Rodolinem: Taller de poesia infantil de la Biblioteca de Cocentaina

Ahir per la vesprada la Biblioteca de Cocentaina va participar en la Trobada d'Escoles Valencianes de l'Alcoià-El Comtat, que es van celebrar a Cocentaina, amb un taller de poesia infantil: Rodolinem.

Ja us contarem l'activitat pas a pas. Varem enlairar els versos entre els xiquets i joves. S'ho hem passat molt divertit!

Parlem de poesia? Un blog de poesia juvenil interessant

 

Solem llegir aquest blog Parlen en poesia? que aprofitem per a recomanar-vos. El pes del blog el porten Qui sap si.. i Maria Varu, a qui els felicitem pel contingut del blog. Com ells mateix diuen, anem enfilant poemes que neixen d’aquí i d’allà i que d’alguna manera s’entrellacen uns amb els altres. Doneu-li una ullada!

D'aquest blog hem copiat el següent poema:

No hi ha millor poema

NO S'ACABA (II)

No hi ha millor poema,

que mirant-te de perfil endevinant

el teu mirar d’ulls verds,

clars, com les maragdes

dels vells contes de Simbad,

engalzades en aquell rostre

de blanquinós marbre

que sembla esculpit

pel mateix autor del David.

No hi ha millor vers

que cadascuna de les línies

que formen el teu cos,

totes elles rinxolant paraules

i pell en tirabuixons d’amor inacabat.

És ell, el sentiment,

un rellotge perenne de circular retorn,

cap i cua en el mateix lloc,

palpitant incessant glopades de sang

que acoloreixen de sobte galtes i llavis,

encenen també de cop l’alegria

d’uns ulls que es fan estimar

tan sols de notar sa presència.

D’enveja moren els estels

que et volen igualar,

els altres surten més tard.

La il·lustració és d'Arianna Floris.

Arte Poética: web de Antología de Poesía Universal

 

A la web de Arte Poética podem trobar una antologia poètica universal molt interessant i profitosa per a conèixer a a molts i diferents poetes i poetesses, sobretot hisanoamericans. Estan ordenats alfabèticament el seu nom i tan sols en un clic de ratolí podem conèixer les seues obres.

Trobem:

- Poetas antologados

- Nueva poesía, poetes joves

- Poesía en otros idiomas

- Prosa

- Galería fotográfica

Us fiquem un tastet:

Después

(Ivonne Melgar)

después de ti
sí
después de ti
tendré
una catedral de arena
para grabar los besos
que se quedaron en deseo
un pájaro angustiado
para decirle adiós
al tren de las promesas
y una llama de amor
en el recuerdo
para llorar a solas
y beberme la lluvia junto al fuego
*

Albañil

(Alfonso Gumucio)

Al que madruga

no lo ayuda nadie. Solo,

con su pan bajo el brazo

con su manzana brillante en el bolsillo

con las rodillas que le suenan

llena la calle vacía,

a las seis de la mañana

ladrillo sobre ladrillo asegura

con las manos partidas cementosas

la manzana madura de mañana.

La il·lustració és de Daniela Tieni.

La Lola, poesia de García Lorca il·lustrada per Nuria Feijoo

De vegades són els propis il·lustradors els que, després de llegir un poema el sorgeix la imaginació il·lustrativa. Això és el que comprovem que ha passat amb Nuria Feijoo o la seua magnífica il·lustració La Lola, inspirada en un poema de Federico García Lorca i que podem llegir al seu blog.

La Lola

Bajo el naranjo lava

pañales de algodón.

Tienes verdes los ojos

y violeta la voz.

¡Ay, amor,

bajo el naranjo en flor!

El agua de la acequia

iba llena de sol,

en el olivarito

cantaba un gorrión.

¡Ay, amor,

bajo el naranjo en flor!

Luego, cuando la Lola

gaste todo el jabón,

vendrán los torerillos.

¡Ay, amor,

bajo el naranjo en flor!

Pescadillas... pesadillas: il·lustració i poesia

Pescadillas

(Jorge G. Liquete)

Nadan, nadan en la mar

y te traen malos sueños,

se te cuelan por los huecos

del miedo a soñar.

Todo es poesia, menos la poesia: vídeos poètics a Literalia Televisión

Molt interessant el curtmetratges que Literalia TV ha realitzat sobre la poesia: Todo es poesía, menos la poesía.

Al llarg de dotze capítols, breus i molt interessants, Gonzalo Escarpa va demostrant com la poesia es troba per tot arreu. El vídeo de baix pertany al seu capítol 12, el Manifiesto de Nicanor Parra. De la mà i la bonica veu de l'actriu Alejandra Torrae i del propi Gonzalo Escarpa podem gaudir de la dramatització del poema.

No se'l perdeu!

Manifiesto
(Nicanor Parra)
Señoras y señores
Esta es nuestra última palabra.
-Nuestra primera y última palabra-
Los poetas bajaron del Olimpo.

Para nuestros mayores
La poesía fue un objeto de lujo
Pero para nosotros
Es un artículo de primera necesidad:
No podemos vivir sin poesía.

A diferencia de nuestros mayores
-Y esto lo digo con todo respeto-
Nosotros sostenemos
Que el poeta no es un alquimista
El poeta es un hombre como todos
Un albañil que construye su muro:
Un constructor de puertas y ventanas.

Nosotros conversamos
En el lenguaje de todos los días
No creemos en signos cabalísticos.

Además una cosa:
El poeta está ahí
Para que el árbol no crezca torcido.

Este es nuestro mensaje.
Nosotros denunciamos al poeta demiurgo
Al poeta Barata
Al poeta Ratón de Biblioteca.
Todos estos señores
-Y esto lo digo con mucho respeto-
Deben ser procesados y juzgados
Por construir castillos en el aire
Por malgastar el espacio y el tiempo
Redactando sonetos a la luna
Por agrupar palabras al azar
A la última moda de París.
Para nosotros no:
El pensamiento no nace en la boca
Nace en el corazón del corazón.

Nosotros repudiamos
La poesía de gafas oscuras
La poesía de capa y espada
La poesía de sombrero alón.
Propiciamos en cambio
La poesía a ojo desnudo
La poesía a pecho descubierto
La poesía a cabeza desnuda.

No creemos en ninfas ni tritones.
La poesía tiene que ser esto:
Una muchacha rodeada de espigas
O no ser absolutamente nada.

Ahora bien, en el plano político
Ellos, nuestros abuelos inmediatos,
¡Nuestros buenos abuelos inmediatos!
Se refractaron y se dispersaron
Al pasar por el prisma de cristal.
Unos pocos se hicieron comunistas.
Yo no sé si lo fueron realmente.
Supongamos que fueron comunistas,
Lo que sé es otra cosa:
Que no fueron poetas populares,
Fueron unos reverendos poetas burgueses.

Hay que decir las cosas como son:
Sólo uno que otro
Supo llegar al corazón del pueblo.
Cada vez que pudieron
Se declararon de palabra y de hecho
Contra la poesía dirigida
Contra la poesía del presente
Contra la poesía proletaria.

Aceptemos que fueron comunistas
Pero la poesía fue un desastre
Surrealismo de segunda mano
Decadentismo de tercera mano
Tablas viejas devueltas por el mar.
Poesía adjetiva
Poesía nasal y gutural
Poesía arbitraria
Poesía copiada de los libros
Poesía basada
En la revolución de la palabra
En circunstancias de que debe fundarse
En la revolución de las ideas.
Poesía de círculo vicioso
Para media docena de elegidos:
«Libertad absoluta de expresión».

Hoy nos hacemos cruces preguntando
Para qué escribían esas cosas
¿Para asustar al pequeño burgués?
¡Tiempo perdido miserablemente!
El pequeño burgués no reacciona
Sino cuando se trata del estómago.

¡Qué lo van a asustar con poesías!

La situación es ésta:
Mientras ellos estaban
Por una poesía del crepúsculo
Por una poesía de la noche
Nosotros propugnamos
La poesía del amanecer.
Este es nuestro mensaje,
Los resplandores de la poesía
Deben llegar a todos por igual
La poesía alcanza para todos.

Nada más, compañeros
Nosotros condenamos
-Y esto sí que lo digo con respeto-
La poesía de pequeño dios
La poesía de vaca sagrada
La poesía de toro furioso.

Contra la poesía de las nubes
Nosotros oponemos
La poesía de la tierra firme
-Cabeza fría, corazón caliente
Somos tierrafirmistas decididos-
Contra la poesía de café
La poesía de la naturaleza
Contra la poesía de salón
La poesía de la plaza pública
La poesía de protesta social.
Los poetas bajaron del Olimpo.

¡Qué tontería!, Un calamar escriptor

¡Qué tontería!

(José A. Ramírez Lozano)

¡Qué tontería

un calamar aprendiendo

caligrafía!

¿No ves que ensucias la plana

marina con tus borrones

y confundes a los buques

con faltas de ortografía?

Más te valía

haber abierto

una buena tintorería.

Podem escoltar el poema, amb la veu d'una xiqueta, punxant ací.

La il·lustració és d'Yolanda Mosquera.

Alba y Mayo. Poesia Infantil i Juvenil: col·lecció de llibres d'Ediciones de la Torre

Són poques les vegades que trobem tota una col·lecció de poesia infantil que té un contingut complet digne de recomanar. La "col·leccionitis", en general, no ens agrada; dintre d'una mateixa col·lecció solen haver-hi autors i il·lustradors molt interessants i altres un poc més fluixos. Cal fer una bona tria dels llibres, amb independència de tenir que seguir o no la col·lecció. L'efecte col·leccionita es sol donar molt a les biblioteques, públiques i escolars, i de vegades també en les familiess (els pares van comprant i comprant fins que s'acabe la col·lecció i de vegades ni tan sols els lligen els llibres fins que aquesta col·lecció no està tancada).

En aquest cas, i fent el contrari d'allò que comentavem abans, us volem recomanar la col·lecció Alba y Mayo-Poesia Juvenil, d'Ediciones de la Torre. Una col·lecció que s'inicia en 1979, així que porta ja 30 anys. Podem trobar la crème de la crème de la poesia, amb una selecció magnífica dels poemes. Cada llibre està dedicat a un poeta i en tots els llibres podem trobar una introducció que fa referència a la vida i obra del poeta junt a un eix cronològic. També cal dir que molts d'aquest llibres, malgrat titolar-se, per exemple, Luís Cernuda para niños, la poesia va més adreçada als lectors juvenils que infantils. Tal vegada siga la paraula "niños" la que done pas a confusió.

La col·lecció ja té 44 títols i podem trobar, entre altres, a Lope de Vega, Góngora, Quevedo, San Juan de la Cruz, Bécquer, Miguel Hernández, Carmen Conde, Nicolás Guillem, Castelao, García Lorca, Rosalia de Castro, Juana de Ibarbourou, Pedro Salinas, Blas de Otero, Vicente Aleixandre, ... De entre tots els llibres de la col·lecció hi ha quatre d'ells que, en lloc de ser d'un sol poeta, són poemes col·lectius d'una època: Romancero para niños, Cancionero para niños, Generación del 27 para niños i Poesia del Siglo de Oro para niños.

El format dels llibres, les il·lustracions i la selecció de poemes fa que els llibres siguen ideals per als lectors juvenils i un material poètic fantàstic per a les biblioteques.

Ara la col·lecció ha donat un tomb i els llibres que van editant-se tenen un altre format, amb il·lustracions en color, tapes dures i una selecció de poemes més adreçades als lectors infantils. Pasa a titolar-se "... para niños y niñas y otros seres curiosos". Ens agrada aquesta nova línia de la col·lecció. S'han publicat:

-Miguel Hernández

-Federico García Lorca

-Antonio Machado

-Rafael Alberti

Esperem que continue i que, a més, diversifiquen els poetes -aquests quatre poetes, junt a Juan Ramón Jiménez, són uns clàssics de totes les col·leccions de poesia infantil- per anar fent un bon fons.

Us recomanem la col·lecció, sencera, sense dubte.

Horripilantario, llibre de poesia infantil d'Alma Velasco

Sempre ens alegrem quan surten noves i bones editorials que mimen el seu fons per a que els xiquets gaudeisquen de la lectura. Des de fa poc ha sortit l'editorial Fineo, una editorial mexicana però que podem adquirir els seues llibres en Espanya. Ja varem parlar d'ella i del seu llibre ¡Estela, grita muy fuerte! i hui volem recomanar-vos un llibre de poesia infantil: Horriplilantario.

Horripilantario és un poemari d'Alma Velasco i està il·lustrat per Juan Gedovius. Pel poemari van desfilant tota una colla de personatges horripilants, monstres coneguts perquè solen invair els malsons dels xiquets: bruixots, esquelets, gats negres, fantasmes, ogres, vampirs, bruixones, mòmies, zombis, dracs... Poemes que segueixen el joc dels límericks anglesos.

El lobo y la luna

Todos saben que el lobo se enamora

de la luna nocturna... soñadora,

aunque ella lo desprecia

cuando su aullido arrecia.

¡Prefiere una guitarra muy sonara!

Com us hem dit els personatges són horribles, però els poemes són magnífics, amb molt d'humor i tendresa. Desprès de llegir els versos d'Alma sents simpatia pels monstres. Un poemeta per a cada personatge, un somriure darrere de cada il·lustració. Un llibre que us recomanem per a que els menuts i joves juguen amb els versos i s'animen també a crear nous poemes. Molt bó!

Fantasia, curtmetratge poètic de Kunio Kato

Deixar volar la fantasia pareix senzill, però en aquest món que vivim tan manipulat sembla que està un poc complicat. La fantasia s'alimenta de històries, de poesia, de imatges i cal que tots els dies la mimem un poquet, els adults i els xiquets. Des d'un punt de vista pragmàtic, la fantasia té molt a veure amb la inteligència emocional i des d'una vessant més poètica la fantasia és la base de tot un món interior que pot manifestar-se i exterioritzae-se a travès de la ciència, de les arts, del nostre dia a dia...

Per a la dosi de fantasia de hui, us proposem que mireu aquest vídeo animat de Kunio Kato -que va rebre l'Oscar 2009 al millor curtmetratge d'animació per La casa de los cubos pequeños-. Aquest jove nipó diu que li encanten les històries curtes i il·lustrar poemes. Fantasy és una bona prova del que fa: cinc històries molt breu que són pura poesia i on la fantasia impregna les imatges. És preciós! Esperem que us agrade tant com a nosaltres.

Fomentem la creativitat amb poesia i il·lustració. Podeu veure'n més al blog de Pinzellades al món -que també edita la biblioteca.

Què és poesia? Gabriel Aresti

POESIA
(Gabriel Aresti)

Diran
que això
no és
poesia,
però
jo els diré
que la poesia
és
un martell.

La traducció és de Toni Strubell. La il·lustració és de Leah Palmer Preiss.

Nit de Joves Poetes a Barcelona: 22, 23 i 25 de maig

Faig gustosament de missatgera: dins de les diferents activitats que s'estan organitzan a Barcelona al voltant de la poesia, esteu tots invitats, per Sílvia Bel, a gaudir d'una bona colla de joves poetes i de la seua obra. Sota el títol de Nit Joves Poetes tindreu l'oportunitat de comprovar, in situ, que està coent-se en poesia per casa nostra.

Estem un poc lluny per a poder anar-hi, però els desitgem molt de públic i una gran festa on tothom es divertisca al ritme de la bona i juvenil poesia. Animeu-se a anar! S'ho passareu molt bé!

La lluna: farmacopoesia màgica per a malalties de l'esperit

Ai, la lluna i el seu encís... És com una gota de màgia que s'espolça a les nits. Però el que tal vegada no sabeu és que la lluna també cura; clar, en funció de la malaltia s'ha de prendre d'una o d'altra manera -això si, sense prescripció mèdica, ta sols per prescripció anímica-.

La luna

(Jaime Sabines)

La luna se puede tomar a cucharadas

o como una cápsula cada dos horas.

Es buena como hipnótico y sedante

y también alivia

a los que se han intoxicado de filosofía.

Un pedazo de luna en el bolsillo

es mejor amuleto que la pata de conejo:

sirve para encontrar a quien se ama,

para ser rico sin que lo sepa nadie

y para alejar a los médicos y las clínicas.

Se puede dar de postre a los niños

cuando no se han dormido,

y unas gotas de luna en los ojos de los ancianos

ayudan a bien morir.

Pon una hoja tierna de la luna

debajo de tu almohada

y mirarás lo que quieras ver.

Lleva siempre un frasquito del aire de la luna

para cuando te ahogues,

y dale la llave de la luna

a los presos y a los desencantados.

Para los condenados a muerte

y para los condenados a vida

no hay mejor estimulante que la luna

en dosis precisas y controladas.

La il·lustració és de Wayne Anderson

Poesia al fondo del mar, poema de Yolanda Reyes

Balada del fondo del mar

(Yolanda Reyes)
No hay silencio profundo

en el fondo del mar

las criaturas marinas

parlotean sin cesar.

Imagina una selva

con su ruido animal,

imagínate el caos...

de una inmensa ciudad.

Las ballenas ensayan

sus canciones de amor,

sus lamentos profundos

van volando hasta el sol.

Y los peces pequeños

y el feroz tiburón

y los pulpos gigantes,

todos tienen su voz.

Hay medusas, cangrejos,

hay estrellas de mar,

y hay delfines rosados

que no paran de hablar.

Se oyen gritos, gemidos,

se oye el agua vibrar,

se oye el viento silbando

y la tierra al girar.

Se oyen muchas historias

en el fondo del mar.

Las sirenas las cuentan

con un triste cantar.

Y los barcos hundidos,

con corazas de sal,

son fantasmas que arrullan

desde el fondo del mar.

La il·lustració és de Javiera Donoso Romo.

Canciones de cuna para dormir cachorros: llibre de poemes per a dormir bebés

Canciones de cuna para dormir cahorros amb poemes infantils per a dormir als xiquets. La seua autora és Silvia Schujer i està editat per Atlántida (Argentina), però el podem adquirir ací.

Silvia escriu aquest poemari quan naix la seua neta i, com que el seu fill és compositor, els poemes podem escoltar-los també en cançó. La responsable de la música és Julieta Szewach. Un CD acompanya el llibre per arrodonir-ho.

Tot un grapat d'animals i nadons que necesiten que els bressolen amb les paraules i les cançonetes per a poder dormir, com els nostres bebés. Un llibre de poesia infantil del que gaudiran els nadons i els primers lectors. Versos amb molta musicalitat on cada animal té un ritme. Us fiquem uns quants dels poemes que aprèixen al llibre per a que feu un tastet (es recomana llegir-lo amb relax, llum suau i bon ritme):

¿Donde duerme el búho?

¿Donde duerme el búho?

¿Donde el caracol?

¿Donde duerme el viento,

La lluvia y el sol?

¿Donde duerme el agua?

¿Donde las abejas?

¿Dentro de casa

Duerme la almeja?

Y la luz del día

Que la noche esconde:

¿a que hora se acuesta?

¿Cómo?¿cuando?¿donde?

¿Donde duerme el pasto

donde, un avestruz?

¿Donde duermen todos

los bichos de luz?

¿En qué cuna llora

Con que cosas sueña

La vieja paloma y

El bebe cigüeña?

Y la luz del día

Que la noche esconde

¿A que hora se acuesta?

¿Cómo?¿cuando?¿dónde?

Yo me lo pregunto

pero no contesta

mi bebé en la cuna

sueña la respuesta.

Arroró elefante

Arroró elefante

Grande como el mar

Un colchón de oleaje

Te ayuda a soñar.

Arroró elefante

Que con tanto espacio

Los mejores sueños

Llegaran despacio

Cerrá tus ojitos

En cunas saladas

Que la noche inmensa

Parece agotada.

Cerrá tus orejas

Y por un instante

Que el viento te acune

Con mano gigante

Arroró elefante

Grande como el mar

Un colchón de espuma

Te ayuda a soñar.

Este era un conejo

Este era un conejo

que no se dormía:

de noche esperaba

que llegara el día

su abuela coneja

le cantaba así:

conejito es hora

de ir a dormir

si cerrás lo ojos

brotará en tu almohada

una zanahoria

muy anaranjada.

Y cuando despertés

Y no este la luna

Veras la sorpresa

Que creció en la cuna.

Este era un conejo

Que no se dormía:

De noche esperaba

Que llegara el día

Pero de repente

Se acabó la historia

Y el conejo sueña

Con la zanahoria.

Sueña como sueñan

Los conejos nietos

Con las dos orejas

Y el bigote, quietos.

Sueña como sueñan

Todos los conejos,

Con la abuela cerca

Y los miedos lejos.

*

Con pijama y camisón

Una vaca va a acostarse

con pijama y camisón

que larga ha de ser la noche

para esta vacación

la vaca se pone guantes

un rulero y un batón

cuatro chancleta de goma

y unas medias de algodón

y de pronto se ha dormido

con su gorro cascabel,

sobre una colcha de pasto

y una almohada de clavel.

Que no despierte la vaca

De su dulce vacación,

Que se callen las estrellas,

Que se apague la canción,

Que se callen las estrellas,

Que se apague la canción.

*

Sueño de cocodrilo

Duermen ya los cocodrilos

Sueños que vienen de lejos,

Duermen búhos, lagartijas

Ranas, sapos y conejos.

Duerme el sol tranquilamente

Sobre una estrella amarilla;

Duermen peces y lechuzas

Y los sauces de la orilla.

Duermen pájaros y grillos

Caracoles, mariposas;

Sueñan patos y zorrinos

Comadrejas y babosas.

Todos duermen en la tierra

Tibia noche los acuna;

Solo el cielo esta despierto

Por mirarse en la laguna.

Una endevinalla per a jugar en les nits primaverals / Una adivinanza para jugar en las noches primaverales

Soy una triste mujer,

de cuerpo y alma privada,

y sólo me dejo ver

con negro manto tapada;

tengo mil apasionados

que me esperan impacientes,

unos como enamorados,

otros como delincuentes.

A todos la ayuda mía

les presto sin resistencia,

pero cuando llega el día

se me acaba la paciencia.

[La noche]

Què és, què no és? L'endevinalla és de Bonifacio Gil, del seu llibre Cancionero infantil -editorial Taurus, 1981-.

La il·lustració és de M. Patrizio.

Poesia encantada, llibre de poesia infantil

L'editorial De la Torre, dins la seua col·lecció Alba y Mayo, acaba d'editar el llibre Poesía encantada, de José González Torices.

Composicions breus, directes i de ressonància tradicional. Versos i poemes que fàcilment susciten emocions entre els lectors infantils. Des dels poemes-joc als poemes-conte. Títols com El cuidador de nubes, La niña inmigrante, Belén de arena i La escuela de don Kirikí foemen part d'aquest poemari.

El llibre està il·lustrat per Fernando Noriega.

Ara que quasi estem preparant les lectures de l'estiu val la pena començar a prendre nota d'aquest llibre per a recomanar-ho com a lectura estiuenca.

El meu fill té la gràcia... poema d'un pare al seu fill

Que guaï que una cançó popular ens motive a escriure un poema, sobretot si els versos sorgeixen des del fons del sentiment d'un pare al seu fill. La cançoneta la coneixem tots: El meu xiquet és l'amo del corral i del carrer / de la figuera i la parra i de la flor del taronger -cançoneta de bressol molt popular pel País Valencià-. D'aquesta lletra surt un poema preciós que us invitem a llegir. Molt de sentiment i imaginació. El poema és de Joan Carles Ortega, a qui animem a seguir escrivint nous poemes.

El meu fill té la gràcia...

(Joan Carles Ortega Berenguer)

El meu fill té la gràcia
de la flor del taronger,
de les fulles de la farra
i de la vitalitat del paper:
escriu amb tota l’ànima
per als qui venen després,
sap triar la metàfora
i tessar l’argument.

Si l’afrontes, t’enxampa,
si el beses, t’encén:
el meu fill és aigua brava
d’un toll d’aiguardent;
juga al “pot tirat” de la Paraula
amb els esperits del Vent;
té més vista que una àliga
encara que el vegeu dorment.

El meu fill és lluna blanca
damunt d’un cim permanent;
si hi ha boira, l’escampa,
si rellampa, és molt valent;
el meu fill és estima franca
i té l’empatia de l’Innocent;
la seua imaginació s’enjogassa
quan cal dir quelcom potent.

El seu cor es torna magrana
si algú necessita aliment.

La il·lustració és de Kareena Zerefos.

Adéu i fins sempre: Mario Benedetti

Adéu a un gran poeta. Ens resta la seua magnífica i compromesa poesia, una empremta que mai oblidarem.

Chau número tres

(Mario Benedetti)

Te dejo con tu vida
tu trabajo
tu gente
con tus puestas de sol
y tus amaneceres.

Sembrando tu confianza
te dejo junto al mundo
derrotando imposibles
segura sin seguro.

Te dejo frente al mar
descifrándote sola
sin mi pregunta a ciegas
sin mi respuesta rota.

Te dejo sin mis dudas
pobres y malheridas
sin mis inmadureces
sin mi veteranía.

Pero tampoco creas
a pie juntillas todo
no creas nunca creas
este falso abandono.

Estaré donde menos
lo esperes
por ejemplo
en un árbol añoso
de oscuros cabeceos.

Estaré en un lejano
horizonte sin horas
en la huella del tacto
en tu sombra y mi sombra.

Estaré repartido
en cuatro o cinco pibes
de esos que vos mirás
y enseguida te siguen.

Y ojalá pueda estar
de tu sueño en la red
esperando tus ojos
y mirándote.

Sueños, nou llibre de poesia infantil d'Antonia Ródenas

Estem d'enohorabona, demà es presenta un nou llibre de la poeta villenera Antonia Ródenas. Sueños és el seu títol, que està editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la seua col·lecció Sopa de Libros. La presentació tindrà lloc el proper dimarts, 19 de maig, a lels 18:30 de la vesprada, en la Sala Ámbito Cultural de El Corte Inglés d'Alacant (5ena Planta).

Sueños és un llibre que ens endinsa a l'imaginari infantil, tot ple personatges que poblen els somnis dels xiquets: princeses, fades, sirenes... Imaginar i somiar. Tancar els ulls i desitjar que allò que veiem en els nostres ulls interiors es materialitze. Poemes senzills i encantadors. Un llibre rodó per a difondre la poesia infantil.

Les il·lustracions de Carme Solé Vendrell fica la pinzellada de color als somnis poètics.

Aquest és un dels poemetes que podem llegir al llibre:

Cuando cierre los ojos,

con mis alas grandes

echaré a volar...

Y pintaré nubes

naranjas y azules.

Taller de poesia en Madrid, la asistencia es gratuita

No, no hi ha moltes coses que siguen gratuïtes, però us informem, a tots els que viviu en Madrid o prop de Madrid, que podeu participar en un taller de poesia que impartirà Leo Zelada, com hem porgut llegir al seu blog Diario de un dragón. Animeu-se a participar! Comença este proper dilluns, dia 18 de maig.

Reproduïm la notícia pel seu interés. Felicitacions per la iniciativa!

A propuesta de algunos amigos poetas he decidido sacar un taller de poesía. Va a ser un taller diferente y más abocado a la enseñanza de técnicas y el conocimiento de escuelas literarias. No se enseñara a escribir, ni se variara sus estilos. Simplemente aprenderán las herramientas para poder mejor escribir literatura.El Taller será gratuito. Pero lo que si voy a pedir es compromiso. Que vayan todos los lunes. Los talleres se harán una vez por semana. Cada sesión de dos horas. Estudiaremos a los poetas malditos franceses, la generación Beat norteamericana, poesía latinoamericana actual, la dinastía Tang. Bashio y el haiku, poesía Árabe clásica. Enseñanza de la segunda persona, monologo interior, estructura discontinua, etc.Empezara el lunes 18 de mayo en Madrid. Los que deseen participar deben algunos textos poéticos de su autoría. Así como una pequeña ficha biográfica. Enviar sus poemas a este mail: leozelada@yahoo.comSaludos.

I comencem per gaudir d'un dels poemes de Leo Zelaya:

Poética

(Leo Zelaya)

I

Has despertado con el rozar de un ratón por encima de tu cabeza y te estremeces -joven escritor-hasta el ultimo vello de tu cuerpo:

¡mas un roedor que se desliza agazapado entre tus cabellos,! ¡ es solo un roedor buscando a otro roedor!.

II

Siempre hay una banca vacía para reposar la soledad del poeta. En los claustros de la pontificia catedral se desliza como dragón sigiloso el bardo tratando de ocultar su inmanente presencia.

Duro es entonces el trabajo del aedo,cincelar fonemas en hermosas gemas de mampostería, atrapar imágenes como mariposas de colores a lo eterno: revelaciòn ataraxia, energía esencial, puro conocimiento.

La poesía es sólo un texto

III

Amarga es la vida de un poeta

mientras escribe soterrado en el averno

aquí el Azul de Darío es el cielo gris de Lima y

Adán el atardecer "el crepúsculo más

hermoso del mundo.

-mediodía y soy la noche-

converso con un genio incomprendido

que lúdico me muestra sus bocetos,

él intuye ,mi callada amargura, mi depresión profunda

con historias insólitas y bromas

extravagantes me hace sonreír

la ironía de Borges no llega alcanzar su sabiduría.

Las calles en "quillca" despiden un antiguo

esplendor

cada balcón esconde un verso de Vallejo,

de Pinglo una canción, mas no una noche estrellada:

"El poeta és, el poema y la desesperaciòn"

La il·lustració és De Prada.

Poemes infantils en "Què llegeixes?"

Ja hem parlat en altres post del lloc Què llegeixes? i hui us volem mostrar un exemple concret de com el foment de la lectura -per això aquest blog és ideal i us recomanem que s'apunteu- porta a l'escriptura. Un grups de xavals han penjat un poema col·lectiu, preciós, que us invitem a llegir.

Poema dels quellegistes

(Malenusky, Nin@, Senpai, Marta Pozo i Lunndrache)

Hi havia una vegada, en un fòrum d'internet

una colla interessada, en escriure un poemet.

No podien parar de riure, no sabien com començar,

calia que algú comencés a escriure, per poder-lo continuar.

Malenusky, molt valenta el va estrenar

i el començament genial va quedar;

no sabien de què podria anar,

i al final, el poema anaven explicant.

I estrofa a estrofatots anaven escrivint,

uns amb molta vergonya

però amb grans ànims,

però el poema anava seguint.

Tothom, amb gran modèstia

ja es començava a animar;

i el poema, com una béstia

anava creixent sense parar!

No era una ratota, tampoc un ratpenat,

era una bestiota: un poema encadenat;

No acabava mai de crèixer, no es podia aturar;

el poeta l'haurà de péixer si no el volem matar.

El millor volem que sigui,

a campionats el portarem,

i tothom qui vulgui i pugui

un trosset en podrà fer.

Al final tan llarg quedava, que al portar-lo al campionat

el jutge en veure que no l'acabava, el va deixar desqualificat

pobre nois pensaven els altres, tan bonic que l'havien fet!

i van inundar d'e-mails i de cartes, aquell fòrum d'internet.

I en veure tantes cartes

i e-mails dels candidats,

aquells nois decidiren

continuar aquell poema desqualificat.

Ja té lletres i sentiments, que el van creixent:

tu, poema que avui d'aquí sorgeixes valent,

deixa't endur pel vent i per la rosada;

i tu, petit, creix tant com una muntanya nevada.

I quan algú, amb un punt i final,

deixideix i acabar el poema triomfal;

un petó i somriure, l'acomiadarem,

i un altre poema, encara millor començarem.

La il·lustració és de Kathy Pollak

Il·lustracions per a "Diario de un poeta reciencasado" de Juan Ramón Jiménez

Si vas de prisa,

el tiempo volará ante ti como una

mariposilla esquiva.

Si vas despacio,

el tiempo irá detrás de ti,

como un buey manso.

JR Jiménez

La Consejería de Cultura andalusa ha organitzat, dins de la Fira del Llibre de Sevilla, l'exposició Diario de un poeta reciencasado, del poeta Juan Ramón Jiménez, amb il·lustracions de Jacobo Pérez-Enciso, que es pot visitar fins al dia 24 de maig en la Plaza Nueva.

La mostra inclou 26 il·lustracions recollides en la primera edició mundial il·lustrada de la famosa obra de Juan Ramón Jiménez Diario de un poeta recien casado, i en aquest cas és el segon títol de la col·lecció Poetas y ciudades -l'any passat es va publicar Poeta en Nueva York, de García Lorca- , que dirigeix Pedro Tabernero. L'obra ens transporta a una visió gràfica molt interessant i innovadora, mesclant el grafisme naïf i expressionista, molt proper a l'ànima del poeta, a la vegada que ressalten la modernitat de l'obra.

El llibre compta amb el patrocini de la Junta d'Andalusia, la Fundació Alisos, el Trieni Zenobia JRJiménez 2006-2008, els hereus del poeta, el Centre d'Estudis Andalusos i The Hispanic Society of America.

Així, podem gaudir de l'exposició i de la contemplació de les il·lustracions al llibre, tot llegint la poesia de Diario de un poeta reciencasado:

¡Qué cerca ya del alma

lo que está tan inmensamente lejos

de las manos aún! Como una luz de estrella,

Como una voz sin nombre

Traída por el sueño, como el paso

De algún corcel remoto

Que oímos, anhelantes,

El oído en la tierra;

Como el mar en teléfono (…)

La casa, un poema infantil d'animals

LA CASA

(Liliana Cinetto)

La casa de la jirafa

no tiene techo

para asomar la cabeza

sin que se le arrugue el cuello.

La casa de la tortuga

es paseandera

pero nunca camina.

Siempre la llevan.

En la casa del pingüino

no hay heladera.

Hace tanto frío adentro

como afuera.

En la casa de los peces

no usan paraguas

porque aunque llueve les gusta

mojarse siempre la cara.

Y en la casa del ciempiés

hay muchas puertas.

Mientras salen veinte pies

los otros ochenta entran.

La il·lustració és de Gwen Keraval

Completamente viernes, poesia de Luís García Montero

Completamente viernes

(Luís García Montero)
Por detergentes y lavavajillas,

por libros ordenados y escobas en el suelo,

por los cristales limpios, por la mesa

sin papeles, libretas ni bolígrafos,

por los sillones sin periódicos,

quien se acerque a mi casa

puede encontrar un día

completamente viernes.
Como yo me lo encuentro

cuando salgo a la calle

y está la catedral

tomada por el mundo de los vivos

y en el supermercado

junio se hace botella de ginebra,

embutidos y postre,

abanico de luz en el quiosco

de la floristería,

ciudad que se desnuda completamente viernes.
Así mi cuerpo

que se hace memoria de tu cuerpo

y te presiente

en la inquietud de todo lo que toca,

en el mando a distancia de la música,

en el papel de la revista,

en el hielo deshecho

igual que se deshace una mañana

completamente viernes.
Cuando se abre la puerta de la calle,

la nevera adivina lo que supo mi cuerpo

y sugiere otros títulos para este poema:

completamente tú,

mañana de regreso, el buen amor,

la buena compañía.

10 endevinalles infantils / 10 adivinanzas infantiles

Amb motiu dels dèu anys de les endevinalles de Llorenç Giménez, l'editorial Tàndem ha publicat un nou llibre: 10 Endevinalles infantils (en castellà, 10 adivinanzas infantiles). En aquest cas els autors són alumnes de primer d'Educació Primària i les il·lustracions són de Montse Gisbert i Carmela Mayor.

El llibre és producte d'un concurs que organitzà Tàndem entre les escoles valencianes i les 10 endevinalles guardonades són les que ara podem llegir. Igual que l'anterior llibre, en cada plana trobem una endevinalla que es descobreix quan despleguem el dibuix.

Un llibre divertit, on les il·lustracions i el text estan molt ben lligades i amb bon humor. Fantàstic per a jugar amb les endevinalles

Credo poético / Credo poètic: poesia d'Antonio Gómez Yebra

Comparteisc amb tots vosaltres el contingut del poema d'Antonio Gómez Yebra: Credo poético, que la revista Lazarillo va publicar. Jo també crec en la poesia infantil seguint els versos del poeta. Un poema preciós.

Credo poético

(Antonio Gómez Yebra)

Creo en la poesía infantil,
alma todo poderosa,
creadora de mundos sin medidas
para la Tierra, el cielo y sus estrellas.

Creo en sus destinatarios naturales,
los que aún no han perdido la inocencia,
los que esperan el verbo que alimente
sus espíritus jóvenes y vírgenes,
y en los que como ellos aún intentan
recuperar su infancia cada día
o los que sueñan que pueden obtenerla.

Creo en la poesía infantil,
la que escriben en todas latitudes
los mejores ejemplos de esta especie
que hemos dado en llamar el ser humano.

Creo en quienes, contra todo,
huracanes, tormentas y mareas,
dignifican el género esforzándose
por verter en sus versos mil ideas.

Creo en quienes no simplifican
la poesía dedicada a los menores,
en quienes no se conforman
con hacer en sus versos sólo rima,
sólo ritmo, o palabras sin aliento.

Creo en esos hombres y mujeres
que investigan conscientes y gozosos
los motivos, los ámbitos, los temas
que los niños prefieren, necesitan
o buscan sin saberlo en los poemas.

Creo en la poesía desenfadada,
en la lúdica, clara, en la ligera,
la que nunca defrauda, pues no engaña,
la que al final profundiza
a pesar de su frágil apariencia.

Creo en la fértil fantasía,
la que trota sin riendas, la que salta
por encima de todas las barreras,
la que busca salirse de la norma,
de la horma y la forma, la que altera
los espacios y el tiempo, la que logra
desasirse del lodo, la que juega,
transgresora de límites, con todo,
porque todo, en el fondo, es su materia.

Creo en quien crea emociones,
en cualquier promotor de otras vivencias,
en quien hace brotar en algún niño
sensaciones amables, o potencia
su visión diferente de las cosas,
que no son como todo el mundo piensa.

Creo en quien activa la memoria,
en quien pone en acción la inteligencia,
en quien muestra caminos, en quien siembra
para no ver el fruto, en quien aloja
en las mentes más limpias, inquietudes,
en quien abre sus bocas, sus oídos
t ante el mundo infinito los despierta.

Creo en el niño, en el hombre,
creo en cualquiera
que en algunos instantes de su día
deja todo por ser sólo poeta.

La il·lustració és d'Anne Siems.

La poesia: viure, sentir, imaginar... poetitzar

Gràcies al blog Capazos hem pogut gaudir d'aquest vídeo on es parla de la poesia: què és la poesia? què és un poeta? com veure el món amb els ulls de la poesia? com ensenyar poesia?

Us recomane que li doneu una mirada. Les seqüències del vídeo estan tretes de la pel·lícula El tigre y la nieve.

Rodolins: recomanar un llibre amb rodolins, activitat de presentació d'un llibre

Hi ha moltes maneres de presentar llibres als xiquets, però trobem que Carles Cano n'ha trobat una força original,: presentar rimant. Animals rimats és una bona selecció de llibres d'animals, la majoria àlbums il·lustrats per als lectors infantils, on cada llibre es presenta amb una rima.

Conten que una vegada un bou
es va casar amb una nou.

No li agradava ni res
perquè rimava ho va fer.

Així són els animals rimats
una mica destrellatats.

Són dos pàgines de l'últim número de la revista de literatura infantil i juvenil Faristol (n. 63, març de 2009). Cabres, mosques, vaques, formigues, rates, porquets... un rodolí per a presentar i recomanar cadacun dels llibres. Molt divertit, diferent, lúdic i interessant. Doneu-li una ullada i ho comprovareu.

Nosaltres podem fer el mateix a classe: presentar un llibre amb un o més rodolins, fer-ho atractiu amb unes gotestes de poesia. Si cada alumne fa un rodolí del seu llibre preferit tindrem un poemari-bibliogràfic de la classe. Es pot, per exemple, escanetjar les portades i en word ficar la portada, amb les dades bibliogràfiques del llibre, el nom de l'alumne que el recomana i el seu rodolí. Després ficar-ho en un raconet de la biblioteca de classe o de la biblioteca escolar per a que altres alumnes puguen llegir les recomanacions. O bé formar un llibre amb totes les recomanacions i rodolins i passar-ho als pares, doncs en realitat és com una guia de lectura que pot servir per a tota la classe.