Si hi ha alguna cosa que ens superencanta és rebre de regal poemes, infantils i juvenils. Però encara ens agrada moltíssim més quan aquests poemes són de petits grans poetes. Obrir el correu i llegir-ne: tot un plaer!
Això ens ha passat amb els poemes que ens ha enviat Lucia Ruiz Migel, una xiconeta de 10 anys que estudia al col·legi Castell -en Calafell, Tarragona-. Dos bonics poemes sobre la tardor, molt interessants i amb força maduresa poètica. Lucia, estas feta tota una poetessa. Moltes gràcies per aquest preciós regal que ara comparteixo amb tots i totes les lectores del blog. T'anime a llegir molta poesia i a que continues escrivint-ne. Ja sap, ací tens un raconet on pots asseiar-te com a casa teua (moltes besadetes).
Mireu què xulos són:
Poema de novembre
(Lucia Ruiz Migel)
Lletres belles
volen i cauen
en versos, estrofes
i aquestes paraules...
El vent les agafa
i torna a pujar
perquè el poema
torni a començar...
El nou vestit de la Natura
(Lucia Ruiz Migel)
El nou vestit
s´ha fet la Natura
D´estació ha canviat
amb cura:
Sabates daurades
fan joc amb el vestit.
-I el barret?
-Ha quedat tot humit!
I la Natura va dir tot plorant:
-Ai, que l´estiu es va acabant!
Les il·lustracions són de Holly Hatman.
4 comentaris:
de veres que te "madera" de poetessa, que boniquets...
opine el mateix que tu Remei, ací hi ha molta molla poètica. La felicitem i l'animem a continuar llegint i escrivint poesia.
Besadetes
Una piruleta
Una libreta nueva y perfecta.
Una ruta en tortuga viajera...
Esto era lo que,mañana,
pondría en la puerta
de la nueva poetessa.
Si ella quiere,
Seré puntual.
Y un abrazo
para empezar.
Rosa
L'arbre de la plaça
L'arbre de la plaça
compta tardors,
és jove encara
per haver pors.
Fa una setmana
que rau molt trist,
diu que li manca:
sentir les flors.
L'arbre de la plaça
se'n vol anar
darrere el sol.
Però la fada
l'ha despullat:
A poc a poc!
Joan Josep Roca Labèrnia
Publica un comentari a l'entrada