Un nou regalet que ens ha fet Joan Josep Roca Labèrnia i que volem compartir amb tots vosaltres. Aquesta vegada és un poema d'una bruixeta que és un poc especial com podeu comprovar al llegir el poema. Moltes gràcies de nou, Joan Josep.
La bruixa Mariona
(Joan Josep Roca Labèrnia)
Mare, ja l'he vist,
la Bruixa Mariona,
anava amb escombra
menant pel carrer,
però no volava
ni tan sols portava
desfets els cabells
ni barret de palla
ni esclops per sabata
ni berruga al nas.
Mare, ja l'he vist,
la Bruixa Mariona,
anava amb escombra
menant pel carrer,
però no volava
ni tan sols portava
desfets els cabells
ni barret de palla
ni esclops per sabata
ni berruga al nas.
La seva mirada
portava foscor
i, en el vell balcó,
ballava ben sola
voltada de pols.
Mare, ja l'he vist,
la bruixa Mariona,
en tornar d'escola
amb un semblant trist,
mare, no em deixis sola
després de migdia
i, si la nit s'enfila,
vull seure a la vora
o millor enmig.
La il·lustració és de Basia Konczarek.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada