Llibres de poesia infantil a partir de 0 anys: col·lecció La cirera, de Combel / Libros de poesía infantil a partir de 0 años: colección La cereza, de Combel

Ja sabeu l'important que és fomentar la lectura en família, des de ben menudets. La poesia ens pot ajudar molt en aquesta tasca, no se n'oblidem. Per exemple, fa poc que l'editorial Combel ha publicat una col·lecció de llibres per als xicotets de la casa, La cirera (llibres que estan en català i en castellà -colección La cereza-), molt aconsellables.

Tots els llibres porten un text poètic de Mar Benegas i cadascun d'ells està il·lustrat per un artista diferent. El seu tamany, format, enquadernació i contingut fan que aquesta col·lecció siga ideal per a una primera immersió en la poesia. Cada llibre s'acompanya d'una cançó infantil, que arrodoneix el seu contingut. Fins ara podem trobar els següents títols:

-Mar Benegas / Marta Cabrol. Nyam nyam / Ñam ñam

-Mar Benegas / Laurence Jammes. Deu esquirols / Diez ardillas 

-Mar Benegas / Sandra Navarro (aka Lalalimola). Li posem un bigotí? / ¿Le pondremos bigote?  

Llibres per a compartir mirades i descobrir el món, per a jugar i cantar, per a rimar i mirar, per assaborir els primers versos il·lustrats. Llibres bonics i dolços per als primers lectors. Copiant l'esquema de les col·leccions infantils per als prelectors de 0 a 6 anys, cada llibre agafa una temàtica:  Nyam nyam / Ñam ñam versa sobre el menjar, Deu esquirols / Diez ardillas va de números i Li posem un bigotí? / ¿Le pondremos bigote? sobre el cós humà. Suposem -i desitgem- que la col·lecció vaja ampliant-se amb més llibres de nous temes.

Ja coneixem els preciosos llibres de poesia infantil que ha creat Mar Benegas -tots molt recomanables- i ens ha encantat descobrir que els seus versos per als menudets són tan bonics, senzills, atraients i musicals com tots els de la resta dels seus llibres. 

Una col·lecció molt recomanable.

Ver la poesía: Versos en lengua de signos / Veure la poesia: Versos amb llengua de signes

De vegades no se n'adonem de la poètica que pot haver-hi en el silenci verbal. Mireu aquest vídeo. Estic segura que ens obrirà els ulls a tota una comunitat de lectors sords. El projecte Ver la Poesía té per objectiu la creació i difusió internacional de continguts digitals relacionats amb la poesia espanyola en  Lengua de Signos Española (LSE).

Podem trobar una Antología poética de la Literatura Española en lengua de signos española, amb molt de material poètic -inclou molts poemes de Miguel Hernández)

Aquest material el trobem gràcies a la Funfación CNSE

La Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación es una organización sin ánimo de lucro constituida por la CNSE, Confederación Estatal de Personas Sordas, cuya misión es articular proyectos que contribuyan a la plena participación social de las personas sordas y a un mayor conocimiento y difusión del buen uso de la lengua de signos española y los medios de apoyo a la comunicación.

Podem donar-li una ullada, també a:

-Poemas en lengua de signos una pàgina del Facebook (a més de poemes hi van penjant altres documents).

-Aprende lengua de signos: té un grapat de contes i demès recursos, a més de poemes

-Biblioteca de signos, dins de la web Cervantes Virtual

Ens agrada aquesta difusió poètica, bonica i interessant. Us deixen amb el vídeo poètic Suspirando iba la niña, versos del Marqués de Santillana.

Suspirando iba la niña

y no por mí,

que yo bien se lo entendí

Haikus de primavera: vuelan perfumes de versos

 

Francisco Dieguez, al seu espai web Haiku en castellano, té un grapat de haikus agrupats -entre altres- per les estacions de l'any. Aquestes són les que hi ha de la primavera.

 bate las alas
la joven mariposa.
no sabe volar 

la primavera
me acaricia siempre
con manos frías

el ave sutil
en la jaula inmóvil
revolotea

contra el vidrio
se pega la abeja
buscando la flor

suave se mece
en la fuerte tormenta
el junco en flor

uno tras otro
los pimpollos emergen.
es primavera

paso a paso
el ave se impulsa
antes de volar

la primavera
recuerdan sin esfuerzo
las golondrinas

en flor el rosal
sin preocupaciones
da sus vástagos

el calmado mar
aguarda con paciencia
la suave brisa

espera el sol
que nazca el pimpollo
¿o es al revés?

van galopando
las gotas por las hojas
está lloviendo

La il·lustració és de Claire Mojher.

Muerte y vida de las palabras: poesía de Bernardo Atxaga / Mort i vida de les paraules

Les paraules tenen vida. Naixen, viuen i moren, com les persones, com les cultures. Algunes duren molts anys i altres passen com estels fugaços. Noves paraules s'obrin pas a empentes i, de vegades, irrompen tan fort que sepulten a les antigues. Paraules que apareixen i desapareixen, que van i venen. Les llengües estan vives i això ens agrada perquè significa que les utilitzem, que les fem servir per a comunicar-se.

Últimament tenim una forta invasió de paraules angleses, i sembla que està de moda fer-les utilitzar, com si així ens sentírem més "actuals". Quin gran error!. Per exemple, ara que sembla que tothom s'ha ficat mans a la massa i surten cuiners com a caragols després de la pluja, es dediquem a fer cupcakes, o siga, magdalenes de tota la vida, però dir magdalenes sembla estar desfasat, sembla que no estan igual de bones ni boniques. Els mitjans de comunicació, incloses les xarxes socials, tenen molt a veure en aquest assumpte invasiu lingüístic.

Ens agrada ser poliglotes, conèixer i utilitzar llengües, la convivència de cultures i idiomes. La comunicació entre diferents cultures ens aporten noves paraules que ens enriqueixen, però tenim les nostres i les hem de utilitzar, en la parla i l'escriptura. Les paraules ens defineixen, personal i col·lectivament.

Els temps canvien, les paraules també. On van a parar les paraules que desapareixen?

Así mueren

las palabras antiguas:

como copos de nieve

que tras dudar en el aire

caen al suelo

sin un lamento.

Debería decir: callando.

¿Dónde están ahora las cien

maneras de decir mariposa?

En la costa de Biarritz recogió

Nabokov uno de aquellos

nombres: miresicoletea.

Mira, está ahora bajo la arena,

como la astilla de una concha.

Y los labios que se movieron

y dijeron justamente

miresicoletea

los de aquellos niños

que fueron los padres

de nuestros padres,

aquellos labios duermen.

Dices: un día de lluvia

mientras caminaba

por una calzada de Grecia,

vi que los guías de un templo

llevaban chubasqueros amarillos

con un gran dibujo de Mickey Mouse.

También los viejos dioses duermen.

Las nuevas palabras, añades

están hechas con materiales vulgares.

Y hablas del plástico, del poliuretano,

del caucho sintético, y afirmas

que acabarán todas muy pronto

en el contenedor de las basuras.

Pareces un poco triste.

Pero mira a las niñas

que chillan y juegan

frente a la puerta de la casa,

escucha atentamente lo que dicen:

El caballo se fue a Garatare.

¿Qué es Garatare? les pregunto.

Una palabra nueva, responden.

Ya ves, las palabras no siempre surgen

en solitarias áreas industriales;

no son necesariamente producto

de las oficinas de propaganda.

Surgen a veces entre risas,

y parecen vilanos en el aire.

Mira cómo marchan hacia el cielo,

como nevando hacia arriba

(Bernardo Atxaga)

La il·lustració és de Gemma Aguasca.

Paraules missatgeres: el llibre, poesia

Anem acabant aquest dia tan alegre i festiu per a tots els lectors amb un poema sobre el llibre que ens ha regalat un molt bon amic d'aquest blog, Joan Josep Roca Labèrnia -moltes gràcies-. Esperem que hajau passat un excel·len dia -quin llibre us han regalat?-,

El llibre

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Aquest tresor ple de fulls,

amb mil noves aventures,

com ens porta a les altures

tot viatjant entre els esculls.

Allí, tot és ben lligat

amb paraules missatgeres,

com passejar sota celles

per a trobar l'entrellat?

I gaudir o empassar

uns missatges profitosos

sense perdre massa el fil.

El llegir és el plantar

noves idees a trossos

esguardant: filles o fills.

La il·lustració és d'Alexander Sokht.

Feliç Dia de Sant Jordi 2015... amb poesia, roses i llibres

Sant Jordi triomfant

(Josep M. Folch i Torras) 

Bella princesa empresonada

quin dol hi ha en el teu mirar!

De nostra mare ben amada

tens el posat i el bell parlar. 

Dins de la torre desolada

ta gran bellesa veus marcir,

un drac ferotge és a l’entrada

que t’urparà si vols sortir. 

Té la mirada tota encesa

de gelosia i de rencor.

No vol que te vegin ta bellesa;

no vol que et tingui ningú amor. 

Finestra enfora, si t’aboques,

l’escup la fera el seu verí;

si amb els teus clams ajut invoques

amb un bramul no ho deixa oir. 

Bella princesa empresonada,

quin somniar en els temps d’abans,

quan de tots eres festejada

i els reis et feien besamans! 

Mes si el passat l’esguard s’emporta,

el cor s’emporta l’avenir;

una clamor se sent prou forta

que la captiva pot oir. 

Semblen cançons de la vetllúria;

potser són himnes del present...

És la remor de la boscúria

quan de nit passa un cop de vent? 

O bé és l’onada quan arriba

portant al si la tempestat...

A dins del cor que la captiva

una esperança ha clarejat. 

És com després de la nit bruna

que el sol s’aixeca resplendent,

i la claror es llença tot una

dins les tenebres del torrent. 

Entre les boires lluminoses

veu la princesa el bell demà.

Quan els rosers s’omplin de roses,

blanc cavaller arribarà. 

Nua l’espasa, el braç enlaire,

devers el drac avança ardit.

Del primer cop, esqueixa l’aire;

el segon cop, l’hi enfonsa al pit. 

Ja triomfant, la dama albira

i obre les portes diligent;

o mentre el monstre en terra expira,

surt la princesa resplendent. 

I ella, com tu, té l’alegria,

perquè, com tu, ha deixat el dol;

que la llegenda és profecia,

i el cor li diu que Déu ho vol

que vingui l’hora pressentida

que la llegenda reviurà. 

Quan els rosers trauran florida

la profecia és complirà. 

Feliç Dia de Sant Jordi! 

Celebrem el Dia de Sant Jordi llegint, regalant llibres i poemes. Trobareu molts llibres infantils sobre Sant Jordi, la princesa i el drac i sobre els llibres i la lectura al nostre Pinterest.

El libro: poesia de Rubén Darío

El libro

(Rubén Darío)

El libro es el telescopio

con el que se ve el infinito,

y la estrella, el aerolito

y nuestro planeta propio:

es también el microscopio

que en una mínima gota

nos hace ver como flota

un orbe a todos igual,

que es del coro universal,

una bellísima nota.

El libro es fuerza, es valor,

es poder, es alimento;

antorcha del pensamiento

y manantial del amor.

El libro es llama, es ardor,

es sublimidad, consuelo,

fuente de vigor y celo,

que en sí condensa y encierra

lo que hay de grande en la tierra,

lo que hay de hermoso en el cielo.

Les il·lustracions són de Gemma Aguasca.

Festegem el Dia del Llibre: de l'arbre al llibre, del llibre a la poesia

Hi ha arbres que mai seran llibres -il. Alireza Darvish-

Acabem de llegir els darrers poemes de la nostra amiga poetessa Isabel Barriel i els volem compartir amb tots vosaltres. La seua temàtica al voltant del llibre ens han portat a algunes xicotetes reflexions i preguntes -segur que a vosaltres us en sorgeixen encara més-. Els llibres, en totes les seues diferents formes i suports al llarg de la història, són un pilar fonamental per a la nostra cultura, la nostra formació, el desenvolupament personal i col·lectiu.

Els llibres i la lectura, són els protagonistes dels tres poemes infantils d'Isabel Barriel que us invitem a llegir.

De l'arbre al paper i del paper al llibre (al menys això era fins ara). Els arbres són monuments vegetals de la naturalesa i han estat al llarg de molts anys base de la nostra cultura escrita. Però no tots els arbres acaben sent llibres. Quines històries no escrites encara amagaran?

Hi ha arbres que mai seran llibres,

hi ha arbres que guarden històries

entre el silenci i les queixes del tronc,

a l'ombra de les seves branques,

amagant sota terra les grans arrels...

Hi ha arbres que mai seran llibres.

Al llegir marquem la pàgina on s'aturem amb un punt, és un silenci que respecta el ritme de la lectura. Cada lector i cada lectura tenen un ritme diferent. Un punt de llibre o marcapàgines és fonamental per als lectors.

L'harmonia de les lletres,

ritme del brodat sobre blanc,

punt de llibre,

marca, clau de pas.

Festa del llibre, festa de la lectura! -il. Paulina Morgan-

Finalment, tots els lectors i lectores tenen un dia de festa especial, el Dia del Llibre -23 d'abril- i açò cal celebrar-ho de la única manera que sabem fer-ho els lectors: regalant o autorregalant-se llibres i llegint.

El Dia del Llibre

Del núvol immens de les paraules

plouen sovint mots aïllats

sobre la terra fèrtil que has abonat.

Germinen versos,
poemes, contes i faules,
creixen històries,
creixen relats
i llegendes de temps passat...

I ara tens la collita al teu davant:
llibres que per Sant Jordi
els carrers dels pobles han inundat.

Dia del Llibre 2015: celebrem-ho amb poesies, cançons, refranys, auques, llibres infantils sobre la lectura, el llibres i sant Jordi, activitats poètiques, il·lustracions / Día del Libro 2015: poesia

Estem preparant ja el Dia del Llibre 2015 i des d'aquest raconet de poesia hem pensat en aprofitar les TIC per a difondre el nombrós contingut que hi ha dins del propi blog per a guadir de la poesia al voltant de temes com la lectura, els llibres i sant Jordi, propis de la gran festa que s'apropa.

Hem creat un mur digital (utilitzant Padlet, una eina que aprofitem per a recomanar-vos, doncs crea murs digitals als que podem ficar tot tipus de contingut, propi o en la web, substituïnt a Glogster, que ara és de pagament. Permet, a més, fer murs col·laboratius, penjar-ho a les xarxes socials, imprimir-ho, enviar-ho per correu electrònic, ens genera el seu propi QR... està genial. Sols teniu que incriure-vos, gratuïtament) que és pot ser útil, doncs conté molts recursos poètic, agrupats, per a gaudir d'una data tan assenyalada com és el Dia del Llibre i la Festa de Sant Jordi.

Trobem en aquest mur digital i poètic, Poesia, llibres i sant Jordi:

-Poemes sobre el llibre
-Poemes sobre sant Jordi
-Poemes de la rosa en Sant Jordi
-Poemes de sant Jordi, el drac i la princesa (en Slideshare)
-Auques sobre el Llibre i de sant Jordi
-Cançons infantil sobre sant Jordi
-Refranys i dites populars sobre els llibres
-Rap de la Lectura
-Rodolins sobre el llibre (activitat poètica)
-Reescrivint poèticament la llegenda de sant Jordi (activitat poètica)
-Llibres infantils sobre sant Jordi, el drac i la princesa (bibliografia LIJ en Pinterest)
-Llibres infantils sobre els llibres i la lectura (bibliografia LIJ en Pinterest)
-Poemes sobre la primavera
-Il·lustracions sobre el llibre, la lectura i els lectors (originals imatges en LecturImatges)
-Il·lustracions de sant Jordi, el drac i la princesa (originals imatges en Pinzellades al Món)

Ací baix teniu el mur -però també podeu accedir punxant a l'enllaç de dalt-. Per a veure el contingut de cada un dels blocs tan sols cal que punxeu sobre ell i s'obri, molt senzill i accessible.

Ens agrada aprofitar les TIC per aquests tipus de treball, mesclant xarxes socials i diferents llocs d'internet, difonent la poesia pel ciberespai per a que aplegue a molta gent.

Created with Padlet

Te regalo la palabra... recítala, cántala, compárterla / Et regale la paraula.... recita-la, canta-la, compartix-la

 La veu, expressió vocal de la paraula, ens permet comunicar-nos fàcilment. La paraula, feta veu, recitada o cantada, ens endinsa al món de l'art literari. Hui és el Dia Mundial de la Veu, així que us regalem la paraula, feta poema, i vosaltres la difoneu amb la vostra veu...

Rafael Alberti té un preciós poema on la veu del poeta és la protagonista dels versos:

Si mi voz muriera en tierra

llevadla al nivel del mar

y dejadla en la ribera.

  Llevadla al nivel del mar

y nombardla capitana

de un blanco bajel de guerra.

  ¡Oh mi voz condecorada

con la insignia marinera:

sobre el corazón un ancla

y sobre el ancla una estrella

y sobre la estrella el viento

y sobre el viento la vela!

Les il·lustracions són de Flavia Zorrilla Drago.

Adéu a Eduardo Galeano i Günter Grass: 5+1 poema

Llàgrimes que ens fan versos en l'absència -il. Josée Masse-

Hui ha estat un dia trist, molt trist per a la literatura. S'acomiadem de dos grans escriptors: Günter Grass i Eduardo Galeano. La literatura va restant òrfena dels grans autors del segle XX.

Però els grans escriptors i escriptores s'immortalizen per a sempre en la seua obra, una manera excel·lent de ressucitar per la paraula. Res millor que rendir-los un homenatge per sempre llegint-los, difonent la seua obra a les joves generacions de lectors.

5+1, cinc poemes d'Eduardo Galeano i un poema de Günter Grass. El nostre xicotet homenatge des d'aquest raconet poètic va de las mà dels seus versos.

Los Nadies
(Eduardo Galeano)

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de los nadies, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

*

Pobrezas 
(Eduardo Galeano)

Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que no tienen tiempo para perder el tiempo.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que no tienen silencio ni pueden comprarlo.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que tienen piernas que se han olvidado de caminar,
como las alas de las gallinas se han olvidado de volar.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que comen basura y pagan por ella como si fuese comida.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que tienen el derecho de respirar mierda,
como si fuera aire, sin pagar nada por ella.
Pobres,
lo que se dice pobres
son los que no tienen más libertad de elegir entre uno y otro canal de televisión.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que viven dramas pasionales con las máquinas.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que son siempre muchos y están siempre solos.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que no saben que son pobres.

*

Terrorismo 
(Eduardo Galeano)

Se busca a los secuestradores de países.
Se busca a los estranguladores de salarios
y a los exterminadores de empleos.
Se busca a los violadores de la tierra,
A los envenenadores del agua y a los ladrones del aíre.
Se busca a los traficantes del miedo.

*

Ventana sobre el miedo 
(Eduardo Galeano)

El hambre desayuna miedo.
El miedo al silencio aturde las calles. El miedo amenaza.
Si usted ama, tendrá sida.
Si fuma, tendrá cáncer.
Si respira, tendrá contaminación.
Si bebe, tendrá accidentes.
Si come, tendrá colesterol.
Si habla, tendrá desempleo.
Si camina, tendrá violencia.
Si piensa, tendrá angustia.
Si duda, tendrá locura. Si siente, tendrá soledad.

*

Utopía 
(Eduardo Galeano)

La utopía está en el horizonte.
Camino dos pasos,
ella se aleja dos pasos
y el horizonte se corre diez pasos más allá.
¿Entonces para qué sirve la utopía?
Para eso, sirve para caminar.

Canción infantil
(Günter Grass)

¿Quién ríe, se ha reído?

Pues sí que se ha lucido.

Se ríe y han creído

que su razón ha habido.

¿Quién llora o ha llorado?

Llorar se ha terminado.

Si llora, por sentado,

que hay algo que ha ocultado.

¿Quién habla o se ha callado?

Si calla es denunciado. 

Y si habla, ha silenciado

por qué al final ha hablado.

¿Quién juega tan temprano?

Si juega será en vano,

Ya se quemó la mano

con ese juego insano.

¿Quién muere, quién se ha muerto?

Quien muere, llega a puerto.

Si muere, ten por cierto,

que el caso queda abierto.

Amigo libro: poesia d'Álvarez Quintero

Amigo de los amigos,

fuente de predilección,

eres amigo y maestro

confidente y confesor;

compañero en las vigilias,

en la pereza, aguijón;

en la soledad, recreo,

y en los caminos mentor.

(Álvarez Quintero /il. Malota)

Li fiquem el cascavell al gat o millor li recitem un poema i ens fem amics?

Si fem cas al famós poema de Lope de Vega, Los ratones, sembla que els ratolins ho tenien difícil per a conviure amb el gat, però tal vegada la solució és més senzilla del que sembla: que tal si substituïm el cascavell que ens alerta de la seua vinguda per una sessió de contes compartits i es fan amics? Sempre és millor ser amics compartint lectures.

Los ratones

(Lope de Vega)

Juntáronse los ratones

para librarse del gato;

y después de largo rato

de disputas y opiniones,

dijeron que acertarían

en ponerle un cascabel,

que andando el gato con él,

librarse mejor podrían.

Salió un ratón barbicano,

colilargo, hociquirromo

y encrespando el grueso lomo,

dijo al senado romano,

después de hablar culto un rato:

¿Quién de todos ha de ser

el que se atreva a poner

ese cascabel al gato? 

La il·lustracions són d'Emilie Boon.

L'ocell canta des de la gàbia de la poesia

Primavera, flors i ocells, pinzellades de colors entre la naturalesa...

L’ocell

(Joan Brossa)

Miro saltar l’ocell,

un ocell que xerroteja,

un ocell tancat en una gàbia.

Escolto el cant de l’ocell,

un ocell verd,

un ocell petit de cua llarga.

L’ocell canta des del seu món

en forma de gàbia.

La il·lustració és de Jimmy Liao.

Ven y hablemos... poesia de Zandra Montañez Carreño

Conversar, compartir alegries i penes, els nostres somnis i esperançes... xerrar amb les persones que estimem ens uneix. La paraula és el nus de la comunicació i els versos el nucli dels sentiments fets poema.

Hablemos

(Zandra Montañez Carreño)

Ven y hablemos…

De las cosas tuyas,

de las mías, luego,

porque todo es fácil

cuando existe afecto.

Ven con tus palabras,

ven con tus lamentos,

con toda tu risa,

tus sueños, tus juegos.

Escucho tus pasos,

también tu silencio…

Te presto mi oído

que te escucha atento,

que sigue tu ritmo,

tu son de requiebros…

Tu llanto de pena

por los que se fueron,

y los cascabeles

de tu risa al viento.

Oigo embelesado,

cada sufrimiento

y cada combate

que ganaste a tiempo.

Recojo en la brisa

tus mejores sueños.

Les il·lustracions són de Roman Antonov.

Dia de Pasqua: es mengem la mona, juguem i cantem. 100 jocs tradicionals popular amb les seues cançons

Ací em pica,

ací em cou,

i ací t'esclafe l'ou

Hui és dia de Pasqua, dia de sortir al camp amb bona companyia, passejar i jugar, cantar i menjar-se la mona.  És un bon moment per a recuperar els jocs tradicionals i populars que van perdent-se. Molts d'aquests jocs, com ja sabeu, van acompanyats de cançonetes -de les que a vegades ni se'n recordem-

Us recomanem que llegiu el llibre digital Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals, recollits i seleccionats per Teresa Amat i Josefina Guerrero i editat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller. Trobareu un grapat de jocs dividits en diferents seccions: jocs de falda, jocs de rotlle i balls rodons, cançons electives i eliminatòries i altres jocs. Cada joc està explicat i aporta la seue cançó amb la partitura.

Jugar una bona colla a la natura és molt divertit i ben diferent a fer-ho sobre l'asfalt o el cement de les ciutats. L'entorn ens invita a recuperar eixos jocs nostres que van perdent-se. I, entre joc i joc, es mengem la mona.

...

Visca la mona de Pasqua!
Aquest pastís tan preuat,
que agrada a grans y petits
i en un no-res és menjat.

(Lola Casas) 

 *

...

Menjarem la mona

que ens han regalat,

trencarem els ous

damunt del teu cap.

(Sàlvia del Berri)

 

Poemes de Pasqua per gaudir del camp i dels jocs populars, refranys i dites populars de Pasqua que en remunten als nostres arrels, cançons populars típiques de pasqua. És temps de disfrutar amb els amics i la família.

Poema-felicitació en el Dia del Llibre Infantil, de M. Dolors Pellicer

 Ens ha encantat el poema-felicitació que Maria Dolors Pellicer ha escrit per a celebrar un dia especialment poètic i llibresc, sobretot per als xiquetes i xiquets, celebrant el Dia del Llibre Infantil; així que... el compartim amb tots vosaltres. Feliç dia per a tots els lectors infantils que dia a dia van creixent amb els llibres.

En aquest Dia (així, amb majúscula):

Força llibres ,

abraçades,

dolces rimes
i petons
per als més menuts
de casa
i també als joves
lectors.
(Maria Dolors Pellicer, 2 d'abril de 2015)

La il·lustració és de Miriam Bos.

Tan petita i ja saps...llibre de poesia infantil de Maria-Mercè Marçal

Tan petita i ja saps com és d'alta

la paret que no es deixa saltar!

I jo voldria prou fer-te esqueneta.

Qui és que m'omple les mans de maons?

Qui em fa dir-te les serps de l'altra banda?

Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?

—Tu, lladre de la teva llibertat?

Tan petita i ja saps com és d'alta

la paret que no et deixo saltar!

Tan petita i ja saps... Aquests versos de Maria-Mercè Marçal donen títol al llibre de poesia infantil que acaba de publicar Andana Editorial; una selecció del versos d'aquesta gran poeta realitzada per Jaume Subirana i que van acompanyats d'unes precioses il·lustracions de Marta Altés.

 Tot el llibre és una invitació al joc poètic i un cant a la imaginació, amb versos que musiquen la paraula i ens inviten a gaudir del poema en companyia, a aclucar els ulls i deixar que el vent de la poesia ens impregne. És, a més, una manera genial d'apropar la poesia de Maria-Mercè Marçal als lectors infantils, una gran poeta molt coneguda entre els lectors adults però encara prou desconeguda entre el públic infantil.

Us recomanem aquest llibre justament hui, Dia del Llibre Infantil, un dia fantàstic per a regalar llibres als xiquets i xiquetes i incloure, com no, llibres de poesia infantil.

La Salpassa: tradició valenciana del Dimecres Sant, acompanyada de cançons populars

Les festes populars i religioses estan plenes de poesia que, al llarg del temps, han format i conformat el nostre "poemari col·lectiu". El dia de Dimecres Sant a Cocentaina, i en altres llocs de la Comunitat Valenciana, es celebrava la Salpassa, una cerimònia lúdico litúrgica protagonitzasa pel mossén, el sagristà i els escolans.

La salpassa es una manera de fer el comiat de Jesucrist fins a Pasqua. El sacerdot surt del temple amb aigua beneïda. Les cases tenen preparat sobre una taula, un crucifix, una gerra d'aigua, un saler amb sal i un plat o cistell amb ous frescos. A la primera casa que entra el sacerdot fa tota la benedicció ritual i passava pe totes les cases de la població. Això solia durar tot el matí des de l'última missa, cap a les 9 del matí, fins a gairebé les 2 de la tarda.

El resultat era que el sacerdot anava passant la sal de casa a casa (sal passa, en valencià: sal passa, al final es converteix en un substantiu la Salpassa (o Dia de la Salpassa).

La característica singular de la Salpassa  és que l'aigua beneïda sortia moltes vegades fora del temple, en els enterraments, benediccions de cases o locals, viàtics, etc, mentre que la sal beneïda només sortia el Dimecres Sant. El nom del costum d'aquest dia no se'l va emportar l'aigua, sinó la sal per la seua extraordinària sortida al carrer.

En algunes poblacions, acompanyaven al sacerdot, a més dels escolans, tots o gairebé tots els xiquets i adolescents de la parròquia. Li seguien amb maces de fusta per destruir. Aquest costum va començar perquè els nois anaven per davant del sacerdot trucant a les portes amb les seus maces. Però els xavalets s'entusiasmaven i donaven forts cops a les portes. Els propietaris de les cases, per por que danyessin les seves portes, els treien caixes i taules de fusta. D'aquí va començar el costum dels sorolls destructius que feien els adolescents per allà on anaven els sacerdots beneint cases. A les taules i caixes de fusta, es van anar unint cadires trencades i altres mobles vells que a les cases sobraven i esperaven a destruir aprofitant la Salpassa. Els nois, quan en una casa no els treien alguna cosa per destruir (picar amb la maça) llavors la emprenien amb les portes de la casa amb el consegüent enuig dels propietaris. Recordo que sovint els sacerdots havien de dir-nos que a les portes no, però no solíem fer gaire cas.

Els ous de la Salpassa: Hi havia el costum com a obsequi al sacerdot per la benedicció que a les cases hi hagués un plat amb ous que el sacerdot recollia i col·locava en unes cistelles per portar-los a la sagristia. Com arramblava tots els ous del poble, els forns i pastisseries i alguns particulars se'ls compraven a continuació per preparar les mones de Pasqua (la coca amb un ou cuit al centre, la mona podria tenir dos o més ous, la cançó fa referència a quinze ous, és a dir, el màxim). Els sacerdots amb diners per a la Setmana Santa, els fidels amb una benedicció a domicili, els nens i adolescents satisfets pel soroll que han armat cantant la cançó que ara us ficaré.

La salpassa

(cançó popular, Cocentaina)

Ous, ous, ous,

Una mona amb quinze ous.

Ous a l'armari,

Ous al pastador,

garrotades al senyor rector.

Ous i diners

i el rector no dirà res.

Pica, pica maça,

que la meua és de carrasca

i la teua és de pi.

Qui vol picar amb mi?

Ous, ous, ous,

Una mona amb quinze ous.

Ous a l'armari,

Ous al pastador,

garrotades al senyor rector.

Ous en el ponedor,

garrotades al senyor rector;

ous en l’armari,

garrotades al senyor vicari;

ous en l’alacena,

garrotades a la senyora mestra.

Ous, ous, ous,

Una mona amb quinze ous.

Ous a l'armari,

Ous al pastador,

garrotades al senyor rector.

Ous, ous, ous;

bones pasqües, bon dijous.

Un gallina en l’olla,

l’altra en la cassola,

l’altra en el ponedor;

bones garrotades pal senyor rector.

Ous, ous, ous,

Una mona amb quinze ous.

Ous a l'armari,

Ous al pastador,

garrotades al senyor rector.

Cançonetes semblants es canten en altres llocs. Per exemple,

Versets d'Albalat:
 Maces, maces al serenó
que s'acaba la Passió.

Xibiribirí, xibiribirà,
l'olla el mestre bullirà.

Clau al pany, llum encesa,
ligues i pauses no en faltaran.

Ous, ous,
bona Pasqua i bou dijous,

que el vicari s'ha perdut
en la font de la salut.

Xibiribirí, xibiribirà,
l’olla el mestre bullirà.

Versets d'Algar:
 Ous, ous,
bona Pasqua i bon dijous
un trosset de cansalà
i una mona en cent ous.


Versets d'Alfara:
 Ous ací, ous allà,
bastonades al capellà.
Ous a la placeta,
bastonades al tio Paleta.
Ous en la pallissa,
bastonades a la tia Elisa.

Versets d'Algímia:
Ous en el ponedor,
bastonades al retor.
Ous ací, ous allà,
bastonades al sagristà.
Ous en la finestra,
bastonades a la mestra.
Ous en el Garbí,
bastonades a Pelegrí.
Ous en la placeta,
bastonades a Vicenteta.
Ous en el Picaio,
bastonades al tio Caio.

Versets d'Estivella:
 Ous ací, ous allà,
a pegar-li al sagristà.
Ous, ous, a ero,
a pegar-li al sereno.


Versets de Gilet:
Maces, maces, al serenó
que s'acaba la Passió.
Xibiribirí, xabarabarà,
l’olla del mestre bullirà.
Porta oberta, clau al pany,
la filla del notari es casarà.


Versets de Petrés:
 Ous al ponedor
bastonades al senyor retor,
Ous ací, ous allà,
bastonades al sagristà.
Ous al julivert
bastonades a Maria Albert.


Versets de Torres Torres:
Matraca, matraca,
demà és viola,
totes les maces.
Xacarrac, xacarrac!
Oli de puça,
oli de peix,
alça’t martell!


Versets de les Valls:
Ous,ous,
bones pasqües al rector.
Ous en la pallissa,
bastonades a la tia Lluisa.

Agraïn a Josep Cascant Ribelles tota la informació que hem recolpilat per fer aquest post. Us recomanem la lectura del llibre d'Alvar Monferrer, La salpassa, editat per la Generalitat Valenciana (1995).

La il·lustració és d'Alberto Sánchez.