Poesia per a les mares / Poesia para las madres

Il·lustració de Julie-Ann Bowden

El proper diumenge celebrem festivament el Dia de la Mare / Día de la Madre. Aquest és un més dels 365 dies de l'any que li pertanyen. Com ho farem? Doncs regalant-li, com cada dia, un gran somriure, moltes besadetes i pessigolles, abraçades a grapats i... un poemetes. També podem fer una postal (aprofiteu per a donar-li una ullada a les il·lustracions sobre maternitat que hem penjat al blog de Pinzellades al món) agafant poemes i llibres.

Per a totes les mares del món!

Dulzura
Gabriela Mistral

Madrecita mía,
madrecita tierna,
déjame decirte
dulzura extremas.

Es tuyo mi cuerpo
que hiciste cual ramo
deja removerlo
sobre tu regazo.

Juega tú a ser hoja
y yo a ser rocío:
sobre tus dos brazos
tenme suspendido.

Madrecita mía,
todito mi mundo
déjame decirte
los cariños sumos.

Il·lustració de Luciano Lozano

Poema a la mare
(Traficantes de sueños)

...
Dir que m'has estimat i m'estimes
Dir que m'has educat i m'eduques
Dir que m'has perdonat i em perdones
Dir que m'has entés i m'entens
Dir que m'has donat i que em dones
Dir que t'has preocupat i et preocupes
Dir que sempre has estat i que sempre estarás


Es dir-te,
senzillament,
mare meva,
que no hi ha ningú
com tu.

La vaca cega i altres poemes: llibre de poesia infantil en homenatge a Joan Maragall

Estem commemorant el 150 aniversari del naixement de Joan Maragall. Per apropar aquest escriptor als xiquets l'editorial Baula acaba d'editar La vaca cega i altres poemes, de Joan Maragall, amb il·lustracions de Subi.

És un xicotet homenatge que inclou, a més del famós poema de la vaca cega, sis poemes més: La ginesta altra vegada, La fageda d'en Jordà, L'himne a l'arbre fruiter, Sol, solet, La diada de Sant Jordi i Els reis... Les il·lustracions de Subi recreen i apropen els versos als xiquets, interpretant el simbolisme del poema, versos realistes molt emotius.

La vaca cega
(Joan Maragall)

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Escenas circense, poesía de Estelle Talavera

Quina meravella el món del circ: el pallasso i les seues repetitives riallades, l'equilibrista silenciós, els animals salvatges, els focus a la pista... tot un espectacle que cada vegada vegem menys. Alehop! Comença la funció amb els versos de la poeta madrilenya Estelle Talavera.

Escenas circenses (por Pasos)
(Estelle Talavera Baudet)

Somos un nudo de venas, de caminos cruzados;
de deseos, tal vez, mal formulados.

PASO 1
«Permite que te invite
a la despedida»,
que te haga ver la escena
circense
desde el último palco,
allí arriba.

Ya empieza a entrar la gente:
niños corneta,
mujeres bola,
bigotes con zapatos impolutos de fiesta
y la última abuela, agotada de
cuestas y festines de maleta.

¡Siéntense, señores!
Prepárense para lo mejor.

Por fin llegó a esta tierra de remolinos y perros cojos
el gran circo que nació circo y morirá en aplausos tristes.
La mujer barbuda hija de mujer barbuda nieta de mujer barbuda.

PASO 2
¡Señoras y señores,
niños y marionetas!
¡Con vosotros
—con nosotros—
el equilibrista equino,
el hombre elefante,
la mujer calva!

¡Con vosotros
—con nosotros—
la bailarina esquiva
y el león doméstico!

Yo miro arriba, al último palco;
pareces ensimismado, neutro, imaginando
el león alfabetizado.

¡Con vosotros
—con nosotros—
el hombre fuego,
el corazón que da vueltas,
el centrifugado de almas de batalla!

Y nosotros miramos,
tú arriba,
yo abajo,
lo rápido que giran todos en el centrifugado,
la música dolorida,
el trampolín sin rejilla,
el ronroneo curvado
del espectador.

Las marionetas que aplauden llenitas de ansiedad,
los vestidos ajados de emperadores muertos,
la pintura blanca del mimo,
la gran cagada del elefante asustado.

El presentador,
frac encendido sin cuello,
junta las manos, encogido,
perlado de sudor.

Tú y yo sorprendidos—nosotros—:
esta fiesta con hilos nos provoca
un resquicio
de respeto;
un dolor que baila de puntillas
con guantes blancos y luces de camerino.

Moda i poesia en una exposició a l'Intituto Cervantes de Madrid

... brodant paraules a la tela dels versos -il.Masha Kurbatova-

De vegades dos mons que semblen llunyans, quasi oposats, s'uneixen. Ens sorprèn alegrement la notícia de l'exposició que està portant-se endavant 20 trajes para Europa. Diseñadores dialogan con la literatura. Sembla com si el famós glamour i moltes vegades insubstancial món de la moda i l'intimista vida de la poesia estigueren separades, però és una realitat que s'han unit i ho podem comprovar visitant l'exposició.

L'exposició s'ha organitzat dins del marc de les diferents activitats culturals organitzades al voltant de la Presidència Espanyola de la Unió Europea i mostra 20 dissenys inspirats en textos d'escriptors español, hispanoamericans, belgues i hongaresos.

María Zambrano, Miguel Delibes, Rosa Chacel o Antonio Muñoz Molina són alguns dels referents espanyols inclosos en l'exposició. De dissenyadors de moda també hi ha de tota mena: Agatha Ruiz de la Prada, Victorio & Lucchino, Amaya Arzuaga, Hannibal Laguna, Roberto Torretta, Lydia Delgado, etc.

El gran poeta Juan Gelman ha tingut el plaer de poder visitar el disseny del vestir realitzat a partir del seu poema Soles , dedicat a la seua dona Mara, que els ha correspost a Victorio & Lucchino.

Soles
(Juan Gelman)

Bajo el sol doble de de la furia y la pena, la vida sigue
La vida sigue bajo el sol doble de la furia y la pena
Sigue la vida y gira el sol doble de la furia y la pena
Es un recurso amar a un árbol y otras humillaciones del paisaje
El esplendor del tiempo respira en el hombro de una mujer
Se alejan pensamientos que no quieren ser vistos
El sueño cierra la puerta para que empiece otro...

Podem visitar l'exposició en la seu de l'Instituto Cervantes de Madrid fins el poper 23 de maig.

Cançó de primavera: pétals de versos en flor

 

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors invadeixen la natura en un tapis vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?

Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.

Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

La il·lustració és de Lauren Mills

El somriure dels xiquets en primavera: poesia de García Lorca

Ja ens resta tan sols aquest trimestre per a finalitzar les classes. L'alegria que ens porta la primavera també es contagia a les aules. Açò ho reflexa a la perfecció García Lorca en el seu poema Canción primaveral.

Salen los niños alegres
de la escuela,
poniendo en el aire tibio
del abril canciones tiernas.
¡Qué alegría tiene el hondo
silencio de la calleja!
Un silencio hecho pedazos
por risas de plata nueva.

 La il·lustració és de Penny Weber.

Truita de versos / Tortilla de versos

Hui diumenge... descans i bon menjar. Us convidem a fer una truita poètica. Tan sols necessitem ous de gallina ben criada, paraules amanides amb carinyo, un poc de sal de rima i remenar-ho tot amb paciència mentre aprofitem per anar cantant allò que vulguem (les melodies ben cantades li donen millor sabor a la truita). La paella al foc amb un poc d'oli, ho aboquem i... volta i volta. Ja ho tenim: truita a la poesia. Però millor seguir les instruccions de Gregorio Toribio, mestre i poeta:

Para hacer una tortilla
(Gregorio Toribio)

Compra en el mercado,
unas patatas nuevas.
Con esmero y cuidado,
las lavas y las pelas.

Cortadas en daditos,
las pasas a la sartén
y en aceite calentito,
las fríes muy bien.

Si no eres muy delicado,
y te gusta cualquier olla,
será bastante acertado,
añadirle una cebolla.

En un recipiente aparte,
bates muchos huevos.
Permíteme recordarte,
que deben ser frescos.

Un chorreón de leche,
le pone el que sabe.
¡Vale! Lo añadimos
a los huevos batidos
y estará más suave.

De la sartén sacamos,
la cebolla, las patatas,
con huevos mezclamos
y tendremos una masa.

¿Has olvidado el detalle?
Añade una pizca de sal.
¡Con cuidado, sin pasarse
o la tendrás que tirar!

En la sartén sin aceite,
bueno, con sólo un poco,
esta vez bien caliente,
lo volcamos todo.

Esperamos a que cuaje,
sin que esté muy hecha.
Demuestra ahora tu arte,
dándole bien la vuelta.

¡Vamos, abuela!
¡Vamos chiquilla!
¡Venga, a la mesa!
¡Ya está la tortilla!

Bon profit!

Shhh! Silenci: poesia d'Octavio Paz

Després del sorollós, multitudinari i festiu dia passat ara necessitem... un poc de silenci per a reposar tot allò que hem experimentat:

Silencio
(Octavio Paz)

Así como del fondo de la música
brota una nota
que mientras vibra crece y se adelgaza
hasta que en otra música enmudece,
brota del fondo del silencio
otro silencio, aguda torre, espada,
y sube y crece y nos suspende
y mientras sube caen
recuerdos, esperanzas,
las pequeñas mentiras y las grandes,
y queremos gritar y en la garganta
se desvanece el grito:
desembocamos al silencio
en donde los silencios enmudecen.

La il·lustració és de Kiruna.

Feliç Sant Jordi 2010, amb la poesia de Lola Casas

Feliç Dia de Sant Jordi per a tots! Feliç Dia del Llibre! Celebrem-ho amb amb poesia.

Sant Jordi
(Lola Casas)

Parades
de llibres i roses,
escriptors
que van signant,
carrers, avingudes
i places
on la gent
va passejant.
Comprem lectura
i olor
per alegrar l'esperit.
La rosa l'he regalat
i el llibre...
me l'he llegit?

La il·lustració és d'Esther Burgueño (que hem adaptat per a 2010).

Dia del llibre: una rosa, un llibre, un drac i un poema

Hui és dia de festa major per al llibre i per a Catalunya. Celebrem el Dia del Llibre i cal fer-ho com cal: comprant llibres, llegint i regalant roses. Sobrevolant per llibreries, fires del llibres i biblioteques trobareu al drac, un animalot màgic que aquest any va repartint de la seua boca roses, com ens ho mostra la esplèndida il·lustració d'Elena Ospina.

Feliç i meravellós Dia del Llibre! Cantem-ho amb els versos de Clementina Arderiu:

Cançó
(Clementina Arderiu)

Tintada de verd,
primavera!
La rosa ja és
en presència;
la rosa ja és,
meravella!,
esquinça la son
i batega;
nomes cal un nom
per bandera.

Sant Jordi, la princesa i el drac: poema reescrivint la llegenda

Tots coneixem la llegenda de Sant Jordi i el drac, però hui us proposem fer un tomb a la història i que els seus protagonistes assumisquen un paper diferent en la narració. Podem crear la nostra pròpia història en forma poètica, com aquesta que hem creat nosaltres:

Sant Jordi, el drac i la princesa
(Sàlvia del Berri)

Cavalca el cavaller,
valent,
buscant al drac,
audaç,
per rescatar la princesa,
bella.
S'estableix la lluita,
cruenta,
i neix la rosa
roja.

La història canvia...
Reescrivim la història,
nova.
Hi ha una princesa,
valenta,
que s'enamora del cavaller,
bell,
company d'un vell drac,
desdentat.
Tots tres són lectors
llavors...

Se'n van de passeig
el vint-i-tres d'abril
quan la rosa floreix
i de llibres hi ha mil.

I vosaltres, com reescriviu i/o adapteu la llegenda?

La il·lustració és de Razz.

Colores y más colores: llibre de poesia infantil de Mª Rosa Serdio

 

Colors i més colors... paraules i versos, sentiments i emocions... tot això i més és el que transmet la lectura del llibre de la nostra amiga -mestra, poeta, artista i gran comunicadora- Mª Rosa Serdio en el seu llibre Colores y más colores, de l'editorial asturiana Pintar-Pintar.

Amarillo yema
Amarillo llama
Amarillo del oro
de la retama.

Un repás poètic per l'arc de sant Martí, botant de color en color, tot suggerint imatges rere les paraules, que ens endinsa en un fantàstic món on cada color pren vida. Metàfores que apropen als xiquets, amb melodia coral, al món dels colors; cromatisme poètic. Un llibre que va adreçat als primers lectors, però del que podem gaudir també els adults. Cada color ens evoca una experiència personal i cultural, com gotes que van colpejant un xilòfon d'art.

Azul del cielo
Azul ultramar
Azul de tus ojos
de azul cristal.

Les il·lustracions, d'Ester Sánchez s'acomoden al ritme dels versos, a la vegada que ens deixen enlairar la imaginació. Molt bones.

Un bell llibre, de format i contingut, d'aquest que us recomanem per alimentar l'intel·ligència emocional dels xiquets. Després de llegir i rellegir aquests poemes segur que els xiquets donen el pas al seu propi bagatge cromàtic i estan motivats per a escriure altres poemes. Un viatge de la lectura a l'escriptura, d'anada i tornada.

Construir el poema: un lloc per a introduir-se a la poesia juvenil

Segur que us interessa donar-li una ullada a la web Construir un poema, sobretot als alumnes de l'ESO i als seus professors. Podem trobar:

-L'ofici de poeta
-Els temes
-Llegir poesia
-L'arquitectura de la poesia
-Assaig de càntic en el temple, d'Espriu
-Assaig de càntic a la taverna, de Joan Oliver
-En defensa de la lletra R, de Ràfol-Casamada
-Refereix son amor, satiritzant els poetes, de Narcís Comadira
-La torre, de Màrius Torres
-Activitats al voltant dels poemes anteriors

Una excel·lent manera d'introduir-se a la poesia. Molt pedagògic!

La il·lustració és de Young Tamlyn.

La rosa, poesia per al Dia del Llibre

La rosa
(Joana Raspall)

Per fer duradora la gràcia al jardí,
atura la mà!
No cullis la rosa!
La que ara es desclosa
mai més pot florir.

La il·lustració és de The Little Fox.

Tu risa en primavera: poesia d'una mare a la seua filla

 

Res millor que un bon somriure a la cara d'un xiquet per a que s'obriguen les portes de la felicitat. Ens agradaria que cap xiquet del món quedara sense somriure. Si a més el somriure és del nostre fill o filla... això és un plaer tan gran que no té preu. La nostra amiga poeta, Annabel Martínez, ha escrit un poema preciós -per a la seua filleta Aitana- que ben bé reflexa el que estem dient. Amor de mare en poesia.

Tu risa en primavera
(Annabel Martínez)

El tiempo para ti no tiene prisa,
como para tus gusanos de seda
que alimentan,
cadenciosos,
el proceso de su metamorfosis.
El tiempo para ti es el presente,
por eso tú y los tuyos reís como el agua
y vuestras risas se beben los minutos
y nos paran el tiempo.

Yo entonces pienso que solo tu risa
de ocho años,
tu risa pedagógica,
me es imprescindible en este mundo.

La il·lustració és de Kimura Harumi.

Canal Poesía: una web de poesia i un poema a l'arbre poeta

Canal Poesia és una web dedicada exclusivament a la poesia. Podem trobar poemes en castellà i català, a més d'un taller de poesia, certàmens de poesia, llibres de poesia digital, biografies, efemèrides literàries, etc. A més podem publicar les nostres poesies i unir-se a aquest canal poètic. Poetes ja clàssics s'uneixen als nous poetes, uns passen el testimoni als altres.

D'aquest lloc hem copiat el següent poema:

Árbol
(Humberto Akabal)

Libro verde
árbol poeta
¡cuanta poesía en tus hojas!

Quienquiera
que se pose en tus ramas
se vuelve cantor.

La il·lustració és de Victoria Usova.

Webquest de refranys, dites i proverbis

Us volem recomanar una webquest per a treballar en classe els refranys: Refranys, dites i proverbis. La tasca està adreçada als alumnes de 3r. cicle d'Educació Primària i 1r. cicle d'ESO i està elaborada per Gertrudis Carreras Pons.

És una webquest que trobem interessant per a treballar-la a classe i poder conèixer i gaudir de la riquesa del nostre folklore. Doneu-li una ullada!

La il·lustració pertany a Salvador Mestres publicats en TBO.

Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals

Vent
(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

...

La il·lustració és de Cristian Bernardini.

Homenatge a Miguel Hernández en la revista Ágora

 

Poema visual en homenaje a Miguel Hernández, d'Agustín Calvo Galán

 

Us recomanem que li doneu una mirada a l'últim número de la revista Ágora. Papeles de arte gramático -n. 18- que està dedicada integrament a la figura del poeta Miguel Hernández. Segons ens diuen els propis editors de la revista, hi haurà una segona part a finals d'aquest mes. El monogràfic sobre Miguel Hernández está dividit en dos parts: la primera amb estudis sobre el poeta, la seua obra i la relació amb altres escriptors; la segona és un homenatge que li fan diferents poetes. La revista se la podeu descarregar gratuïtament punxant ací. Us fiquem l'índex d'aquest número: 

 

ARTÍCULOS SOBRE MIGUEL HERNÁNDEZ -Miguel Hernández, en sus luces y en sus sombras. Francisco Javier Díez de Revenga. -Miguel Hernández: poeta de la fertilidad. Javier Lostalé. -Una vida comprometida con sus ideales. Ana Lanzillotta. -¿Quién era Miguel Hernández? Juan Tomás Frutos. -Josefina Manresa: musa y custodia del legado de Miguel Hernández. Ramón Fernández Palmeral. -La poética del conflicto (unas notas acerca de canción primera y canción última). José Luis Zerón Huguet. -Breve reflexión sobre la imitación poética en Miguel Hernández y en Gil de Biedma. El ejemplo del soneto por tu pie, la blancura más bailable. David Pujante. -¿Dos experiencias distintas? Relaciones poéticas entre Miguel Hernández y Mario Benedetti. Marcelo Bianchi Bustos (Argentina). -Miguel Hernández y Juan Chabás: dos poetas alicantinos. Aitor Larrabide. -Juan Ramón Jiménez y Miguel Hernández. José Luis Martínez Valero. 

 

POEMAS TRADUCIDOS DE MIGUEL HERNÁNDEZ -Elegía (Elegie), en traducción al rumano por Elena Liliana Popescu y Joaquín Garrigós. 

 

POEMAS EN HOMENAJE A MIGUEL HERNÁNDEZ -Un poema visual de Agustín Calvo Galán. -Déjame la esperanza. Poema de Liliana Popescu, traducción de J. Garrigós. -Dos poemas de Dionisia García -Poema de Marián Raméntol Serratosa -Tres poemas de Fulgencio Martínez -Poema homenaje de Geoffey Hill, con introducción de Soren Peñalver -Dos poemas de Antonio Soto -Carta abierta a José Luis Ferris, autor de la biografía Miguel Hernández. -Pasiones, cárcel y muerte de un poeta, por Fulgencio Martínez -Ut pictura: Antonio Soto. Homenaje a Miguel Hernández.

Guia de llibres sobre llibres / Guía de libros sobre libros

Hi ha un grapat de llibres que parlen sobre llibres i lectura. Volem aprofitar aquestes dates properes al Dia del Llibre per a fer una selecció d'alguns d'aquests llibres (hi ha molts més, que en altres post anirem penjant). Tots són molt interessants i cadascun d'ells tracta el tema d'una manera diferent. Són llibres que caldria tenir a la biblioteca familiar, a les biblioteques escolars i a les biblioteques públiques. La seua lectura ens porta a una reflexió sobre el fet de llegir i la importància dels llibres.

Els llibres estan ordenats en funció de l'edat dels lectors a qui van adreçats, des d'Educació Infantil fins a Educació Secundària.

Guia de Llibres sobre Llibres / Guía de libros sobre libros:

-Todd Parr. Leer sienta bien. Ed. Serres (2007) **

-Daniel Nesquens / Mariona Cabassa. La gallina Crestazul. Ed. Almadraba (2009) **

-Brian Lies. Murciélagos en la biblioteca. Ed. Juventud (2009) **

-Jorge Gonzalvo / Cecilia Varela. Te regalo un cuento. Ed. Lóguez (2009) *

-Michelle Knudsen / Kevin Hawkes. León de biblioteca. Ed. Ekaré (2007) *

-Rita Marshall, Etienne Delessert. ¡Odio leer! Ed. Lumen (1996) **

-Agustín Comotto. El comelibros. Ediciones del Eclipse (2006) *

-Lauren Child. ¿Quién teme al cuento feroz? Ed. Serres (2009) **

-Dennis Hasseley / Jim LeMarche. El oso que amaba los libros. Ed. Juventud (2006) **

-José Andrés Villota Rocha / José Benito. Leo el dragón lector. Fórcola / Páginas de Espuma (2008) *

-Roberto Piumini / Giulia Orecchia. Un amor de libro. Ed. Edelvives (2008) *

-Franziska Biermann. Al señor Zorro le gustan los libros. Ed. Los cuatro azules (2008) *

-Éric Sanvoisin / Martin Matje. Los bebedores de tinta. Ed. Edelvives (2005) *

-Jörg Müller. El libro en el libro en el libro. Ed. Serres (2001) **

-Santiago García-Clairac / Enrique Flores. El libro invisible. Ed. SM (2008) *

-Joan Portell / Oriol Hernández. A mi no m'agraden els llibres! Ed. Ànima Llibres **

-José Antonio Millán / Perico Pastor Bodmer. El pequeño libro que aún no tenía. nombre. Ed. SM (2009) *

-Juan Villoro. El libro salvaje. Ed. Siruela (2009) *

-Jacinto Benavente / Zuzanna Celej. El príncipe que todo lo aprendió en los libros. Ed. Juventud (2010) (teatro) **

-Xosé Antonio Neira Cruz / Irene Fra Gálvez. Los libros de la almohada. Ed. Anaya (2008) *

---

Símbols:

* Sols en castellà

** Estan en castellà i en català

La il·lustració és de Miguel Calatayud.

Poesia per al mes d'abril, d'Antonio Machado

En abril, las aguas mil
(Antonio Machado)

Son de abril las aguas mil.
Sopla el viento achubascado,
y entre nublado y nublado
hay trozos de cielo añil.

Agua y sol. El iris brilla.
En una nube lejana,
zigzaguea
una centella amarilla.
La lluvia da en la ventana
y el cristal repiqueteo.
A través de la neblina
que forma la lluvia fina,
se divisa un prado verde,
y un encinar se esfumina,
y una sierra gris se pierde.
Los hilos del aguacero
sesgan las nacientes frondas,
y agitan las turbias ondas
en el remanso del Duero.
Lloviendo está en los habares
y en las pardas sementeras;
hay sol en los encinares,
charcos por las carreteras.
Lluvia y sol. Ya se oscurece
el campo, ya se ilumina;
allí un cerro desparece,
allá surge una colina.
Ya son claros, ya sombríos
los dispersos caseríos,
los lejanos torreones.
Hacia la sierra plomiza
van rodando en pelotones
nubes de guata y ceniza.

La il·lustració és de Jenny Meilihove.

Cançó del cavaller Sant Jordi: preparant el 23 d'abril

Cançó del cavaller Sant Jordi
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.

-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.

Si voleu escoltar la cançó, cantada per Maria del Mar Bonet, punxeu ací.

La il·lustració és de Mark Bannerman.

Sonet a la rosa, de la poeta colombiana Meira Delmar

 Soneto a la rosa

(Meira Delmar)

En las manos del alba vi la rosa.
Huía de sí misma perseguida
por su propia hermosura repetida
en pétalos y en rosa jubilosa.

Con un alto vaivén de mariposa

la rosa, ya en el aire, detenida
quedaba entre la luz, estremecida
de aromas y de fuga luminosa.

Inmóvil sobre el viento desvelado
en rosa de vitral se convertía la rosa
del temblor atormentado.

El día la tocaba. Y era el día
en torno de la rosa, desalado

arroyo de insistente melodía.

La il·lustració és de Encarni Urbano Alonso

Llibres infantils de Sant Jordi, el drac i la princesa (Libros infantiles sobre San Jorge) -III

 

Per tercer any consecutiu hem elaborat una guia de lectura sobre Sant Jordi, el drac i la princesa. Pensàvem que davant de tant llibre ja editat aquest any no hi haurien quasi novetats, però ens hem enganyat. Hi ha llibres i CDs. nous, molt interessant, per a totes les edats i amb unes il·lustracions precioses (per cert, punxeu en l'enllaç si us interessen il·lustracions sobre Sant Jordi).

Podeu llegir la guia de lectures sobre Sant Jordi, el drac i la princesa de 2008 i 2009; i ara l'ampliem amb aquest nous llibres.

GUIA DE LECTURA SOBRE SANT JORDI, EL DRAC I LA PRINCESA -Guia de lectura sobre San Jorge- que esperem us siga d'interés:

-Dragón busca princesa, de Purificación Menaya. Ed. Bambú

-El petit Sant Jordi, de Josep F. Delgado. Ed. Baula

-Juga amb Sant Jordi. Ed. Beascoa 3

-La llegenda de Sant Jordi, de Màriam Ben-Àrab. Ed. Estrella Polar

-La llegenda de Sant Jordi, de Roser Rimbau. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

-La princesa y el dragón. Ed. Parramon (també en català)

-La princesa el dragón, de David Wiesmer. Ed. Juventud (també en català)

-La veritable història de Sant Jordi, d'Òscar Julvé Ed. Estrella Polar

-Poemes i haikus de Sant Jordi, princeses i drac, de Montse Ginesta. Ed. Animallibres

-Qui diu la veritat: el cavaller o el drac?, de Montserrat Balada. Ed. El cep i la nansa

-Roses i dracs, de Núria Albertí. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (inclou CD)

-Sant Jordi i el drac, d'Anna Canyelles. Ed. La Galera

-Sant Jordi, d'Anna Clariana. Ed. Cruïlla

-Sant Jordi i el drac, de Núria Pradas. Ed. Barcanova

-Sant Jordi no tenia cap soldat, de Toni Giménez. Ed. Baula (inclou CD)

-Sant Jordi. Què celebrem?, de Núria Font. Ed. Cruïlla

-Visca Sant Jordi!, de Carmen Queralt i Lola Casas. Ed. Baula

La il·lustració és de Mónica Armiño.

Plou i fa lluna, poesia d'Antoni Moll

Plou i fa lluna
(Antoni Moll i Camps)

Plou i fa lluna. Quina nit més bella!
Un estel fredolic tremola i brilla,
entre núvols amables, cotonosos,
com una testa d’infantó rosseja
en son bressol, entre bolquims d’armini.
Davalla l’aigua clara de les teules
com devessalls d’argent. Plou i fa lluna.

La il·lustració és d'Issa Gallego.

El gat sense botes / El gato sin botas: rimes per a jugar o llevar l'empatx

 

Les rimes i rodolins no sols s'utilitzen per a jugar, també como fórmules per a tirar sort, per a trobar coses perdudes, per a curar, etc. Moltes vegades no tenen cap sentit, rimant en una espiral de joc de non-sense, però són molt divertides. Per exemple, tenim un rodolí per a llevar l'empatx, del gat o... per a riure's llegint-ho ràpid.

El gato sin botas

De puro goloso

amaneció enfermo

de un mal doloroso. 

La gata afligida

no duda el motivo:

de alguna comida

o de un salto furtivo. 

El gato asustado

confiesa su culpa:

devoró confiado

cinco ratas juntas.

Melindrosa,

es la melindrosa

de tal condición

que le dio un insulto

al ver un ratón. 

Al estar cosiendo,

en el pasadizo,

con el aire el hilo

le dio un romadizo. 

Al tomar un libro

se le cayó una hoja,

le pegó en el pie

y la dejó coja.

Ella está en la cama,

muy de gravedad,

por haberse puesto

un botín helado. 

Ella sigue enferma,

de muchos días,

por haberse puesto

la sortija fría. 

La il·lustració és de Jason Limon.

Ecopoema, de Nicanor Parra

Ecopoema
(Nicanor Parra)

Como su nombre lo indica
el capitalismo está condenado
a la pena capital:
crímenes ecológicos imperdonables
y el socialismo burrocrático
no lo hace nada de peor tampoco.

¿Qué le dijo Milton Friedman
a los pobrecitos alacalufes?
-A comprar a comprar
quel mundo se va acabar.

La il·lustració és d'Alan Clarke.

Ha tornat la primavera i les flors ens ha regalat...

Tan sols necessitem una passejada pel camp per adonar-se'n que ara sembla de debò que ha vingut la primavera. Tot un esclat de flors i colors. Hem buscat un poema que faja de perfecte acompanyament a la primavera i el cant floral i us invitem a llegir aquests versos de Carles Salvador.

Ha tornat la Primavera
i els nostres cors són jardins.
Tota floreta amorosa
es gronxa damunt els brins
i fa que els nostres afectes
siguen humans i divins
i els juraments d'amor vera
naixquen de l'ànima endins.
La neu ja es fosa per sempre
i ara són nets els camins.
Si l'abraçada és forta
els besos són clars i fins

La il·lustració és d'Eva Garcés. 

Cómico: poema satíric d'Efraín Huerta

Cómico
(Efraín Huerta)

Regularmente
hago
una
vida
bastante
irregular.

La il·lustració és de Marcos Guardiola.

Showery time / Temps plujós / Tiempo lluvioso: poema d'abril en anglès

Com diu el refrany En abril, aigues mil, i també ho podem comprovar en aquesta poesia popular anglesa, Showery time -Temps plujós / Tiempo lluvioso-.

Showery time

The April rain-drops tinkle
in cuckoo-cups of gold,
and warm south winds unwrinkle
the buds the peach-boughs hold.

In countless fluted creases
the little elm-leaves show,
while white as carded fleeces
the dogwood blossoms blow.

A rosy robe is wrapping
the early red-bud trees;
but still the haws are napping,
nor heed the honey-bees.

And still in lazy sleeping
the apple-buds are bound,
but tulip-tips are peeping
from out the garden ground.

And yonder, gayly swinging
upon the turning vane,
a robin redbreast singing
makes merry at the rain!

La il·lustració és de Maria Lipovszky-Drescher.

La porta de l'any: blog de poesia de xiquets per a xiquets

Ninguna realidad existe hoy sin haber sido primero una ilusión de soñadores

(Paula Dominguez, il·lustradora)

Varem començar l'any encetant-lo amb una meravellosa poesia que María García Esperón ens va enviar felicitant-nos. El poema, ¿Qué hay detras de la puerta del año?. Els versos s'han traduït a l'asturià per Encarnita García i al català per Dolors Insa.

¿Qué habrá detrás

de la puerta del año?

Una margarita

con un lazo blanco.

Una marea nueva

con barcos pintados.

Una nieve antigua

pidiendo verano.

Las palabras tuyas

soñando soñando...
* 
¿Qué habrá tres
la porte l'añu?
Una catasola
con un llazu blancu.
Una marea nueva
con barcos pintaos.
Una ñeve antigua
pidiendo branu.
Les pallabres tuyes
suañando, suañando...
*
Què hi ha al darrere
de la porta de l'any?
Una margarida
amb un llaç blanc.
Una marea nova
amb vaixells pintats.
Una neu antiga
demanant estiu.
Les paraules teues
somiant, somiant...

La poesia de María dona joc a jugar amb la imaginació, versificant els somnis i les esperances. Així que varem fer una proposta d'activitats al seu voltant per tal de fomentar l'escriptura de la poesia. Des de Pola de Lavinia (Astúries), els alumnes de la classe de María Rosa Serdio van seguir l'activitat i varen crear un poemes molt bonics. I els versos han pres identitat en la xarxa i... s'ha creat un magnífic blog La puerta del año: poesía de niños para niños / La porta de l'any: poesia de xiquets per a xiquets.

Noltes vegades hem dit, en aquest blog, que la poesia pren cos a la xarxa i que els projectes col·laboratius són una llavor que ens enriqueix, no són paraules buides, és tota una realitat. Una poesia que ha volat creuant l'oceà, des de Mèxic, una i altra vegada, que ha arrelat i que s'ha enlairat de nou a la recerca de nous lectors. Un projecte molt interessant! Per cert, volem agrair-li a Maria que li haja ficat el nom del blog en català -això si és tota una deferència per la nostra llengua, gràcies Maria-.


Al blog ja podem trobar els versos que els xiquets i xiquetes han creat al voltant del poema. S'animeu a participar? Doneu-li una ullada a l'activitat i si l'apliqueu a classe ens encantaria que ens enviareu el poemetes que escriuen els alumnes (nosaltres li ho enviarem a María o els l'envieu directament a María) i, per què no, els dels mestres també. Poemes de xiquets i adults per omplir les orelles de sentiments.

Cullerades de poesia per alimentar el cós i l'ànima. Ens encanta aquest projecte, la gent que hi participa i el contingut del blog.

Les il·lustracions són de Paula Domínguez.