Soy una triste mujer,
de cuerpo y alma privada,
y sólo me dejo ver
con negro manto tapada;
tengo mil apasionados
que me esperan impacientes,
unos como enamorados,
otros como delincuentes.
A todos la ayuda mía
les presto sin resistencia,
pero cuando llega el día
se me acaba la paciencia.
[La noche]
Què és, què no és? L'endevinalla és de Bonifacio Gil, del seu llibre Cancionero infantil -editorial Taurus, 1981-.
La il·lustració és de M. Patrizio.
4 comentaris:
Quina bona idea, ara que estem a poqueta nit.
Una abraçada, Dolors.
Lorena Gómez (Gandia)
Un poc de joc poètic per a refrescar-se. Ja es veurem, Lorena.
Besadetes
La nit i els seus jocs.
M'agrada anar a dormir amb una endevinalla de la nit.
Bona nit a tothom.
Xavi Ribera, des de Burriana
És una bona manera de relaxar les neures.
Besadetes, Xavi
Publica un comentari a l'entrada