Fantasme, de Paula Becker
En aquest cas volem aprofitar el poema de Marta Herrera -aleshores Marta estava a 5è d'Educació Primària-, alumna de l'Escola Sant Miquel, de Cornellà de Llobregat, per anar acomidant-se del mes d'octubre. Ara estem en ple equinoci de la tardor i ben bé ens vindrà aquest poema.
Cirereta d'arboç, Toni Bra
AMB IMATGES TRENCADES
Robert Graves (traducció d'Àngel Terron)
Ell és ràpid pensant amb imatges clares;
jo som lent, pensant amb imatges trencades.
Ell esdevé moll, confiant amb les seves imatges clares;
jo esdevenc viu, desconfiant de les meves imatges trencades.
Confiant amb les seves imatges, assumeix la seva pertinència;
desconfiant de les meves imatges, qüestion la seva pertinència.
Assumint la seva pertinència, assumeix el fet;
qüestionant la seva pertinència, qüestion el fet:
Quan li falla el fet, qüestiona els seus sentits;
quan em falla el fet, aprov els meus sentits.
Ell continua ràpid i moll amb les seves imatges clares;
jo continuo lent i viu amb les meves imatges trencades.
Ell en una nova confusió del seu entendre;
jo en un nou entendre de la meva confusió.
En altre post anterior ja varem comentar que som més de celebrar la Festa de tots Sants, el Dia del Morts... tot buscant i perpetuant el nostre folklore. Però podem aprofitar les classes d'anglès per a celebrar la festa de Hallowen amb la poesia infantil.
Així, com aquesta il·lustració, veia el futur del blog quan varem començar. Molta il·lusió per compartir i difondre la poesia infantil i juvenil, però... erem conscients de que la poesia infantil i juvenil era la "ventafocs" de la LIJ (justament per açò, per a que deixara de ser-ho, varem iniciar el blog) Ja ha passat un any...
Els nuvols han desaparegut i ens hem fet un lloguet al ciberespai. 83.000 visites i més de 305.000 pàgines visitades (mai ho haguera pogut pensar), 390 post (quina bogeria!). Molta gent dels Països Catalans, però també de la resta d'Espanya, d'Amèrica del Nord i del Sud, d'Europa i de la resta del món. És com cabdell de poesia que ha anat desfilant-se i arrelant en diferents llocs. Quina ilusió!
Però el més important és la gran quantitat d'amics i amigues que hem fet, que ens han aportat desinteressadament els seus poemes, els nous poetes que hem conegut, la gent en que ens hem posat en contacte. Ens hem unit amb la poesia i junts l'hem difosa.
Moltes besadetes a tots i totes que ens heu ajudat amb la vostra poesia, amb les vostres il·lustracions, amb la lectura del blog, amb la seua difusió, amb l'aplicació de les activitats, amb les vostres propostes, amb el vostres interés en difondre la poesia infantil i juvenil, a que a dia d'avui estiguem ací i hagem crescut.
MUA! MUA! REQUETEMUA!
Les dos primeres il·lustracions són d'Alecska i la última de Denise von Leeuwen.
Xip-xap, xip-xop,... no para de ploure per aquests indrets, dia i nit. Crec que fins i tot els cargols porten paraigües. Tanta pluja m'ha portat a pensar en l'arca de Noé i... com que una idea porta a l'altra he pensat en els versos del nostre amic poeta, Pedro Villar, i el seu actual projecte de submergir a Noé i tota la seua colla d'animals dintre del vaixell de la poesia -un projecte poètic amb bona dosi d'humor, que desitgem veure prompte publicat- acolorint-ho la paleta pictòrica de Miguel Ángel Díez.
Cada vegada es porta més la lectura de microrrelats, però desconeixiem fins ara la micropoesia. A la web En3palabras ens ho expliquen:
Dins de l'àrea de ciències de Coneixement del Medi, quan treballem el cós humà i les seues parts, ens pot venir molt bé realitzar jocs amb les endevinalles. les endevinalles són jocs poètics que agraden molt als xiquets. Podem crear les nostres pròpies endevinalles o llegir-ne.-Mar Vidal. El meu cos. Beascoa, Col. Adivina adivinanzas? (està també en castellà)
-Carme Alcoverro. El cos humà. Barcanova, Col. El tresor de les endevinalles (en català)
Des de l'IES Santo Reino, en Torredonjimeno (Jaen), han realitzat una animació visual molt interessant: Paseando con Platero. Va adreçada a lectors d'ESO, però després d'haver-la visualitzada penso que és una animació que també podem passar als alumnes d'Educació Infantil i Primària. Amb una música estupenda i texts ben seleccionats sobre l'obra de Juan Ramón Jiménez -és una llàstima que els text, junt a la música, no siguen recitats pel profes o el propis alumnes, doncs arrodonaria l'animació-.
Avançat el mes d'octubre, ja està ben prop la Festa de Tots Sants, la Castanyada i el Dia dels Morts, que se celebren entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre. A la web de Festes.org podem trobar molta informació sobre aquestes festes: la seua celebració, les diferents costums de celebrar-ho arreu del món, les fires, la castanyada, els panellets,... inclusive les festes dels morts arreu del món.
Ens ha agradat conèixer un apassionant amor mariner, bogeria d'amor. El poema és de Patricia Iglesias Torres.
Ja hem comentat moltes vegades que la poesia no té edat. Des de que naixem fins arribar als últims dies podem gaudir de la poesia. Però altra vessant, també interessant, és l'acadèmica. Com integrar, per exemple, la poesia dins d'un currículum escolar?
Recien editat està el llibre 4 poemas de Gloria Fuertes y una calabaza de luna, il·lustrat per José Aguilar i publicat per Versos y Trazos, dins de la seua col·lecció Poetas para todos.
Un poema dedicat a tots els pares i mares que amb "molta paciència" viatgen en cotxe amb els seus fills. Una experiència inoblidable, us ho asseguro. Però... que opinen ells d'aquests viatges?
Per huitè any consecutiu el Campus Universitari d'Albacete estrena la tardor amb el seu cicle 5 Poetas de otoño, gràcies al treball conjunt del grup poètic La Confiteria i la Universidad de Castilla-La Mancha. La Facultat d'Humanitats serà la seu on Diego Jesús Jiménez, José Luis Piquero, Karmelo C. Iribarren, Vicente Gallego i Benjamín Prado realitzaran lectures poètiques. Aquests recitals aniran realitzant-se cada dijous, a partir de les 20:00 hores, entre la setmana del 18 d'octubre i la del 22 de novembre.
La Fundació Gerardo Diego ha publicat en un sols volumen les dos antologies recopil·lades pel poeta santanderi en 1932 y 1934, sota el títol Gerardo Diego, Poesía española (Antologías) en l'editorial Cátedra. El responsable de l'edició, de Cátedra, és el professor de Literatura Española de la Universidad Autónoma de Madrid, José Teruel.Us recomanem que li doneu una ullada a tot el contingut de la web de la Fundació Gerardo Diego, doncs té molt de material sobre el poeta i la seua obra.
Difondre la poesia en llengua castellana entre la població filipina és l'objectiu de l'Intituto Cervantes a Manila. Vora un mil·lió de persones utilitzen el metro a Manila per als seus desplazaments diaris i la majoria d'elles no són lectores. Així que es vol aprofitar aquest temps emprat per a moure's al metro per a fomentar la lectura, en castellà i, més concretament, la poesia. Español, que está cerca de nuestra cultura. Justo en la próxima estación és el lema general d'aquesta campanya.
Ah! Que ens en havieu pensat que les cançons de bressol són sols per als xiquets i xiquetes que de nou visiten el nostre món? Doncs no. Les cançons de bressol creen un vincle entre els pares -pare/mare, no sols la mare-, que lliguen els sentiments através de la paraula i la seua musicalitat. Aquest lligam comença ja abans de nàixer -bé perquè estem esperant en adopció un fill, bé perquè el portem al nostre interior-. Així que us recomanem cantar cançonetes de bressol abans de tenir els nostres fills.
Les fulles seques
Edicions Xerais ha publicat un llibre per apropar als lectors gallecs a la seua poesia. Sota el lema A poesía non morde -la poesia no mossega- intenta que tothom s'aprope a la lírica gallega. És una aposta interessant! Una selecció antològica ben realitzada, per Fran Alonso, una de les veus poètiques amb més pes dintre de la literatura gallega actual.
Dins de la web de Comunidad Escolar Digital es recullen una sèrie d'articles divulgatius sota el títol d'Aproximación didáctica a los poetas de la Generación del 27 para alumnos de las ESO.
Luna, lunera, cascabelera... La lluna, la pruna, vestida de dol... diuen les cançons del ric folklore infantil. La Luna vino a la fragua con su polizón de nardos, el niño la mira, mira, el niño la está mirando... ens diu una estrofa de la famosa poesia de Federico García Lorca. La lluna, des de sempre, ha exercit una gran atracció als artistes, en general, i ha servit de gran inspiració als poetes, en particular.
