Estem enmig de la tardor, però la climatologia que està fent enguany sembla que l'acabem de començar. Temps de tardor, de vent i pluja, de fred i boirines, de dies curts i molta melangia. Temps de tardor amb poesia.
Començament de tardor
Estovada de pluja,
la terra es deixondia
del mort estiu ardent.
Lliures, àgils, als cants
ascendien amb joia,
a la tarda, els ocells.
A l’horitzó, ferits
de llum, vagaven núvols
per l’aire transparent.
Somiaven campanes,
dins la volta de vidre,
amb l’hivern ja proper.
Les fulles tremolaven
a la fina carícia
de la gran mà del vent.
El vent, que esdevindria
guillotina, aviat,
d’un aspre i prim acer.
La il·lustració és d'Alessandra Cimatoribus.
1 comentari:
Encetar tardor
Èol, confós,
assegut al núvol,
demana un dia rúfol
per encetar tardor,
però un Zeus distret
abandona la terra,
vol tenir altra dèria
que el d'un treball ben fet.
I aplega la tardor:
desfeta i cansada,
on ha deixat nissaga?,
per què ningú la vol?
Ni parlarà amb el sol
ni contarà a la fulla
aquell conte d'amor
que la farà poruga.
Èol, del tot confós,
enceta mala cara,
és el déu de la rauxa,
planyeu-lo en el seu tro.
Joan Josep Roca Labèrnia
Publica un comentari a l'entrada