29.11.13

Padre, de Juan Gelman: poesia contra la injustícia social


Padre,
desde los cielos bájate, he olvidado
las oraciones que me enseñó la abuela,
pobrecita, ella reposa ahora,
no tiene que lavar, limpiar, no tiene
que preocuparse andando el día por la ropa,
no tiene que velar la noche, pena y pena,
rezar, pedirte cosas, rezongarte dulcemente.

Desde los cielos bájate, si estás, bájate entonces,
que me muero de hambre en esta esquina,
que no sé de qué sirve haber nacido,
que me miro las manos rechazadas,
que no hay trabajo, no hay,
bájate un poco, contempla
esto que soy, este zapato roto,
esta angustia, este estómago vacío,
esta ciudad sin pan para mis dientes, la fiebre
cavándome la carne,
este dormir así,
bajo la lluvia, castigado por el frío, perseguido
te digo que no entiendo, Padre, bájate,
tócame el alma, mírame
el corazón!,
yo no robé, no asesiné, fui niño
y en cambio me golpean y golpean,
te digo que no entiendo, Padre, bájate,
si estás, que busco
resignación en mí y no tengo y voy
a agarrarme la rabia y a afilarla
para pegar y voy
a gritar a sangre en cuello

(Juan Gelman / Kent Williams, il.)

28.11.13

Retahílas de cielo y tierra: llibre de poesia infantil de Gianni Rodari amb moltes tirallongues


L'editorial SM, dins de la seua sèrie Rodari, acaba d'editar el llibre de poesia infantil Retahílas de cielo y tierra.

Gaudir dels poemes d'un clàssic com Gianni Rodari sempre és una aposta segura per passar-ho bé.  És que la força d'aquest autor, l'extraordinària sensibilitat del llibre, la seua original càrrega poètica fa que estem davan d'un llibre fenomenal. A més, les il·lustracions del Tomás Hijo, ens embarquen en tota una aventura  per a tots i casdascun dels nostres sentits. 

Escoles per adults, punts orgullosos, olors dels oficis, números que s'enfaden i es desenfaden,pèl-rojos que apareixen en un betlem, ... poemes plens d'humor i enginy que magníficament ha traduït Miguel Azaola. Un llibre del que cal prendre bona nota per a regalar o regalar-se'n.

Us fiquem un tastet:

La escuela de los mayores
(Gianni Rodari)

También van los mayores a la escuela
cada día del año, aunque les duela.

En su aula no hay pupitres ni tinteros,
ni pizarras, ni tizas, ni punteros,

y tienen problemones infinitos
que han de solucionar ellos solitos:

"Con este sueldo habría que pagar
casa, comida y un mes junto al mar".

Hay otros que los dejan turulatos:
"Reducir más los gastos en zapatos".

Y deberes que pasan de la cuenta:
"Calcular el impuesto de la renta".

*

Los olores de los oficios
(Gianni Rodari)

Los oficios tienen también sus olores:
yo sé que a tierra huelen los labradores,
que el mono del mecánico huele a grasa
y que el tendero huele a uvas pasas,
que los pintores huelen a pintura
y los panaderos a harina pura,
que la bata blanca que lleva el doctor
huele a medicina, ¡qué buen olor!
Y el gandul que solo echa la siesta
nunca huele a nada, pero siempre apesta.

*

El dictador
(Gianni Rodari)

Un minúsculo puntito,
muy soberbio e iracundo,
gritaba: "¡Después de mi
solo queda el fin del mundo!"

Las palabras protestaron:
"Este chico está fatal;
no es más que un punto y aparte
y se cree el punto y final".

Lo dejaron solo en medio
de la página, chillando,
y una línia más abajo
el mundo siguió girando.
 

27.11.13

Abecedario del cuerpo imaginado: presentació del llibre de haikus de Mar Benegas a la Biblioteca de Cocentaina


Demà dijous, dia 28 de novembre de 2013, a les 19:30 de la vesprada, es presenta a la Biblioteca Municipal de Cocentaina el llibre de haikus Abecedario del cuerpo imaginado, de l'editorial A buen paso. Contarem amb la presència de l'autora i poeta Mar Benegas i amb Jesús Ge.

Un llibre especial i magnífic per a regalar i autorregalar-se aquests nadals, tant pel seu contingut poètic com per les il·lustracions i enquadernació. Molt interessant per a joves de totes les edats (de 9 a 99 anys).

Esteu tots i totes invitades. No s'ho perdeu!!! Tenim l'oportunitat de gaudir de la paraula feta vers... envoltant el nostre cos amb el fil de la imaginació poètica.

Técnicas para construir poemas / Tècniques per a construir poemes

 

En tots aquests any del blog hem anat proposant-vos diferents activitats per a jugar amb la poesia i per a crear-ne. Llegir i escriure poemes va tot de la mà. L'escola és un lloc genial per a fomentar el gust per la poesia, per lleger-ne i escriure'n.

Si volem fer un taller de poesia infantil hem anat donant-vos algunes orientacions i ara us recomanem que llegiu aquest article, Técnicas para construir poemas. Pistes per crear un taller de poesia a la biblioteca escolar o a l'aula. L'article és del col·legi Juan de Vallejo -Burgos- i estem segures que els alumnes i mestres s'ho hauran passat superbé jugant i creant versos... poemant junts.

La il·lustració és d'Alan Magee

23.11.13

Cuando vienes... lloro: poema al desamor


Quan en l'amor es tanca la porta de la confiança  és quan comença el desamor i això, quasi sempre, ens dol; és aleshores quan bescanviem somriures per plors.

Cuando vienes
(Vijaya Mukhopadhyay)
Cuando vienes
llueve en mi corazón.
El dedo temblando como una brizna de hierba
cerró hace mucho tiempo las puertas abiertas
en profunda confianza.
Cuando vienes llueve
en mi corazón.

La il·lustració és de Nachan.

21.11.13

Cinco deditos... para jugar y cantar con la poesía


Juguem, juguem amb els cos i la poesia. Juguem amb les mans i cantem. Hi ha molts poemes i cançons infantils sobre les mans amb les que es divertim els adults amb els més menudets. Hui volem compartir amb vosaltres un altre poema on els dits són els protagonistes per a que no parem de jugar amb la poesia.

Cinco deditos,
como cinco hermanitos,
tengo en cada mano,
y todos tienen nombre
para llamarlos.

Pulgar, índice, corazón,
anular y meñique.

A ver quién se los sabe
y me los repite.

No hem pogut esbrinar l'autor/a de la il·lustració.

20.11.13

Una pregunta por punta: llibre de poesia infantil de Cecilia Pisos


Una pregunta por punta és un llibre de poesia infantil de Cecilia Pisos, amb il·lustracions de Montserrat Tobella que està editat per Everest. És un d'aquests llibres que faran les delícies dels bons lectors i lectores.

Colores
(Cecilia Pisos)

Si el enojo es rojo
y el brillo, amarillo,
¿quiere decir algo
el marrón de aquel grillo?
El blanco de la espuma
al blanco de la nube sube.
Y si la nube es negra,
¿es de nube o de tierra?
Y el color de la risa, ¿Cuál es?
El color de la pena, mirado al revés.

El llibre té més de 40 poemes que són a la vegada una sèrie de preguntes en els que van apareixent objectes, animals, llocs i un grapat de mons creats amb intel·ligència i tendresa i molta imaginació.  Els jocs de paraules, les construccions, els símils, les personificacions... estan plens de bellesa.

19.11.13

Omplim la tardor amb poesia: poemes de Lucia Ruiz, petita gran poeta



Si hi ha alguna cosa que ens superencanta és rebre de regal poemes, infantils i juvenils. Però encara ens agrada moltíssim més quan aquests poemes són de petits grans poetes. Obrir el correu i llegir-ne: tot un plaer!

Això ens ha passat amb els poemes que ens ha enviat Lucia Ruiz Migel, una xiconeta de 10 anys que estudia al col·legi Castell -en Calafell, Tarragona-. Dos bonics poemes sobre la tardor, molt interessants i amb força maduresa poètica. Lucia, estas feta tota una poetessa. Moltes gràcies per aquest preciós regal que ara comparteixo amb tots i totes les lectores del blog. T'anime a llegir molta poesia i a que continues escrivint-ne. Ja sap, ací tens un raconet on pots asseiar-te com a casa teua (moltes besadetes).

Mireu què xulos són:

Poema de novembre
(Lucia Ruiz Migel)

Lletres belles
volen i cauen
en versos, estrofes
i aquestes paraules...
El vent les agafa
i torna a pujar
perquè el poema
torni a començar...


El nou vestit de la Natura
(Lucia Ruiz Migel)
El nou vestit
s´ha fet la Natura
D´estació ha canviat
amb cura:
Sabates daurades
fan joc amb el vestit.
-I el barret?
-Ha quedat tot humit!
I la Natura va dir tot plorant:
-Ai, que l´estiu es va acabant!
Les il·lustracions són de Holly Hatman.

18.11.13

Book Speak! Poemes about books: llibre de poesia infantil en anglès de Laura Purdie


El llibre que hui us recomanem de poesia infantil està escrit en anglès: Book Speak! Poems about Books, de Laura Purdie Salas amb unes magnífiques i motivadores il·lustracions de Josée Bisaillon. Està editat en Clarion Books. És un llibre de poesia infantil que parla sobre els llibres (el poemari va guanyar el Premi del Llibre de Minnesota el 2012 i va ser nominat per al Premi Llibre de Poesia del rusc dels nens el 2013.

Salas ha creat una sèrie de 21 poemes de veus de llibres variats. Que varien en longitud i l'estil, per exemple, alguns poemes de rima i alguns estan en vers lliure; hi ha una gran varietat de punts de vista: un llibre advoca caràcter per ser alliberat, un índex es vanta de ser la millor part del llibre, parla de conflictes de ser necessari, però odiat, i moltes altres parts i els aspectes de la vida d'un llibre i la creació. El podem adquirir per internet o en llibreries especialitzades en anglès (Amazon, IberLibro, etc.)

Us fiquem un taster, en anglès i català:


Cliffhanger
(Laura Purdie)
I'm on a cliff--
far down I see
sharp rocks jut out,
waves wait for me.

I feel the edge
beneath my toe.
It's crumbling from
the harsh wind's blow.

Is this the end?

This breath my last?

Please, author, write

a sequel fast!

*

Trucant a tots els lectors
(Laura Purdie)

  Et vaig a explicar una història,
Et vaig a girar una rima.
Vaig a vessar algunes idees -
i anem a viatjar en el temps.
Poseu el controlador.
Apagueu el televisor.
Abandonar el ratolí i
simplement passar l'estona amb mi.
Prometo aventura.
Anem, fes un cop d'ull!
En un dia com avui,
no hi ha amic com un llibre.

Un interessant llibre per gaudir de la poesia i anar aprenent anglès.




If a Tree Falls
If a tree falls in the forest
with no ear to hear its fall,
does it make a cracklin thunder
or descend in silent sprawl?


If a book remains unopened
and no reader turns its page,
does it still embrace a story
or trap words inside a cage?

16.11.13

Lluvia de otoño: gotes de pluja amb poesia de Juan Ramón Jiménez

 

Està sent una tardor molt seca i sembla que ara, per fi, la pluja i el fred ens ha caigut damunt. Pluja de tardor, pluja fina que va enxopant la terra i l'esperit. Gotes de pluja que va calant-se, com llàgrimes, al nostre interior. Estem en tardor i gaudim de la poesia.

Lluvia de otoño

(Llueve, llueve dulcemente...)

... El agua lava la yedra;
rompe el agua verdinegra;
el agua lava la piedra...
Y en mi corazón ardiente,
llueve, llueve dulcemente

Esté el horizonte triste;
¿el paisaje ya no existe?;
un día rosa persiste
en el pálido poniente...
Llueve, llueve dulcemente.

Mi frente cae en mi mano
¡Ni una mujer, ni un hermano!
¡Mi juventud pasa en vano!
-- Mi mano deja mi frente... --
¡Llueve, llueve dulcemente!

¡Tarde, llueve; tarde, llora;
que, aunque hubiera un sol de aurora
no llegará mi hora
luminosa y floreciente!
¡Llueve, llora dulcemente!

La il·lustració és d'Oliver Flores

15.11.13

Tres haikus del otoño y un poema: versos de María Rosa Serdio


Aquest divendres, quasi ja finalitzant la setmana, volem compartir amb tots vosaltres un preciosos i tardorencs versos de Mª Rosa Serdio, gran amiga i poeta.

Aun en otoño
no dejan de volar
las primaveras.

*

En el camino
inesperado y nuevo
cada suspiro.

*

Entre estaciones
prefiero la hoja tierna
que dice otoño.



Otoño...
(Mª Rosa Serdio)

Ha caído el otoño sobre mí
Con su atmósfera
quieta
Con sus nubes
grises,
Con sus pájaros
serios…

Ha caído el otoño
Con su silencio
inquietante,
Con su rumor
cansado
Con sus cielos
entrecortados…

Hoy ha caído el otoño
Con sus lloviznas
amables,
Con sus árboles
desconcertados
Con sus aves
Emigrantes…

Ha caído, dulcemente, el otoño
Con sus claridades
diáfanas
Con sus suspenses
emocionantes,
con sus cielos
estrellados…

Y tú no estabas.

La il·lustració és d'Artisalma.

13.11.13

La tardor que jo conec: cançoneta infantil de Dàmaris Gelabert


Cantem i ballem al ritme de la tardor -il. d'Abigail Halpin-

 Fiquem-li música i poesia a la tardor, cantem i ballem al ritme de les fulles que s'enlairen per tot arreu.

La tardor que jo conec

La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.

12.11.13

Un poema para todas las mamás


Sólo el amor de una Madre apoyará,
cuando todo el mundo deja de hacerlo.
Sólo el amor de una Madre confiará,
cuando nadie otro cree.
Sólo el amor de una Madre perdonará,
cuando ninguno otro entenderá.
Sólo el amor de una Madre honrará,
no importa en qué pruebas haz estado.
Sólo el amor de una Madre resistirá,
por cualquier tiempo de prueba.
No hay ningún otro amor terrenal,
más grande que el de una Madre.
(autor desconegut)

Il·lustració de Carlotta Montagna.

11.11.13

Versos de tardor, de Marià Villangómez


Estem enmig de la tardor, però la climatologia que està fent enguany sembla que l'acabem de començar. Temps de tardor, de vent i pluja, de fred i boirines, de dies curts i molta melangia. Temps de tardor amb poesia.

Començament de tardor

Estovada de pluja,
la terra es deixondia
del mort estiu ardent.

Lliures, àgils, als cants
ascendien amb joia,
a la tarda, els ocells.

A l’horitzó, ferits
de llum, vagaven núvols
per l’aire transparent.

Somiaven campanes,
dins la volta de vidre,
amb l’hivern ja proper.

Les fulles tremolaven
a la fina carícia
de la gran mà del vent.

El vent, que esdevindria
guillotina, aviat,
d’un aspre i prim acer.

La il·lustració és d'Alessandra Cimatoribus.

10.11.13

La bruixa Mariona s'enfila a l'escombra de la poesia



Un nou regalet que ens ha fet Joan Josep Roca Labèrnia i que volem compartir amb tots vosaltres. Aquesta vegada és un poema d'una bruixeta que és un poc especial com podeu comprovar al llegir el poema. Moltes gràcies de nou, Joan Josep.

La bruixa Mariona
(Joan Josep Roca Labèrnia)

Mare, ja l'he vist,
la Bruixa Mariona,
anava amb escombra
menant pel carrer,
però no volava
ni tan sols portava
desfets els cabells
ni barret de palla
ni esclops per sabata
ni berruga al nas.

La seva mirada
portava foscor
i, en el vell balcó,
ballava ben sola
voltada de pols.

Mare, ja l'he vist,
la bruixa Mariona,
en tornar d'escola
amb un semblant trist,
mare, no em deixis sola
després de migdia
i, si la nit s'enfila,
vull seure a la vora
o millor enmig.

La il·lustració és de Basia Konczarek.

9.11.13

Endevina, endevineta quin peix tenim a la cistelleta?

 

Per aquest dissabte us proposem una endevinalla senzilla... o no tant, però segur que pensant i rimant ho endevinareu. Ja ens conteu, val?

Qui l’endevina?
Fa sopa fina.

Qui l’ha pescat,
tan malcarat?

Ens fa ganyotes
amb les dentotes.

Li diuen rap,
tothom ho sap. 
(Olga Xirinacs)

La il·lustració és de Don Seegmille.

8.11.13

Dites i refranys sobre els gats: miolant pel nostre folklore


El gat sempre ha estat un animal proper a l'home, sobretot a les cases on desempenyava una llavor fonamental: caçar ratolins. Ara cada vegada hi ha menys gats caçadors, dons viuen als pisos, confortablement, sense tenir necessitat de caçar.

El refranyer està ple de dites i refranys sobre els gats i ací us portem una selecció d'ells. Si el que us interessa són refranys de la tardor o refranys del mes de novembre, també els podeu trobar al blog.

Dites i refranys dels gats

A gat vell rateta jove
A gat vell, no cal mostrar-li rata
A prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat
Al joc del gat, qui va a dessota bat
Allioli negat, dóna'l al gat
Allò més ben guardat, s'ho menja un gat

Amor de germà, amor de ca; amor de cunyat, amor de gat; amor d'espòs, amor de gos
Arròs covat, dóna'l al gat
Bé sap el gat la barba que llepa
Caldo rescalfat pel gat
Casa sense gat ni gos, per a vós
Cervell de gat negre, fa passar la bogeria

De lladres i de gat vell, no en vulguis la pell
De nas curt i ulls de gat, Déu ens en guard
De nit, tots els gats són negres
De vespre, els gats són bruns
Déu ens guardi de la gata, que davant fa festes i darrera arrapa
Déu ens lliure d'aigua estancada i de gat que no miola
Dona jove i home vell, hi ha gat amb cascavell
Dona que no sap cuinar, i gata que no sap caçar, fan de poc aprofitar
Donar raó al gat, que farem Carnestoltes
Dones i gats, a casa



Dos gats i una gata, no faltarà serenata
El fill de gata, rates mata
El gat amagat i la cua fora
El gat cau sempre de potes

El gat és de la casa i el gos del seu amo
El gat fart i el gos flac
El gat negre du sort a la casa

El gat no treu les urpes fins que les ha de menester
El gat sempre va a les calces esgarrades

El gat sobre les tecles, també toca el piano
El gat vell procura per ell
El gat vigila sempre el descuidat
El gos i el gat, no els posis al mateix plat
El gos o el gat, donat o furtat
El peix per qui se'l mereix i l'espina pel gat
El que no ha estat guardat, s'ho ha menjat el gat
El que trepitja la cua d'un gat no es casa en tot aquell any
El que ve gaire de nit, o és gat, o mal esperit
El qui és xato és mig gat
Els gats hi veuen a les fosques
Els gats negres duen sort a les cases on els tenen
Els gats no es veuen als miralls




Els gats que mengen llangardaixos, s'aflaqueixen

Els gats són pels descuidats
Els gats tenen set vides
Els gats, encara que se'ls tiri d'un terrat, cauen de potes
En temps de fred el gat busca el cendrer
Es renta el gat després de fart
Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
Estirant l'orella al gat, més d'un home s'ha arruïnat

El gat, si no pot mossegar esgarrapa
Gat alabau, la cua li cau
Gat de frares, fart i gandul

Gat de mar, sap navegar
Gat en sac i vi en carabassa
Gat gras honra la casa
Gat i conill, tots són d'un pèl
Gat miolador mai no serà bon caçador
Gat miolador mai serà bon ratador

Gat miolador, gener a la porta
Gat que esternuda, senyal de pluja
Gat que miola i gos que lladra la casa guarden
Gat que molt miola, caça poquet
Gat que no caça no el vull a casa
Gat que no surt de casa mai no sap què passa
Gat sobre bacó, no vol companyó





Gat tancat, no caça rates
Gat vell, gateta tendra

Gats amb gats no s'esgarrapen
Gendre i sogra, gat i gos
Ja li passarà, com al gat la tos
A la nit, tot gat és gris
La rata que només té un forat, aviat serà menjada pel gat
Llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats
Mai no són de la mateixa opinió, el gat i la rata
Matar un gat a casa, porta desgràcia
Menja, menja gat sardina, que ja cagaràs l'espina
Menja, menja, gat, que tot ho pagaràs plegat
Menjar rescalfat, doneu-lo al gat
Nadal nevat, cara de gat
Ni dormis amb gats ni caminis descalç
Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell
Ni mosso dormidor ni gat miolador
No escuris mai el plat: ja ho faran el gos o el gat
No et fiïs d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli
No et fiïs de cel estrellat ni de gat esverat
No et fiïs de gata que de nit s'afaita
No s'han de guardar els gatets de la primera gatinada, perquè no són ratadors
On no hi ha farina sempre estan com gat i gos
Paciència, li diu la gata a la rata
Paga, que és gata
Peix comptat, se l'ha menjat el gat
Pel gener, bodes de gats i marrameus pels terrats
Pel gener, els gats al joquiner
Pel gos es coneix l'amo, i pel gat la mestressa
Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol
Per vell que sigui i gastat, caça alguna rata el gat
Prop d'un home descuidat sempre hi trobaràs un gat
Quan el gat es renta la cara, la pluja es prepara
Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred
Quan el gat miola, el gener s'acosta
Quan els gats es renten la cara, canviarà el temps
Quan les mosques piquen i es lleven els gats, l'aigua a grapats
Quan no està el gat, les rates ballen
Quatre coses no poden mancar a casa: la xemeneia, el corral, la dona i el gat
Qui guisa dolç guisa per molts; qui guisa salat guisa pel gat
Qui li posarà el cascavell al gat?
Qui molt juga amb el gat, en sortirà esgarrapat
Qui no té res a fer, el gat pentina
Qui no té sinó un gat, amb ell es combat
Sastres i sabaters, amics com gat i gos
Sense voler, el gat arrapa
Ser un orgue de gats




Set vides té el gat
Si vols ésser amic del gat, grata-li el cap
Sogra i nora, gos i gat, no mengen al mateix plat
Tenir més por que el gat a l'aigua
Ulls de gat, Déu me n'apart
Un gat enguantat mai ha agafat cap rata
Un gat i un gos, casa mitjana
Un gat negre porta sort
Un ull al plat i un altre al gat
Usures, sogres i gats duen mals resultats
No et fies d'aigua mansa que no corre, ni de gat que no miola
Quan els gats són fora, les rates van a lloure

Tothom pot comprar un gos , però no tothom pot aconseguir que aquest mogui la cua
Gat escaldat de l'aigua tevia fuig



Totes estes il·lustracions de gats són de Katarina Ilkovik

7.11.13

La ovejita analfabeta quiere ser poeta... lo conseguirá?


Les ovelles de tan repetir el seu belar i no llegir acaben sent analfabetes... pobres ovelletes! Per tal de solucionar-ho els receptem un grapat de lletres, dosificades en bons llibres, i una bona estona de lectura diaria. Això si, deixaran de ser analfabetes i passaran a ser ovelles negres? 

És el que té la lectura i l'estudi que ens fa tenir una opinió pròpia i ser més crítics.

Ovejita analfabeta

Ovejita analfabeta
que no quieres estudiar
si es que quieres ser poeta
lo vas a pasar muy mal.

No te sabes las vocales,
tu cultura es de bebé.
Será mejor que te calles
pues sólo sabes la B

6.11.13

Emociones y sentimientos: llibre de poesia infantil


Hui us recomanem un preciós llibre de poesia infantil, Emociones y sentimientos, de Roberto Piumini, amb unes simpàtiques i humorístiques il·lustracions d'Anna Laura Cantone, editat per Edelvives.

Estem davant d'un llibre ple de sensibilitat i carregat d'emocions, amb molta tendresa. Un llibre per llegir espaiet, assaborint els poemes, un a un, gaudint de les il·lustracions. Un llibre encantador per a compartir adults amb menuts.

Els poemes expressen vivències quotidianes properes als xiquets i xiquetes que de vegades són, per a ells, difícils d'expressar. Amb humor i fina ironia, tot jugant amb els versos, trobem emocions i sensacions molt properes al cos; el plor, el mal de panxa, el sufoco per la vergonya, les palpitacions, els badalls, l'agressivitat i la ràbia, la tos nerviosa, el pipi al llit, els sospirs... i un llarg etcètera.

El cos és el medi per a expressar els nostres sentiments, amb un llenguatge propi que cal conèixer des de menudets, tot amb ajuda dels adults i, ara també, de la poesia.

Us fiquem un tastet:

Tartamudeo
(Roberto Piumini)

Hay gente que habla a borbotones.
Como si la frase que va a decir
topase con tabiques o portones,
y seguida no pudiera salir.

Algo hay en la garganta que atasca,
un estorbo interrumpe la carrera,
como si la palabra se temiera
que, si sale, seguro que la casca.

5.11.13

La vaca Elena té pena... per què? / La vaca Elena tiene pena... por qué?: poesía de Gloria Fuertes



Pobra vaca, està molt trista! Què li passa? Llegiu el poema de Gloria Fuertes i ho comprendreu:

La vaca está triste,
muge lastimera,
ni duerme, ni bebe
ni pasta en la hierba.

La vaca está triste,
porque a su chotito
se lo han llevado
los carniceros
al mercado.

Está tan delgada,
la vaca de Elena,
que en vez de dar leche,
da pena.

La il·lustració és de Latishia Watkins.

2.11.13

El alma en pena: poesia d'Alberti per al Dia de Difunts


Dia 2 de novembre, dia de difunts: compartim amb vosaltres un poema de Rafael Alberti molt adient per aquesta festivitat.

 El alma en pena 
(Rafael Alberti) 

Esa alma en pena, sola, 
esa alma en pena siempre perseguida 
por un resplandor muerte. 
Por un muerto. 

Cerrojos, llaves, puertas 
saltan a deshora 
y cortinas heladas en la noche se alargan, 
se estiran, 
se incendian, 
se prolongan. 

Te conozco, 
te recuerdo 
bujía inerte, lívido halo, nimbo difunto,
 te conozco aunque ataques diluido en el viento. 

Párpados desvelados 
vienen a tierra. 
Sísmicos latigazos tumban sueños, 
terremotos derriban las estrellas. 
Catástrofes celestes tiran al mundo escombros, 
alas rotas, laúdes, cuerdas de arpas, 
restos de ángeles. 

No hay entrada en el cielo para nadie. 

En pena, siempre en pena, 
alma perseguida. 
A contraluz siempre, 
nunca alcanzada, sola, 
alma sola. 

Aves contra barcos, 
hombres contra rosas,
las perdidas batallas en los trigos, 
la explosión de la sangre en las olas. 
Y el fuego. 
El fuego muerto, 
el resplandor sin vida, 
siempre vigilante en la sombra. 

Alma en pena: 
el resplandor sin vida, 
tu derrota

La il·lustració és de Tran Nguyen

1.11.13

Mi error fue abrir un dia un libro... o fue el inicio de una nueva vida?: poesia de José Manuel Caballero Bonald


Els llibres t'atrapen, per a sempre!, -il. Leandro Lamas-
Comparecen los libros en lugares 
anómalos, se juntan
con indolente asimetría:
   un tropel
de vestigios locuaces,
pendencieros, irresolutos, lerdos.

He pugnado con ellos
durante muchos años: los he visto nacer, 
durar, languidecer. Han resistido
intemperies, saqueos, turbamultas.

Algunos llevan dentro
la ponderada prueba de mi envidia,
los más el distintivo
incorregible de la decepción.

Mi error fue abrir un día un libro.
 
(José Manuel Caballero Bonald)