Pàgines

20.5.09

Una endevinalla per a jugar en les nits primaverals / Una adivinanza para jugar en las noches primaverales


Soy una triste mujer,
de cuerpo y alma privada,
y sólo me dejo ver
con negro manto tapada;
tengo mil apasionados
que me esperan impacientes,
unos como enamorados,
otros como delincuentes.
A todos la ayuda mía
les presto sin resistencia,
pero cuando llega el día
se me acaba la paciencia.
[La noche]
Què és, què no és? L'endevinalla és de Bonifacio Gil, del seu llibre Cancionero infantil -editorial Taurus, 1981-.

La il·lustració és de M. Patrizio.

4 comentaris:

  1. Quina bona idea, ara que estem a poqueta nit.

    Una abraçada, Dolors.

    Lorena Gómez (Gandia)

    ResponElimina
  2. Un poc de joc poètic per a refrescar-se. Ja es veurem, Lorena.

    Besadetes

    ResponElimina
  3. La nit i els seus jocs.
    M'agrada anar a dormir amb una endevinalla de la nit.
    Bona nit a tothom.
    Xavi Ribera, des de Burriana

    ResponElimina
  4. És una bona manera de relaxar les neures.
    Besadetes, Xavi

    ResponElimina