Poesia i futbol: la poètica d'un gol i la il·lusió d'un país

Temps enrera ja varem parlar del blog Els poemes de Josep Solé i hui l'hem visitat tot imaginant-se que hi hauria escrit un poema parlant de la final de l'Eurocopa de futbol. Efectivament, poesia i futbol no tenen perquè barallar-se i sinó llegiu aquest poema:

JA TENIM L’EUROCOPA

Al guanyar aquesta copa

Ha estat un gran acert,

D’aquest home que avui dia

Està dalt del cireret.

I són molts que no el volien

I ara preguen sobretot,

Que no deixi la batuta

Que es quedi en tal lloc.

Fins la premsa apretava a

Que es tragués l’entrenador,

I ara ells el glorifiquen

Al donar-li la raó.

Lo que ha fet aquest gran home

De seguir sempre son plat

De desfer-se d’uns galàctics

Que l’estaven marejant.

Ha sabut tan bé ajuntar-ne

Jugadors amb ambició,

Que tothom ara l’admira,

Per la seva actuació.

L’ha portat fins a la cima,

D’Europa la millor,

Com s’ha vist aquí a Viena

Que no té competidor.

Que el camp d’allí el prater

Més que un camp era un taller,

On brodaven els onze homes

El futbol que saben fer.

El Casilles a la porta

Que no deixa passar res,

Els penals per ell són xauxa,

I els defenses instrueix.

Que els quatre són muralla

De la Xina es pot dir,

La pilota que els hi arriba,

Ja no passa més d’allí.

Un Puyol i un Marxena

Són dos óssos per passar,

Sergi Ramos, Capdevila,

Laterals com no n’hi ha.

En la mitja “los jugones”

Són petits pro es fan molt grans,

Ajudats pel gran Senna

Sembla facin jocs de mans.

Ells es passen la pilota

Sens mirar-se ni un moment,

I la passen en “bandeja”

Qui l’espera atentament.

Són en Xavi i Iniesta

Els dos màgics del baló,

El contrari que els hi prengui

Ha de ser una excepció.

Al davant tenim en Silva

Un furó escorredís,

Fa ballar a la defenesa

Sempre troba passadís.

I en Torres és un nano

Que en el camp ho dóna tot,

Moltes voltes vol fer massa

Per diblar es perd el xicot.

És en Cesc suplent de luxe

Molt serè i intel.ligent

És un mag amb la pilota,

Un xaval polivalent.

I allí hi tenim en Villa

Element molt oportú,

Sempre està a la que salta,

Un segell de gol segur.

Però el destí, eixa vegada,

Doncs l’esquena l’hi ha girat,

Lesionant-se de tal forma

Sens final ell s’ha quedat.

Els suplents que allí saltaren

Quasi res en varià,

Xavi, Alonso i Cazorla

I en Güiza que marcà.

Finalment Sergi Garcia

El novell de selecció,

Els minuts que allí va tindre,

Es vegé bon jugador.

Ha estat tota una festa

Tot Espanya ho celebrà,

Ara falta continui

I més copes a guanyar!

La il·lustració és de Blanca Helga

Poemas pequeños de pequeños grandes poetas: poesia infantil

Estem ja arrancant la fulla del calendari per acabar juny i, ara si, donar-li pas a l'autèntic estiu. Us volem recomanar un lloc on els poetes infantils han donat llibertat a la seua creativitat. El lloc pertany al col·legi públic Villas (Aragó). Els xiquets i xiquetes han jugat amb la poesia i els seu fruit és una barreja molt divertida i interessant de poemes. Felicitem al col·le per la seua llavor difusora de la poesia entre els alumnes i felicitem als petits grans poetes per la seua creativitat.

BAJO EL SOL
(Ángela)
Bajo el sol la playa,
bajo la playa el mar,
bajo el mar las olas,
bajo las olas las estrellitas de mar,
bajo las estrellitas de mar la arena,
bajo la arena todo,
bajo todo tus ojos,
bajo tus ojos un beso eterno
bajo el sol.

*****

PAJARILLOS DE MONTAÑA
En la montaña hay un bosque,
en el bosque un árbol,
en el árbol una rama,
en la rama un nido,
en el nido unos huevos,
en los huevos pajarillos,
que dicen pío, pío,
que aprenden a cantar,
que aprenden a comer,
que aprenden a volar,
por encima del nido,
de la rama,.
del árbol,
del bosque,
de la montaña.

*****

COSEN
Cosen, cosen.
¿Qué cosen
las abuelas cuando cosen?
Cosen camisas
para sus pesadillas.
Cosen calcetines
para sus pequeñines.
Cosen zapatos
algunos ratos.
Cosen mantas
de las de lana.
Cosen pantalones
de muchos colores.
Cosen jerséis,
muchos más de cien.
Cosen, cosen.
¿Dónde cosen
las abuelas cuándo cosen?
Cosen en la cama
cuando están malas.
Cosen en el comedor
viendo el televisor.
Cosen en la puerta
si está abierta.
Cosen al sol
si están de buen humor.
Cosen, cosen,
cosen su tiempo
con el de sus nietos.
Cosen, cosen,
cosen su vida
con el cielo.

La il·lustració és de Lamia Aziz

La música del Siroco, llibre de poesia saharaui

El proper dia 23 de juliol es presenta públicament en Saragossa el llibre La música del Siroco, d'Ali Salem Iselmu, editat per Um Draiga, Amigos del Pueblo Saharaui en Aragón. Poemes des del més profund del sentiment d'un poble que pateix a les seues vides el sofriment d'un destí incert, injust i cruel arrelat a les fines arenes del desert.

La música del siroco es la música del alma cuando peregrina ajena a la realidad y en la fusión de los sentimientos renace para arrancar al aire la arena y esparcirla en pequeños versos que desbordan la conciencia, es allí cuando cala inmersa y se sumerge para hundirse en cada uno que la adopta como suya.

Es tan profunda una duna como un poema o una canción que entra en nuestros cuerpos y desaparece como lo hace el siroco cuando se funde con el agua, la palabra es belleza cuando la elevamos al orgasmo del verso y es allí donde vuela inequívoca y desafiante para brotar de nuestros labios.

Dejemos que la palabra acompañe a la imagen y desde el exilio de cada uno seamos capaces de sentir el movimiento de los ojos cuando besan el espejismo del desierto.La música del siroco es una charla permanente con el Sahara, con los camellos, con los beduinos y con el paisaje frondoso de Cuba, intenta mezclarse con el tiempo y rebuscar en las migajas de cada historia para sentirse libre en una plaza de El Aaiun, o en alguna calle de Dajla.

Condenados estamos todos a perseguirnos y ser perseguidos, mientras la poesía viaje de una montaña a otra en busca de una nueva ruta que la lleve al corazón de Tiris para jugar con sus dromedarios y pastores bajo el sonido del relámpago y las nubes.

La solidaridad con el pueblo saharaui

Mírame siempre.

Trata de entenderme,

ver mi destino como el tuyo,

nunca dejes de observarme,

si lo haces habremos desaparecido. (El diálogo)^

*****

Los activistas saharauis de derechos humanos

Siento tu mirada

convertida en lágrima

para romper el silencio

con el que tus verdugos violaron

la inocencia de tus ideas. (Aminetu Haidar)

Versos infantils de Stevenson

Un versos del gran escriptor Robert Louis Stevenson, del seu llibre A Child's Garden of Verses, per aquest cap de setmana d'estiu.

A cualquier lector

Como desde la casa tu madre te ve
Jugando por los árboles del jardín
Puedes ver, si miras por las ventanas de este libro
A otro niño, muy muy lejano,
jugando en otro jardín.
Pero no pienses que puedes
Llamarle tocando las ventanas
Para que te oiga.
Absorto está en sus juegos.
No oye, ni mira
Ni se deja salir de este libro.
Pues hace mucho, digo verdad,
que creció y se fue
Y es sólo un niño del aire
que se queda en el jardín aquel.

La il·lustració és de Susan Havice.

Un llarg estiu per a llegir... també poesia

Aquest estiu no s'oblidem, grans i menuts, de llegir; sobretot els xiquets i xiquetes, amb unes llargues vacances i molt de temps per a gaudir del temps. No s'oblidem de ficar a la maleta o a la motxilla de viatge, allà on anem, un grapat de llibres -als llibres també els agrada viatjar- i al menys un de poesia. Encara més, no s'oblidem la gent gran, i els pares, de compartir els nostre temps amb ells i llegir-los. Us assegurem que és ben divertit i junts podem enganxar-se a la lectura.

Un poema que ben bé reflexa el que els llibres estan desitjan que els passe aquests dies estivals:

Estaba el señor don Libro
sentadito en su sillón,
con un ojo pasaba la hoja
con el otro veía televisión.

Estaba el señor don Libro
aburrido en su sillón,
esperando a que viniera... (a leerle)
Algún pequeño lector.

Don Libro era un tío sabio,
que sabía de luna y de sol,
que sabía de tierras y mares,
de historias y aves,
de peces de todo color.

Estaba el señor don Libro,
tiritando de frío en su sillón,
vino un niño,
lo cogió en sus manos
y el libro entró en calor.

Poesia infantil de invierno: Els pingüins

Mai estem contents: quan fa molt de fred pensem en la calor de l'estiu i ara sols busquem la frescor de l'hivern. I així a mi m'han vingut al pensament els pingüins. Com passen ells la calor? Xuclen polos de llimona? Sota quin arbre és refresquen? Es lleven el smoquing i es fiquen calçotets d'estiu? ...? Rememorem la frecor de la poesia de l'hivern amb aquest preciós poema de Pablo Neruda.

Pingüino(Spheniscus Magellanicus)

NI bobo ni niño ni negro

ni blanco sino vertical

y una inoncencia interrogante

vestida de noche y de nieve.

Ríe la madre al marinero,

el pescador al astronauta,

pero no ríe el niño niño

cuando mira al pájaro niño

y del océano en desorden

inmaculado pasajero

emerge de luto nevado.

Fui yo sin duda el niño pájaro

allá en los fríos archipiélagos:

cuando él me miró con sus ojos,

con los viejos ojos del mar:

no eran brazos y no eran alas,

eran pequeños remos duros

los que llevaba en sus costados:

tenía la edad de la sal,

la edad del agua en movimiento

y me miró desde su edad:

desde entonces sé que no existo,

que soy un gusano en la arena.

Las razones de mi respeto

se mantuvieron en la arena:

aquel pájaro religioso

no necesitaba volar,

no necesitaba cantar

y aunque su forma era visible

sangraba sal su alma salvaje

como si hubieran cercenado

una vena del mar amargo.

Pingüino, estático viajero,

sacerdote lento del frío:

saludo tu sal vertical

y envidio tu orgullo emplumado.

La il·lustració és de Zapallo Zoom.

Aquest estiu... conta'm un conte

A qui no li agrada que li conten contes? Qui no s'ha quedat més d'una vegada bocabadat escoltant contes? Cuentame un cuento, de Celtas Cortos, és una cançó que ens invita aquest estiu a gaudir de la lectura de contes. Una cançó-poema que a l'espai de Biblioestiu -el blog de la biblioteca de Cocentaina per a gaudir de la lectura aquest estiu, on anirem penjant tot allò que xerrem al programa de ràdio Un estiu de contes i que us recomanem als adults que us agraden el contes- ens serveix d'introducció.

Però, a més us recomanem a grans i menuts llegir molt, molt molt aquest estiu: contes, llegendes, poemes, llegendes, novel·les... L'estiu ens invita a la lectura reposada. Un autèntic plaer! I no s'oblidem de compartir les lectures. Les orelles dels menuts tenen sed de contes.

Cuéntame un cuento

Cuéntame un cuento

y veras que contento

me voy a la cama

y tengo lindos sueños.

Pues resulta que era un rey

que tenía tres hijas

las metió en tres botijas

y las tapo con pez

y las pobres princesitas

lloraban desconsoladas

y su padre les gritaba

que por favor se callaran.

Cuéntame un cuento...

las princesas se escaparon

por un hueco que existía

que las llevo hasta la vía

del tren que va para Italia

y en Italia se perdieron

y llegaron a Jamaica

se pusieron hasta el culo

de bailar reggae en la playa.

Cuéntame un cuento...

bailando en la playa estaban

cuando apareció su padre

con la vara de avellano

en la mano amenazando

fue tras ellas como pudo y

tropezó con la botella

que tenia genio dentro

que tenia genio fuera.

Cuéntame un cuento...

les concedió tres deseos

y ahora felices estamos

y colorín colorado

este cuento se ha acabado.

Y resulta que este rey

que tenia tres hijas

las metió en tres botijas

y las tapo con pez.

Cuéntame un cuento

la enanita junta globos

la que vuela por los aires

la que nos seduce a todos.

Cuéntame un cuento

el del ratoncito Pérez

que te deja cinco duros

cuando se te cae un diente.

Cuéntame un cuento

que ya creo que estoy soñando

cuéntame un cuento

con música voy viajando.

Cuéntame un cuento

que todavía no es tarde

cuéntame un cuento

que la noche esta que arde.

La il·lustració és de Kristin Abbot.

Un cant a Medina Azahara: llibre de poesia

L'editorial cordobesa Almuzara acaba de publicar el llibre Medina Azahara. El monte de la novia, antologat per Antonio Rodríguez Jiménez.

Un bon grapat d'artistes plàtics i poetes -més de 120- donen veu a una llarga història de mil anys. Medina Azahara és un espai seductor, màgic, ple d'energia i cultura. Poetes consagrats i novells: Pablo García Baena, Antonio Gala, José de Miguel, Mariano Roldán, Carlos Rivera, Jacinto Mañas, Antonio Hernández, Antonio Colinas, Pedro Rodríguez Pacheco i Joaquín Márquez, Carlos Murciano i Luis Antonio de Villena, Elsa López, Manuel Jurado, Campos Reina, Francisco Vélez Nieto, Isabel Rodríguez, Francisco Gálvez, Juana Castro, Manolo Romero, José Luis Amaro, José Infante, Antonio Enrique, Francisco Ruiz Noguera, Antonio Garrido, Alejandro López Andrada, Manuel Gahete, Salvador López Becerra, María Rosal, Francisco Basallote, Soledad Zurera i Alfredo Jurado entre altres.

Cal visitar Medina Azahara i fer una lenta passetjada al ritme de la lectura d'aquests poemes.

La mujer rota, projecte poètic en homenatge a Simone de Beauvoir

Hui us volem recomanar un projecte que ens sembla molt interessant. Sota el títol La mujer rota l'editorial mexicana Literalia ha convocat als autors hispanoamericans a enviar els seus textos i poemes per tal de fer un llibre-homenatge a Simon de Beauvoir.

El 15 de febrer de 2008 es llançà la convocatòria, que es tancà al 31 de març. Més de 500 poetes ha participat i els seus poemes podem llegir-los al seu blog.

El proyecto se titula “La mujer rota”, en homenaje a Simone de Beauvoir, intelectual del siglo XX, quien escribió precisamente el libro “La mujer rota”, donde analiza lúcidamente la condición de la mujer en todo el mundo. Además, en el 2008 se cumple el primer centenario de su natalicio.

El proyecto inicial consiste en hacer un libro de poesía en español, donde participen poetas del mundo hispanohablante. El tema del libro es las mujeres rotas de todo el mundo, y su título, obviamente, será “La mujer rota”, y estará dirigido a: enfermas terminales, enfermas mentales, reclusas, distintas, pertenecientes a minorías, discapacitadas, abusadas, asesinadas, etc. El libro se distribuirá en hospitales, centros de salud, manicomios, cárceles, etc., en los países de los poetas participantes, quienes se han comprometido a distribuirlo gratuitamente, hacer presentaciones del mismo y proporcionar reseñas y notas periodísticas, para ir formando el dossier del impacto del libro en cada país.

La mayor participación es de poetas de España, Italia, Argentina y México, aunque todos los países del continente americano están presentes, sin faltar uno solo, así como todos los Estados de la República Mexicana. El diez por ciento de los participantes son varones. El nivel de poesía es muy alto, así como el nivel académico de los poetas. Nos congratula tener la participación directa de poetas que son a su vez reclusas, enfermas mentales, mujeres pertenecientes a etnias como la Tsotsil de Chiapas, etc.

Si calculamos un promedio de dos páginas por poeta, estamos hablando de dos tomos de 500 páginas cada uno, mismos que estarían seccionados por temáticas, de las cuales hemos localizado ocho principales: la existencia, la discapacidad, la infancia, la violencia física (incluído el asesinato), la violencia mental, la discriminación, la enfermedad: física y mental y la vejez (incluido el alzheimer).

Decidimos que la presentación del libro fuese en el marco de la FIL 2008, y en vista del éxito que ha tenido hasta este momento nuestro proyecto, y de la inquietud que existe en muchos poetas por estar presentes en Guadalajara durante la presentación, hemos decidido realizar el “Foro Internacional de Poesía La Mujer Rota”, los días 5 y 6 de Diciembre durante la FIL.

Molta poesia d'homes i dones parlant del món de la dona en totes les seues vessants. Un projecte al que desitgem molts lectors. Un poema per a mostra:

Sala de espera

(Cristina Toro, Medellín -Colombia-)

¡Ay, las mujeres!

Siempre esperando algo,

siempre en silencio

con ese temblorcito

que da la incertidumbre,

siempre pensando

si será o no será,

si vendrá o no vendrá.

Siempre en secreto

cavilando dudas.

Mujeres niñas que esperan crecer.

Mujeres que ya crecieron

pero esperan lo de siempre

con pánico de amor.

Mujeres solas

esperando al fin

ser esperadas.

La il·lustració és de Froix.

Poesia de les formigues: poemes infantils en filera i amb una cançoneta

A l'estiu tothom viu, però sembla que hi ha una fauna que és fa l'ama d'aquesta estació, que perviu per tot arreu. Parlem de les mosques, dels mosquits i... de les formigues. Llargues fileres de puntets negres que omplin el camp, dibuixant el terreny al seu pas. Incansables. Tambè elles tenen la seua part poètica. Ací teniu en filereta (com diem els valencians) un passa-carrer de poemes de formigues que aquest estiu van caminant pel blog.

Per començar, i al capdavant, el famós cal·ligrama Les formigues, de Joan Salvat-Papasseït.

Ens ha agradat també el poema visual de Capdelín sobre les formigues. I, com no, les formiguetes de Joana Raspall:

Les formigues
(Joana Raspall)

Topant aquí i allà
en cada clot de terra,
caminen les formigues
de dret cap al seu cau;
s'encreuen en filera,
se saluden polides;
si vénen diuen "hola!"
si van "adéu-siau!"
Lleugeres van fent via,
les unes carregades
amb bocinets de coses,
les altres, sense res.

Aquesta que jo miro
em sembla molt cansada;
el gra de blat de moro
que porta, és massa pes!

-Qui t'ha manat pobreta,
ser tan escarrasada?,
voldria preguntar-li
si em pogués escoltar.

Que traçuda i valenta
m'ha semblat, la formiga!

Si volgués ser com ella,
què em caldria portar?

Enric Solbes i Godes té un fantàstic poema sobre les formigues:

Les formigues

(Enric Soler i Godes)

Les formigues
són com uns punts suspensius
- que no diuen
el que dius.
Les formigues
corrua de l'interès
- arrepleguen
dels demés.
Les formigues
van lluint el polissó
- més que treball,
processó.
Les formigues
renglera que fa carrer
- de les eres
al graner.
Les formigues
no coneixen propietat
- tot és d'elles
o furtat.
Les formigues
sols treballen a l'estiu
-a l'hivern
junt al caliu

I un altre preciós poema de Josep Carner sobre les formigues:

Les formigues
Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
vivim en comunitat.

Als mascles se'ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d'ales gaudeixen les reines...
fins que ja se'ls hagin fos.

En terra com entre fustes
duent ales o minvats,
som, en lloc d'incerta colla,
països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents -,
col·legis per la xicalla
i magatzem d'aliments.

Si hi ha sol, fem passejades
i si plou, restem al cau:
no podríem viure sense
terra amiga ni cel blau.

I més poemes de formigues, aquesta vegada d'Àngels Garriga

Les formiges

(Àngels Garriga)

Les formigues
trafagueres,
bellugoses i feineres
que caminenen fileres,
arrepleguen
a l'estiu
les llavors
escadusseres
que han pispat
de les garberes;

les traginen

per dreceres

i les guarden

dintre el niu.

I una cançó d'aquest animalets:

Les petites formiguetes

Les petites formiguetes a l’estiu,
quan el blat ja està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu, xiu,

fent xiu, xiu.
Cap aquí, cap allà,
van collint les espiguetes,
cap aquí, cap allà,
que per tot arreu n’hi ha.

Marina, llibre de poesia infantil d'Olga Xirinacs

Olga Xirinacs té un llibre de poesia preciós i ideal per a llegir a l'estiu: Marina. Cavall de mar, editat per Barcanova (col·lecció Sopa de lletres). Els llibre, a més, s'acompanya d'unes fantàstiques il·lustracions d'Asun Balzola. Un llibre amb dos poemes, doncs si li el girem troben un nou poemari, Cavall de mar.

Dos poemaris que recreen el món marí, tot ple de peixos, de vaixells, de xiquets que juguen en l'arena. Poemes i poemetes amb sabor de mar i d'estiu, amb colors marins i animalots que neden per les pàgines de la mà d'Olga i del pinzell d'Asun.

Marina
(Olga Xirinacs)
La Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
la passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.

Aprofitem l'estiu per a llegir bona poesia amb brisall marí.

L'alfabeto del mare, poesia infantil italiana del mar

L’alfabeto del mare

A come ASTICI grossi e brillanti

B come BALENE che spruzzano ai venti
C come paciose CERNIE giganti
D come DELFINI giocosi e ridenti
E come ESCHE per pesci golosi
F come FOCHE dai baffi pelosi
G come GRANCHI timidi e lenti
HO catturato per pochi momenti
I come IPPOCAMPI seri e eleganti
L come LUCE di fari sicuri
M come MEDUSE leggere ed oscure
N come NARVALI che solcano le onde
O come OCEANI dalle acque profonde
P come gialli PAGURI stanziali
Q come QUATTRO gabbiani reali
R come RICCI in mezzo alle rocce
S come STELLE che giocano a bocce
T come TARTARUGHE che nuotan felici
U come UOVA di azzurre alici
V come VONGOLE belle e anche buone
Z come ZUFOLI di antiche sirene.

La il·lustració és Tara Ross Studios.

Poesia para la noche de San Juan: tres poemas y dos conjuros

La nit de Sant Joan és celebra per tot arreu del món per a donar-li la benvinguda als solstici de l'estiu. És la nit més curta de l'any i el dia més llarg. A la vora de la mar, saltant sobre la foguera, cremat tot el roïn de l'any passat...renaixem... i també amb poesia. Tres poemes i dos conjurs per aquesta nit (aquesta vegada en castellà), els tres sota el títol de Noche de San Juan:

Noche de San Juan

(Pilar Iglesias de la Torre)

Tacto en lapislázuli

el terciopelo que la noche,

susurró

en aromas de penumbra

cuando los rizos de las llamas,

capitalizaban como druidas,

el escote del gemido,

ése

cuya arquitectura,

desencriptaba fósiles

al ir dejándonos las manos,

con el picaporte,

prendido de deseos.

*****
La noche de San Juan

(Jorge Luís Borges )

El poniente impecable en esplendores

quebró a filo de espada las distancias.

Suave como un sauzal está la noche.

Rojos chisporrotean

los remolinos de las bruscas hogueras;

leña sacrificada

que se desangra en altas llamaradas,

bandera viva y ciega travesura.

La sombra es apacible como una lejanía;

hoy las calles recuerdan

que fueron campo un día.
Toda la santa noche la soledad rezando

su rosario de estrellas desparramadas.
*****

Noche de san Juan

(Juan Luís Panero)

Anticuado, interrogo las estrellas,

su desnudo, inapelable misterio,

mientras miro las llamas en la playa,

en esta noche cuando empieza el verano.

Lector de Drieu o Pavese, sé también

lo sencillo que puede ser acabar con la historia,

no preguntar ya nada, olvidar para siempre

esta apariencia de tarjeta postal.

Frente a mí, imperturbables, desveladas,

pasan, en silencio, vida y muerte,

evitando, con un rictus cansado,

este fantasma insomne, este papel en blanco,

esta hoguera apagada que perdura.

Conjuros

Lluvia de estrellas,
polvo de mar,
vientos polares,
aurora boreal

en las llamas del fuego

revivan mis sueños

y queme la hoguera

mis oscuras miserias

*****

Dios te salve, san Juan bendito,
antes sancto que naçido,
gran profeta esclareçido,
de mi Dios, gran pregonero.
Vos seás mi medianero
en aquesto que te pido:

....

Les il·lustracions són de Roberto Forero.

Poesia i cançó en la nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan

(Joan Manuel Serrat)

Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...
Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els 'nanos' collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.

M'aclame a tú, poema per a la nit de Sant Joan

Un preciós poema de Vicent Andrés Estellés, musicat per Ovidi Montllor, per a la màgica nit de Sant Joan.

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre!

Sol de invierno: poema infantil d'Antonio Machado

A l'hemisferi sud donen la benvinguda a l'hivern. Fred, vent, pluja, neu, boira... i poesia per tot arreu.

SOL DE INVIERNO
(Antonio Machado)
Es mediodía. Un parque.
Invierno. Blancas sendas;
simétricos montículos
y ramas esqueléticas.
Bajo el invernadero,
naranjos en maceta,
y en su tonel, pintado
de verde, la palmera.
Un viejecillo dice,
para su capa vieja:
«¡El sol, esta hermosura
de sol!...» Los niños juegan.
El agua de la fuente resbala,
corre y sueña
lamiendo, casi muda,
la verdinosa piedra.

La il·lustració és de Patty's Quilt Garden.

Poemes infantils de l'estiu, de Bernardo González Koppmann

Un cap de setmana totalment estivals i uns poemes per a gaudir a la fresqueta de la vorera del mar. Els poemes són de Bernardo González Koppmann (Talca -Xile-, 1957).

Pez
Estatua
del río
después de ti
todo se mueve
Separas
el agua
en tu paseo:
eres un puente
de burbujas

*

Ola

Caballo
de agua
galopa
rumbo
al sol
sudando

peces

*

Para lavar la luz
Friegan trapos
bajo ramas de trinos
el sol, dónde está el sol
esperando ser agua?

Pasa el día cantando
por las manos, y
queda un rumor en
la burbuja

Cuelgan del cordel
calzones blancos

Benvinguda poètica a l'estiu: poesia estival

I ja esta ací... tot l'any esperant-ho, desitjant el sol i les vacances, i per fi ha entrat, quasi de puntetes per a que la pluja i el mal temps no se n'adonen.

Ho volem celebrar amb tots vosaltres amb un poema que a mi em recorda la meua infantesa, als carreres de Cocentaina. El poema, I somiem i tot, l'hem copiat del blog Poemes i Pensaments, un lloc que solem visitar i que us recomanem que li doneu una ullada -està ple d'una poesia encisadora-.

I somiem i tot

(J. Roca)

Aplega l'estiu, tot és una festa,
els nois s'acomiaden del mestre pesat,
les classes s'adormen, han fugit els llibres,
el poble es queda més ple, més estrany.
Abans eren vells, dones enfeinades
qui omplia carrers i places de sol,
ara resten muts, guanya la xicalla,
es canvia per palla, el seny dels senyors.
Arriba la nit, el carrer revifa,
s'omple de crits, dèries de minyons,
les velles cadires surten de la casa,
es parla d'històries, de lluites, de tot.
Avança la nit, toca la campana,
dotze campanades de pau i de son,
ja crida la mare, després ho fa el pare,
el llit ens espera i somiem i tot.

La il·lustració és de Pau Ribas.

Poesia d'amor: exposició i poemes a l'IES Josep Pla

Copiem aquesta interessant informació per tal de divulgar una tasca poètica molt interessant que han portat endavant a la biblioteca IES Josep Pla:

La biblioteca IES Josep Pla ha volgut afegir-se a les activitats de Barcelona Poesia 2008 amb una exposició dels llibres que hi ha a la biblioteca dels poetes més destacats de la convocatòria d’enguany.
L’exposició s’s’ha acompanyat de poesies de temàtica amorosa d’aquests autors. S’ha trïat l’amor com a tema perquè està molt present a la vida de tothom i especialment a la dels joves que comencen a experimentar moltes de les sensacions i emocions plasmades en els poemes seleccionats.
Esperem que aquest recull que us presentem serveixi perquè la poesia us sigui més propera i perquè us entrin ganes de llegir més versos dels poetes presentats a l’exposició.

Els felicitem per aquest projecte portat endavant per la seua Biblioteca Escolar i per enlairar els versos. Podeu llegir ací els poemes amorosos que han seleccionat:

expopoesia - Upload a Document to Scribd

Read this document on Scribd: expopoesia

Poesia en Acció: Marató Poètica i Solidaria el 21 de juny

Res millor per encetar l'estiu que un festival de poesia solidari. Aquest dissabte, 21 de juny, al Jardí Romàntic de Barcelona (carrer Canuda, 6) tindrà lloc la IX Marató de Poesia en Acció, una gran festa poètica per a grans i menuts.

No hi podeu faltar si voleu passar un dissabte ben divertit. La festa comença a les 11:30 del matí amb un taller de pintura i reciclatge per a xiquets i finalitza amb un concert de Serpa Rumba Fusió.

És una gran festa solidaria per aconseguir potabilitzar 5 fons d'aigua per a Cambodja. Deu hores de música, art, poesia i... molta solidaritat.

A més, ja sabeu que també han convocat un concurs de poesia per a xiquets i joves. D'aquests poemes es fa un llibre que us recomanem adquirir, doncs recull una selecció ben interessant i amb molta qualitat dels joves poetes que han participat al concurs. Podeu ja llegir alguns d'aquest poemes al blog Biblioteca IES Sòl-de-Riu.

D'aquest blog hem copiat dos poemes per a que se n'adoneu del bon estil dels joves poetes:

Poema

Me gustaría vivir en un mundo donde no existiera la guerra,

donde haya paz en toda la tierra.

Donde no exista el racismo

y cada uno se cuide de sí mismo.

Donde los pájaros libres no teman ser cazados,

ni los árboles talados,

ni los libros olvidados,

ni los niños abandonados.

Un mundo donde el amor gane al rencor,

donde la amistad gane a la rivalidad,

donde la esperanza gane a la desconfianza,

y la ilusión a la desazón.

Jael Matamoros Sancho, 2n A d’ESO (IES Sòl-de-Riu)

PAU, SOLIDARITAT I AMOR

Un món sense pau

és un món de guerra,

on no hi ha cap cau,

per amagar-se d'aquesta tragèdia.

Per a viure amb tranquil•litat,

hem d'ajudar els que ho necessiten,

tenim que viure amb amistat,

i trencar les barreres que ens diferencien.

Per viure en un món millor,

als altres has d'ajudar,

conviure amb amor,

i aprendre a estimar.

Si no vols viure en un món de por,

viu amb pau, solidaritat i amor.

Miquel Reverter Vilallonga, 4t B d’ESO (IES Sòl-de Riu)

Les il·lustracions són de Mike Reed.

Un fort aplaudiment per a Montserrat Abelló i la seua poesia

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és possiblement el més prestigiós dels que s'atorguen en la nostra llengua i aquest any l'ha rebut la gran poeta i traductora tarraconense Montserrat Abelló (en 40 anys tan sols s'han guardonat tres escriptores ¿?).

Un fort aplaudiment per a Montserrat, per molts anys!

Una ciutat és

Una ciutat és un
lloc on es camina,
on s'estima.

Aquesta és
la ciutat on
ens trobem.

Units pels carrers
com venes
que ens lliguen.

Tots junts com si
fóssim un, una.
I tan distants

Immersos dins
els nostres jos,
intransferibles.

La il·lustració és de Ferran Capó.

Toni Gisbert musica els poemes de Gloria Fuertes

Partint d'un argument simple, el xiquet que vol ser poeta, Toni Gisbert i Gloria Fuertes uneixen poesia i música tot formant un conjunt fantàstic. Us espectacle que ens porta a pensar sobre temes tan vitals com el valor de la vida, la mort, l'amor, l'ecologia, la pobresa...

Toni Gisbert ha compost la cantanta ¿Qué sería de Dios sin nosotros? La peça, escrita per a cor infantil, solista i conjunt instrumental format per piano, clarinet, flauta travessera i violoncel. Ja s'ha estrenat i ens sap greu no haver-hi pogut assistir.

L’obra representa un homenatge al poc que queda de l’ésser humà, explicà el compositor, alhora que afegí que només es pot continuar essent humà en fer art si conserves la part de nin que duim dins. L’autor raonà que els texts haurien de prevaler sobre la música i defensà la seva cantata com plena d’estils diferents, encara que tengui una estructura tancada. Gisbert comenta que va escollir el text de Gloria Fuertes perquè amb ella aprengué la poesia.

La Coral Infantil Tessel·la fou l’encarregada d'estrenar la peça.

NACÍ PARA POETA O PARA MUERTO...

(Gloria Fuertes)
Nací para poeta o para muerto,

escogí lo difícil

-supervivo de todos los naufragios-,

y sigo con mis versos,

vivita y coleando.

Nací para puta o payaso,

escogí lo difícil

-hacer reír a los clientes desahuciados-,

y sigo con mis trucos,

sacando una paloma del refajo.

Nací para nada o soldado,

y escogí lo difícil

-no ser apenas nada en el tablado-,

y sigo entre fusiles y pistolas

sin mancharme las manos.

La il·lustració és d'Alfred Gockel.

Canción infantil del Abecedario

Aprenem l'abecedari cantant i ballant al ritme d'aquest DVD

Poemes infantils i activitats per acomiadar-se del curs i jugar a l'estiu

No podem acabar els curs sense poesia. Us recomanem que li doneu una bona ullada a aquesta presentació doncs trobareu uns fantàstics poemes d'Isabel Barriel per acomiadar-se del curs, amb unes magnífiques il·lustracions de Miguel Tanco. A més, m'he permés recomanar-vos una sèrie d'activitats poètiques per anar jugant tot l'estiu, pares i xiquets. Podem crear-ne moltes més a parir d'aquestes que us propose i... tot allò que la nostra imaginació cree.

Penso que tant als pares com als xiquets cal donar-los orientacions i pistes per tal que el missatge "Aquest estiu aprofiteu per a llegir" tinga connotacions més puntuals. Facilitar la comunicació entre la lectura i la familia un objectiu clau de la Biblioteca de Cocentaina i, com no, d'aquest blog.

Espero que us agrade i que us siga útil.

View Upload your own

Com que la presentació en ppt. és més atractiva, però no deixa que els enllaços funcionen, us fique aquesta mateixa presentació en Scribd, que si permet siguen factibles els enllaços. Una presentació per a gaudir i l'altra per a treballar. Podeu descarregar-se la que més útil us siga:

Poemes i activitats per a l'estiu - Upload a Document to Scribd

Read this document on Scribd: Poemes i activitats per a l'estiu

Poemas infantiles del verano y las vacaciones: comiat del curs

Me voy de vacaciones

Me voy, me voy, me voy
de vacaciones
ya tengo preparado
mi bañador
el cole se acabó
que divertido
es jugar a la pelota

y tomar el sol.
Monto en bicicleta
nado como un pez
leo muchos cuentos
juego a la ajedrez.

-----

Es Verano
Es verano y brillan las flores

es verano y hace calor

en verano está azul el cielo

y el colegio ya terminó.

En verano vamos al campo

y a la playa en bañador

en la playa nadamos mucho

y nos damos un chapuzón.

A mi me gusta el verano

a mi me gusta que haga sol

a me gustan los helados

de vainilla, fresa y limón.

A mi me gusta el verano.

La il·lustració és de Gabriela Burin.

Verano, veranito: poesia infantil preparant les vacances

Verano, veranito

Veranito en el mar,

niño dichoso

quien lo puede gustar!

Veranito en la sierra,

para quien tenga

mucho amor a la tierra.

Veranito en las pampas,

paisaje quieto

como un libro de estampas.

Veranito en el río,

agüita dulce

como el mismo rocío.

Quién pudiera juntar

la sierra, el río,

la campiña y el mar!

Copiat del llibre de lectura -de 2n. grau- Rocío de Julia M. Crespo, Edit. Kapelusz. La il·lustració és de Duda Dace.