30 de gener 2018: Dia Escolar de la No-violència i de la Pau, poemes i cançons / Día Escolar de la No-violencia y de la Paz, poemas y canciones

Que vole la pau, en llibertat, per tot el món -il. Elisbetta Decontardi-

Hui, demà, despús-demà i l'altre i l'altre... tots són dies que cal viure en pau, a tot arreu del món. El proper dia 30 de gener celebrem el Dia Escolar de la No-violència i de la Pau / Día Escolar de la No-violencia y de la Paz, un dia que no és més que un toc d'atenció per recordar-nos o fer-nos reflexionar que la pau no és una utopia, que les guerres i la violència no són més que l'expressió més salvatge i primitiva de les persones, us sostre que deuria haver desaparegut al llarg dels segles. Però no, l'ànsia de poder, l'egoisme, la maldat, la intolerància, la irracionalitat, la manca d'empatia, l'odi i la ira... tot açò son llavors del mal que arrelen i creixen ací i allà i acaben en la guerra.

Ja està bé d'excuses, d'intentar explicar el que és inexplicable, de voler convèncer-nos de que la guerra és un mal necessari i la violència una conseqûència natural de les persones. Prou! Volem viure en pau. Podem viure en pau.

Les cançons i la poesia ens ajuden a alçar la veu per la pau, tots junts, xiquets/es i adults. Per un món millor, cada dia.

Las vocales de la paz



Los niños queremos paz


Somos iguales

 

Mirall de pau

Mirall de pau

Música t'escolto entre els estels

Dolça i somrient vora el cel...

La vida si·lumina al teu costat...

Tu fas que els amor s'envolin

Que les il·lusions es tornin realitat

Viatges amb els núvols i amb els vents

Tot fent de l'harmonia sentiments

El teu llenguatge es l'amistat

Perquè no hi trobem mentides

I les teves melodies són veritat...

I volem que ens facis lliures

Només tu pots fer-nos viure emocions

Amb els teus sons...

Reprenem cançons i danses

Refem sons i esperances

Ets la clau d'un món de pau

Música m'escalfes com el sol

Ets màgica i em mostres els colors

Vermell

Daurat

Blau

Verd

I el blanc més pur...

Però l'oïda està glaçada

I la veu román callada sense tu

Si quan es fosc es molt dur...

I tot ho trobo perdut...

Se que demà un to fará

Que pugui tornar a riure!

Els teus acords, em duran plors...

Silencis o somriures!

(...)

El melic es queixa: poesia de Mar Pavón

Els/les lectors/es del blog ja sabeu que hi ha poemes de tot tipus, incloent poemes del cos i de les seues parts. Quan diem de totes és que s'inclou, com no, el melic. Mireu que divertit és aquest poemeta.

El melic es queixa

(Mar Pavón)

El melic es queixa,

es queixa el melic,

- No tinc cap germà,

no tinc cap amic...

El melic es queixa,

es queixa el melic:

-Són dues les mans,

com dos són els pits.

El melic es queixa,

es queixa el melic:

- Els dits formen grups,

d’allò més units.

El melic es queixa

es queixa el melic:

- I jo, que sóc un,

tan solet que estic...!

El melic es queixa,

es queixa el melic:

- Vull al meu costat,

un altre melic!

I el nas i la boca,

de ses queixes tips,

es queixen alhora:

- Ai, calla, melic,

que tampoc nosaltres

fórem ben servits!

La il·lustració és de Genichiro Yagyu

Caperucita Roja en reggaeton / Caputxeta Roja i el llop cantant

Hui us presentem una adaptació musical del conte de la Caputxeta Roja, en reggaeton. Marxa, molta marxa entre la Caputxeta i el llop. Cantem?

Poesia per la pau / Versos por la paz

La pau
(Aerosmith )

Perquè tantes guerres,
perquè tants morts,
perquè tantes baralles,
perquè tants plors

Només vull una cosa:
prou s'ha acabat.
Ja sé que potser no puc fer res, però
vull cridar ben fort:

Demà ja no guerres.
Demà ja no morts.
Demà no baralles.
Demà ja no plors (bis)

La il·lustració és d'Andrea Kürti.

Endevinalles de números

Vinga, anem a ficar les neurones a botar, cal que estiguen ben despertes perquè necessite que estigueu molt a l'aguait per respondre ràpidament a aquestes endevinalles sobre números. 

Ell ben rodonet és.

A la dreta compte, ves.

A l'esquerra no és res.

Quin nombre és?

(el 0)

*

D'innombrables fills,

sóc el primer de tots

i el més petit de tots.

Un ho compleix, quin és?

(l'1)

*

Amb la meva silueta de cigne

sóc el nombre més elegant.

I saps sens cap mena de dubte

que del parell sóc representant.

(el 2) 

*

Sóc un nombre senar

i en tots els triangles,

també aquestes vegades,

fixa-t'hi, em pots trobar.

(el 3) 

*

De seient tinc la forma.

Quin nombre sóc?

(el 4)

*

Sóc un nombre senar

que al teu cos

unes quantes vegades

m'hi pots trobar.

I recorda de petit

t'ajudava a comptar.

(el 5) 

*

Jo no vull que et cansis.

Per això et faig la recomanació

de que em miris amb atenció.

A la primera, si la casa li treus,

el meu nombre trobaràs.

(el 6)

*

Els dies de la setmana,

les vides dels gats,

un estrip als pantalons.

Qui sóc?

(el 7) 

*

 Un nombre parell sóc,

més aviat grassonet.

Però quan estic estirat

el nombre més gran sóc.

(el 8)

*

Amb aquest nombre

s'assegura el gol.

És el davanter centre

en el món del futbol.

(el 9)

*

 El pots trobar

en els mesos de l'any

i també quan els ous

vas a comprar.

(el 12)

 *

Quin nombre serà?

Que vist del dret

i vist del revés,

sempre un nombre és.

(el 69)

 *

Començo amb u,

segueixo amb u,

acabo amb u.

Em coneix algú?

(el 111) 

  *

 Tres aneguets som

que a l'aigua nedem.

Un rere l'altre anem

en una fila desfilem.

(el 222)

Ja sabeu que passant el ratolí per damunt dels parèntesis i arrossegant-lo podreu veure la solució, però segur que no us fa falta fer-ho. Si esteu animats podeu jugar amb més endevinalles.

La il·lustració és de Dave Prosser.

La luna está dormida. La despertamos con poesía / Poema de la lluna

Ai! Tant com ens agraden els poemes de la lluna i feia molt de temps que no en ficavem al blog. Compartim amb vosaltres aquesta poesia que penja d'un fil des del nas de la lluna.

La luna

(Carmen Sánchez García-Cuenca)

La Luna está dormida,

no despiertes a la luna,

que salió de paseo

y vino a la una.

Se dio una vuelta,

saludó a la Osa Mayor,

dio un beso a Marte

y a Júpiter un pañuelo le bordó.

La Luna está despierta,

un ojo ya abrió,

cuando el Sol

después de su ronda, se escondió.

Las estrellas le hacen compañía,

iluminan la noche oscura,

como un gran queso

y virutas de frescura.

Cuando te asomes,

y la veas,

no te olvides de guiñar un ojo

a la que...

toda la noche está en vela.

La ail·lustració és de Mariann Johansen-Ellis 

El invierno se divierte: poesía invernal

El invierno se divierte

Soy el invierno

y me divierto,

jugando con la escarcha

yo los hago patinar.

Es el invierno

y se divierte,

jugando con la escarcha

él nos hace patinar.

Soy el invierno

y me divierto,

soplando fuerte fuerte

no los dejo avanzar.

Es el invierno

y se divierte,

soplando fuerte fuerte

no nos deja avanzar.

Soy el invierno

y me divierto,

trayendo mucho frío

yo los hago tiritar.

Es el invierno

y se divierte,

trayendo mucho frío

él nos hace tiritar.

No hem pogut saber l'autoria d'aquest poema. La il·lustració és de Manuela Montoya.

Dites i refranys sobre els consells: aconsellant amb el nostre refranyer

De parers hi ha molts sobre el fet de donar o no consells. Si ens el demanen, podem 'ficar la pata' o no... si el donem sense que ens el demanen, no ens fan gens de cas. Què fem? I que és en realitat un consell? Manifestació de parer sobre allò que altri ha de fer. És clar, és fàcil parlar, sobretot sobre la vida dels demés, però no ho és tant quan ens toca a nosaltres i, a més, tenim que actuar.

El refranyer popular està ple de dites i refranys que ens aconsellen allò que devem fer, com actuar per viure millor i ja sabem que els refranys són pessics de saviesa popular. Així, volem compartir amb vosaltres uns quants d'aquests refranys. Llegiu-los i us aconsellem -malgrat que no ens heu demanat consell- que tingueu en compte que el millor consell, el que t'ixca del cervell.

Dites i refranys sobre consells

A allò que no ha de durar, no t'hi has d'acostumar.
A allò regalat no li mires pèl
A camí llarg, passa curta
A cas nou, consell nou  
A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell
A la força no es guanyen voluntats
A la tercera va la vençuda
A la taula i al llit al primer crit
A la terra dels cecs, el tort és rei 
A l'hivern forner i a l'estiu taverner
A mal temps bona cara
A on hi ha, sempre queda
A poc a poc, que tot arriba 
A qui no mata porc, no se li dóna llonganissa
A qui vol buscar raons no li falten ocasions
A sant que no li tinguis devoció, no li facis oració
A terra on vas, faràs el que veuràs     
A vora riu no faces niu
Abans de burlar-te d'algú, mira bé com ets tu
Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí 
Actua com cal, que amb la moneda que paguis et pagaran
Ajuda’t i t’ajudaré
Al bé, buscar-lo; al mal, espantar-lo  
Al mal costum, trenca-li la cama
Al metge i l'advocat, digue'ls sempre la veritat
Allà on no et volen, no t'hi fiquis
Allò que està ben après, mai es perd>
Allò que no sàpies, no ho digues
Allò que no t'ha d'aprofitar, deixa-ho anar
Allò que pugues fer tu, no li ho manes a ningú
Als bojos se'ls dóna la raó
Amb paciència es guanya el cel
Anava donant consell i sa casa s'assolava
Aparta l’ocasió i apartaràs el pecat
Aprèn primer a callar si vols saber parlar
Arrima't a bon arbre i tindràs bona sombra
Amics pocs i bons
Atendre i entendre es bo per aprendre
Bo és donar un consell, però millor el remei
Bones raons no donen pa
Bromes pesades, sols qui les fa li agraden
Cada peu troba la seva sabata
Cada u ha de caure del burro per si mateix
Cadascú s'ha d'aplicar els consells que sol donar 
Cal viure per veure
Començament volen les coses
Confia en les accions i no en les raons
Conforme són els principis, són les postres
Consell de persona savia val més que de persona rica
Consell que no siga bo per a tu, no li'l dones a ningú
Contra la força, no val la raó
Cor apassionat no vol ser aconsellat
Cortesia de boca, val molt i poc costa
Cosa feta, consell dat

Coses suades, coses estimades
Cria fama i posa't a jeure
D'allò que no entengues, ni compres ni vengues
D'un mal pas, sortir-ne prompte
Darrera un gust, ve un disgust
De bones intencions l'infern n'és ple
De casar i sembrar, ningú consells pot donar
De demanar, res es perd
De l’amic el consell i l’experiència del vell
De moltes gotetes de cera, es fa un ciri pascual
De poc parlar i llevar dematí, mai te n'hauràs de penedir
Debades cap frare pega cabotades.
Del dit al fet, hi ha un tret
Del llibre vell, el bon consell 
Del pare els consells, són vertaders manaments
Dels altres, calla o parla bé
Dels qui esperen a demà, algú no hi arribarà 
Demana poc i obtindràs molt
Diner, mal conseller
Don'am consells sans i diners per a portar-los a cap
Donar el consell i el remei, favor complet
D’allò que diguen no res, i d’allò que veges la meitat
El consell et guardarà, i la prudència et convencerà
El cor no parla, però endevina
El deixar és germà del tornar 
El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell
El favor publicarà qui el rep, no el qui el fa
El fet que està clar, no es pot negar
El mal consell, tirar la molla i guardar la pell
El millor consell, el que t'ixca del cervell
El perill i la por no escolten raons
El que avisa no és traïdor 
El que es menge les molles, que rosseguí els ossos
El que la fa, la paga
El que no va, no entropessa 
El que puguis fer avui no ho deixis per demà
El que res no costa, res no val
El que sempre menteix s'ho creu ell mateix
El qui es burla el dimoni li furga
El qui no plora, no mama
El qui no vulga pols que no vaja a l'era.
El qui tinga cucs que pele fulla.
El saber no ocupa lloc
Els diners i els collons són per les ocasions
Els regals fan els camins més plans
En abril no et lleves fil.
En gener ves amb compte amb el fred
En el terme mitjà està la virtut
En porta tancada no entren lladres
Entre el còrrer i el parar, hi ha un mig que és caminar
Estalvia, mesquí, i no saps per a qui
Es treu més llepant, que arrapant

 
Faena feta no porta destorb.
Fer com fan no és pecat
Fermosura, flor que no dura
Fes el que degues i que diguen el que vulguen 
Festa de foc no la veges de prop
Galtada que et pugues estalviar, no te la deixes pegar
Gos que lladra no mossega
Guarda't de la hipocresia perquè és mala companyia
Hi ha que promet i mai compleix
L'absència causa oblit
L'enveja silenciosa, la més temerosa
L'ira és un vici, que fa perdre el judici
L'ocasió la pinten calba
L'oli sempre va damunt
L'opinió dominat és intolerant
La consciència és més sàvia que la ciència
La fam és mala consellera
La fe mou muntanyes 
La ignorància fa ser agosarat
La llibertat és mitja vida
La memòria és el talent dels simples   
La por és mala consellera 
La por salva la vida
Les presses són males conselleres
Lloança pròpia és vilesa
Mal consell torna contra qui el dóna 
Menja bé i caga fort i no tingues por a la mort.
Més fa el que vol que el que pot
Més val caure amb gràcia que ser graciós
Més val ofici que benefici
Més val ser cap de sardina que cua de peix
Més val tard que no mai 
Mira't a tu i no diràs mai de ningú
Molts parents a aconsellar, però pocs a ajudar

No busques lluny lo que tens prop
No deixes sendes velles per novelles
No diguis tot el que sents ni ensenyis tot el que tens   
No et dónes per perdut, fins l'últim minut
No et tiris en mar quan està brava     
No faces el "burro" que la palla va cara
No firmis paper que no llegeixis primer, ni beguis aigua que no vegis
No sigues mai criat de malcriats
Pardal que vola, a la cassola  
Quan més sucre més dolç
Quan se és al ball, s'ha de ballar
Qui bé escolta, bé respon
Qui busca troba, encara que no a tothora  
Qui de jove no treballa de vell dorm en la palla.
Qui guarda sempre té
Qui mal va, mal acaba
Qui més té més vol
Qui molt ofereix, poc o res dóna 
Qui no fia, no és fiat
Qui no té vergonya, no te por de perdre-la  
Qui paga descansa i qui cobra s'alegra.
Qui paga mana
Qui parla molt treballant, poca feina va endavant
Qui parla, sembra; qui escolta, cull 
Qui s'alça matí, caga on vol
Qui s'aconsella, foc a s'orella
Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap 
Qui testament en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça
Qui vol, pot

Respecta i seràs respectat

Sembra vents i colliràs tempestes

Si a l'estudi et dediques, la felicitat et fabriques

Si demanes consell, uns et diran blanc i els altres negre

Si dubtes cada dos per tres, acabaràs per no fer mai res

Si no pots fer el que vols, fes el que pots

Si tens set, beu al gallet

Si vols criar-te bo i sa, la feina de hui guarda-la per demà

Si vols esser venturós, no sies pereós

Si vols que et toque la loteria, treballa de nit i de dia

Si vols ser Papa, fica't-ho en lo cap

Són molts els que aconsellen i pocs els qui acerten 

Suat o cansat a l'aire no estigues parat

Sucre cada dia, amarga

Tot s'ha de començar per la base menys els pous 

Treballant ningú no es fa ric

Tots els extrems són dolents

Un bon consell val molts diners 

Un cabasset de fem, va bé en qualsevol "cercolet".

Una hora no té mida

Val més anar sol que mal acompanyat

Val més llapis curt que memòria llarga

Val més poc que res   

Val més ser gallina que gall  

Ves "espai", que tinc pressa

Voler és poder

Les il·lustracions són de Tony Chen. 

Poema al vent... voletegen el versos entre mitjons i calces

Aquest vent no té pèls a la llengua.

Quan udola fa ta casa seua.

En malparlen portes i persianes.

Pel cel, mitjons, calçotets i calces.

(Josep Porcar / Clotilde Perrin, il.)

Copos de nieve, blanca poesía / Flocs de neu, blanca poesia

Desde mi ventana
veo caer la nieve
blanca y silenciosa,
casi no se siente. 

Ya está todo blanco
parece algodón,
que gusto da verlo
desde mi balcón.

La il·lustració és d'Adrienne Segur.

Tortell de Reis Mags amb fava, rei i poesia

Hui, com mana la tradició, anem a menjar-se... el tortell de Reis. Ja sabeu, paga al que li surt la fava i la corona -de poesia- és per a qui li surt el rei.

És un pastís?

És una corona?

És una rosca molt bona

amb grans joies de colors,

rubís, maragdes i ors
per fer-nos els honors.

Ai! si et surt la fava

prepara els dinerons,

que hauràs de comprar

el tortell de l'any que ve!

(Isabel Barriel) 

 

¡Si yo no pido tanto! Seguro que los Reyes Magos leerán la poesía y me lo traerán / Què li demane als Reis Mags? Poca cosa, però important

M'he ficat a escriure la carta als Reis Mags i he pensat, després de llegir-la, que segur que em portaran el que demane perquè és senzill, bonic i fàcil d'aconseguir... o no tant?

¡Si yo no pido tanto!

(Ana Inés Bonnin)

¡Si yo no pido tanto!

Amor es lo que pido.

Briznas de amor para esta sed del mundo,

tan grande y tan sumisa.

Un diminuto amor, pero constante,

que dé su mano al que su mano tienda,

que limpie las miradas y los ojos

llene de dulcedumbre.

Algo de amor en esos corazones

que no aman a los niños,

que son capaces de cegar a un pájaro,

de aplastar las hormigas.

Algo de amor; apenas un murmullo

de amor en cada pecho de criatura

hacia todos los seres,

hacia todas las cosas.

¡Si yo no pido tanto!

Briznas de amor para esta sed del mundo.

La il·lustració és d'Elena Feliu.

Dos poemas de los Reyes Magos mientras... esperamos su llegada

Passat el dia de Nadal i la festa de cap d'any, tan sols ens resta esperar el dia dels Reis Mags. Tal vegada siga la festa més màgica i esperada per tots/es els xiquets i xiquetes -per a nosaltres també, conste-. Escriure la carta, enviar-la a Ses Majestats, revisar el nostre comportament al llarg de tot l'any passat i... tancar aviat els ulls en eixa nit màgica esperant que quan els obrim estiguen els regals que hem demanat, no sols per a nosaltres, també per a totes les persones que estimem.

És clar, no podem desaprofitar tanta màgica imaginació, tanta il·lusió en l'espera, sense ficar-li un poquet de poesia. 

De magos y risas

(Mª Rosa Serdio)

Era Noche ya

y pronto los Reyes

iban a llegar.
Seguían la estrella
sin bajar los ojos
¡Y sin tropezar!
En sus corazones
brillaba un lucero
sin parpadear…
Y cuando llegaron,
les dijo el pequeño:
¡Ya os vale, ya!
Estaba esperando
a ver si venía
el rey Baltasar…
¡Perdona, Melchor!
¡Perdona, Gaspar,
pero es que sus besos,
con sabor a risa,
me hacen suspirar!
Contadme, contadme
cosas del desierto y
cosas del mar...
¡Y un rato jugamos
a que todo es vida
y felicidad!

Hoy una estrella llena de magia

dejó su cielo y su eterna paz.

Juntó sus brillos y resplandores

y con sonrisas multicolores

marcó su rumbo y se echó a andar.

Desde el Oriente tres Reyes Magos

en su camellos la ven pasar

y tras su estela van presurosos

con mil regalos para entregar...

Son ellos mismos, que año tras año

traen ensueños, amor y paz

para los niños, ricos y pobres

y para quien puede aún soñar...

Corazoncitos con ilusiones

y unos zapatos a medio usar

esperan que ésta Noche de Reyes

algún regalo recibirán...

Ya no soy niño, ni soy tan pobre

pero en mi alma intacta está,

la dulce y bella magia de enero.

Quizá los reyes quieran pasar...

(Rodolfo N.)

Endavant, a pels nostres somnis del 2018! / Adelante, a por nuestros sueños de 2018!

L'any nou ha començat i segur que serà millor que l'any passat. Sempre cal mirar endavant, donar-li la mà a l'esperança, lluitar per un món millor, cada dia. No baixem mai la guàrdia, junts, no es rendim... sempre estem a temps de perseguir els nostres somnis, de començar de nou i segur que enguany ho aconseguirem.

No te rindas

(Mario Benedetti)

No te rindas, aún estás a tiempo

De alcanzar y comenzar de nuevo,

Aceptar tus sombras,

Enterrar tus miedos,

Liberar el lastre,

Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

Continuar el viaje,

Perseguir tus sueños,

Destrabar el tiempo,

Correr los escombros,

Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se esconda,

Y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma

Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo

Porque lo has querido y porque te quiero

Porque existe el vino y el amor, es cierto.

Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,

Quitar los cerrojos,

Abandonar las murallas que te protegieron,

Vivir la vida y aceptar el reto,

Recuperar la risa,

Ensayar un canto,

Bajar la guardia y extender las manos

Desplegar las alas

E intentar de nuevo,

Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se ponga y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma,

Aún hay vida en tus sueños.

Porque cada día es un comienzo nuevo,

Porque esta es la hora y el mejor momento.

Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Les il"lustracions són de Pedro Tapa.

Bon i poètic 2018 / Feliz y poético 2018

Feliç, bonic, alegre i poètic any 2018 -il·lustració de Sanches Art-

Bon any nou

(Jordi Abellan Deu)

I l’any nou de nou, rebem.

Fem vots de renovats propòsits,

repartim abraçades i bons desigs.

Engolim els grans de raïm.

A cada campanada, un per un.

Dotze hores, dotze mesos.

Any nou, vida nova! Proclamem.

Tan de bo! Si així restéssim,

i a tota nova albada donéssim

la benvinguda que a l’any atorguem.

Bon dia llençols, bon dia Sol.

Bon dia raspall de dents,

bon dia incògnita en suspens.

Diu el meu admirat Serrat:

“Hoy puede ser un gran día”.

Però no t’ho plantegis. Viu-lo.

Toca, olora, degusta, mira, escolta.

Que res és igual que ahir.

Menteixo. Sí hi ha una cosa:

Una nova aventura a fruir. 

Un brindis per 2018, per tots/es vosaltres i per la poesia!