Juguen les cuques de llum, s'amaguen i poemen / Juegan las luciernagas: se esconden y poeman

Jo jugue, tu jugues, ells/es juguen... també juguen, a amagar, les cuques de llum, a la foscoreta de la nit, entre la frondositat de les plantes i la dels versos. Juguem junts a amagar i poemar?

A la mancha 

(Fernán Silva Valdés)

Por allá en la tardecita, 

dentro del espacio azul, 

están jugando a la mancha 

diez mil bichitos de luz. 

Como va siendo de noche, 

todos llevan un farol 

que apagan, para esconderse 

como diciendo ¡a mí no! 

Que encienden para mostrarse 

como gritando ¡aquí estoy!

 Por allá en la tardecita, 

dentro del espacio azul, 

están jugando a la mancha 

diez mil bichitos de luz. 

La il·lustració és de Daria Palotti.

Ella estaba hecha de palabras: poema per crear poemes

Hi ha poemes que per si mateix ens ajuden a crear poemes, a escriure poesia. Són versos que van jugant amb el llenguatge i l'estil. Per exemple, el poema que a continuació us fiquem, de Flor Marina Yánez Lezama. Segur que la seua lectura us ajuda a incentivar la creació de molts nous poemes.

Ella estaba hecha de palabras:

Ojos de luz

corazón de lluvia

pies de insomnios

frente de surcos

manos de mariposa

vientre de luna.

En días nublados

jugaba a re-crearse…

corazón de luz

ojos de lluvia

frente de insomnios

pies de surcos

manos de luna

vientre de mariposa.

O bien,

ojos de insomnios

corazón de luna

pies de mariposa

frente de luz

manos de surcos

vientre de lluvia.

O bien…

La il·lustració és de Chantal Horeis.

Adivina, caracol, si el verso va con sol

Una endevinalla per a començar la setmana, ben senzilla per a que tothom l'endevine.

El caracol

(Gloria Fuertes)

No hago ruido al caminar,

-ando sin piernas.-

Tengo cuernos y no soy toro.

Yo no me mojo aunque llueva,

nunca salgo de mi casa,

sólo asomo la cabeza.

Duermo mucho, como hierba.

Me gusta el sol.

¿Quien soy? 

La il·lustració és d'Hanna Muller.

Era el otoño: benviguda la tardor amb poesia

La tardor ja ha arribat de nou i està la natura celebrant el repòs que esdevindrà d'ací poc. Toca canviar de colors, canviar de clima, canviar de roba, canviar les fulles, canviar els poemetes que anirem pujant al blog. L'estiu resta tan sols al record. Benvinguda la tardor, benvinguda amb poesia.

Era el otoño

(Mª Rosa Serdio)

A las cinco ha llegado.

Se ha llevado la tarde,

en su capa de sueño, 

los colores ya débiles

que había en la mañana.

El verde de la higuera, 

el brillo en las manzanas... 

El canto del gorrión 

se paró de repente, 

un rumor de hojas secas 

se arrastró por el parque 

y el surtidor cantaba 

el sueño de los niños 

que venían de clase 

soñando con la playa. 

La brisa del otoño 

se acercó al corazón 

y y se paró la tarde. 

La il·lustració és d'Aeppol.

Viure és combatre la peresa: poema de Martí i Pol

Viure és combatre la peresa

(Miquel Martí i Pol)

No tot és desar somnis pels calaixos

rodejats d'enemics o bé d'objectes

que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa

de cada instant i restablir la fonda

dimensió de tota cosa dita.

Podem amb cada gest guanyar nous àmbits

i amb cada mot acréixer l'esperança.

Serem allò que vulguem ser.

Il·lustració d'Antony Williams.

Si yo fuera: llibre de poesia infantil de Carles Cano per llegir i crear

Feia temps que no comentàvem nous llibres de poesia infantil i volem reprendre aquesta difusió lectora poètica amb un poemari de Carles Cano que ens ha encantat, Si yo fuera, editat per SM, amb unes precioses il·lustracions d'Adolfo Serra.

El llibre ens fa una proposta ben imaginativa doncs es tracta de 'deixar de ser per a ser...', imaginar i voler, conèixer i traure el millor del que imaginem -com també hem de fer a la vida real-. Som el que som, però si fórem un arbre o un animal salvatge o un llibre...?

Si fuera un libro,

sería un libro de aventuras

lleno de piratas, exploradores

y ciudades perdidas en el desierto.

I si fora un ocell o una joguina o un núvol o un poema...?

Si fuera un poema,

estaría escrito

con palabras tan hermosas

que harían brillar los ojos.

I si fora un moble, un país o un edifici o una escola...?

Si fuera una escuela,

estaría hecha de juegos,

de canciones, de cuentos,

de libros y de cariño.

La proposta poètica que ens fa el llibre és ben extensa i variada, perquè res és impossible d'imaginar. Trobem molt interessant aquest poemari per a compartir-lo a l'aula i a casa, jugant a imaginar el que cadascú / na se li acudeix crear i després continuar el llibre amb les nostres propostes poètiques. Serà una forma meravellosa de començar el curs amb poesia i activitats poètiques a l'aula.

Imaginar i poemar, tot en un, què més es pot demanar? Doncs li afegim unes pinzellades d'art, amb la gran creativitat que té també Adolfo Serra i en surt un llibre de poesia infantil 'rodó'. Us el recomanem, malgrat que al final descobrim que...

Pero solo somos niños

jugando a imaginar,

dejando volar los sueños

como cometas en una tormenta.

I tots tenim al cor eixos arrels d'infantesa que ens invita a jugar permanentment amb la paraula i el color, amb els versos i les il·lustracions, deixant sempre que la imaginació s'enlaire, perquè -afegeixo amb permís de Carles-...

Sempre serem xiquets

jugant a imaginar,

deixant navegar el somnis

amb vaixells de paper sobre el mar.

Prengueu bona nota del llibre, que és fantàstic per a jugar amb la poesia... sense rimar.

Refranys i dites populars sobre la fruita

Ja sabeu que la fruita és essencial en la nostra dieta. En aquests moments tenim una gran varietat per triar i cal aprofitar-ho, doncs cadascuna d'elles ens aporta una sèrie d'aliments per al cos ben diferents: bresquilles, prunes, figues, caquis, peres, pomes, peres, raïm, meló, taronges, maduixes, mores, gerds i un llarg etcètera. 

Cal acostumar als xiquets i xiquetes, des de menuts, als seus diferents sabors i a incloure peces de fruita diàriament, per bé de la seua salut i el seu creixement.

El refranyer està ple de refranys que fan referència a la fruita i ací al blog hem anat penjant-ne: refranys del raïm i la verema, refranys sobre les castanyes, refranys sobre carabasses, refranys sobre les magranes; també podeu consultar més refranys sobre aliments i refranys de la agricultura.

A tatx
Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede
Agost ho emparella tot
Agost i setembre, pocs els entenen
Agost té la culpa i setembre porta la fruita
Aigua a les figues, i a les peres, vi
Anar-se'n com fruita
Any de peres, mal per les eres
Arbre sense fruita, digues-li llenya
Carabassa, ni poca ni massa
Caure com fruita madura
Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
D'alzina que floreix pel juny, tot l'any el porc en gruny; d'empelt pel juny, fruita com el puny
Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí
De castanyes, qui més en pela més en menja
Dejunar o menjar fruita
Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu
El març s'emporta la culpa i l'abril s'emporta la fruita
El meló, donat o furtat
El que figues desdejuna, tot el dia té fortuna
Els diners són com la fruita, costen més de guardar que de guanyar
Els pardals et diran quan la fruita bona està
En maig, murta; en setembre, fruita
Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura
Ésser fruita
Flor de tardor fa el bo i millor
Formatge, fruita i pa, menjar de vilà
Fruita d'esbarzer, bé està qui no la té
Fruita del temps
Fruita novella, la dent amb ella
Fruita primerenca no val gaire
Fruita que neix a l'abril, val per mil
Fruita robada a algú, mal de ventre segur
Fruita tocada, fruita menjada
Fruita verda esmussada
Fruita, però no molta
Fruita, poca i ben madura
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
L'Advent porta la fruita o bé la pren
La fruita d'hort, bona pel porc
La fruita tant se val crua com cuita
La fruita, quan està prou madura, ella mateixa cau
La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata
La magrana i la taronja primer que altra fruita
La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló
Les sopes, fruites i amors, els primers són els millors
L’agost els belluga i el setembre els sopluja
Massa fruita trenca la branca
Molta fruita menjaré i molta salut tindré
Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons
No mengis fruita passada ni beguis aigua parada
Octubre finit, la fruita ha podrit (La fruita carnosa és d'estiu i en aquesta època no hi queda cap)
Octubre humit, la fruita ha podrit
Pel mes de juny, menja prunes en dejú
Pel setembre cull les pomes abans no arribin les bromes
Pel setembre, cull i no sembres
Per amor bogeria, fruita de cada dia
Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat, i l'ocell, fora del niu
Per Tots Sants, per fruita glans
Quan es madura la fruita, per ella mateixa cau
Quan l’octubre creix, la fruita podreix
Quan madura la mora, la vinya ja és veremadora
Quan plou pel juliol, plou fusta
Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania
Raïms de novembre ni els garrins el volen
Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs
Setembre fruiter, alegre i fester
Setembre molt humit, molt vi però aigualit
Si pel juny plou, poca fruita el juliol
Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur

Tal vegada també us interesse consultar els refranys de la tardor, refranys del mes de setembre o refranys sobre l'educació.

La il·lustració és de Vito Cano.

Nana de luna clara: poema para dormir bebés

Nana de luna clara

(M.D.I.)

Bebiendo sueños,

de azúcar y nata,

reposa la luna

en silla de plata.

¡Qué chata!

Cruzando cielos,

en barca de nácar,

navega la luna

con cinta escarlata.

¡Qué guapa!

Durmiendo noches,

con bata de gasa,

sonríe la luna

y mece tu cama.

¡Cuánto te ama!

Shhh! 

Descansa.

Suavemente,

la luna besa tu cara.

La il·lustració és de Marina Seoane.

Trabalenguas con poesía, de poesía, para poesía, poetraba...

Anem a jugar un poquet amb la poesia, perquè el joc i l'alegria és una manera fantàstica d'endinsar-se entre els versos. Hui anem a enredrar la llengua amb aquest embarbussament de la nostra amiga i poeta Emilia García Serna. Encetem així un cap de setmana ben poètic.

Trabalenguas

(Emilia García Serna)

Que no me "refanfinfle";

que no te refanfinfle;

que no le refanfinfle;

que no nos refanfinfle;

que no os refanfinfle;

que no les refanfinfle.

Porque si a mí me refanfinflara;

a ti te refanfinflara;

a él le refanfinflara;

a nosotros nos refanfinflara;

a vosotros os refanfinflara;

y a ellos les refanfinflara,

(entre otras muchas cosas):

La poesía no tendría razón de ser.

La il·lustració és de Tim Budgen.

Bon i poètic inici de curs... Toc-toc, la poesia us espera

Primer dia d'escola. Tot preparat, el primer el mestre, el capità que portarà el vaixell a bon port, junt a tota la menuda tripulació. Anem-hi a navegar per un curs ple de noves aventures, ple de poesia -no s'oblideu-.

Feliç, alegre, interessant i meravellós curs escolar als mestres, alumnes i pares.

El capità

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Aplego de nou a escola

tot i deixant el carrer,

abans, anava el primer,

ara, em porta la corriola.

He saludat els alumnes,

matiners i principals,

els altres tenen retard,

no volen ser a les més dures.

Enfilo cap a la sala,

tafanejo el passadís,

allí, es queda el somrís

entre somnis i desgana.

He de fer el cor ben fort,

endinsar-me a la batalla,

no tot el món serà palla,

ha d'haver-hi algun pebrot.

Li dono pas a la clau,

es posa a parlar amb el pany,

la classe és monstre estrany,

hem de pujar-hi a la nau.

Despleguem la blanca vela,

la lliurem, sortim del port,

anem a cercar el tresor

de viatjar sense cautela.

Amb sotracs i feridures

ratlla amunt i ratlla avall,

anem deixant encenalls

tot cercant mil aventures.

El capità fent la troca,

els grumets a saltirons,

han d’ aprendre les lliçons

tot enmig de la revolta.

La classe avança, retorna

a la bocana del port

han après o molt o poc,

és la feina de l’escola.

La il·lustració és d'Ekaterina Frolova.

Poematemàtica animal, de María Alicia Esain

Què tal aneu en matemàtiques? I en zoologia? I en poètica? Segur que molt bé. Però... anem a passar a comprovar-ho. Llegiu aquest simpàtic poema de María Alicia Esain i dieu-nos: quants animals i apareixen? Quins d'ells porten barret? Quants són amics? Qui porta patins? ...? Poematemàtiques!

La liebre salta para ser alta

¿Quién salta lejos? Pues un conejo.

¿Qué hace el canguro? Salta seguro 

¿Y dos delfines? ¡Usan patines!

Siete avestruces, bajo las luces, 

con tres leones en pantalones 

y seis ovejas sin una oreja 

le dan bananas a cinco ranas… 

¿Ocho mosquitos con sombreritos 

y nueve abejas con medias viejas? 

Sacá la cuenta y no me mientas. 

Hay muchos bichos, ya te lo he dicho.

La il·lustració és de Clotilde Goubely.

Els mosquits, amb poesia, piquen igual però en vers

Sembla que els resta poc temps per viure aquests estiu, però mentrestant bé que estan fent-nos la guitza. De qui parlem? Dels mosquits, que se n'estan fent un fart. Nosaltres, que no tenim rancúnia, els dediquem un poema, de la ploma d'uns interessants poetes.

El mosquit

(F. Bofill, A. Puig i F. Serrat)

El mosquit 

eixerit, 

si has badat 

t’ha picat. 

Ui, ui, ai, ai, 

ui, ui, ai. 

El mosquit 

surt de nit, 

fa zum, zum 

sobre el llit. 

Ui, ui, ai, ai, 

ui, ui, ai.

La il·lustració és de Francesc Rovira.

La palabra es la llave... poesia de Laura Devetach

La palabra es como llave

puede abrir puede cerrar

habrá que darle una vuelta

que me sirva para entrar.

(Laura Devetach / Rosie Posie, il.)

Juguem a escampar les llavors del dent de lleó... bufem amb poesia

Encara estem a l'estiu i podem continuar jugant. Hi ha alguna cosa més divertida que bufar els fruits del dent de lleó, dels angelets, quan correm pel camp? És una bona manera de contribuir a enlairar les llavors i de estar en contacte amb la natura, d'aprofitar el nostre entorn d'una manera lúdica sense espatllar-ho i, a més, les imatges que resulten són tan boniquetes com aquest poemeta (podeu acompanyar el poema amb altres il·lustracions que trobareu al blog que tenim d'il·lustració, Pinzellades al Món).

Angelet 
(*el fruit de la planta dent de lleó)
(Lola Casas)

Vola lluny,

plomall de flor,

cor de vent,

        ales de gasa.

Puja amunt

pel cel d’estiu,

cerca espai

          i nova casa.

La il·lustració és d'Antonia Woodward.

La vocación de los árboles: poema per encetar setembre

Hi ha arbres de tants tipus que necessitem tot un gran llibre de botànica per a classificar-los, però en ells sols trobarem la seua descripció física, no el seu interior, els seus somnis, perquè en la seua saba corre la poesia i això els transforma.

La vocación de los árboles

(Flor Marina Yánez Lezama)

Algunos árboles

cuando se cansan de estar quietos

piden que los conviertan en curiaras,

si tienen vocación de navegantes, claro:

árboles de acantilado,

de ribera

de playa.

Hay árboles que buscan la libertad del viento

-esos tuvieron por confidente a un pájaro-

puentes colgantes

retadores del tiempo,

argonautas

de los barrancos

Hay árboles que quieren

ser árboles tan sólo.

Sentir los pies de un niño

subiendo entre sus ramas,

entretejer un nido en su follaje,

regalar frutos,

florecer,

dar abrigo.

Y al pasar de los años,

o de los siglos,

descansar finalmente

sobre la Tierra Madre

y soñar que mañana

renacerán, otra vez

árboles.

La il·lustració és de Vladimir Kush.