A dónde van las palabras... / On van les paraules...

Un cafè, uns animals de companyia, bona lectura i temps per a gaudir-ne! -il. Didier Lourenço-

Segur que més d'un/a ens heu preguntat on van les paraules que no ens quedem: desapareixen, volen, s'amaguen...? Silvio Rodríguez ens ho plantetja en la seua cançó ¿A dónde van?, tot un cant a les coses senzilles, quotidianes a les que , de vegades, les transformem en invisibles.

¿A dónde van?
(Silvio Rodríguez)

¿A dónde van las palabras que no se quedaron?
¿A dónde van las miradas que un día partieron?
¿Acaso flotan eternas,
como prisioneras de un ventarrón?
¿O se acurrucan, entre las hendijas, buscando calor?
¿Acaso ruedan sobre los cristales,
cual gotas de lluvia que quieren pasar?
¿Acaso nunca vuelven a ser algo?
¿Acaso se van?
¿Y adónde van?
¿A dónde van?

¿En qué estarán convertidos mis viejos zapatos?
¿A dónde fueron a dar tantas hojas de un árbol?
¿Por dónde están las angustias,
que desde tus ojos saltaron por mí?
¿A dónde fueron mis palabras sucias de sangre de abril?
¿A dónde van ahora mismo estos cuerpos,
que no puedo nunca dejar de alumbrar?
¿Acaso nunca vuelven a ser algo?
¿Acaso se van?
¿Y a dónde van?
¿A dónde van?

¿A dónde va lo común, lo de todos los días?
¿El descalzarse en la puerta, la mano amiga?
¿A dónde va la sorpresa, casi cotidiana del atardecer?
¿A dónde va el mantel de la mesa, el café de ayer?
¿A dónde van los pequeños terribles encantos que tiene el hogar?
¿Acaso nunca vuelven a ser algo?
¿Acaso se van?
¿Y a dónde van?
¿A dónde van?

Pedro Villar presenta "El pastor de nubes" i "Tres veces tres la mar" a la Biblioteca de Cocentaina

NOTA: l'activitat s'ha suspés degut a la neu. Us avisem quan es farà

Tenim el plaer d'invitar-vos a la presentació dels llibres del nostre amic i gran poeta, Pedro Villar: El pastor de nubes -Kalandraka- i Tres veces tres la mar -El Naranjo-.

Aquest dijous, 28 de febrer, al saló d'actes de la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina -Pla de la Font, 10-, a les 19:00 hores tenim una cita amb la poesia infantil. Ens encantaria que tots els lectors del blog ens acompanyareu, però sabem que molts de vosaltres esteu molt lluny. Però si que ens agradaria que la sala estiguera plena de xiquets i xiquetes amb els seus pares, de mestres que enlairen la poesia, d'adults amb ànima de poetes, de... tot el món. 

No us perdeu aquesta oportunitat de gaudir de la poesia en la veu d'un gran poeta.

US ESPEREM A TOTS I TOTES!!!

Quin serà l'equipatge dels pirates? / Cual será el equipaje de los piratas?

Sembla que solcar els mars i oceans amb un vaixell pirata és fàcil, però... té les seues complicacions. Per exemple, què cal ficar al seu equipatge? Qüestió complicada que Ana Alonso ens ressòl en aquest poema (per cert, caldria incloure, també, alguns llibres d'aventures i alguns pergamins amb poemes)

 

Equipaje de un pirata

(Ana Alonso)

Si un pirata se respeta,

nunca falta en su maleta

unataza de latón

para el ron.

También es muy conveniente

llevarse un par de pendientes,

algún pañuelo estampado

y parches en buen estado.

Además, se recomienda

(para evitar los problemas

con hacienda)

no llevar monedas de oro

ni los mapas del tesoro.

Vienen bien los catalejos

para observar a lo lejos 

los barcos del enemigo.

Y también ropa de abrigo

por si estalla una tormenta.

Y caramelos de menta

por si te entra un resfriado.

Y un sombrero colorado 

para las noches de fiesta.

Y una cesta 

cargada de municiones

para grandes ocasiones.

Y por si estalla un motín

después de tanto festín

un chaleco salvavidas

y algo para las heridas.

Pero además, se aconseja

alguna toalla vieja

por si alguien te tira al mar

o te apetece nadar.

Y una caña de pescar

para algún rato perdido,

que siempre es entretenido.

Por último no te olvides

de llevar una baraja

con su caja

y los naipes bien marcados.,

o, sí no, un juego de dados

trucados,

que en los ambientes del hampa

es conveniente hacer trampa.

Con respecto al vestuario,

tan solo lo necesario:

Un pantalón, unas botas,

dos medias que no estén rotas,

dos camisas, dos chalecos,

y una bufanda con flecos.

¡Con semejante equipaje

podrás hacer cualquier viaje!

La il·lustració és de Jennifer Farley.

Cóm llegir un poema / Cómo leer un poema

Hui us proposem la lectura de dos llibres que giren al voltant d'un mateix tema: cóm llegir un poema. En aquests darrers anys està perdent-se l'hàbit de llegir en veu alta i, justament, sembla que la poesia acaba d'agafar tot el seu sentit quan llegim en veu alta.

Però resulta evident que un poema no es llig com un conte. Les pauses, el ritme, la cadència... tot un en la lectura.  la lectura poètica en veu alta requereix, de vegades, un assaig previ a cada poema. Açò és per les accentuacions, els silencis, els temps i fins i tot els matisos. Una lectura mal feta pot desbaratar tot el poema. La poesia i la seua sonoritat està molt lligada a la música. Aprendre a llegir poesia és interessant, a més que ens pot servir per a tot tipus de lectures en veu alta.

Per si de cas anem un poc despistats us recomanem:

• Terry Eagleton. Cómo leer un poema. Editorial Akal
• Rosa Navarro Duran. Cómo leer un poema. Editorial Ariel

Ambdós llibres estan pensats per allunyar el caràcter intimidatori que, molt sovint, envolta la poesia -sobretot en les ments dels joves-, convertint-la en propietat personal del lector general.

Aprofitem també per a recomanar-vos la lectura del post de Felipe Zayas, Enseñar a leer poesia, que segur us ajudarà a fomentar la lectura poètica entre els xiquets i joves. Perquè no és el mateix aprendre poesia que sentir la poesia, viure-la. La poesia s'ensenya?, compartim de nou les opinions de Felipe Zayas.

Idees, comentaris, lectures, reflexions... moltes propostes per a començar esta llarga i freda setmana.

La il·lustració és d'Alan Rubin. 

Cae nieve con gusto a universo... poético / Cau neu amb gust a univers... poètic

Deixem que caiga la neu, assaborim-la (il·lustració de Marina Puzyrenko)

Fa molt de fred i en molts llocs està nevant. La neu, el mantell blanc, el silenci esponjós, la seua llum enlluernadora, ... la neu té un no sé que especial.
...
Cae
Nieve con gusto a universo
Cae
Nieve que huele a mar
Cae
Nieve perfecta de los violines
Cae
La nieve sobre las mariposas
Cae
Nieve en copos de olores
La nieve en tubo inconsistente
Cae
Nieve a paso de flor
Nieva nieve sobre todos los rincones del tiempo
...
(Vicente  Huidobro)

La biblioteca és un castell: cançó infantil de Dàmaris Gelabert

La biblioteca és... tantes i tantes coses, però Dàmaris Gelabert la troba com un castell on viuen els llibres i on podem descobrir nous mons amb l'ajuda del bibliotecari / a.

La biblioteca és un castell

(Dàmaris Gelabert)

Els llibre viuen dins un castell,

grossos o prims, més nous o més vells.

La biblioteca és un castell.

Històries i històries de tots colors,

pàgines i pàgines de tot el món.

La biblioteca és un castell.

Entra en silenci

no fos cas que s'espantin.

Tafaneja els títols, les pintures i lletres.

Tot allò que t'agradi,

revistes i còmics, dibuixos o planetes,

hores i hores dins mil històries,

tardes i tardes travessant mapes,

somnis i somnis tancats en clau

perquè tu els obris i a volar.

I si demanes al guardià dels llibres

quin llibre vols, què vols saber,

t'ensenyarà de tot i més:

de por i misteris o juganers,

de plorar i riure o aventurers.

La biblioteca és un castell.

I si tant et fascina que no pots esperar

fins arribar al desenllaç, demana al guardià

i te'l deixarà un dia, pot ser una setmana,

un llibre, dos llibres, anem cap a casa:

no arrenquis fulls, no perdis el punt.

Si tu vols, l'abraces

o millor, li parles;

pot ser et contesta,

hi trobaràs paraules

que arriben a l'ànima.

La il·lustració és de Jimmy Liao.

2n. Premi de Poesia Infantil Pissiganya: per alumnes de Primària

És tot un plaer informar-vos que s'ha convocat de nou, i per segona vegada, el Premi de Poesia Infantil Pissiganya.Cat. Us animem a tots els xiquets i xiquetes de parla catalana a participar!

Podeu veure les bases del concurs punxant ací. Us avancem que hi podeu participar tots els alumnes de Primària, en cadascún dels tres apartats -corresponen als tres cicles de Primària- i que hi ha tres premis per categoria. El termini de presentació dels poemes finalitza el 16 d'abril.

L'any passat varen participar un grapat de xiquets i xiquetes i esperem que enguany augmente molt més aquesta participació. Són moltes les escoles que enlairen i fomenten la lectura i escriptura de poesia, així que serà interessant que incentiveu als vostres alumnes a participar-hi.

Aprofitem per tornar a recomanar-vos Pissiganya.cat, Revista de Poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 any. Trobareu molt poemetes infantils creats pels propis xiquets. És la única revista d'aquestes característiques, on la poesia infantil creada pels propis xiquets cobra protagonisme. Felicitem als seus editors!

La pluja i els bassals: test poètic / La lluvia y los charcos: test poético

Hui us proposem anar botant, de bassal en bassal, poèticament i en forma de test:

Un charco
es un mar
a) pequeño
b) travieso
c) con sueño
*

Los charqueros
a) juegan
b) se bañan
c) doblan un charco en dos y se lo llevan
*

Cuando la lluvia llueve
a) el charco bebe
b) baila
c) se mueve
*

Por los charcos
cruzan barcos

a) de papel
b) de palitos
c) de oropel
(Gerardo Beltrán)

Ilustración d'Helen Turner

PictoTraductor: PictoPoesia

Cal aprofitar totes les eines gratuïtes que tenim al nostre abast per fer més fàcil i atractiva la lectura i escriptura. Per exemple, Pictotraductor. És una eina que facilita la comunicació entre persones que tenen dificultats d'expressió oral i que es comuniquen més fàcilment mitjançant imatges. També podem fer-ne ús entre els prelectors o, tan sols, per presentar els textos d'una altra manera que desperte la curiositat dels xiquets i xiquetes.

És una eina molt útil per als pares i educadors. Si s'enregistrem  podem pujar les nostres pròpies imatges, personalitzar-les. 

Se'ns ha acudit que podem aprofitar-ho també per a PictoPoemar. El que farem és triar un poema no massa llarg i, vers a vers, anar ficant-ho a PictoTraductor. Ens donara per resultat el vers convertit en pictogrames. 

Hem copiat una estrofa del poema Baile de la caña, de David Chericián i l'hem pictopoemat. Mireu els resultats cóm són d'atractius!

La caña baila,

baila en el viento;

¡mira qué lindo

su movimiento!

*

Proveu-ho i ja ens conteu.  

La il·lustració de l'encapçalament del post és d'Evelyn Williams.

Catapluplún cataplumero, saco un poema de mi sombrero

Fiquem-li ritme a la poesia, al dia, a la setmana, a la vida... catapluplún, com un sortilegi màgic que surt d'entre les paraparaules.

Catapluplún cataplumero

(María Cristina Ramos) 

Catapluplún cataplumero
sueña a la sombra
de tu sombrero.

Aractún aracataca
busca los soles
de tu solapa.

Peine peinón cepi cepillo
para el dibujo
de tu flequillo.

Baja bajún monte montañas
la bajadita
de tus pestañas.

Catapluplún cataplumero
yo no te miro
pero te quiero.

La il·lustració és de Kate Dudnik.

Abecedaris poètics infantils / Abecedarios poéticos infantiles

ABeCeDari Poètic -il·lustració de Beatrice Alemagna-

Moltes vegades hem presentat al blog abecedaris poètics i us hem proposat fer-ne. Mireu quin abecedari més simpàtic han confeccionat aquest xicotets poetes, treball poètic que Vanesa va realitzant al col·legi i que fica al seu blog El bagul de les lletres . Han unit l'abecedari, els verbs i el temps verbal, tot amb l'ajuda d'un fantàstic llibre: el diccionari.

PASSAT - AHIR

Acampava, amagava
Ballava, besava
Corria, contava
Dinava, donava
Entrava, estava
Festejava, fastiguejava
Gatejava, guardava
hivernava, honorava 
 Iuliana
*

PRESENT - ARA

Imagino, ignoro
Jugo
K (menge) Kiwi
Llavo, llanço
Menjo, miro, mastego
Navego, netejo
Oblido, observo
Piso, parlo 
Martí
*

FUTUR - DEMÀ

Quadricularé
Riuré
Saltaré
Tallaré
Untaré
Volaré
W (jugaré) a Waterpolo
Xiularé
Zelaré 
Noelia

Poemes escalonats: escriure poemes infantils / Poemas escalonados: escribir poemas infantiles

Exprimim la nostra creativitat poètica -il. Sergio Bordon-

Hui us proposem jugar amb els adjectius formant poemes escalonats. Aquests poemes podem crear-los entre tota la classe.  Es tracta d'agafar un substantiu i anar-hi afegint-li adjectius -al menys 3-, ficar-li un verb i repetir el mateix amb un altre substantiu i els seus adejectius als que li sumem el versos anteriors. Finalitzem amb un verb i li afegim el substantius que hem utilitzat. Sembla complicat?  No! Mireu els exemples hi ho comprovareu. Podem fer tants poemes com vullgam.

Una noche
Una noche oscura
Una noche oscura y negra
Una noche oscura y negra y espesa
Una noche oscura y negra y espesa salió
Una noche oscura y negra y espesa salió la luna
Una noche oscura y negra y espesa salió la luna blanca
Una noche oscura y negra y espesa salió la luna blanca y plateada
Una noche oscura y negra y espesa salió la luna blanca y plateada y redonda
a caminar.
Caminaba
Caminaba la luna
Caminaba la luna blanca
Caminaba la luna blanca y plateada
Caminaba la luna blanca y plateada y redonda
Caminaba la luna blanca y plateada y redonda en la noche
Caminaba la luna blanca y plateada y redonda en la noche oscura
Caminaba la luna blanca y plateada y redonda en la noche oscura y negra
del melonar.
Una noche,
la luna,
el melonar. 

*
*
*

Un dia
Un dia clar
Un dia clar i net
Un dia clar i net i assolejat
Un dia clar i net i assolejat sortí
Un dia clar i net i assolejat sortí un núvol
Un dia clar i net i assolejat sortí un núvol gris
Un dia clar i net i assolejat sortí un núvol gris i gras
Un dia clar i net i assolejat sortí un núvol gris i gras i gran
a passejar.
Passejava
Passejava el núvol
Passejava el núvol gris
Passejava el núvol gris i gras
Passejava el núvol gris i gras i gran
Passejava el núvol gris i gras i gran, un dia
Passejava el núvol gris i gras i gran, un dia clar
Passejava el núvol gris i gras i gran, un dia clar i net
Passejava el núvol gris i gras i gran, un dia clar i net i assolejat
per l'olivar
Un dia,
el núvol,
l'olivar.

En ralitat el poema és una frase, que nosaltres poetitzem. És divertit. Intenteu després llegir tots junts, a la vegada, de forma coral, el poema i  comprovareu que encara és més divertit. Li donem sonoritat i ritme a la nostra poesia.

S'animeu a crear els vostres poemes!? Ens encantaria poder llegir-lo... què tal si me'ls deixeu a sota, a l'apartat dels comentaris.

Els amants: poema d'amor de Vicent Andrés Estellés

No hi havia a València dos amants com nosaltres... -il. Svetlana Kumak-

Hui és el dia de Sant Valentí i, comercialment, les botigues i grans magatzens s'omplin de cors. És com si l'amor es ficara a la venda. Curiós. 

Nosaltres volem celebrar el dia de hui d'una manera més romàntica, amb la força que ens dona la paraula i l'encant encisador que li fica la poesia. Al blog hem anat penjant molts poemes d'amor, però sen's va acudir -ja fa dos anys- preguntar-vos quin era per a vosaltres el millor poema d'amor en català. Les respostes varen sen ben variades i totes molt boniques, però va haver-hi un poema que va sobresortir entre tots: Els amants, de Vicent Andrés Estellés.

Estem a l'Any d'Estellés, així que volem juntar aquest esdeveniment amb la poesia amorosa. Compartim amb vosaltres els seus versos:

Els amants
(Vicent Andrés Estellés)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

I encara millor... escoltar a Ovidi Montllor recitar el poema. Fantàstic!

 

Beso apasionado, beso poético / Bes apassionat, bes poètic

L'amor pot ser calmat, tranquil, sossegat o boig, impetuós, apassionat. Tal com volem, besem.

Un relámpago a penas

(Blas de Otero)

Besas como si fueses a comerme.

Besas besos de mar, a dentelladas.

Las manos en mis sienes y abismadas

nuestras miradas. Yo, sin lucha, inerme,

me declaro vencido, si vencerme

es ver en ti mis manos maniatadas.

Besas besos de Dios. A bocanadas

bebes mi vida. Sorbes. Sin dolerme,

tiras de mi raíz, subes mi muerte

a flor de labio. Y luego, mimadora,

la brizas y la rozas con tu beso.

Oh Dios, oh Dios, oh Dios, si para verte

bastara un beso, un beso que se llora

después, porque, ¡oh, por qué!, no basta eso" 

La il·lustració és de Żaneta Antosik.

Ha vingut el fred. S'escalfem amb poesia!

Sense cap dubte.... estem en hivern, envoltats de fred, vent i neu. Li fiquem poesia a esta fredor? S'escalfem amb els versos!

Ha vingut el fred

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Ha vingut el fred

a l'hora baixa

ni cobra per res

ni farà rebaixa.

Tancades les portes,

sense porticons,

les pobres velletes

volen trobar el sol.

Avui, han trencat

el glaç de la font,

porten els terrats

gebra i, fins i tot,

el vestit de blanc.

Ha vingut el fred

vol ser a la muntanya,

cada dia, estranya

el perdut pagès.

Com badalla l'hort,

mor la tomatera,

un all i una ceba

ploren com pebrots.

Ha vingut el fred,

davalla del cim,

a casa, gaudim

d'un futur incert. 

La il·lustració és de France Brassard.

Dites populars i refranys sobre el vent

 A despit del febrer, floreix l'ametller

El mes de febrer és de florida de l'ametller, però aquest mes està sent especialment ventós. Hem pensat fer una selecció de refranys i dites populars sobre el vent. Però, a més, podeu consultar al blog els refranys de l'hivern, refranys del mes de febrer, refranys de Carnestoltes i refranys de la Quaresma.

Dites populars i refranys sobre el VENT

Abril plujós, maig ventós
A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent
Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada
Cel groguen, pluja o vent
Darrera boirada, ventada o ruixada
De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
De Tots Sants a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent
De vent moliner, molta feina i poc diner
El dia de vent, posa't arrecerat i estaràs calent
El mes de Gener, és un bon cavaller, si no és ventoler
El vent de Gener, porta l'oliva a l'oliver
Estrelles d'augment, fred i vent
Febrer ventós, cara de gos
Fuig de vent acanalat i d'amic reconciliat
Grans ventades i grans enrabiades, sempre acaben banyades.
Gregal , mar picat i sola banyada.
Gregal matiner, llevant tarder
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
La boira de desembre, duu el garbí al ventre
Llampega a la marina, vent a la matina
Llamps a llevant, vent a ponent.
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Lluna roja,el vent remou.
Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
Lluna vermella, vent porta ella
Maig ventós i juny calent, fan bon vi i millor forment
Mar plana i vent de fora, el cel està si plora o no plora
Març ventós, abril plujós
Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós
No hi ha millor mercader per la neu que el vent de ponent
Pel desembre el fred i el vent fan tremolar el més valent
Pel desembre, el dia temperat, el vent l'ha portat
Pel Març, els ametllers en flor i el jovent en amor
Per la Candelera, o grossa nevada, o grossa ventada o grossa gelada
Per l'Advent, pluja o vent, o fred coent.

Per l'Advent, posa't al sol i guarda't del vent
Per Sant Vicenç, fugen les boires i vénen els vents
Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament no és Santa
Posta sagnada, l'endemà ventada
Quan la llenya crema bé, aigua o vent ve
Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps
Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada
Si l'Abril venteja, és que encara marceja
Si vols saber el vent, fixa't a sotaven
Si vent de nord trobeu, botes calceu
Sol mal afeitat, aigua i vent aparella
Tant en plou com el vent n'eixuga
Val més poc de vent que força de rem
Vent bergadà, ni plou ni se n'està.
Vent d'Aragó no té racó
Vent de Canigó, un durà res de bó
Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una.
Vent de gregal, ni peix ni pardal.
Vent de llevant, pluja a l'instant
Vent de llevant, porta aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
Vent de llevant, sol triomfant
Vent de Morella, llevant després d'ella
Vent de ponent de matí, trons a la tarda se sol dir
Vent de Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix
Vent de xaloc per a la mar no és bo, ni per al camp tampoc
Vent marí sobre gelada, pluja o nevada
Vent narbonés, ni plou ni aclareix.
Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança
Vent que de jorn se'n va a dormir, es lleva de matí
Vent que es queda a sopar, s'alçarà per esmorçar
Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal 

Les il·lustracions són de Jesse Hotchkiss

Con el sol en los ojos: llibre de poesia infantil de Jorge Luján

Hui us volem recomanar el llibre de poesia infantil de Jorge Luján, amb il·lustracions de Morteza Zahedi, Con el sol en los ojos, de l'editorial Comunicarte.

Salí a pasear solo
para oír el silencio adentro mío.

Regresé desconcertado,
el silencio aturdía más que el ruido.

El poeta argentí, Jorge Luján reinventa la seua infància  aqmb 10 poemes que tenen un resum especial i profund: el contacte amb l'univers i com un xiquet es pot apropiar d'ell. Les il·lustraacions que acompañen cadascun dels poemes són una part molt important de la construcció del propi text: el xiquet vola amb el catxirulo -que descobrirà que és un dels seus tresors més preats-, va per la xiqueta i al final descobreixen que per volar tan sols necessiten l'amor.

Conèixer el món és meravellós, asombrar-se davant de los xicotetes coses que contenen a les grans. A més del simbolisme cosmogònic del propi llibre, és important que el jove lector relacione el contingut dels poemes amb les seues experiències i li done un significat propi, és així com cobra sentit el text.

Segons el propi autor el títol, Con el sol en los ojos, té un doble significat: el primero de estos refiere a que el Sol muestra todo lo visible, mientras que el segundo invita al lector a descubrir que al ser parte de la existencia se puede transformar en un Sol; “cuando se abre a la maravilla de la vida, entonces es un astro”.

 

El rap de la lectura: el joves fomenten la lectura

Manos: poesía de Luz Helena Cordero

Manos
(Luz Helena Cordero)

A veces
las manos se me caen,
se desgajan como hojas,
se deslizan entre olvidos y ropas,
les nacen grietas por donde pierden
las ganas,
por donde lloran como niñas
mimadas
o como ancianas solas.
Antes,
mis manos y yo
solíamos tener discusiones
pero ya no les hago caso:
se empeñan en convencerme de que
vivir no equivale a hacer cosas.
Les recuerdo que trabajan para mí,
que viven gracias a mí,
pero entonces se ríen de sus grietas
y yo sé del dolor de su risa.
Ellas son tercas, como yo.
Con terror me pregunto
qué pasará el día en que mis manos
dejen de vivir para mí.

La il·lustració és de Robin Eley.

Disfressada general, hui hi ha desfilada de carnaval / Desfilan los alebrijes en carnaval bailando entre versos

Alebrijando los alebrijes carnavaleros -il. Kerry Meyer-

Què si, què si, que ací es disfressa tothom!!!! Grans, joves i menuts, animals pelats i peluts, monstres i tot! Per exemple, els alebrijes... disfressats no paren de fer bogeries en carnaval.

Sueños de alebrijes

(María Alicia Esain)

Los alebrijes, en carnaval,

lucen muy feos y cantan mal.

Las brujas gordas los aconsejan

pues son más feas, también más viejas.

Se juntan todos, beben jarabes.

Si se emborrachan, nadie lo sabe.

Esos brebajes los vuelven locos:

se ríen mucho, aúllan un poco.

Sus pesadillas son las mejores:

sueñan con sapos, hadas y flores.

Si se disfrazan usan un frac

y una bufanda de tafetán.

Crepitan huesos al darse besos.

Comen mariscos y mascan queso.

Mezclando letras y travesuras

bailan candombe en noches oscuras…

Los alebrijes, también las brujas,

sólo aparecen si los dibujas.

Febrer carnavalesc: poesia per anar-hi a la festa

Carnestoltes al febrer -il. Patricia Ariel-

Cada mes té les seues festes. Carnaval és la festa més típica de febrer, malgrat que és una festa que va corrent amunt i avall pel calendari. Us desitgem a tots i totes un alegre, musical, acolorit, original, fantàstic i meravellós Carnaval. Febrer carnavalesc, bonic i rialler.

El febrer

(Martí i Pol)

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però té un al·licient

per la quitxalla

i és que quan se li canten

les absoltes

arriba qui sap d’on

en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo

com si fa fresca,

tothom sol preparar-se

per fer gresca.

Amb roba vella o nova,

com qui endreça,

es prepara amb desfici

la disfressa

per fer cap a la magna

desfilada

on la gent cal que vagi

ben mudada.

Es canta, es balla, es riu

i es fa tabola;

la gent per carnaval

no està mai sola.

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però diverteix molt

a la quitxalla.

Canción de la hormiga, de Carlos Marianidis

Degut a la fàbula estem acostumats a que siga la cigala la que cante, però Carlos Marianidis, amb el seu poema, fa que ara siga la formigueta. I és que hi ha temps per a cantar, per fer feina, per somriure, per compartir... temps per a tot i per a tots i cadascú que s'organitze el seu temps.

Canción de la hormiga
(Carlos Marianidis)

Con lo frágil que soy,
tierna y pequeña,
de a poco llevaré
toda esta leña.

El invierno será
ventoso y frío;
por eso vengo y voy
por piedra y río.

Cuando empiece a llover
tendré todo hecho
y cantaré feliz
bajo el helecho.

La il·lustració és d'Anna Karpova.

Libertad: poesia de Paul Eluard

Cada dia, cada hora, cada segon... vola la llibertat -malgrat que hi ha interessos en contra-.

Libertad

(Paul Eluard)

En mis cuadernos escolares

En mi pupitre y en los árboles

En la arena en la nieve

Yo escribo tu nombre

En todas las páginas leídas

En todas las páginas blancas

Piedra sangre papel o ceniza

Yo escribo tu nombre

En las estampas doradas

En las armas de los guerreros

En la corona de los reyes

Yo escribo tu nombre

En la jungla y el desierto

En los nidos de la retama

En el eco de mi infancia

Yo escribo tu nombre

En la maravilla de las noches

En el pan blanco de los días

En las estaciones novias

Yo escribo tu nombre

En todos mis trapos de azul

En el estanque sol enmohecido

En el lago luna viva

Yo escribo tu nombre

En los campos en e horizonte

En las alas de los pájaros

Y en el molino de las sombras

Yo escribo tu nombre

En cada bocanada de la aurora

E el mar en los barcos

En la loca montaña

Yo escribo tu nombre

En el musgo de las nubes

En el sudor de la tormenta

En la lluvia densa y desabrida

Yo escribo tu nombre

En las formas centelleantes

En las campanas de colores

En la verdad física

Yo escribo tu nombre

En los senderos despiertos

En los caminos desplegados

En las plazas desbordantes

Yo escribo tu nombre

En la lámpara que se enciende

En la lámpara que se apaga

En mis casas reunidas

Yo escribo tu nombre

En el fruto dividido

Del espejo y de mi cuarto

En mi lecho agujero vacío

Yo escribo tu nombre

En mi pero goloso y tierno

En sus orejas inhiestas

Es su pata torpe

Yo escribo tu nombre

En el trampolín de mi puerta

En los objetos familiares

En la oleada de fuego bendito

Yo escribo tu nombre

En toda la carne entregada

En la frente de mis amigos

En cada mano que se tiende

Yo escribo tu nombre

En el cristal de las sorpresas

En los labios atentos

Por encima del silencio

Yo escribo tu nombre

En mis refugios destruidos

En mis faros derrumbados

En los muros de mi tedio

Yo escribo tu nombre

En la ausencia sin deseos

En la soledad desnuda

En los peldaños de la muerte

Yo escribo tu nombre

En la salud recobrada

En el peligro desaparecido

En la esperanza olvidad

Yo escribo tu nombre

Y por el poder de una palabra

Empiezo de nuevo mi vida

He nacido para conocerte

Para nombrarte

Libertad.

La il·lustració és de Catrin Welz-Stein.

Carnestoltes de contes: poesia carnavalesca / Carnaval de cuentos: poesía carnavalera

Un cercavila de contes per a Carnestoltes -il. de Costanze von Kitzing-

Estem en plena setmana de Carnestoltes: alegria, colors, música, disfresses, màscares... festa! I dins de la festa, com sempre, incloem la poesia, les cançons i la música. També poemem en Carnestoltes.

Carnaval de cuentos / Carnestoltes de contes

(M.D.I)

Desfile de cuentos, / Desfilada de contes,

cuentos al revés, / contes a l'inrevés,

danzan por la calle: / dansen pel carrer

una, dos y tres. / una, dos i tres

Vienen los piratas, / Vénen els pirates,

bailan las cerditas, / ballen les porquetes,

mientras Pinocho / mentre Pinotxo

mueve la gorrita. / mou les manetes.

Príncipes y princesas, / Prínceps i princeses,

sapos y ranitas, / gripaus i granotetes,

cantan calle abajo / canten carrer avall

llenándola de risas. / omplint-lo de rialletes.

Hay muchos payasos / Hi ha molts pallassos

tocando los tambores, / tocant els tambors

y bellas bailarinas / i belles ballarines

llenas de colores. / plenes de colors.

Toca el flautista, / Toca el flautista,

le siguen los enanos, / el segueixen els nans,

dando unos saltitos / fent uns saltets

cogidos de la mano. / agafats de les mans.

Va una gran bruja / Va una gran bruixa

con un pequeño gorro. / amb un menut barret.

¿Será la maestra / Serà la mestra

que canta en el coro? / que canta molt fluixet?

 El gato con botas / El gat amb botes

corre más que nadie, / corre més que mai,

le sigue Merlín / seguit de Merlí

con su capa al aire. / fent-li un esglai.

Las hadas pequeñitas / Les fades menudetes

siguen al gran oso, / segueixen al gran ós,

que mueve el esqueleto, / que mou l'esquelet,

con ritmo muy patoso. / amb ritme ben patós. 

Drácula enfadado / Dràcula enfadat

no quiere desfilar: / no vol desfilar:

¡no encuentra a su pareja, / no troba la parella

para poder bailar! / per poder ballar!

Cerrando el desfile / Tancant la desfilada

zigzaguea el dragón, / zigzagueja el drac,

verde, negro y largo, / verd, negre i llarg,

panzudo y tragón. / panxut pel gran àpat.

Desfilan los cuentos, / Desfilen els contes,

danzan por la calle. / dansen pel carrer.

¿Y tú, cómo danzas / I tu, com danses

en este pasacalle? / en aquest passacarrer?