix i el fred neix
A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (2 febrer)
A la primavera d'hivern, tremola el malalt
A Nadal, fred com cal
A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre
A sant Andreu tota mosca morta és
A sant Jordiet, creix el dia i el fred
A tres coses renuncia els sastre [o frares]: fam, sed i fred
Abril, abrilet al migdia calor i al vespre fred
Agafar una fredorada
Al gener tanca la porta i encén el braser
Alacant de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta
Amb pa sobrassada i vi, el fred és bo de sofrir
Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent
Any de fred tardà res no farà
Any de fred, mal pels pobres
Any sec, any fred
Arpat de fred
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Calor en febrer? En Pasqua tremolaré
Caminant se'n va el fred
Candelera clara, fred farà encara
Cap d'any gelat, any de molt blat
Capa esquerdada no guarda el fred
Carnaval gelat, espiga granada
Cel rogenc, senyal de fred
Com més fred és el gener, més suc dóna el taronger
Cruixir [o petar] de dents
De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet
Desembre ben fred, bon any i ben esplet
Desembre tremolant, bon gener i millor any
Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans
Dia creixent, fred naixent
Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà
El febrer, passat prop del braser
El foc de casa refreda
El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal
El fred és l'enemic del pit
El fred esmola les dents
El fred i el gel no es queden al cel
El fred mata moltes abelles, però no totes elles.
El fred no se'l mengen les rates
El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu.
El fred porta prunyons, i la calor suors
El que atura el fred atura la calor
El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred
Ell a fer fred, natros a tremolar; vorem qui guanyarà
Els Sants del gener porten capa i barret
En abril, no te lleves fil
En febrer fica't la bufanda que fa fred

Un hivern a casa, aviat es passa -il·lustració de Magdalina Dianova-

En gener no es trau el morro al carrer
En gener no et lleves la capa ni el barret
En gener ves amb compte amb el fred
En l’hivern no hi ha millor amic que una bona capa i un abric
En març, mai surt la vella de la vora del foc
En temps de fred el gat busca el cendrer
Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa
Estar gelat com un canelobre
Estar gelat com un poll
Estar més gelat que un gel
Estar més gelat que un marbre
Estar mes gelat que un pa rallat
Estar més gelat que un tito
Estar mes gelat que un rave
Estara cagat de fred
Fa fred de valent
Fa un fred que pela
Febrer, febreret, set capes i un barret
Fer un fred de mil dimonis
Fer un fred que aixeca les pedres
Fer un fred que gela
Fer un fred que glaça el pensament
Fer un fred que glaça la cua dels gossos
Fer un fred que pela els sants
Fer un fred que pela les canyes
Fer un fred que rau
Fer un fred que talla la cara
Fer un fred que trepana
Fer un matí de diana
Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
Fred de febrer, pitjor que el de gener
Fred d’abril, gelat i subtil
Fred i neu, per Sant Andreu
Fred i pluja farà, ja que l'aranya ens ve a visitar.
Fred negre
Fred pel maig, poc i tard
Fred per l’altura, aigua segura
Fred segur no mata ningú
Fredeluga per l'octubre, neu segura
Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada
Gelada tapada, freda és la diada
Gelades en març, plogudes en maig
Gelat com el nas d'un gos
Gelat com la neu
Gener abeurat, febrer gelat
Gener fredolic entra xuplant-se els dits
Gener sense gel, any de mel
Guarda llenya al llenyer per quan arribe febrer
Hivern de gelades, molt gra i poca palla
L'abrilet, encara és fred
L'any fred, pateix el pobret
L'Encarnació, la darrera gelor
L'hivern vertader, pels Reis el fred primer
L'octubre fred, mata el cuquet
La Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
Les nits del gener les més clares i les més fredes de l'any solen ser
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Llevant fred l'aigua escomet.
Lluna lluent, fred i vent
Malaltia porta fred
Marinada sobregelada, pluja o nevada
Mes de gener, mes de geler
 

Gelat com la neu -il·lustració d'Ian Joven-

Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu canenca, fred segur
Passar més fred que un gos xicotet
Pel desembre el fred o el vent fan tremolar el més valent
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
Pel gener, es gela l'aigua en el pitxer
Pel gener, fred en el carrer
Pel gener, generet, minva el mar i puja el fred
Pelar-se de fred
Per la Candelera, la gran nevera
Per la Concepció fa el fred major
Per sant Agnés i sant Fruitós, el fred més rigorós
Per sant Antoni, fa un fred del dimoni
Per sant Benet, molta neu i molt de fred
Per sant Clement, apreta el fred de calent
Per sant Climent, el fred reganya les dents
Per sant Mamet, el darrer fred
Per sant Martí, el fred és al camí
Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar
Per sant Silvestre, agafa la capa i ves-te'n
Per sant Simó, mor la mosca i el moscó
Per sant Tomàs, el fred al nas
Per sant Vicent, el fred arriba a les dents
Per santa Caterina, el fred entra a la cuina
Per sant. Iscle, el fred xiscla
Per Tots Sants, capes i guants
Pluges amb gelades fan bones anyades
Quan baixa el tord, el fred és fort
Quan canta el mussol pel gener, és que encara fred molt rigorós ha de fer
Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred
Quan fa fred, val més una gorra que un barret
Quina rasca que hi fa
Sant Antoni del porquet, és el primer mes del fred
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
Sant Pancraç, se n'emporta el darrer glaç
Si a l'octubre fa bon fred, abriga
Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet
Si gela pel gener, molta pluja pel febrer
Si l'octubre fos molt fred, l'any que ve no hi haurà cuquets
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
Si pel maig el fred és viu, s'espera un bon estiu
Si vols estar bo, porta la roba del fred, quan fa calor
Tant baixa el gel, baixa la neu
Temps fred i mullat els bons posa malalts
Trons en març, fred en maig
Val més foc i fum que fred tot sol

Dos poemas de Carnaval / Poesia de Carnestoltes

No hi ha festa sense poesia i menys en Carnestoltes / Carnaval. Poemes de Carnaval que ens acompanyen entre les disfresses i cançons carnavaleres per cantar i ballar. Festa, música, colors, versos... estem en Carnestoltes.

Quiero retratarme

(Rafael Alberti)

Quiero retratarme, quiero

con mi traje de lancero,

con mi casco y su plumero.

¡Y quiero ser el primero!

*

Melena de pelo tieso

(Gloria Fuertes)

Melena de pelo tieso

por travieso.

Una pelota de ping-pong

en la nariz

y me sonríe desdentado

de feliz.

Las orejas despegadas

-como alas-.

Las botas,

grandes y rotas.

Y en la punta del sombrero

un pompón de terciopelo.

Pantalón corto,

chaqueta larga,

y un lazo como una hélice

de corbata.

Lleva llenos los bolsillos

de chistes y chascarrillos.

Además de payaso

es músico y poeta,

después de decir versos

toca la trompeta.

ya es tu amigo.

El importante señor payaso

se pone triste si no le haces caso.

El señor Invierno se pasea con su manto blanco y sus poemas

Sembla que l'Hivern desplega aquests dies tot el seu esplendorós poder. Fa fred, molt de fred. El senyor Hivern es passeja per tot arreu amb el seu mantell blanc i sembla que la poesia l'acompanya.

El señor Invierno
(Graciela Genta)

El señor Invierno tiene

un corazón de alelí,

sombrero grande de lluvia

y un paraguas de marfil.

En un tren de nubes negras

vino otra vez por aquí.

¡Qué corbata de rocíos!

¡Y qué roja su nariz!

El señor Invierno tiene

un corazón de alelí

y en su valija de frío

trajo un sobretodo gris.

La il·lustració és de Marjorie Pourchet.

Versos de amor vuelan en un avión de papel

L'amor vola entre els plecs d'un paper en forma d'avió. Des de dalt va caient, poc a poc, amb suavitat, entre els alts edificis, per mig dels grans arbres... Te n'adones del cor que vola en ell?

Avión de papel
(Luigi Amara)

Una carta de amor vuela desde el décimo piso

Planea muy suavemente
susurrando
por los senos del viento

Una carta plegada con esmero y candor
gira y sigue su trazo japonés entre los edificios

se inclina suavemente

Y un náufrago burócrata debe de estar viéndola flotar
como un mensaje al aire

en sonriente equilibrio

acariciar la calva de una estatua
entrar en esa calle estrecha

un roce casi abstracto
que ha inquietado a las cosas

pero no a ella

La il·lustració és d'Hyun Jung Im.

Poema de las estaciones del año: jugando y poemando con el año

Jugando con las estaciones
(Sylvia Puentes de Oyenard)

Verano

Pica-niña,

pica-juego,

pica-sol,

pica-arena,

pica-playa,

pica-amor,

pica-ola,

pica-espuma,

picaflor.

Otoño

Ronda-hoja,

ronda-uva,

rondarrón,

ronda-sueño,

ronda-tibia,

ronda-sol,

ronda-brisa,

ronda-nido,

rondaflor.

Invierno

Gira-escarcha,

gira-viento,

gira-frío,

gira-llluvia,

gira-hoja,

gira-pío,

gira y canta,

canta y gira,

pluma y nido,

nido y sol.

Primavera

Verde-amigo,

verde-estrella,

verderol,

verde-puerta,

verde-abierto,

verde-col,

verde-orquesta,

verde-trino,

verde-son.

La il·lustració és de Fe Ribeiro.

Centenari del naixement de Montserrat Abelló: tres poemes i un dibuixat

Avui Montserat Abelló hauria complit cent anys (1 de febrer de 1918, Tarragona) i volem rendir-li un xicotet homenatge a aquesta gran dona, gran traductora, gran poetessa. Què millor que aprofitar el centenari del seu naixement per a llegir els seus poemes? Fem-ne un tastet, apa!

Cadascú ha de tenir

                                   "A Virginia Woolf"

(Montserrat Abelló)

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s'ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l'ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.



*

Pensar el cercle

(Montserrat Abelló)

Pensar el cercle,
el punt, la coma,
on cal aturar-se.
On prosseguir.
Quedar-se quieta,
no moure’s.
Retenir la paraula.

*

I aprenc a dir que No

(Montserrat Abelló)

I aprenc a dir que No.
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que No.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que No.